llegendes

Comença la 4a edició del cicle de llegendes urbanes “La ciutat a cau d’orella”

Llegendes ubranes - cartellA3v3

La conselleria de Joventut de l’Ajuntament, la Biblioteca Pública, l’Arxiu de Folklore de la URV i l’Escola de Lletres impulsen el 4t cicle de rondalles i llegendes que se celebrarà del 30 d’octubre al 28 de novembre i que va adreçat a joves a partir de 12 anys. S’han programat un total de 10 actes i activitats com ara tallers, xerrades, enigmes nocturns, mercat de rondalles, totes elles gratuïtes i obertes a la participació de tothom.

En aquesta nova edició es compta amb la complicitat d’una bona part de les escoles i instituts de Tarragona i la incorporació de les Mestres Àvies Recuperadores de Contacontes “Rosa Sensat” que oferiran una sessió matinal de rondalles i llegendes. A més de la col·laboració de l’investigador en el camp de les rondalles i la recerca etnopoètica, Emili Samper, i la bibliotecària i contacontes, Imma Pujol.
El 4t cicle de llegendes urbanes commemora el 100 aniversari de la mort del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), un referent en l’estudi i la recuperació de rondalles i llegendes. Els enigmes nocturns permetran redescobrir rondalles i llegendes que Gomis va aplegar de dins i fora de Catalunya i la jove creadora Ingrid Ventura impartirà un taller literari inspirat en la zoologia popular catalana de l’autor a l’Escola de Lletres. La Biblioteca Pública acollirà les activitats “Rondalla ve, rondalla va” que, entre altres, presentarà la xerrada de l’escriptor Pep Coll, els tallers de com expliquem les rondalles i el mercat final de rondalles.

Per a més informació, vegeu el dossier de premsa (pdf).

Novetat editorial: Contes et légendes d’Espagne

Contes et légendes d’Espagne. Réunis par Caterina Valriu et traduits par Maria-Luisa Bonaque et Pilar Mateu Segura. Illustrations de Josep Torres, Flies France, 2015.
220 pp. 20 euros. ISBN: 978-2-910272-92-0

contes-330x600

ORIGINE DES ILES BALÉARES

Dans les Pyrénées il y avait un berger, appelé Nyepis, qui passait la journée à aiguiser son couteau. Un jour, tout en s’appuyant à un arbre, il coupa un gros pain de neuf livres et il le fit avec tant de force qu’il coupa non seulement le pain, mais se coupa, lui et coupa aussi l’arbre auquel il s’appuyait, et le couteau s’envola, arriva à Barcelone, coupa les aiguilles de tous les clochers et les mâts de tous les bateaux de la mer et il finit par tomber sur un îlot qu’il coupa en trois morceaux. Ce sont les îles Baléares.

Més informació: Flies France

Novetat editorial: Els Països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana

Els Països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana : entorn de la “matèria de Bretanya” i Sant Vicent Ferrer / Les Pays Catalans et la Bretagne au Moyen-Age : autour de la “matière de Bretagne” et de Saint Vincent Ferrier. Immaculada Fàbregas, Araceli Alonso, Christian Lagarde (eds.). Canet: Trabucaire, Association Française des Catalanistes (AFC) Cultura Catalana, octubre de 2014.
216 pp. 15€. ISBN 9782849742037

c

Aquest volum es proposa enfocar la cruïlla geocultural entre la «Bretanya» –sigui l’«illa», sigui la «petita»–, i els Països Catalans, des de l’Edat mitjana, basant-se en els dos temes que són el de la propagació de la «matèria de Bretanya», sota la perspectiva de la seva difusió, creació i recreació en terres catalanoparlants, i el de la figura de Sant Vicent Ferrer (nascut a València i mort a Vannes) associat a la predicació, l’hagiografia i la llegenda en l’àmbit català.

Més informació: Éditions Trabucaire

Novetat editorial: El pou de sa Perdiu Blanca

El pou de sa Perdiu Blanca. Adaptació: Tomàs Vibot. Il·lustracions: Antoni Galmés. Editorial: El Gall Editor. Pàgines: 16. Col·lecció: Llegendes de les Balears, 26. Gènere: Narrativa. Enquadernació: Rústica. ISBN: 978-84-942855-1-6. PVP: 6,00 €

image009

Temps era temps quan encara a Menorca no hi havia carreteres. Tot el més gros eren els camins d’amplada de carro i no n’hi havia tants com els que ara ens pensam. El més important era el camí que des de Maó comunicava amb Ciutadella: li deien el Camí Reial. Era la via principal de l’illa, ja que la travessava de cap a cap tot enllaçant les poblacions d’Alaior, es Mercadal i Ferreries.

Amb l’arribada dels cotxes els vells camins de carro s’anaren abandonat per donar pas a les carreteres. En fer el nou projecte de la carretera de Maó a Ciutadella, l’antic Camí Reial es deixà d’usar i se’n perderen molts de bocins. Avui, un dels pocs fragments conservats és el que de Ferreries va al barranc d’Algendar, per a molts un dels trams més bells de tota l’illa. Manté encara l’antic empedrat i també travessa espessos i ombrívols alzinars. Precisament, dins un dels trams més polits del camí hi ha el pou de sa Perdiu Blanca, un dipòsit d’aigua on els ferreriencs situen una misteriosa narració.

Diuen que un jove de Ferreries començà a festejar una joveneta que vivia a Algendar. El primer dia assenyalat, en acabar les feines, sortí de la vila i enfilà el camí reial a ca la seva estimada. Passà vora els llocs de Biniatrum i Gornesset i, al bell mig del camí trobà el pou, d’aigua abundosa i fresca, on molta gent aprofitava per fer-hi una aturada i calmar la set. El jove volgué fer el mateix i quan fou a prop, amb un bon bateig d’ales sortí volant una perdiu blanca molt bella i ben feta. Sense donar-li més importància, després de beure’n un poc, continuà cap a Algendar.

Al cap d’un parell de dies, partí novament cap a Algendar a trobar-se amb la seva estimada: vet-aquí que en ser a l’altura del pou, li sortí novament la perdiu blanca. “Quin animal més curiós”, es digué.

Novetat editorial: El jeroglífic de les banyes d’esca

El jeroglífic de les banyes d’esca. Adaptació: Tomàs Vibot. Il·lustracions: Antoni Galmés. Editorial: El Gall Editor. Pàgines: 16. Col·lecció: Llegendes de les Balears, 25. Gènere: Narrativa. Enquadernació: Grapat. ISBN: 978-84-942855-0-9. PVP: 6,00 €

image008

Avui en dia ningú amb dos dits de seny serà capaç de dir que el tabac no fa mal. S’explica fins i tot amb lletres ben negres a les capses de cigars i cigarrets, i també a les bosses que contenen el tabac per a les pipes, una barreja que en temps passat no era, ni prou fer-s’hi, tan aromàtica i flairosa com la que es consumeix avui en dia. I no en parlem si allò que fumaven els pagesos de les nostres illes era tabac de pota, una espècie pudenta i forta que cultivaven ells mateixos i que en encendre-la escampava una sentor irrespirable.

Si arribava el moment de fer una pipada i la bossa del tabac era buida però la fumera era mala d’aguantar, n’hi havia algun que per tal d’espassar-se les ganes era capaç de rebregar les parets del fornet de la pipa amb un ganivet per desprendre’n la llenya recremada, escurar tota la sutja acumulada al canó, mesclar-ho tot seguit i, com que encara no s’havien inventat els mistos ni els encenedors, pegar-li foc amb les espurnes del pedreny que feien servir per encendre l’esca amuntegada sobre aquella barreja. És allò que en diuen fumar-se el tur, una pràctica a la qual es recorria com a solució d’emergència i que, ben segur, devia deixar la llengua i la boca d’aquells homes en carn viva, perquè aquella mescladissa és feréstega i tan metzinosa que si en posen una mica dins la boca d’un dragó es mor de cop. Segurament és per això que tant a Mallorca com a Menorca es diu “fumar-se el turc”, en comptes de “tur”, pels efectes devastadors associats a ambdues paraules.

Fa molt, molt de temps, quan un pagès menorquí s’aturava per fer una pipada repetia sempre el mateix ritual: primer de tot, agafava la pipa que anava subjecta a la cinta del capell i es treia de la butxaca una bossa de pell llardosa de la qual extreia petits pessics de tabac de pota que, amb molta cura i sense frissar, premia a l’interior de la pipa. Tot seguit, d’una petita banya que duia a la faixa vessava un caramullet d’esca sobre el tabac i feia sortir espurnes de dos pedrenys foguers fins aconseguir el foc desitjat. Era qüestió de paciència, bon pols i una mica de pràctica.

