E. Boix: «Les llengües de Barcelona» / F. X. Vila, E. Boix: «La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats»

Us recordem que aquest dijous 4 d’abril a les 19 h, a l’aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia de la UB (Edifici Històric), tindrà lloc, en el marc del cicle de conferències «Els Dijous de Filologia!», una ponència d’Emili Boix-Fuster, «Les llengües de Barcelona», que creiem que pot ser del vostre interès.

També ens plau informar-vos que el dilluns 8 d’abril a les 19 h, a l’aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB, tindrà lloc la presentació del llibre «La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats», acabat de publicar per Publicacions de la UB i coordinat per F. Xavier Vila i Emili Boix-Fuster. L’acte comptarà amb la presencia de Mònica Pereña, Subdirectora General de Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i presidenta de LINGUAPAX, i Jaume Cela, mestre, escriptor i membre del Consell Escolar de Catalunya.

Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies – EAPC blog

La igualtat efectiva de dones i homes és un principi fonamental de la nostra societat i de l’actuació de totes les administracions publiques que cal incorporar a tots els nivells i àmbits, també a tot allò que produeixen comunicativament totes les administracions, interna i externament.

L’article 25 de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes determina que tots els mitjans de comunicació han de garantir la no difusió de continguts sexistes que justifiquin o banalitza la violència contra les dones o incitin a practicar-la; han de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil; i han de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

Continuar llegint… El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies – EAPC blog

Seminari del CUSC: “Cabal: el tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català”

Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC: Divendres 12 d’abril tindrem la vuitena sessió del seminari d’aquest curs 2018/2019 (enllaç). Miquel Cabal Guarro, traductor literari del rus, doctor en Lingüística i professor associat del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos de la UB, ens parlarà sobre el tractament dels registres col·loquials i vulgars en la traducció literària al català. A les 12h a l’aula 3.5.
D’altra banda, aprofitem per a anunciar-vos que ja està disponible al nostre blog el resum del seminari amb la Dra. Cristina Illamola del passat divendres 22 de març, per si no ens hi vau poder acompanyar.

Des de quan som bilingües els catalans? – Apunts de sociolingüística i política lingüística. CUSC-UB.

Número 7—Març 2019 | Des de quan som bilingües els catalans?

Els catalans sempre hem estat bilingües? I si no ho hem estat sempre, quant fa que ho som? I per què? Com va ser el procés de bilingüització de Catalunya? Amb quina actitud s’hi van enfrontar els parlants? En aquest apunt es presenta el resum d’un projecte en què s’han estudiat les històries de vida de persones de més de 90 anys amb la finalitat de conèixer com van viure la penetració primerenca del castellà a Catalunya, i quin era el seu comportament davant les interaccions amb persones de llengua primera castellana. continueu llegint→

  • Autors: Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló
  • Mots clau: bilingüització, norma de convergència, Catalunya, segle XX

F. X. Vila: La desoficialització ‘de facto’ del català atempta contra el mandat constitucional

La dreta espanyola abandona el constitucionalisme
La desoficialització ‘de facto’ del català atempta contra el mandat constitucional
F. XAVIER VILA

F. XAVIER VILA 
Pablo Casado podria ser el líder del PP que entomés la derrota més humiliant de tota la història del seu partit, però ell creu que ho pot evitar exacerbant el seu nacionalisme. En conseqüència, últimament es prodiga en declaracions que el situen fora del marc constitucional i l’ubiquen de ple en el supremacisme castellà.

Continuar llegint… La dreta espanyola abandona el constitucionalisme (F. Xavier Vila)

Appel Loyauté linguistique

Appel à contribution pour un ouvrage collectif sous la direction de Romain Colonna (Université de Corse – UMR CNRS 6240 LISA) & Carmen Alén Garabato (Université de Montpellier – DIPRALANG EA 739) avec la participation d’Henri Boyer (Université de Montpellier)

Appel_a_contributions_Loyaute_linguistique

XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi. L’humor en valencià

-Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, 29 i 30 de març

La XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, amb el títol “Tenim recursos per a fer humor en valencià?”, reunirà de nou diversos sectors implicats en l’anàlisi de l’ús social de la llengua, al Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, els propers 29 i 30 de març. Continua llegint

F. X. Vila: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

El proppassat 21 de febrer, el diari conservador francès Le Figaro va publicar l’article “Pourquoi la Catalogne est devenue folle”de Charles Jaigu. En aquest article, i partint del llibre recentment publicat Le Labyrinthe catalan, de Benoît Pellistrandi, l’autor dedicava una tirallonga d’insults contra els catalans i difonia un conjunt de mentides i falsedats de proporcions tan absurdes que només poden qualificar-se de ridícules. Vaig enviar al diari un article de resposta, amablement traduït al francès per Alà Baylac, amb la intenció que la publicació prengués consciència de la dimensió del problema, però a dia d’avui el rotatiu francès no ha considerat oportú publicar-lo, per la qual cosa, i aprofitant que el portal Catnord digital ha decidit fer-lo públic, opto per difondre’l aquí en català.  Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Sobre diagnòstics, follies i mentides: resposta a l’article de de Le Figaro

Política Lingüística organitza la Matinal ‘Llengua i joves a Catalunya’

Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir

Matinal sobre llengua i joves a Catalunya
‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.

Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.

Seminari sobre mètodes de recerca en actituds lingüístiques amb Cristina Illamola

s200_cristina.illamola

Cristina Illamola, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, ens parlarà sobre qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques.

Continua llegint

L. Pons: “Paisaje lingüístico fuera del estándar: prestigio abierto y encubierto en los signos de la calle”

Anuncio de conferencia organizada por el Departamento de Filología Hispánica Teoría de la Literatura y Comunicación

Dra. Lola Pons Rodríguez (Universidad de Sevilla)
Título: “Paisaje lingüístico fuera del estándar: prestigio abierto y encubierto en los signos de la calle”

Jueves, 21 de marzo de 2019, de 12 a 14h. Sala Gabriel Oliver

Edificio Josep Carner de la Facultat de Filologia – UB

Bastardas, Boix (coord., 1994) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística (en línia)

¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. [One country, one language? The political organization of language diversity]

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio “Estado y población plurilingüe” celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas.

Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

This post is also available in: English
Lukas Duane
Université de Luxembourg

El món acadèmic és en gran mesura responsable de determinar què s’inclou dins de la categoria “llengua” i què s’inclou dins de la categoria “dialecte”. És a dir, en general, el coneixement acadèmic és la principal font de legitimació de les llengües i les seves varietats estàndard. El coneixement acumulat al llarg dels anys en departaments universitaris, congressos i revistes especialitzades proporciona una base i una justificació de la manera com es categoritza la variació lingüística i com l’entén la societat. No obstant això, de vegades, alguns agents socials poden oposar-s’hi, principalment a causa del paper de la llengua com a motor polític. En aquesta nota es discuteix com les noves condicions comunicatives establertes per les xarxes socials donen suport als agents socials a fi de qüestionar la producció acadèmica sobre el coneixement lingüístic.

Ho farem discutint breument un cas actual de les Illes Balears. En aquesta zona, tant el català com el castellà són llengües oficials: el català com a llengua pròpia de l’arxipèlag i el castellà com a llengua de l’estat espanyol. Tanmateix, des de 2013, algunes associacions d’activistes lingüístics “balearistes” han defensat que l’estatut de llengua oficial, juntament amb el castellà, ha de correspondre a una llengua “balear”, com a llengua autòctona, i no a la llengua catalana, com és actualment. Aquests activistes critiquen l’excessiva influència estandarditzadora de la llengua catalana en els vernacles baleàrics i argumenten que balear i català no formen part del mateix sistema lingüístic. Durant dècades hi ha hagut postures similars a les Illes, però eren més disperses, limitades a una única illa i sense efectes polítics ni socials. Continuar llegint… Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

Continua llegint

Crida d’articles per a Glottopol: Les langues de France

Crida d’articles per a Glottopol número 34: LES «LANGUES DE FRANCE» : VINGT ANS APRES, arran de l’informe Cerquiglini del 1999. Més informació.
APPEL A PARTICIPATION POUR UN NUMERO THEMATIQUE
« LES « LANGUES DE FRANCE » : VINGT ANS APRES »
Christian Lagarde
Université de Perpignan
Date limite de réception des contributions : 30 septembre 2019
Envoi des contributions à : glottopol@gmail.com, lagarde@univ-perp.fr
Consignes pour la remise des textes : voir http://glottopol.univ-rouen.fr/appels
Date de parution : juillet 2020

XXVI Premi Carme Serrallonga. Paisatges lingüístics

XXVI Premi Carme SerrallongaPaisatges lingüístics
Edició de 2019

La Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, convoca la 26a edició del Premi Carme Serrallonga. La finalitat d’aquest premi és promoure l’ús creatiu de la llengua catalana i a la vegada encoratjar la reflexió sobre les relacions lingüístiques entre els humans, que es modelen segons les mentalitats i els usos lingüístics i que diuen molt de les nostres societats, en un marc creixent de multiculturalisme i diversitat. Aquest premi també vol ser un homenatge a la figura de Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), gran amant del multilingüisme, que fou una incansable defensora de l’ensenyament en català durant el franquisme. Continua llegint

«La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

2019-02-22_Bernat et al. 1Divendres 22 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB. Els ponents van presentar-nos els resultats de la seva recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX, un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual.

Continuar llegint… «La bilingüització de Catalunya durant el segle XX», amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló | Blog del seminari del CUSC

Administració