Grup d'Estudis Etnopoètics

Novetat editorial: Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto

Julio Camarena Laucirica, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández i Anselmo J. Sánchez Ferra. Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto. Guadalajara: Palabras del Candil. Tierra Oral 10, maig de 2022, 354 pàgines, 20€, ISBN: 978-84-09-40870-2.

Antes de su prematura muerte en 2004, Julio Camarena dejó a su amigo el profesor José Manuel Pedrosa el borrador de lo que iba a constituir el volumen V de su Catálogo tipológico del cuento folklórico español, la magna obra, en varios tomos enciclopédicos, en la que él y el ilustre hispanista francés Maxime Chevalier aspiraban a dar cuenta de todas las versiones de cuentos folklóricos publicados (y en algún caso, inéditos) en el estado español en primera instancia, y subsidiariamente en el mundo hispánico. En aquella etapa del trabajo, que tenían muy avanzado en los primeros años del siglo XXI, estaban interesándose por los cuentos del «ogro tonto», que son los comprendidos entre los números 1000-1199 del catálogo internacional conocido como ATU (Aarne-Thompson-Uther). Hasta entonces habían visto la luz los volúmenes relativos a los cuentos maravillosos (editorial Gredos, 1995), a los de animales (editorial Gredos, 1997), a los religiosos y a los cuentos-novela (ambos vieron la luz en el Centro de Estudios Cervantinos, de Alcalá de Henares, en 2003).
Lamentablemente, la muerte de Julio Camarena en 2004 y después la de Maxime Chevalier en 2007 dejó inconcluso un proyecto fundamental e imprescindible para el conocimiento del cuento tradicional hispánico y mundial. Además del borrador de los cuentos del ogro tonto, se había iniciado ya la elaboración de la que sería la última parte del proyecto, la más ambiciosa y difícil: la relativa a los cuentos satíricos, que, por su colosal variedad y propensión al cambio y la contaminación, habrían de ocupar seguramente varios tomos. Camarena dejó una nutrida colección de fichas manuscritas, elaboradas todavía a medias, que constituían un primer esbozo de identificación y catalogación; las fichas siguen siendo preservadas en su casa, a la espera de que alguien se decida a acometer su revisión y su puesta al día: una tarea que ha de ser realmente ciclópea, mucho más exigente que la que hubo que movilizar para sacar adelante los cinco tomos anteriores.
Pues bien, al cabo de bastantes años de la pérdida de los dos ilustres folkloristas, viene a publicarse venturosamente por fin este quinto tomo, el del «ogro tonto». José Manuel Pedrosa nos ha encomendado amablemente la tarea de revisión y ampliación del borrador, que estaba en un avanzado estado de elaboración, pero que era evidente que no había pasado todavía por una fase de revisión exhaustiva, que habría eliminado algunas erratas de escritura y algunos otros errores de poca monta. Por otra parte, y como es lógico, la bibliografía manejada alcanzaba solo hasta los primeros años del siglo XXI.

Més informació: Palabras del Candil

Novetat editorial: Quin llamp de rondalles!

Rut Nolla. Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú 32, abril de 2022, 176 pàgines, 17€, ISBN: 978-84-9191-222-4.

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d’una cultura, d’un poble, d’una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d’elaboració pròpia, s’han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallístic de Seròs. Trobat al Fons Rossend Serra i Pagès, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle XX pel folklorista Josep Fossas.
Les rondalles es presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l’esbós biogràfic d’aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podrà gaudir d’un bocí de memòria serossana endinsant-se en l’estudi d’aquest rondallari.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Nota de condol

Els membres del Grup d’Estudis Etnopoètics volem manifestar el nostre dol per la mort de Josep Massot i Muntaner, soci d’honor del GEE. La seva dedicació incansable a la nostra cultura abastava els camps més diversos: la filologia, el folklore, la història contemporània, la tasca editorial i la història de l’Església. Va ser el curador, catalogador i editor de l’immens llegat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre moltes altres tasques de recerca. Intel·lectual rigorós, generós i compromès amb el país i la seva gent, la seva obra és una peça fonamental de la nostra cultura. El seu mestratge ens acompanyarà sempre com un exemple a seguir.

Adéu, mestre! Descansa en pau.

Josep Massot i Muntaner a la V Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics, celebrada a Montserrat el 6 i 7 de novembre de 2009.

 

Novetat editorial: Entre l’oralitat i l’escriptura

Josep A. Grimalt. Entre l’oralitat i l’escriptura. Edició a cura de Jaume Guiscafrè i Natàlia Hendriks. Barcelona: Edicions UIB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Felanitx. Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 58, febrer de 2022, 316 pàgines, 23€, ISBN: 978-84-9191-213-2.

 

Entre l’oralitat i l’escriptura reuneix una selecció de tretze articles acadèmics de Josep Antoni Grimalt Gomila (Felanitx, 1938), catedràtic emèrit jubilat de la Universitat de les Illes Balears. Hi apareixen ordenats segons els interessos principals de recerca de l’autor i, subsidiàriament, per ordre cronològic. Els sis primers estan dedicats a la rondallística i, sobretot, a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni Maria Alcover. Els cinc que segueixen estudien diversos aspectes relatius a la figura i a l’obra de Llorenç Villalonga. Els dos darrers estan dedicats, respectivament, a estudiar la relació entre La princesa de Clèves, de Mme. de La Fayette -que Grimalt va traduir al català- i el Jansenisme, i a la descripció estructural dels articles en el català de Mallorca. En conjunt, aquests treballs són una bona mostra de la capacitat analítica, la solidesa teòrica, la finesa estilística, la ironia i, fins a cert punt, el sentit de l’humor que defineixen el Grimalt investigador i que n’eren els principals atractius quan exercia de professor.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Novetat editorial: Llegenda i mite

Llegenda i mite. Edició a cura de Magí Sunyer Molné i Joan Ramon Veny-Mesquida. Kassel: Edition Reichenberger, Estudis Catalans 10, 2021, 218 pàgines, 39€, ISBN: 978-3-967280-28-9.

Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.

ÍNDEX

  • Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
  • Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
  • Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
  • Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
  • Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
  • Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
  • Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
  • Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
  • Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
  • Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
  • Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
  • Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Més informació: Edition Reichenberger

Caterina Valriu guanya el Premi Mallorca d’Assaig

Caterina Valriu, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el Premi Mallorca d’Assaig del Consell de Mallorca amb “Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar”. El jurat n’ha valorat especialment la importància d’haver localitzat, a partir de la recerca arxivística, aquesta part d’obra inèdita de l’Arxiduc i haver-la posat a la disposició del gran públic. Així mateix, també n’han destacat la rigorositat i la claredat expositiva. Aquest guardó està dotat amb 19.000 euros.

Caterina Valriu Llinàs (Inca, 1960), Premi Mallorca d’Assaig 2021. Doctora en Filologia i en Antropologia, és catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, investigadora, escriptora i narradora oral. Les seves línies de recerca són la literatura de tradició popular i la literatura infantil i juvenil. Ha publicat un gran nombre de monografies i articles -tant acadèmics com divulgatius- entorn de les rondalles, els cicles i els personatges llegendaris, la història de la literatura infantil i juvenil, la didàctica de la literatura i la dinamització de la lectura, les tècniques de narració, el costumari, etc. Entre les seves obres de recerca sobre narrativa d’arrel oral podem destacar El rei en Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda, Sant Vicenç Ferrer: història, llegenda i devoció, El comte Mal, entre la història i la llegenda -els tres en col·laboració amb Tomàs Vibot-, Contes et légéndes d’Espagne i els reculls d’articles Paraula Viva i Imaginari compartit. Com a autora de llibres per joves lectors cal destacar títols com Mare d’on venen els infants? -amb il·lustracions de Toni Galmés- Premi Mallorca 2020, L’amic de paper, el llibre solidari Quatre retocs i Les banyes d’en Cucarell, entre d’altres. Amb el nom de «Catalina Contacontes» fa més de trenta anys que explica contes de viva veu a tota mena de públics i treballa per la difusió de la literatura en tots els àmbits: centres educatius, institucions cultural i també a les xarxes.

Crònica fotogràfica de la XVI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Girona, 12 i 13 de novembre)

Imatges d’Alexandre Bataller i Emili Samper.

Canvi de seu en la XVI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Girona, 12 i 13 de novembre)

Per motius logístics, la seu de la XVI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Girona, 12 i 13 de novembre) serà, finalment, la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Girona.

La comissió gestora ha enviat les indicacions per arribar-hi:

Per arribar fins la biblioteca de Lletres i si el temps acompanya podeu pujar a peu des del centre de Girona. Partiu de la Plaça de Catalunya, molt a prop de l’Hotel Peninsular i Carlemany, i arribeu-vos fins al Jardí de la Infància, al carrer del Carme. En aquest parc veureu com hi ha un refugi de la Guerra Civil. No s’hi pot accedir perquè s’obre en comptades ocasions. Al costat del refugi veureu que hi ha unes escales que pugen a la muralla. Des d’aquí podreu pujar-les per tal d’accedir a la muralla i fer un bonic passeig fins a la biblioteca de la Facultat de Lletres de la UdG. Aquest passeig fins a la Facultat és molt recomanable. No té pèrdua i el passeig i les vistes –si fa un dia clar- són espectaculars.

Un dels problemes que té Girona és l’aparcament. Dissabte serà més fàcil aparcar al costat de la Facultat de Lletres. Divendres, més difícil. Si teniu el cotxe ben aparcat des de bon començament us recomanem no moure’l gaire perquè tots els concerts, àpats i llocs de la trobada són ben propers.

XVII Trobada del GEE

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • No hi ha novetats

Arxiu d’entrades

Subscripció