gee

Tradició i Neofolklore a la revista Caramella 25

Caramella 25

La revista de música i cultura popular Caramella, editada per Carrutxa, Solc i Tramús, dedica el seu 25è número (juliol/desembre 2011) a les tradicions reinventades i al neofolklore. Aquest monogràfic inclou visions de conjunt:

  • «Tradicions altra vegada reinventades i neofolklore»
  • «Festa, globalització i visibilitat»
  • «El folklore en l’era d’internet i de les xarxes socials» (de Carme Oriol i Emili Samper)
  • «Llegendes urbanes»
  • «El folk com a neofolklorisme»

I anàlisi de fenòmens o pràctiques culturals concretes:

  • «Nous usos del glossat a Mallorca»
  • «El Portafardells de Mataró»
  • «La construcció de la indumentària fallera»
  • «Una proposta de recuperació del Ball pla de Sant Magí de la Brufaganya»
  • «La invenció del correfoc»

La radicalització de la modernitat –s’apunta a la presentació editorial– no ha suposat tant l’abandó de les pràctiques culturals d’una societat tradicional com la seva reubicació en el present, adaptades i reformulades. Antigues pràctiques d’expressió col·lectiva amb nous formats i idèntiques o renovades funcionalitats.

Es cataloguen 30.000 documents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

S’ha presentat la primera fase de catalogació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que comprèn 30.000 documents. L’estudi pretén arxivar fins a 200.000 documents datats entre els anys 1922 i 1936. El projecte es va iniciar a principi de l’any 2000, amb un equip de tres experts, encapçalat per Pilar López, etnomusicòloga, i coordinat per Josep Crivillé i Ramon Vilar, director i secretari de l’Associació de Recerca Etnomusicològica.

El contingut complet del cançoner es posarà a la xarxa aviat, encara que aquells que no es puguin esperar poden accedir a la part catalogada adreçant-se al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del departament de Cultura de la Generalitat. L’Obra Social de Caixa Laietana ha finançat aquesta part del projecte.

Durant el període de 1922-1936, el mecenes Rafael Patxot va potenciar que un grup de músics, filòlegs i entitats importants de l’època, com Pere Bohigas, Mossèn Higini Anglès o el Centre Excursionista de Catalunya, iniciessin un recull de la cançó popular tradicional dels Països Catalans. En catorze anys es van recopilar fins a 200.000 documents musicals: cançons de joc, de taverna, de bressol i versions de «L’Hereu Riera», de «La presó de Lleida», de «La Dama d’Aragó»…

Amb la irrupció de la guerra del 1936-1939, Rafel Patxot es va haver d’exiliar a Ginebra i el cançoner es va dispersar. Les parts més nombroses del recull musical se les va endur Patxot i una altra part va quedar a Barcelona. A partir de 1990, els documents van començar a tornar a Catalunya, al monestir de Montserrat. Però, a conseqüència de la dispersió, es van perdre alguns documents originals.

Font: Vilaweb

Novetat editorial: Contes de l'altra riba

Montserrat Cendra. Contes de l’altra riba. Manual del rondallaire intercultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Contes de l'altra riba

Aquest llibre és una eina pràctica per a docents i educadors en general, que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després de cada conte, així com una classificació d’aquests per edat, valors, llargada i tipus.

Col·loqui Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l'actualitat

Els Pirineus visitats 1

Del 30 de setembre al 2 d’octubre de 2011 l’Alberg Era Garona de Salardú (La Val d’Aran) acollirà el VIIè Col·loqui d’Estudis Transpirinencs «Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l’actualitat». Els àmbits de treball són:

  • La «descoberta» dels Pirineus: dels balnearis a l’excursionisme.
  • Els turismes de la modernitat.

Qui estigui interessat en participar com a comunicant en el Col·loqui té de temps fins al 15 de juliol de 2011 per presentar-ne una proposta, en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre mil cinc-cents i dos mil caràcters. El termini d’inscripció, per la seva banda, finalitzarà el 25 de setembre de 2011.

