Grup d'Estudis Etnopoètics

Novetat editorial: facsímil del Cançoner Popular d'Aureli Capmany

Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany. Edició facsímil d’Editorial Base, 2011.

Cançoner de Capmany

Característiques de l’edició:

Títol: Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany.
Any de la primera publicació: Els fulls solts del Cançoner Popular es van publicar a Barcelona entre el febrer de l’any 1901 i el desembre de l’any 1913.
Format: 24 x 17 cm.
Nombre de pàgines: 504.
Il·lustració: Més de cent gravats.
Paper: Verjurat de 100 grams de color marfil, cosit amb fil vermell.
Enquadernació: Tapa dura, folrada amb pell, llom rodó amb nervis i cobertes estampades en or. Guardes tintades. Talls tintats de vermell.
Presentació: Llibre encaixat en un estoig vermell folrat amb tela a l’interior.
Tiratge: 989 exemplars numerats de l’1 al 989 i 489 exemplars numerats de l’I al CDLXXXIX.
ISBN: 978-84-15267-03-4
Dipòsit legal: B-05.649-2011

L’any 1901, Aureli Capmany va començar a publicar les cançons que integren el seu Cançoner Popular, i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913. El volum recull les cent cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps, «Els Segadors», «La Cançó del Rossinyol», «El Cant dels Ocells», «El Desembre Congelat», «La Filadora», «Muntanyes del Canigó», etc. Cada capítol inclou la lletra i la partitura de cadascuna. Cada cançó està acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importants de l’època: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, Anton Utrillo, entre d’altres. L’obra consta dels següents índexs: alfabètic, temàtic, de noms propis, toponímic i bibliogràfic. L’obra inclou una presentació de M. Aurèlia Capmany i dos estudis, un de Jaume Vidal Alcover i l’altre a càrrec de Jaume Ayats, específic per aquesta edició. La present edició d’Editorial Base té una finalitat: contribuir a difondre i mantenir viu un llegat cultural català que no pas sempre és objecte de l’atenció del qual és mereixedor i que el pas del temps i les formes de vida actuals podrien anar esborrant de l’imaginari col·lectiu per sempre més. En aquest sentit, la present edició no és només un homenatge al passat sinó també un instrument cultural de futur.

Més informació: Fitxa tècnica de l’obra [pdf]

Exposició Dotze Dones, Tretze Bruixes. Mites i llegendes del Montseny

El dissabte 30 d’abril el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella presenta l’exposició «Dotze dones, Tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny», un tast de llegendes populars de les valls del Montseny que traslladaran el visitant a indrets fantàstics però també reals del massís del Montseny (Arbúcies, Montsoriu, Gualba, Pla de la Calma, Viladrau…), de la mà de personatges màgics i populars com la Dona d’Aigua, la Bruixa Guilleuma, el Cap d’Estopes, la Mort, els Tres Bisbes, el llop, els dansaires… Els textos, a cura de Jordina Boix, s’il·lustren amb els dibuixos de Delphine Labedan. Les autores ja van presentar La Bruixa Guilleuma, el primer número de la col·lecció Contes del Montseny, editat també pel MEMGA. L’exposició es podrà visitar del 21 d’abril al 22 de maig de 2011.

Tretze bruixes

Les valls i carenes del Montseny han sigut escenari de fets històrics, llegendes i rondalles que s’han transmès de forma oral de generació en generació. Aquest imaginari ha contribuït a modelar i engruixir el bagatge cultural d’unes societats que han fet de la terra la seva raó de ser. L’exposició Dotze dones, tretze bruixes, organitzada pel Museu Etnològic del Montseny, presenta un recull de tretze narracions populars. El visitant podrà fer un recorregut entre personatge com les bruixes del Gorg Negre, la Dona d’Aigua d’Arbúcies, els llops del pla de la Calma, la Mort i el carboner… com si es tractés d’un llibre de gran format.

Novetat editorial: El poble dels Centfocs

Xavier Cortadellas. El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres. Il·lustracions  d’Albert Llenas. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, «Col·lecció la Talaia, 1», 2011.