En el nostre temps la pota, el tur i els turcs han passat de moda. El tabac també en du camí: les pipes ben aviat esdevindran simples objectes decoratius igual que les banyes d’esca que, de tots aquells estris, era el més estimat per l’usuari. Encara ara se’n conserven algunes, lluentes i polides per les moltes mans que les varen rebregar. Aquelles petites banyes esdevenen un talismà si sobre la seva superfície tenen gravada a punta de ganivet la següent inscripció:

/ / / / * * * * * / / * / / / * / * * / / * * * / * * / / *

 

Més que com una peça de museu, qui en té alguna la guarda com un tresor perquè és el record d’una antiga llegenda que ens parla de turcs, pipes i banyes d’esca però, sobretot, de l’agudesa d’un menorquí que salvà la vida i la dels seus companys.

 

3a edició del cicle de llegendes urbanes: La ciutat a cau d’orella

Del 27 d’octubre i fins al 5 de desembre tindrà lloc una nova edició de “la ciutat a cau d’orella” (llegendes urbanes), el cicle de tardor amb més càrrega d’emocions, misteris i aventures aptes per a joves i no tant joves a partir dels 14 anys. La totalitat del programa (pdf) és de caràcter gratuït i accessible a tota persona que disposi d’una ment oberta i es deixi seduir per històries increïbles.

Una iniciativa d’autoria compartida entre les entitats juvenils, la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública, i l’Escola de Lletres de Tarragona. Descobrir on estan els límits d’allò real, l’imaginari i la ficció és una de les principals obstinacions de la ciutat de Tarragona cada tardor i des de l’any 2012. Encara que és segur que el fenomen de les llegendes urbanes rau sobre el constructe popular des de les primeres narracions mitològiques clàssiques, aquest segueix vigent i actiu, mentre la humanitat conjuri les seves invencions, boles i disbarats com a certs. Un total de 10 actes i activitats han estat coprogramades des de l’atractiu component i la força popular de les llegendes urbanes. Així doncs, tallers literaris, enigmes nocturns, xerrades, sessions de contacontes, concerts macabres, rutes terrorífiques i descobertes d’espais d’interès del tot insòlits, commouran a tota persona curiosa que hi pari l’orella o hi posi el nas.

programa-llegendes urbanes v2-1programa-llegendes urbanes v2-2programa-llegendes urbanes v2-3programa-llegendes urbanes v2-4

Presentació del llibre Llegendes de Tarragona d’Emili Samper

Dimecres 17 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala del sarcòfag d’Hipòlit, al Pretori romà (plaça del Rei, Tarragona) es durà a terme la presentació del llibre Llegendes de Tarragona d’Emili Samper. En l’acte, emmarcat dins les festes de Santa Tecla, hi intervindran Joan Cavallé i l’autor del llibre.

Llegendes_Tarragona

 

La força de les llegendes i la comunicació oral

Divendres 27 de juny, a les 20h, es portarà a terme a l’auditori del Museu de la Mediterrània (C/Ullà, 31. Torroella de Montgrí) un col·loqui al voltant de l’exposició Les dones imaginàries. El col·loqui porta per títol La força de les llegendes i la comunicació oral i comptarà amb la presència d’Àngel Vergés, l’escriptora Núria Esponellà i l’artista i autora de l’exposició Duaita Prats.

DuaitaPratsweb

Aquesta activitat s’inclou dins l’exposició que es podrà veure al Museu  de la Mediterrània fins el 26 d’agost. Aquesta és uns mostra artística i etnogràfica realitzada per Duaita Prats – Tau que fusiona la natura i l’essència femenina, utilitzant com a expressió aquests éssers llegendaris i fugissers tant arrelats a les nostres terres com són les dones d’aigua, en les qui alguns veuen les hereves de la devoció a la feminitat i la veneració per la força de l’aigua del Neolític. Una exposició que reinterpreta la figura de l’aloja buscant plasmar la seva íntima condició de dona, i vincular-la estretament amb l’entorn natural en què viu.

Més informació: Museu de la Mediterrània. Tel. 972.755.180. info@museudelamediterrania.cat

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades