cançons

El Cançoner 2.0 a les xarxes socials d'Internet: #glosatweet

Des de la Casa Museu Pare Ginard s’ha iniciat una acció viral a través de la xarxa Twitter: el projecte #glosatweet!

Aquesta etiqueta servirà per donar difusió digital a les gloses populars que va recopilar Rafel Ginard en el Cançoner Popular de Mallorca. Des d’avui i en endavant, des del perfil @fundcasamuseu s’ocuparan de fer presents les gloses dedicant-hi tweets específics, que identificaran amb l’etiqueta #glosatweet. Amb l’etiqueta es podran identificar les gloses que es pengin, per tal que els usuaris de Twitter puguin consultar-les de manera ordenada. A les gloses que es pengin també els posaran l’etiqueta #cançoner, a fi de deixar constància de la procedència de la glosa.

Des de la Casa Museu Pare Ginard volen animar els usuaris de la xarxa a fer ús d’aquesta etiqueta i a participar en el projecte: d’una banda, retwittejant les gloses que es pengin (és a dir, reenviant-les a través de la seva identitat per tal que les gloses arribin a més gent); i també, utilitzant l’etiqueta per penjar les gloses de collita pròpia que vulguin compartir a la xarxa, tant si són gloses populars que coneguin com si són gloses de nova creació.

Trobareu més informació al document adjunt.

glosatweet

Conferència sobre la cançonística de Sant Antoni a Manacor

El proper divendres, 13 de gener a les 20:30h, tindrà lloc a l’Associació Cultural S’Agrícola de Manacor, la conferència organitzada per l’Associació Cultural Es Canonge de Santa Cirga: «Sant Antoni: apunts sobre la cançonística del sant pagès» a càrrec del Dr. Miquel Sbert i Garau. La presentació serà a càrrec del Sr. Onofre Ferrer Riera, Director General de la Conselleria d’Educació i Cultura.

canonge santa cirga

Mostra-taller de cant improvisat a Reus

El 28 de gener Reus acollirà la celebració d’una mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans que comptarà amb la participació de diferents representants d’arreu dels Països Catalans. Les jornades estan organitzades per Carrutxa i Caramella i compten amb el suport de diferents entitats col·laboradores. La inscripció té un cost de 20€ i inclou el sopar. Per a més informació i inscripcions: http://cantimprovisat.blogspot.com/

Cant_improvisat-1

Cant_improvisat-2

Es presenta el Llibre Els Segadors de Jaume Ayats a Tarragona

Ahir dilluns 19 de desembre es va presentar a la Llibreria de la Rambla (Rambla Nova, 99, Tarragona) el llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, de Jaume Ayats. L’acte va comptar amb la intervenció de Carme Oriol, professora de la Universitat Rovira i Virgili,  i del mateix autor. La part final de la presentació va incloure l’audició d’algunes versions d’Els Segadors que apareixen al disc, acompanyades pels comentaris de l’autor i la lectura de fragments del llibre. A continuació teniu les imatges amb dos moments de la presentació i un vídeo que recull part de la intervenció de l’autor.

Presentació Els Segadors

Carme Oriol presenta l'autor del llibre, Jaume Ayats.

Presentació Els Segadors

Audició de diferents fragments de les versions incloses al cd que acompanya el llibre, amb els comentaris de l'autor.

Vídeo que recull un fragment de la intervenció de l’autor:

Presentació del llibre Els Segadors de Jaume Ayats a Tarragona

Dilluns 19 de desembre, a les 19:30, a la Llibreria de la Rambla (Rambla Nova, 99, Tarragona), es presentarà el llibre-cd Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, de Jaume Ayats, que comptarà amb la intervenció de Carme Oriol, professora de la Universitat Rovira i Virgili, i del mateix autor. També s’hi escoltaran algunes versions d’Els Segadors que apareixen al disc.

invitacio segadors tarragona
Fitxa del llibre
Vídeo de Jaume Ayats que repassa la història d’Els Segadors a través de les versions de la cançó del CD inclòs al llibre:

Novetat editorial: Una persona amb un sac penjant

MAPASONOR [Projecte Oïdes Mediterrànies]. Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Sicília i Balears). Caramella: «Els llibres de Caramella, 1». Inclou DVD.

Llibre Caramella 1

Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies és un itinerari per quatre illes de la Mediterrània (Creta, Mallorca, Menorca i Sicília) que va portar a entrevistar persones i associacions que van obrir la porta a la cultura popular dels seus territoris. Però també aquest llibre és un manifest, un ideari sobre què és la cultura popular. Persones com en Toni Torrens afirmen: «Sa cultura popular l’entenc com una persona que neix amb un sac penjant a s’esquena i que cada dia hi posa una cosa. Jo fa 71 anys que duc aquest sac penjat a s’esquena i en 48 hores he après moltes de coses. Són coses que he anat assimilant i posant en ets sac. I es dia que jo me n’aniré, ets sac quedarà, s’obrirà sa tela, i de totes ses coses que hauré anat posant al llarg des 71 anys qualquna en quedarà per en terra que qualqú l’arreplegarà. I que en deixen una cada un, t’imagines sa quantitat de coses que porem deixar per sa gent que vendrà?».

Una primer part del llibre la constituteixen els capítols monogràfics dedicats a Creta, Sicília i Balears basat en el treball de camp i les entrevistes que els membres de Mapasonor van realitzar durant el seu viatge. A continuació, autors com Jordi Alsina, Nuccia Maugeri, Robert Alzina i Francesc Vicens s’aproximen a aquestes realitats a partir d’articles d’anàlisi concrets que enriqueixen el coneixement sobre la kritikà (Creta), el cant dels lamentatori (Sicília), el glosat de Menorca i les tonades de camp a Mallorca. Complementa l’edició del llibre un DVD que inclou tres dels documentals que va generar el projecte Oïdes Mediterrànies: «Piazza-Isole-Montagna. Música i vida a Sicília»; «D’es Castell a sa Pobla. Construint la cultura popular» i «València, Istanbul, Tessalònica, Kabul. Oïdes Mediterrànies».

La presentació del llibre tindrà lloc el 6 de novembre, a 2/4 de 2 de la tarda, a la Llotja Professional (plaça Porxada de Manresa), dins la celebració de la Fira Mediterrània de Manresa 2011. Més informació: Revista Caramella i La Teiera.

Novetat editorial: Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional

Jaume Ayats. Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional. Barcelona: L’Avenç, Sèrie Història, octubre 2011. Inclou CD.

Segadors-Coberta

Els Segadors, l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents –procedent d’ambients anarquistes, espiritistes i maçons— va escriure la lletra actual de l’himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d’una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d’Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col·lectivament la metàfora d’aquell símbol. No és un objecte d’una història passada sinó que és un artefacte actiu en l’imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d’himne nacional. El llibre inclou també un CD amb diferents versions de l’himne enregistrades en l’últim segle i en diversos estils.

Es cataloguen 30.000 documents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

S’ha presentat la primera fase de catalogació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que comprèn 30.000 documents. L’estudi pretén arxivar fins a 200.000 documents datats entre els anys 1922 i 1936. El projecte es va iniciar a principi de l’any 2000, amb un equip de tres experts, encapçalat per Pilar López, etnomusicòloga, i coordinat per Josep Crivillé i Ramon Vilar, director i secretari de l’Associació de Recerca Etnomusicològica.

El contingut complet del cançoner es posarà a la xarxa aviat, encara que aquells que no es puguin esperar poden accedir a la part catalogada adreçant-se al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del departament de Cultura de la Generalitat. L’Obra Social de Caixa Laietana ha finançat aquesta part del projecte.

Durant el període de 1922-1936, el mecenes Rafael Patxot va potenciar que un grup de músics, filòlegs i entitats importants de l’època, com Pere Bohigas, Mossèn Higini Anglès o el Centre Excursionista de Catalunya, iniciessin un recull de la cançó popular tradicional dels Països Catalans. En catorze anys es van recopilar fins a 200.000 documents musicals: cançons de joc, de taverna, de bressol i versions de «L’Hereu Riera», de «La presó de Lleida», de «La Dama d’Aragó»…

Amb la irrupció de la guerra del 1936-1939, Rafel Patxot es va haver d’exiliar a Ginebra i el cançoner es va dispersar. Les parts més nombroses del recull musical se les va endur Patxot i una altra part va quedar a Barcelona. A partir de 1990, els documents van començar a tornar a Catalunya, al monestir de Montserrat. Però, a conseqüència de la dispersió, es van perdre alguns documents originals.

Font: Vilaweb

Novetat editorial: facsímil del Cançoner Popular d'Aureli Capmany

Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany. Edició facsímil d’Editorial Base, 2011.

Cançoner de Capmany

Característiques de l’edició:

Títol: Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany.
Any de la primera publicació: Els fulls solts del Cançoner Popular es van publicar a Barcelona entre el febrer de l’any 1901 i el desembre de l’any 1913.
Format: 24 x 17 cm.
Nombre de pàgines: 504.
Il·lustració: Més de cent gravats.
Paper: Verjurat de 100 grams de color marfil, cosit amb fil vermell.
Enquadernació: Tapa dura, folrada amb pell, llom rodó amb nervis i cobertes estampades en or. Guardes tintades. Talls tintats de vermell.
Presentació: Llibre encaixat en un estoig vermell folrat amb tela a l’interior.
Tiratge: 989 exemplars numerats de l’1 al 989 i 489 exemplars numerats de l’I al CDLXXXIX.
ISBN: 978-84-15267-03-4
Dipòsit legal: B-05.649-2011

L’any 1901, Aureli Capmany va començar a publicar les cançons que integren el seu Cançoner Popular, i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913. El volum recull les cent cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps, «Els Segadors», «La Cançó del Rossinyol», «El Cant dels Ocells», «El Desembre Congelat», «La Filadora», «Muntanyes del Canigó», etc. Cada capítol inclou la lletra i la partitura de cadascuna. Cada cançó està acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importants de l’època: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, Anton Utrillo, entre d’altres. L’obra consta dels següents índexs: alfabètic, temàtic, de noms propis, toponímic i bibliogràfic. L’obra inclou una presentació de M. Aurèlia Capmany i dos estudis, un de Jaume Vidal Alcover i l’altre a càrrec de Jaume Ayats, específic per aquesta edició. La present edició d’Editorial Base té una finalitat: contribuir a difondre i mantenir viu un llegat cultural català que no pas sempre és objecte de l’atenció del qual és mereixedor i que el pas del temps i les formes de vida actuals podrien anar esborrant de l’imaginari col·lectiu per sempre més. En aquest sentit, la present edició no és només un homenatge al passat sinó també un instrument cultural de futur.

Més informació: Fitxa tècnica de l’obra [pdf]

XV Trobada del GEE

Mons reals i imaginats en l’etnopoètica catalana (Perpinyà, 15-16/11/2019).

Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Subscripció