Centfocs

El millor llegat de la literatura oral transmesa per més de cent homes i dones de les Gavarres. En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D’aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. Però, abans fins i tot que voler preservar-ne la memòria, hem volgut parlar d’un fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. És al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. I allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d’aquí a uns anys serà també llegenda.

Novetat editorial: Llegendes de Girona

Ramon Girona. Llegendes de Girona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Contes i llegendes», 2011.

Llegendes de Girona

En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col·legiata i el Call, però també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font d’en Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la mà, en una corrua fantàstica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap d’Estopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlà. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les pàgines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.

XIV Simposi de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer

arxiutradicions

XIV Simposi de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer: «Lo standard linguistico. Esperienze e processi»

Programa

Aula Vittoria Sanna (Dipartimento di Linguistica e Stilistica)

Divendres, 15 d’abril de 2011, 17.00
Ignazio PUTZU (Direttore del Dipartimento), Presentazione.
Frantziscu CASULA (Comitadu pro sa limba sarda), «Qualche buona ragione didattico-educativa per insegnare il Sardo nella scuola». La conferenza sarà tenuta in sardo e italiano.
Katsuyuki TAKENAKA (Università di Aichi, Giappone), «Estandarització del japonès: entre la recerca d’un patró comú i l’apropament de la llengua escrita a la parlada». La conferenza sarà tenuta in lingua catalana.
Joan ARGENTER (Institut d’Estudis Catalans), «La standardizzazione del catalano».

Dissabte, 16 d’abril de 2011, 9.00
Joan ARMANGUÉ (Università di Cagliari), «Il processo di standardizzazione dell’algherese (1990-2011)».
Joan-Elies ADELL (Espai Llull. Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Aguer), «Il catalano di Alghero: dalla strada alla scuola e l’economia».
Antonio PINNA (Pontificia Facoltà Teologica della Sardegna), «Il Canone II della liturgia cattolica. Un’esperienza da varianti a standard?».

Una mostra de l'obra de Joan Amades a la Memòria Digital de Catalunya

ex-libris

El Centre de Documentació de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del departament de Cultura de la Generalitat, fa accessible a Internet una mostra representativa de l’obra original del folklorista Joan Amades i Gelats (1890-1959). El recull documental fet per l’etnòleg i folklorista català és un dels elements claus per a la interpretació i l’estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX. D’aquest recull s’ha de destacar la variada col·lecció d’ex-libris que es troben a moltes de les seves obres.

Es pot consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) a:
http://mdc.cbuc.cat/collections.php#joanamades

La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc. relacionats amb Catalunya. La principal finalitat de la MDC és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni català.

Novetat editorial: Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic

Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic. Edició a cura de Carme Oriol i Emili Samper. Tarragona: Publicacions URV, «Biblioteca Digital, 5», 2011, 620 pàgines, llibre digital.

RBLPC

El Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic és una obra col·lectiva i interuniversitària fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les Illes Balears i de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer. El Repertori pretén fer accessible als investigadors la informació bibliogràfica i de contingut referida als estudis i les col·leccions de literatura popular i folklore de l’àmbit català, així com els treballs biogràfics i crítics dedicats als seus autors i a les institucions més actives d’aquest període.

Descàrrega del llibre electrònic

Comprar el llibre en paper (sota demanda)

Es presenta «El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura» a Tarragona

Tarragona va acollir ahir, 22 de març, la presentació del llibre El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura que es va dur a terme a la Llibreria de la Rambla. L’acte va comptar amb la participació de Jordi Ginebra, director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, de Maria Bargalló, vicerectora d’Estudiants i de Comunitat Universitària de la URV, i de Carme Oriol, professora del Departament de Filologia Catalana de la URV. L’edició de l’obra, publicada per Publicacions URV i Edicions UIB, ha anat a cura de Carme Oriol i Emili Samper, membres del Grup d’Estudis Etnopoètics. A continuació teniu algunes imatges i un vídeo que recull un fragment de la presentació.

Presentació TarragonaPresentació Tarragona

XVI Trobada del GEE

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • No hi ha novetats

Arxiu d’entrades

Subscripció