Grup d'Estudis Etnopoètics

Presentació de la base de dades RondCat a Tolosa

RondCat

Avui divendres (27 de maig del 2011) Carme Oriol, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, presenta la base de dades RondCat a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc II (Le Mirail).

Aquesta base de dades ha estat desenvolupada per l’Arxiu de Folklore de la URV i s’hi cataloguen les rondalles populars catalanes. La presentació té interès per al públic receptor perquè des de la Universitat de Tolosa II es posa com un model a seguir per a la recollida de rondalles populars occitanes.

Carme Oriol fa aquesta presentació en el marc d’una estada de dos mesos a l’esmentada universitat. D’aquesta manera se segueix en el procés d’internacionalització de les tasques de l’Arxiu de Folklore i de col·laboració amb altres centres de recerca (anteriorment la Dra. Oriol ja va fer una estada similar a l’Algarve, Portugal).

VII Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics: primera circular

Logo GEEBenvolguts,

La VII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura es farà a Sitges els dies 18 i 19 de novembre de 2011, amb el títol «La recerca folklòrica: persones i institucions» amb l’objectiu de donar notícia i estimular la investigació sobre l’obra i la trajectòria de persones i institucions que des del s. XIX ençà han treballat en la recerca i l’estudi del patrimoni folklòric català, amb una especial atenció a l’obra dels folkloristes que –per una o altra raó- han tingut una menor difusió dels seus treballs.

Et convidem a participar amb una comunicació (d’entre 10 i 15 minuts de durada) o, simplement, amb la teva assistència, que permetrà refermar les relacions entre els membres del GEE, i donar impuls i continuïtat als nostres projectes. Et recordem que –després de la Jornada- les comunicacions tenen sis mesos de marge de reelaboració i després es publiquen en el llibre que cada any edita el GEE a l’Arxiu de Tradicions de L’Alguer.

Si estàs interessat a assistir-hi, convé que ho facis saber amb un missatge a c.valriu@uib.cat i si vols presentar comunicació cal que enviïs el títol i el resum abans del 30 de setembre. Pròximament rebreu informació detallada sobre l’espai on es farà l’encontre i les possibilitats d’allotjament a Sitges.

Esperem poder-nos trobar a Sitges!

Palma, 23 de maig de 2011

Comissió Gestora del GEE

PROGRAMA (provisional)

Divendres 18

-Matí:

Reunió de treball per als membres del GEE que participen en el projecte del «Repertori Biobibliogràfic de la Literatura Popular Catalana»

-Tarda:

Inici de la Jornada.
Presentació de materials publicats al llarg de l’any.
Comunicacions.
Debat sobre el tema de la Jornada.
Sopar.

Dissabte 19

-Matí:

Presentació de comunicacions.
Assemblea anual del GEE.
Cloenda.
Dinar.

Cultura Viva 2011: La cultura etnològica a Catalunya

La recerca etnològica és una realitat viva, però molt desconeguda al nostre país. Temes tan diversos com l’alimentació, l’arquitectura popular o la conflictivitat urbana —per posar-ne només tres exemples—, tot i ser repetidament abordats des d’aquesta disciplina, són més coneguts per aproximacions fetes des d’altres òptiques. Aquest desconeixement encara és més sorprenent quan la majoria de les recerques tenen una clara dimensió territorial, que afecta de prop gent d’arreu.

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ha esdevingut des de fa temps el principal motor d’aquest tipus de recerca amb la concessió anual de beques a investigadors i mitjançant el finançament de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya per part d’equips externs a la institució. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, el CPCPTC vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats d’aquestes investigacions.

Antropologia dels carrers

DATA: dilluns 9 i dimarts 10 de maig
HORA: 17 h
LLOC: Facultat de Geografia i Història UB, Sala de Juntes (planta baixa). C. de Montalegre, 6, Barcelona
CONFERÈNCIES:
Dilluns 9 de maig
17-17.30 h. La festa dels Tonis a Manlleu. Joan Arimany Juventeny.
17.30-18 h. Volem un barri digne. Estudi del procés de reivindicació veïnal al barri de Fort Pienc. Nilde Muraro Giraud i Bernat Fàfregas Oliveras.
18-18.30 h. La Casa de Beneficència de Tarragona. Mercedes González Minguillón.
19-19.30 h. Filant prim. Memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu. Mercè Falguera i Maribel Tovar.

Dimarts 10 de maig
17 h. -17.30 h. Espais de mort i diversitat religiosa. La presència de l’islam als cementiris i tanatoris catalans. Jordi Moreras i Ariadna Solé.
17.30 – 18 h. La festa i el ritual de la plantada a Òrrius. Mireia Roca i Eva Cerveto.
18-18.30 h. Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà. Antoni Rojas.
18.30 – 19 h. Abans tot això eren camps. Antropologia del creixement de la ciutat. Adriana Salvat Torregrosa.

ORGANITZA: Institut Català d’Antropologia, Universitat de Barcelona i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

DATA: dissabte 18 de juny
HORA: 20 h
LLOC: Museu de la Pauma. C. Clavell, 52, Mas de Barberans
CONFERÈNCIES: El carboneig als Ports entre l’edat moderna i l’edat contemporània. Itxaso Euba i Domènec Ribes.

ORGANITZEN: Museu de la Pauma, Museu del Montsià, Institut Ramon Muntaner i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

DATA: divendres 16 de setembre
HORA: 20 h
LLOC: Casa O’Connor C. de la Generalitat, 8, Alcanar
CONFERÈNCIES: Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del Sénia. Raimon Collet.

ORGANITZEN: Associació Cultural Lo Rafal, Museu del Montsià, Institut Ramon Muntaner i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

DATA: divendres 23 de setembre
HORA: 19 h
LLOC: Museu de la Pesca. Moll pesquer s/n, Palamós
CONFERÈNCIES: Pescadors i mariners als Alfacs. Elena Juncosa.

ORGANITZEN: Museu de la Pesca i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

DATA: divendres 30 de setembre
HORA: 19 h
LLOC: Museu de la Pesca. Moll pesquer s/n, Palamós
CONFERÈNCIES: «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer» Pesca, coneixement ecològic tradicional i patrimonialització de la natura a les Illes Medes. Bego Vendrell.

ORGANITZEN: Museu de la Pesca i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Jornada de presentació de recerques etnològiques sobre les comarques de Lleida i del Pirineu

DATA: divendres 4 d’octubre
HORA: d’11 a 14 h
LLOC: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. C. del Camp, 22-24, Esterri d’Àneu
CONFERÈNCIES:
11 h. Presentació de la Jornada. Roger Costa (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana), Carme Bergés (directora del Museu Comarcal de Cervera), Jaume Espinagosa (director del Museu Comarcal de l’Urgell) i Jordi Abella (director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu).
11.15 – 11.35 h. Catalogació de les falles al Pirineu. Oriol Riart i Sebastià Jordà.
11.35 – 11.55 h. Interpretacions etnogeogràfiques de les baixades de falles pirinenques. Xavier Farré.
19-19.30 h. Filant prim. Memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu. Mercè Falguera i Maribel Tovar.
11.55 – 12.15 h. Cants tradicionals a l’Alt Pirineu. Jaume Ayats.
12.15 – 12.35 h. El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica. Montse Graells.
12.35 – 12.55 h. Estratègies de socialització en pobles d’hàbitat dispers de la muntanya. Esther Miralles.
12.55 – 13.15 h. L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca i les perspectives de valoració actual. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià), en el context de la vall Major. Ignasi Aldomà.
13.15 – 13.35 h. Els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació. Maribel Pedrol.
13.35 – 14 h. Debat i cloenda.

ORGANITZEN: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Comarcal de Cervera, Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

DATA: divendres 11 de novembre
HORA: 20 h
LLOC: Museu de la Mar de l’Ebre. C. del Bisbe Aznar, s/n, Sant Carles de la Ràpita
CONFERÈNCIES: Pescadors i mariners als Alfacs. Elena Juncosa.

ORGANITZEN: Museu del Montsià, Institut Ramon Muntaner i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

DATA: (a determinar)
HORA: 20 h
LLOC: Ecomuseu dels Ports. C. del Pintor Picasso, 18, Horta de Sant Joan
CONFERÈNCIES: Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports. Rosa Maria Canela i Diana Foix.

ORGANITZEN: Ecomuseu dels Ports, Museu del Montsià, Institut Ramon Muntaner i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Jornada de treball Metodologia de Recerca Etnològica a Palamós

Coincidint amb la publicació per part del CPCPTC del manual Metodologia de Recerca Etnològica el divendres 6 de maig se celebrarà a Palamós la Jornada de treball per a investigadors «Metodologia de Recerca Etnològica», una sessió de treball en la quual els tècnics del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, explicaran de manera pràctica el procés de recerca etnològica en clau IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya): enregistrament d’entrevistes, les fonts documentals, l’anàlisi de continguts, la introducció de la información a les bases de dades IPEC, els drets d’autor, etc.

Divendres 6 de maig

9:30 h Rebuda dels participants
9:45 h Què és l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya? Tipus de projectes de recerca (beques, documentació, anàlisi)
10:15 – 10:45 h Claus per presentar un projecte de recerca amb garanties d’èxit
10:45 – 11:15 h Les diferents fases d’una recerca
11:15 – 11:30 h Pausa cafè
11:30 – 12:00 h El treball de camp
12:00 – 12:30 h L’enregistrament de les entrevistes
12:30 – 13:00 h Les bases de dades i les diferents fitxes de l’Inventari del Patrimoni Etnològic
13:00 – 13:30 h Els drets d’autor
13:30 – 14:00 h La difusió i la rendibilització de la recerca

Inscripció gratuïta a: dir.cem@udg.edu
Seu de la jornada: DOCUMARE Centre de Documentació de la Pesca i el Mar. Parc dels Països Catalans s/n, Palamós

Novetat editorial: facsímil del Cançoner Popular d'Aureli Capmany

Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany. Edició facsímil d’Editorial Base, 2011.

Cançoner de Capmany

Característiques de l’edició:

Títol: Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany.
Any de la primera publicació: Els fulls solts del Cançoner Popular es van publicar a Barcelona entre el febrer de l’any 1901 i el desembre de l’any 1913.
Format: 24 x 17 cm.
Nombre de pàgines: 504.
Il·lustració: Més de cent gravats.
Paper: Verjurat de 100 grams de color marfil, cosit amb fil vermell.
Enquadernació: Tapa dura, folrada amb pell, llom rodó amb nervis i cobertes estampades en or. Guardes tintades. Talls tintats de vermell.
Presentació: Llibre encaixat en un estoig vermell folrat amb tela a l’interior.
Tiratge: 989 exemplars numerats de l’1 al 989 i 489 exemplars numerats de l’I al CDLXXXIX.
ISBN: 978-84-15267-03-4
Dipòsit legal: B-05.649-2011

L’any 1901, Aureli Capmany va començar a publicar les cançons que integren el seu Cançoner Popular, i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913. El volum recull les cent cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps, «Els Segadors», «La Cançó del Rossinyol», «El Cant dels Ocells», «El Desembre Congelat», «La Filadora», «Muntanyes del Canigó», etc. Cada capítol inclou la lletra i la partitura de cadascuna. Cada cançó està acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importants de l’època: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, Anton Utrillo, entre d’altres. L’obra consta dels següents índexs: alfabètic, temàtic, de noms propis, toponímic i bibliogràfic. L’obra inclou una presentació de M. Aurèlia Capmany i dos estudis, un de Jaume Vidal Alcover i l’altre a càrrec de Jaume Ayats, específic per aquesta edició. La present edició d’Editorial Base té una finalitat: contribuir a difondre i mantenir viu un llegat cultural català que no pas sempre és objecte de l’atenció del qual és mereixedor i que el pas del temps i les formes de vida actuals podrien anar esborrant de l’imaginari col·lectiu per sempre més. En aquest sentit, la present edició no és només un homenatge al passat sinó també un instrument cultural de futur.