Els preus d’inscripció són:

  • 60 € per al públic general.
  • 40 € per a membres de centres d’estudis i estudiants.

Organitza: Conselh Generau d’Aran, l’Archiu Generau d’Aran,l’Institut d’Estudis Aranesi, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Patronat Francesc Eiximenis, la Diputació de Girona, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner, pineda@irmu.org i programa complet [pdf].

Els Pirineus visitats 2Els Pirineus visitats 3

Xerrada sobre el llenguatge de signes de Joan Amades

Joan Amades

El proper dijous 30 de juny, a les 19:00 h., la sala d’actes de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (C. d’Avinyó, 19, Principal, Barcelona) acollirà la xerrada «El llenguatge de signes de Joan Amades», a càrrec de l’antropòleg Manuel Delgado. L’acte està organitzat per l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore i l’Associació Cultural Joan Amades. Per a més informació: Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore: tel. 933 022 730 / Associació Cultural Joan Amades: amadeu@joanamades.cat

Caterina Valriu guanya el X Premi Aurora Díaz-Plaja

Caterina Valriu ha guanyat el X Premi Aurora Díaz-Plaja amb l’article: «En Massagran, 100 anys després», publicat a la revista Faristol (núm. 66) i que es pot llegir aquí [pdf]. Aquest guardó, convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, premia el millor article d’anàlisi, estudi o investigació publicat en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat d’arreu del món, tant en suport paper com digital, que tracti sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalanes, com estudis sobre autors, obres, moviments o èpoques, entre altres.

Massagran

En l’article premiat, l’autora es pregunta, abans que res, per què en Massagran (Folch i Torres 1910) no ha passat a ser un personatge de referència per a la cultura del nostre país, quan té totes les característiques per ser-ho (com Pinocchio pels italians o Tintín pels belgues). Publicat en forma de fulletó setmanal a la «Biblioteca Patufet», edició de Bagunyà, Folch i Torres arribà a completar unes setanta aventures del nostre heroi de qui enguany commemorem el centenari. Accions trepidants, diàlegs delirants, personatges inoblidables i un esquema narratiu eficient i eficaç, van aconseguir que en Massagran, humil i valent alhora, es convertís en l’ídol de generacions de lectors catalans, que minvaren a la postguerra, i que revifaren als anys 80 amb la revisió del personatge feta, en format còmic, pel fill d’en Folch i Torres, en Ramon Folch i Camarassa, i dibuixos de Madorell. A la primera dècada del segle XXI l’obra ha tingut una reedició revisada (Casals), una sèrie de televisió de 14 capítols i una posada en escena al TNC. Valriu insisteix que no n’hi ha prou. Que cal insistir en convertir-lo en una referència viva i un personatge del nostre imaginari nacional.

Presentació d'«Una mà de sants» a Valls

L’Institut d’Estudis Vallencs i el Museu de Valls organitzen avui dimarts 7 de juny la presentació del llibre Una mà de sants. Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Jordi, Medir i Pere, de Bienve Moya, editat per La Magrana (2011). L’acte es realitzarà a les 19:30 a la Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs (Antic Hospital de Sant Roc, c/Jaume Huguet, 1 Valls).

Una mà de sants

Com és que sant Antoni d’Egipte -una terra més aviat calorosa- és un sant portador del fred? Sant Pere era un simple pescador o un revoltat contra els romans? Per què la història de sant Jordi i el drac es repeteix, amb altres protagonistes, en tantes cultures diferents? I, sobretot, quin paper té la favera de sant Medir? Un passeig pel costat més popular, pintoresc, mitològic i discutible de sis sants ben coneguts a casa nostra. Del Patufet als gegants, de les Rondaies mallorquines a les processons de Corpus, passant per devocions locals i universals, Una mà de sants posa en relació un devessall d’històries i documents per obtenir un llibre amè i ple de bon humor. Després de llegir-lo, la imatge d’aquests sis sants no ens semblarà mai més la mateixa.

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades