llibres

Novetat editorial: La representació etnopoètica del mal

La representació etnopoètica del mal. Edició a cura de Sílvia Veà i Àngel Vergés. La Vall d’Uixó: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, setembre de 2022. ISBN: 978-84-9965-675-5. DL: B 19139-2022. 146 pàgines.

→ descarregar el llibre
→ llegir el llibre en línia

Presentació de La cuina de les Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó al Claustre de Sant Domingo

El 20 d’octubre s’ha presentat al Claustre de Sant Domingo el llibre La cuina de les Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Ha estat un plaer escoltar a les seves autores, Caterina i Paula Valriu i Bàrbara Sagrera. En acabar la presentació s’ha pogut gaudir d’un deliciós tast d’alguns dels menjars de les Rondalles.

Font: Llibreria Espirafocs

Es presenta el llibre Del viure i de la terra. Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

En el marc de la celebració del festival Dansàneu s’ha presentat el llibre Del viure i de la terra. Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Publicat per Dansàneu Publicacions & Consell Cultural de les Valls d’Àneu la presentació ha anat a càrrec de la coordinadora del llibre, Carme Oriol.

Es tracta d’un llibre centrat en la recerca i recuperació cultural que va fer Palmira Jaquetti i que conté textos de Jaume Ayats, Josefina Roma, Artur Blasco, la mateixa Carme Oriol i Rut Martínez. L’edició està acuradament inspirada en Editorial Alpina i és un disseny de Toormix. Design Agency.

Fotografia: Rut Solé

Fotografia: Rut Solé

Fotografia: Rut Solé

Font: Dansàneu

Novetat editorial: Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto

Julio Camarena Laucirica, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández i Anselmo J. Sánchez Ferra. Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto. Guadalajara: Palabras del Candil. Tierra Oral 10, maig de 2022, 354 pàgines, 20€, ISBN: 978-84-09-40870-2.

Antes de su prematura muerte en 2004, Julio Camarena dejó a su amigo el profesor José Manuel Pedrosa el borrador de lo que iba a constituir el volumen V de su Catálogo tipológico del cuento folklórico español, la magna obra, en varios tomos enciclopédicos, en la que él y el ilustre hispanista francés Maxime Chevalier aspiraban a dar cuenta de todas las versiones de cuentos folklóricos publicados (y en algún caso, inéditos) en el estado español en primera instancia, y subsidiariamente en el mundo hispánico. En aquella etapa del trabajo, que tenían muy avanzado en los primeros años del siglo XXI, estaban interesándose por los cuentos del «ogro tonto», que son los comprendidos entre los números 1000-1199 del catálogo internacional conocido como ATU (Aarne-Thompson-Uther). Hasta entonces habían visto la luz los volúmenes relativos a los cuentos maravillosos (editorial Gredos, 1995), a los de animales (editorial Gredos, 1997), a los religiosos y a los cuentos-novela (ambos vieron la luz en el Centro de Estudios Cervantinos, de Alcalá de Henares, en 2003).
Lamentablemente, la muerte de Julio Camarena en 2004 y después la de Maxime Chevalier en 2007 dejó inconcluso un proyecto fundamental e imprescindible para el conocimiento del cuento tradicional hispánico y mundial. Además del borrador de los cuentos del ogro tonto, se había iniciado ya la elaboración de la que sería la última parte del proyecto, la más ambiciosa y difícil: la relativa a los cuentos satíricos, que, por su colosal variedad y propensión al cambio y la contaminación, habrían de ocupar seguramente varios tomos. Camarena dejó una nutrida colección de fichas manuscritas, elaboradas todavía a medias, que constituían un primer esbozo de identificación y catalogación; las fichas siguen siendo preservadas en su casa, a la espera de que alguien se decida a acometer su revisión y su puesta al día: una tarea que ha de ser realmente ciclópea, mucho más exigente que la que hubo que movilizar para sacar adelante los cinco tomos anteriores.
Pues bien, al cabo de bastantes años de la pérdida de los dos ilustres folkloristas, viene a publicarse venturosamente por fin este quinto tomo, el del «ogro tonto». José Manuel Pedrosa nos ha encomendado amablemente la tarea de revisión y ampliación del borrador, que estaba en un avanzado estado de elaboración, pero que era evidente que no había pasado todavía por una fase de revisión exhaustiva, que habría eliminado algunas erratas de escritura y algunos otros errores de poca monta. Por otra parte, y como es lógico, la bibliografía manejada alcanzaba solo hasta los primeros años del siglo XXI.

Més informació: Palabras del Candil

Novetat editorial: Quin llamp de rondalles!

Rut Nolla. Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú 32, abril de 2022, 176 pàgines, 17€, ISBN: 978-84-9191-222-4.

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d’una cultura, d’un poble, d’una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d’elaboració pròpia, s’han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallístic de Seròs. Trobat al Fons Rossend Serra i Pagès, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle XX pel folklorista Josep Fossas.
Les rondalles es presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l’esbós biogràfic d’aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podrà gaudir d’un bocí de memòria serossana endinsant-se en l’estudi d’aquest rondallari.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Novetat editorial: Entre l’oralitat i l’escriptura

Josep A. Grimalt. Entre l’oralitat i l’escriptura. Edició a cura de Jaume Guiscafrè i Natàlia Hendriks. Barcelona: Edicions UIB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Felanitx. Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 58, febrer de 2022, 316 pàgines, 23€, ISBN: 978-84-9191-213-2.

 

Entre l’oralitat i l’escriptura reuneix una selecció de tretze articles acadèmics de Josep Antoni Grimalt Gomila (Felanitx, 1938), catedràtic emèrit jubilat de la Universitat de les Illes Balears. Hi apareixen ordenats segons els interessos principals de recerca de l’autor i, subsidiàriament, per ordre cronològic. Els sis primers estan dedicats a la rondallística i, sobretot, a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni Maria Alcover. Els cinc que segueixen estudien diversos aspectes relatius a la figura i a l’obra de Llorenç Villalonga. Els dos darrers estan dedicats, respectivament, a estudiar la relació entre La princesa de Clèves, de Mme. de La Fayette -que Grimalt va traduir al català- i el Jansenisme, i a la descripció estructural dels articles en el català de Mallorca. En conjunt, aquests treballs són una bona mostra de la capacitat analítica, la solidesa teòrica, la finesa estilística, la ironia i, fins a cert punt, el sentit de l’humor que defineixen el Grimalt investigador i que n’eren els principals atractius quan exercia de professor.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Novetat editorial: Llegenda i mite

Llegenda i mite. Edició a cura de Magí Sunyer Molné i Joan Ramon Veny-Mesquida. Kassel: Edition Reichenberger, Estudis Catalans 10, 2021, 218 pàgines, 39€, ISBN: 978-3-967280-28-9.

Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.

ÍNDEX

  • Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
  • Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
  • Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
  • Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
  • Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
  • Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
  • Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
  • Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
  • Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
  • Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
  • Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
  • Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Més informació: Edition Reichenberger

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades