Novetat editorial: Epistolari (1906-1926)
Francesc Camps i Mercadal; Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Edició i introducció Maria Pilar Perea i Josefina Salord. Institut Menorquí d’Estudis, «Capcer, 24», 2011.
L’edició de l’epistolari creuat entre Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover, del 1906 al 1926, és, sens dubte, una fita per que fa a la recuperació del vessant filològic de qui s’ha dreçat dins la història cultural com a autor del Folklore menorquí de la pagesia. Periodista i assagista de llarga trajectòria, a més d’autor d’una obra històrica i narrativa minsa però valuosa, l’interès per la llengua és indestriable no només de la seva recerca folklòrica sinó del paper que jugà com a referen de la catalanitat cultural de la Menorca del Nou-cents dins i fora de l’illa. La setantena de cartes, curosament anotades per Maria Pilar Perea (Universitat de Barcelona) i Josefina Salord (Institut Menorquí d’Estudis), són el millor testimoni, pel gruix de les seves aportacions, de l’abast cultural de la relació dialectològica i folklòrica entre l’artífex de l’Obra del Diccionari i el primer col·laborador menorquí.
Presentació d'«Imaginari compartit» de Caterina Valriu
El proper dijous dia 17 de febrer, a les 20 hores, a la Institució Pública Antoni M. Alcover es presentarà el llibre de Caterina Valriu Llinàs Imaginari compartit. Estudis sobre literatura infantil i juvenil. La presentació anirà a càrrec de Pere Santandreu.
Novetat editorial: A la plaça fan ballades
Ferran Riera Vives. A la plaça fan ballades. Una història de les músiques d’arrel als Països Catalans. Valls: Cossetània Edicions, 2010.
La música popular, la música viscuda de forma activa i participativa —no la música de masses, que és una altra cosa— ha viscut des de l’inici de la humanitat en permanent lluita contra els poders establerts, religiosos, polítics, militars. Per això ha rebut molts, moltíssims, pals, però sempre ha aconseguit sobreviure, tot i que ha perdut uns quants llençols en cada bugada. Als Països Catalans se n’han perdut moltíssims, de llençols, en aquesta llarga història, fins a posar en perill la continuïtat de la mateixa música tradicional. No obstant, gràcies a l’esforç d’unes quantes persones i col·lectius, el gènere ha reviscolat i, des de fa vint anys, viu una revifalla que ningú li hauria pronosticat. A la plaça fan ballades intenta aproximar-se al fenomen històric de la música popular i a la seva evolució a les terres de cultura i de parla catalana.
La presentació del llibre tindrà lloc dijous 10 de febrer, a les 8 del vespre, al Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 6. Barcelona). L’acte anirà a càrrec de Jaume Amella.
Més informació: Cossetània Edicions
Tallers i jornades de memòria oral a Torroella de Montgrí
Setmana dedicada a Antoni M. Alcover
Del 31 de gener al 4 de febrer la Institució Pública Antoni M. Alcover commemorarà el 149è aniversari del naixement d’Antoni M. Alcover amb la celebració de la Setmana Alcover 2011, que constarà de diferents actes. A continuació teniu el programa complet amb tota la informació:
La Revista d'Etnologia de Catalunya 36 a RACO
Ja es troba als punts de distribució habituals el número 37 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura. El dossier d’aquest número, de títol «Antropologia del conflicte i la violència», tracta sobre l’origen, rituals i contexts de diverses formes de violència de la nostra societat.
D’altra banda, ja es pot consultar i descarregar en format pdf el contingut del número 36 (juny de 2010) al portal RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Aquest número, dedicat a les «Cultures Urbanes Contemporànies» i que inaugura la nova etapa de la revista, conté també articles d’altres temàtiques, com el de Caterina Valriu (directora del GEE) titulat «Del panfonteta a la taula del senyor rei» que explora la relació entre alimentació i literatura popular a la Mallorca tradicional. L’article es pot consultar íntegrament aquí.
Novetat editorial: Metodologia de recerca etnològica
Metodologia de recerca etnològica, edició a cura de Manel Català Viúdez. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, «Materials d’Etnologia de Catalunya, 3», 2010.
La col·lecció Materials d’etnologia de Catalunya és un instrument referencial impulsat des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana com a complement a la recerca que es desenvolupa en el marc de l’IPEC. La col·lecció es concreta en forma de catàlegs, directoris, referències arxivístiques i altres materials de caràcter instrumental.
El llibre es pot descarregar en pdf (4,88 MB) al web del CPCPTC [enllaç].
Novetat editorial: La bruixa Guilleuma
Jordina Boix i Delphine Labedan. La bruixa Guilleuma. Museu Etnològic del Montseny la Gabella, 2011.
El Museu Etnològic del Montseny la Gabella i l’Ajuntament d’Arbúcies han encetat la col·leció ‘Contes del Montseny’ amb un primer número dedicat a La bruixa Guilleuma. Els dibuixos són de Delphine Labedan i el text de Jordina Boix. La col·lecció neix amb la voluntat d’apropar al públic de totes les edats mites, llegendes i històries verídiques o imaginàries que formen part del llegat cultural del Montseny.
La primera protagonista és la bruixa Guilleuma, personatge llegendari que habitava les ruïnes del castell de Montsoriu. La creació d’una història imaginària a partir del pòsit de la llegenda permet posar de relleu aquest llegat i serveix per apropar-se a una de ls figures més arrelades en les nostres tradicions: la bruixa. Hiostòricament, la bruixeria i les creences sobre bruixes i dones d’aigua a les valls i cimals del Montseny neixen al si d’una societat marcada per un fort vincle amb l’entorn natural. A partir de l’any 1617, ‘any del diluvi’, es va generalitzar la persecució o cacera de bruixes, que va arribar també al Montseny. La publicació compta amb el suport de les Diputacions de Girona i de Barcelona -gestores del Parc Natural del Montseny- i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.
Novetat editorial: Dones catalanes llegendàries
Joan Soler i Amigó. Dones catalanes llegendàries. Reines, comtesses i heroïnes. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2010.
Aquest llibre aplega per primer vegada històries de reines, comtesses i heroïnes que han destacat en la memòria popular de Catalunya. Hi trobareu dones espavilades, astutes, enamorades, mares, guerreres, santes, bruixes, monges, cortesanes, malcasades, pelegrines, governantes o influents en la política. En elles s’hi pot copsar una humanitat sensible i una intel·ligència emotiva, teixida de sentiments, aspiracions, gestos i valors significatius. Esquiven els rols establerts per la societat patriarcal, i fugen de la passivitat i la submissió, del marc estrictament domèstic. Si a vegades sabem més coses de reines, comtesses i heroïnes a través del llegendari que de la història és perquè el poble se les ha fet seves.
Novetat editorial: Temes mallorquins
Albert Hauf. Temes mallorquins. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.
Els treballs reunits en aquest volum tracten sobre diversos aspectes de la literatura catalana de Mallorca i alhora són una mostra dels dos principals àmbits d’estudi del Dr. Albert Hauf i Valls: la literatura medieval i la literatura tradicional. Hi trobem assaigs aprofundits sobre escriptors com Ramon Llull, Anselm Turmeda, Guillem de Torroella o Joan Eiximeno, per un costat, i, per un altre, sobre temes de la literatura popular com el teatre d’origen medieval, el cançoner o les rondalles mallorquines, tot passant per l’humor medieval i el Llibre del Tres. Igualment, Hauf hi repassa la trajectòria de tres intel·lectuals mallorquins amb qui va estar molt unit: el P. Miquel Colom, Francesc de Borja Moll i el professor Antoni Vicens Castanyer. La gran capacitat de l’autor a l’hora d’interpretar les obres i de relacionar coneixements molt variats atorga a aquests estudis un interès que va més enllà de la temàtica estrictament mallorquina.
Segueix-nos!
Subscripció
