Grup d'Estudis Etnopoètics

Centenari Enric Valor a Alacant, Castelló i València

Enguany és el centenari del naixement d’Enric Valor; per aquest motiu, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i dels departaments de  Filologia Catalana de les universitats d’Alacant i de València, ha organitzat una sèrie de conferències a les Universitats de València, Castelló i Alacant.

Centenari Enric Valor 1

Centenari Enric Valor 2

Jornada Centenari Enric Valor a la Universitat d'Alacant

L’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant acull el 7 de març la celebració de la Jornada amb motiu del Centenari Enric Valor. El programa és el següent:

11:00 h.: Inauguració de la Jornada.
11:05 h.: Maria Conca (Universitat de València): «La contribució d’Enric Valor a l’estàndard català».
12:00 h.: Vicent Salvador (Universitat Jaume I): «La narrativa d’Enric Valor en el marc de la narrativa catalana».
13:00 h.: Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili): «Les rondalles d’Enric Valor en el marc de la rondallística catalana».

Organitza: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Col·laboren: Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans.

Novetat editorial: Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp

Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp. Associació Cultural del Matarranya, «Lo Trill, 13», 2010.

Literatura oral

La literatura oral a la Franja d’Aragó es manté i s’expressa de forma natural en llengua catalana. Rondalles, llegendes, tradicions, acudits, parèmies, endevinalles, entrebancallengües, cançons… es conserven en el record i constitueixen un ric patrimoni que cal mantindre i preservar. Després d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques pròpies del parlar de cadascun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.

Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales són professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Carme Oriol és especialista en etnopoètica i folklore. Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951) (1995), Estudi del folklore andorrà en el seu context (1997), Introducció a l’Etnopoètica (2002) i El patrimoni oral a les comarques de Tarragona (2005). Amb Josep M. Pujol, és coautora dels llibres Índex tipològic de la rondalla catalana (2003) i Index of Catalan Folktales (2008). Pere Navarro investiga la variació lingüística des d’un enfocament geogràfic. Ha publicat El parlar de la Fatarella (1992), Els parlars de la Terra Alta (1996), Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d’Ebre (2000), Aproximació geolingüística als parlars del Priorat (2000) i geolingüística als parlars del Matarranya (2005). Mònica Sales ha centrat la seua investigació en l’etnopoètica i el folklore i n’ha divulgat els resultats en publicacions especialitzades. Actualment realitza la tesi doctoral «La rondalla en les revistes publicades a Catalunya durant el segle XIX».

Més informació: Associació Cultural del Matarranya

Novetat editorial: Quin món tan perdut!

Àngel Vergés Gifra. Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet. Il·lustracions de Josep Estarriola Borrell. Lletres de Travertí.

Quin món tan perdut

El llibre recull la memòria oral de diversos estadants que van viure a Porqueres i a Sant Miquel de Campmajor. Amb ell podem descobrir per primera vegada expressions que no s’havien recollit mai en cap llibre: «la biseroca», «la Micolaua», «la moriu», «la Montfalgona»… Inclou nombroses fotografies i una panoràmica dibuixada per Josep Estarriola, pintor i coordinador de la revista Golany, que descobreix la serra dels emboscats. Es pot comprar a les llibreries de Banyoles.

Més informació: Lletres de Travertí

Presentació de Diccionari de noms de persona a Mallorca

El proper dimecres dia 23 de febrer, a les 20 hores, a la Institució Pública Antoni M. Alcover, tindrà lloc la presentació del llibre d’Antoni Llull Martí Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca per la Directora de la Institució Magdalena Gelabert i Miró. Seguidament, la conferència, per l’autor del llibre presentat, «Els noms de persona a Mallorca: set segles de tradició onomàstica».

cartell_Antoni_Llull

Novetat editorial: Epistolari (1906-1926)

Francesc Camps i Mercadal; Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Edició i introducció Maria Pilar Perea i Josefina Salord. Institut Menorquí d’Estudis, «Capcer, 24», 2011.

Epistolari-1906-1926

L’edició de l’epistolari creuat entre Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover, del 1906 al 1926, és, sens dubte, una fita per que fa a la recuperació del vessant filològic de qui s’ha dreçat dins la història cultural com a autor del Folklore menorquí de la pagesia. Periodista i assagista de llarga trajectòria, a més d’autor d’una obra històrica i narrativa minsa però valuosa, l’interès per la llengua és indestriable no només de la seva recerca folklòrica sinó del paper que jugà com a referen de la catalanitat cultural de la Menorca del Nou-cents dins i fora de l’illa. La setantena de cartes, curosament anotades per Maria Pilar Perea (Universitat de Barcelona) i Josefina Salord (Institut Menorquí d’Estudis), són el millor testimoni, pel gruix de les seves aportacions, de l’abast cultural de la relació dialectològica i folklòrica entre l’artífex de l’Obra del Diccionari i el primer col·laborador menorquí.

Novetat editorial: A la plaça fan ballades

Ferran Riera Vives. A la plaça fan ballades. Una història de les músiques d’arrel als Països Catalans. Valls: Cossetània Edicions, 2010.

La música popular, la música viscuda de forma activa i participativa —no la música de masses, que és una altra cosa— ha viscut des de l’inici de la humanitat en permanent lluita contra els poders establerts, religiosos, polítics, militars. Per això ha rebut molts, moltíssims, pals, però sempre ha aconseguit sobreviure, tot i que ha perdut uns quants llençols en cada bugada. Als Països Catalans se n’han perdut moltíssims, de llençols, en aquesta llarga història, fins a posar en perill la continuïtat de la mateixa música tradicional. No obstant, gràcies a l’esforç d’unes quantes persones i col·lectius, el gènere ha reviscolat i, des de fa vint anys, viu una revifalla que ningú li hauria pronosticat. A la plaça fan ballades intenta aproximar-se al fenomen històric de la música popular i a la seva evolució a les terres de cultura i de parla catalana.

La presentació del llibre tindrà lloc dijous 10 de febrer, a les 8 del vespre, al Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 6. Barcelona). L’acte anirà a càrrec de Jaume Amella.

Més informació: Cossetània Edicions

XVI Trobada del GEE

Segueix-nos!

Esdeveniments

  • No hi ha novetats

Arxiu d’entrades

Subscripció