F. Walls (UB): Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

Source: Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”. Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJAde la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.

Continua llegint

Presentació del llibre «Enjeux actuels de l’immersion universitaire»

El dimecres 20 de febrer de 2019 a les 15.30 h, a la sala Gabriel Oliver (Facultat de Filologia, Edifici Històric, Universitat de Barcelona), tindrà lloc la presentació del llibre «Enjeux actuels de l’immersion universitaire», publicat recentment pel Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU) de la Universitat d’Ottawa.

L’acte comptarà amb les intervencions de F. Xavier Vila, director del CUSC i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, que hi ha publicat l’article «Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne: origines, justifications, réussites et défis», i Hélène Knoerr, professora a la Universitat d’Ottawa i una de les responsables del volum.
L’acte serà en anglès.

Cartell jpg

 

Font: Presentació del llibre «Enjeux actuels de l’immersion universitaire» |

6th Barcelona Summer School on Bi- and Multilingualism 

6th Barcelona Summer School on Bilingualism and Multilingualism (BSBM) held at the Center for Brain and Cognition, Pompeu Fabra University (Campus Ciutadella), and organized by the CBC research group. We would like to dedicate this year’s programme to the memory of Albert Costa, former director of the Summer School. His scientific contributions have been of great importance to the field of bilingualism and have inspired many of us. He was an excellent researcher, colleague, mentor and friend who will be sorely missed. Dates: September 17th – 20th, 2019. Location: Barcelona, Spain. Continua llegint

Vídeo: Aproximadament un 80 per cent dels joves saben parlar i escriure en català a les Illes Balears

Source: Aproximadament un 80 per cent dels joves saben parlar i escriure en català a les Illes Balears – Hemeroteca – Actualitat – Universitat de les Illes Balears

VídeoEn el primer vídeo de la sèrie Notícies de Llengua s’hi mostren dades corresponents als usos i coneixements lingüístics dels joves d’entre 15 i 29 anys extretes de l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, estudi dut a terme entre els darrers mesos de 2014 i el primer de 2015, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. En el vídeo podem veure que el coneixement de català dels joves és alt, ja que aproximadament un 80 per cent dels joves enquestats saben parlar i escriure en català. Continua llegint

La llengua catalana – Catalunya Segle XXI

Parlar i debatre sobre el present i futur de la llengua catalana als Països Catalans sembla un tema que hagi esdevingut tabú. La majoria de vegades no existeix aquest debat i quan s’intenta es fa tímidament i amb una certa por de ferir sensibilitats. També algunes vegades la balança s’inclina cap a un altre costat i en comptes del debat tranquil i serè, apareixen les discussions emocionals que rarament condueixen a cap resultat positiu.A Catalunya segle XXI volem continuar parlant i debatent sobre la llengua tot partint de les dades que ens aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català. Continuar llegint… Alacarta.cat – Cap 31. La llengua catalana

Seminari sobre la bilingüització de Catalunya al segle XX amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló

El proper divendres 22 de febrer tindrà lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Francesc BernatMireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB, hi presentaran resultats de la seua recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX. Un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible d’entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual. Us convidem a participar-hi!

Continua llegint

Premi Jesús Tuson a un treball sobre diversitat lingüística.

Amb l’objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món, la Xarxa Vives d’universitats i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona convoquen el premi Jesús Tuson a un treball sobre diversitat lingüística.

Convocatòria 2018. Data límit de presentació de propostes: 31 de març de 2019. Bases Continua llegint

IX Congreso Internacional de Lingüística Hispánica: Perspectivas transnacionales para el estudio del español en la sociedad

IX Congreso Internacional de Lingüística Hispánica  –  VII Encuentro Bienal de la Asociación Internacional para el Estudio del Español en la Sociedad [SiS]   (www.spanishinsociety.com). Perspectivas transnacionales para el estudio del español en la sociedad. Universidad de Edimburgo, 5 y 6 de septiembre de 2019

Continua llegint

Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster – RLD blog

Tot camp d’estudi, investigació i explicació de les realitats socials que configurem els éssers humans tendeix a utilitzar terminologia i sistemes conceptuals propis i, en ocasions, incomprensibles per a altres disciplines. No és, de fet, massa freqüent que un camp d’estudi use terminologies originàries d’altres especialitats. I això que és un fenomen generalitzat en totes les ciències socials, adquireix una dimensió singularment elevada en l’àmbit de dret i el món jurídic, on les tradicions legals, formals i conceptuals tenen un pes enorme. Continuar llegint… Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster – RLD blog

L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès (F. Xavier Vila)

Source: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: L’anàlisi del(s) model(s) lingüístic(s) de les universitats catalanes en un article en anglès i francès

Acaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.
El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic univeAcaba d’aparèixer (desembre del 2018) un volum dedicat a l’educació plurilingüe en contextos universitaris:

Knoerr, Hélène, Alysse Weinberg, i Catherine Elena Buchanan, ed. (2018) Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU). (més informació en aquest enllaç).
La publicació ha estat promoguda des de la Universitat d’Ottawa, capdavantera en l’aplicació de la immersió en francès en l’ensenyament superior. Inclou articles de diversos nord-americans i europeus, entre els quals Laurent Gajo, Sonia Soltero, Sylvie Lamoureux, a banda de qui això signa i de les mateixes editores del volum, i s’interessa per aspectes diversos del multilingüisme a la universitat des de perspectives pedagògiques, socials i polítiques.

El volum inclou el meu article «Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges = Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis» (pàg. 55-88 / 57-92).

A l’article intento presentar a una audiència internacional el model lingüístic universitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

rsitari català tot intentant respondre a diverses qüestions que poden resultar interessants també per al lector català: com es defineix el model lingüístic universitari, i com hi hem arribat? Podem parlar d’ensenyament plurilingüe a la universitat catalana? I d’immersió lingüística? Quin és el paper dels ensenyament formals, informals i no formals en les polítiques lingüístiques universitàries? Quines ensenyances aporta en termes generals l’experiència catalana a la gestió lingüística de l’ensenyament superior? Quins són els terrenys en què caldria millorar i per quines vies pot aconseguir-se?

Tallers de suport a TFG i TFM en sociolingüística

NIU DE SUPORT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SOCIOLINGÜÍSTICA PER A TREBALLS DE FINAL DE GRAU I DE FINAL DE MÀSTER 2019

La Societat Catalana de Sociolingüística (Institut d’Estudis Catalans) organitza una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant el seu Treball de Final de Grau (TFG) o de Final de Màster (TFM) en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès. L’objectiu és encoratjar la discussió, resoldre dubtes i debatre idees en tallers temàtics on una persona experta en aquests àmbits donarà resposta a preguntes sobre teoria, metodologia, recollida i/o anàlisi de dades generades prèviament per l’alumnat participant. Més informació i inscripció

A. Bastardas: Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística (en línia)

sense títolJa podeu trobar en línia el llibre Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística, d’Albert Bastardas. Aquesta obra pretén difondre i estimular l’aplicació d’una perspectiva ecològica i holística a la comprensió dels fenòmens sociolingüístics en general i a la dels contactes lingüístics en particular. De manera especial, s’ocupa d’aprofundir teòricament els processos de normalització lingüística -per mitjà dels quals una ‘llengua’ arriba a una situació de normalitat i estabilitat després d’etapes de recessió i d’inseguretat- tot posant èmfasi en el cas català.  El podeu trobar aquí.

Font: Accessible en línia el llibre «Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica sociolingüística», d’Albert Bastardas

L. Cruz (GREIP): La crida del poble Embera-Chami: per una educació des de i per a la comunitat

La propera sessió d’anàlisi de dades del grup GREIP serà el dimarts 12 de febrer, de 16.00 a 18.00 h. (la data original era el 31 de gener).  Luz Cruz, doctoranda del GREIP, presentarà dades de la seva recerca amb el títol “La crida del poble Embera-Chami: per una educació des de i per a la comunitat”. Data i lloc: dimarts 12 de febrer a les 16.00 h. a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (edifici G-5). Podeu trobar més informació aquí.  Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües

La SOCS: mirada al futur

La SOCS: mirada al futur

Divendres, 8 de gener de 2019

Matí de 9:30 a 13:30

Sala Pi i Sunyer de l’IEC, C. del Carme 47, Barcelona

La junta de la SOCS us proposem d’acompanyar-nos en aquest esdeveniment per la necessitat d’una reflexió necessària sobre la marxa de la nostra disciplina, de la comunitat científica i dels sectors socials i professionals associats a ella. Creiem que la SOCS ha de fer un nou pas per mantenir-se com una eina de progrés de la nostra vida intel·lectual i de seguiment dels processos sociolingüístics a casa i a fora. Tenim el convenciment que hem de construir noves dinàmiques i alhora capitalitzar el considerable suport que ens dona l’IEC per a projectar la societat i servir la gent.

Invitem, per tant, a socis i col·legues, estudiants i treballadors de la llengua als debats sobre els diversos aspectes que afecten a la disciplina i a la SOCS específicament:

9:30-10:00. Bloc 1. Obertura i presentació de l’acte. Joan Pujolar (president, UOC) i Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica.

10:00-11:00 Bloc 2. La SOCS en relació a les estructures de recerca en SL ja existents (CUSC i CRUSCAT). Xavier Vila (UB) i Miquel Àngel Pradilla (URV).

11:00-11:30 Pausa.

11:30-12:15 Bloc 3. El rol/futur de la SOCS vist des del món de la investigació universitària. Investigadors júnior i investigadors sènior. Avel·lí Flors (UOC), Lídia Gallego (UDL) – Emili Boix (UB), Luci Nussbaum (UAB),

12:15-13:00 Bloc 4. El rol/futur de la SOCS vist pels professionals de la llengua. Marcè Solé (LINGUAPAX); Anton Ferret (DGPL).

13:00-13:30 Cloenda a càrrec de Joan Pujolar i qui calgui/vulgui.

El caló no és una llengua secreta | Alina Moser Dubbel

“Vaja! Més d’una vegada em van prendre el pèl els gitanos del mercat, fent servir la seva llengua secreta!”, aquesta frase del sobretaula de l’altre dia m’ha tingut la ment ocupada durant tota la setmana. Al Joaquim amb les seves batalles de joventut ja el coneixia. Tanmateix, no sabia que – ell també – considerava el caló una llengua secreta que els gitanos feien servir per activitats diabòliques com per exemple vendre-li producte encarit al seu alter-ego de 14 anys al mercat del barri.
És veritat que ja m’havia fixat durant la meva recerca sobre el caló que aquesta era una idea molt arrelada a la societat, estesa a més a més entre científics i fins i tot entre els propis gitanos. És curiós com arribem a creure secreta la llengua materna dels altres i, fins i tot, a veure com a fet denunciable el seu ús davant dels que no la parlen. De fet, a molts catalans els deu resultar familiar la situació… Continuar llegint… El caló no és una llengua secreta | Alina Moser Dubbel

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik – RLD blog

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu. Continuar llegint… La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia –   Ingemar Strandvik – RLD blog

Administració