Més informació: Fitxa tècnica de l’obra [pdf]

Exposició Dotze Dones, Tretze Bruixes. Mites i llegendes del Montseny

El dissabte 30 d’abril el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella presenta l’exposició «Dotze dones, Tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny», un tast de llegendes populars de les valls del Montseny que traslladaran el visitant a indrets fantàstics però també reals del massís del Montseny (Arbúcies, Montsoriu, Gualba, Pla de la Calma, Viladrau…), de la mà de personatges màgics i populars com la Dona d’Aigua, la Bruixa Guilleuma, el Cap d’Estopes, la Mort, els Tres Bisbes, el llop, els dansaires… Els textos, a cura de Jordina Boix, s’il·lustren amb els dibuixos de Delphine Labedan. Les autores ja van presentar La Bruixa Guilleuma, el primer número de la col·lecció Contes del Montseny, editat també pel MEMGA. L’exposició es podrà visitar del 21 d’abril al 22 de maig de 2011.

Tretze bruixes

Les valls i carenes del Montseny han sigut escenari de fets històrics, llegendes i rondalles que s’han transmès de forma oral de generació en generació. Aquest imaginari ha contribuït a modelar i engruixir el bagatge cultural d’unes societats que han fet de la terra la seva raó de ser. L’exposició Dotze dones, tretze bruixes, organitzada pel Museu Etnològic del Montseny, presenta un recull de tretze narracions populars. El visitant podrà fer un recorregut entre personatge com les bruixes del Gorg Negre, la Dona d’Aigua d’Arbúcies, els llops del pla de la Calma, la Mort i el carboner… com si es tractés d’un llibre de gran format.

Novetat editorial: El poble dels Centfocs

Xavier Cortadellas. El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres. Il·lustracions  d’Albert Llenas. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, «Col·lecció la Talaia, 1», 2011.

Centfocs

El millor llegat de la literatura oral transmesa per més de cent homes i dones de les Gavarres. En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D’aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. Però, abans fins i tot que voler preservar-ne la memòria, hem volgut parlar d’un fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. És al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. I allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d’aquí a uns anys serà també llegenda.

Novetat editorial: Llegendes de Girona

Ramon Girona. Llegendes de Girona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Contes i llegendes», 2011.

Llegendes de Girona

En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col·legiata i el Call, però també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font d’en Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la mà, en una corrua fantàstica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap d’Estopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlà. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les pàgines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.

XIV Simposi de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer

arxiutradicions

XIV Simposi de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer: «Lo standard linguistico. Esperienze e processi»

Programa

Aula Vittoria Sanna (Dipartimento di Linguistica e Stilistica)

Divendres, 15 d’abril de 2011, 17.00
Ignazio PUTZU (Direttore del Dipartimento), Presentazione.
Frantziscu CASULA (Comitadu pro sa limba sarda), «Qualche buona ragione didattico-educativa per insegnare il Sardo nella scuola». La conferenza sarà tenuta in sardo e italiano.
Katsuyuki TAKENAKA (Università di Aichi, Giappone), «Estandarització del japonès: entre la recerca d’un patró comú i l’apropament de la llengua escrita a la parlada». La conferenza sarà tenuta in lingua catalana.
Joan ARGENTER (Institut d’Estudis Catalans), «La standardizzazione del catalano».

Dissabte, 16 d’abril de 2011, 9.00
Joan ARMANGUÉ (Università di Cagliari), «Il processo di standardizzazione dell’algherese (1990-2011)».
Joan-Elies ADELL (Espai Llull. Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Aguer), «Il catalano di Alghero: dalla strada alla scuola e l’economia».
Antonio PINNA (Pontificia Facoltà Teologica della Sardegna), «Il Canone II della liturgia cattolica. Un’esperienza da varianti a standard?».

Una mostra de l'obra de Joan Amades a la Memòria Digital de Catalunya

ex-libris

El Centre de Documentació de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del departament de Cultura de la Generalitat, fa accessible a Internet una mostra representativa de l’obra original del folklorista Joan Amades i Gelats (1890-1959). El recull documental fet per l’etnòleg i folklorista català és un dels elements claus per a la interpretació i l’estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX. D’aquest recull s’ha de destacar la variada col·lecció d’ex-libris que es troben a moltes de les seves obres.

Es pot consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) a:
http://mdc.cbuc.cat/collections.php#joanamades

La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc. relacionats amb Catalunya. La principal finalitat de la MDC és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni català.

XVIII Trobada del GEE

Arxiu d’entrades