llegendes

Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 11

Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 11 (2022)

Aquest onzè número de la revista Estudis de Literatura Oral Popular inclou un monogràfic sobre les llegendes contemporànies i està format per cinc articles que evidencien especialment les formes que van més enllà d’aquest gènere narratiu i que troben en les formes actuals de comunicació el millor espai on moure’s, difondre’s i expandir-se, reflectint, alhora, tot allò que ens preocupa avui dia.

Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index

Enllaç al número 11: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/216

X Seminari Internacional d’Estudis Transversals: Dones de llegenda

El X Seminari Internacional d’Estudis Transversals “Dones de llegenda”, fruit de la col·laboració entre diversos grups d’investigació de la Universitat d’Alacant, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de les Illes Balears, se celebrarà al Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez Cutillas (Altea) el 7 i 8 d’octubre de 2022 i se centrarà en l’anàlisi, des d’una perspectiva de gènere, de la condició, identitat i visió de les dones en l’àmbit de l’etnopoètica o el folklore tradicional, però també des d’una línia d’estudi que amplia l’àmbit de recerca a la reescriptura i noves versions de les dones mítiques, a una banda i altra del fet literari. Com a ponents convidades, es compta amb dos investigadores de reconegut prestigi en les orientacions esmentades: d’una banda, Carme Oriol (URV), en l’àmbit de l’etnopoètica i, de l’altra, M. Àngels Francés (UA), en el terreny dels estudis de gènere.


Programa [PDF]

Novetat editorial: Llegenda i mite

Llegenda i mite. Edició a cura de Magí Sunyer Molné i Joan Ramon Veny-Mesquida. Kassel: Edition Reichenberger, Estudis Catalans 10, 2021, 218 pàgines, 39€, ISBN: 978-3-967280-28-9.

Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.

ÍNDEX

  • Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
  • Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
  • Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
  • Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
  • Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
  • Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
  • Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
  • Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
  • Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
  • Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
  • Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
  • Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Més informació: Edition Reichenberger

Pandèmies i llegendes dels nostres dies a la 8a edició de La ciutat a cau d’orella

La Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona , la Biblioteca Pública, l’Arxiu de Folklore de la URV i l’Escola de Lletres proposen per aquesta tardor la 8a edició del cicle La ciutat a cau d’orella centrada en pandèmies i llegendes dels nostres dies. Del 6 al 27 de novembre tindrà lloc la 8a edició de La ciutat a cau d’orella, el cicle de tardor amb més càrrega d’emocions i aventures aptes per als i les més joves i no tan joves, a partir dels 12 anys. Un dels principals atractius del cicle serà comptar amb el mediàtic periodista, director i escriptor Carles Porta, famós pel programa Crims emès per Catalunya Ràdio i TV3. A més a més, el cicle incorpora altres figures diverses com el doctor en història medieval, Eduard Juncosa, el filòleg i contacontes, Carles Alcoy, el dibuixant, guionista, crític i teòric del món del còmic, Pepe Gàlvez i la pallassa, NunnyG.

S’ofereixen fins a 8 actes i activitats gratuïtes, 6 d’elles en línia i 2 en format presencial (que en funció de l’evolució de la pandèmia també passarien a ser en línia) i que requereixen de reserva d’inscripcions i entrades, que es pot fer aquí. La inscripció estarà operativa a partir del 22 d’octubre.
Les dues activitats que en principi seran presencials són, d’una banda, la xerrada de Carles Porta, que està prevista pel divendres 27 de novembre a les 18h a l’Espai Jove Kesse; i una activitat itinerant, que sota el títol de Tot és mentida, no passa res, ens portarà al Passeig Arqueològic i a altres racons de la Part Alta el divendres anterior, 20 de novembre, amb dos torns, a les 18 i a les 19h , amb històries pandèmiques a cau d’orella. Les activitats en línia aniran des d’una explicació sobre un enigma a l’entorn de l’última excavació del Mausoleu de Centcelles i la història que hi ha al darrere d’aquest monument; un taller de disseny i confecció de mascaretes, i un altre d’iniciació al clown; i diferents activitats a l’entorn de la covid-19 i la història de les pandèmies, a través del món del còmic, d’altres exemples, de llegendes i, com no, també dels rumors.

Novetat editorial: La llegenda

La llegenda. Edició a cura de Magí Sunyer i Emili Samper. Kassel: Edition Reichenberger, Estudis Catalans 9, 2019, 250 pàgines, 39€, ISBN: 978-3-944244-92-1.

Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.

El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.

El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.

Més informació: Reichenberger

Novetat editorial: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. De juliol a desembre

Aureli Capmany. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. Volum 2. De juliol a desembre. Il·lustracions: Eva Sánchez. Pròleg de Maria Aurèlia Capmany. Guies de Xavier Cortadellas. Edicions Sidillà, Col·lecció la Talaia clàssics, 6, 2019. 296 pp. 20 euros. ISBN: 978-84-949281-3-0.

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. En el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes ens ofereix una passejada per la Catalunya més festiva, especialment per Barcelona. El segon volum està centrat en les festes tradicionals que se celebren entre juliol i desembre. Hi trobem des de la festa major del Raval de Barcelona a la de Tarragona o a les Fires de Girona, l’estiuet de Sant Martí, Tots Sants, el tió de Nadal o Cap d’Any, que és la nit en què les bruixes catalanes es troben per fer ballades. Algunes d’aquestes tradicions encara són ben vives. Altres s’han perdut. Com Aureli Capmany, nosaltres també pensem que val la pena que es preservin.

Més informació: Edicions Sidillà

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades