premis

Caterina Valriu guanya el premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular 2023

El 1894, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que havia treballat en l’estudi de les Balears des d’un punt de vista antropològic, encarregà l’arreplega de materials de narrativa oral al professor Antoni M. Penya, que va recórrer l’illa per recollir de viva veu rondalles, llegendes i succeïts. Aquests materials foren redactats i lliurats a l’arxiduc mesos després. Lluís Salvadorseleccionà 54 narracions i les va fer traduir a l’alemany. El 1895 publicà a Wüzburg dos llibres, un en català i l’altre en alemany, amb aquestes narracions escollides. L’edició alemanya duia un pròleg en el qual l’arxiduc exposava els seus objectius en fer l’edició i els seus conceptes sobre rondallística. La part de la col·lecció no publicada restà en un arxiu particular a Valldemossa fins el 2010, quan fou dipositat a l’Arxiu General del Consell Insular de Mallorca.

El treball guardonat amb el Premi Valeri Serra i Boldú 2023 reagrupa les 29 rondalles meravelloses de la col·lecció –les que es publicaren el 1895 i les que restaren inèdites-, les transcriu, en fa l’edició anotada i un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes han permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual foren recopilades i publicades parcialment. També, cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic en general.

El treball s’articula en quatre apartats, un primer capítol sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana, un sègol capítol que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses, el tercer capítol amb les rondalles transcrites i un quart capítol que analitza cada una de les narracions en la seva especificitat. En aquestes rondalles és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral. L’edició simultània, el 1895, en català i en alemany, va ser un fet singular, que possibilità la divulgació i valoració de la col·lecció en entorn acadèmics.

L’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb allò sobrenatural, etc. Hi trobem un ric imaginari d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies, arquetips, confluències d’elements cristians i pagans, etc. En conjunt, d’un banda amb la reunificació i l’edició dels textos enriquim el cabal rondallístic en català. De l’altra, contribuïm a explicar com eren els processos de recerca de literatura popular el segle XIX, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i a la societat.

Caterina Valriu (Inca 1960) és Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021, tesi que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit), Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB, treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte  d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València. És membre de del Grup d’Estudis Etnopoètics (IEC) i professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura, és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la junta rectora de la Fundació Mallorca Literària.

Font: Ajuntament de Bellpuig

Caterina Valriu guanya el Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral

Caterina Valriu ha estat premiada en la modalitat de millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral en la segona edició del Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral en català:

La millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral ha estat per a Caterina Valriu Llinàs pel treball titulat El corpus de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, del programa de doctorat Societat i Cultura: història, antropologia, art i patrimoni (Facultat de Geografia i Història). El seu director de tesi és Xavier Roigé Ventura.

L’acte de lliurament ha tingut  lloc el 6 de març de 2023, a les 18:00, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i se’n pot veure l’enregistrament.

 

Caterina Valriu guanya el Premi Mallorca d’Assaig

Caterina Valriu, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el Premi Mallorca d’Assaig del Consell de Mallorca amb “Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar”. El jurat n’ha valorat especialment la importància d’haver localitzat, a partir de la recerca arxivística, aquesta part d’obra inèdita de l’Arxiduc i haver-la posat a la disposició del gran públic. Així mateix, també n’han destacat la rigorositat i la claredat expositiva. Aquest guardó està dotat amb 19.000 euros.

Caterina Valriu Llinàs (Inca, 1960), Premi Mallorca d’Assaig 2021. Doctora en Filologia i en Antropologia, és catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, investigadora, escriptora i narradora oral. Les seves línies de recerca són la literatura de tradició popular i la literatura infantil i juvenil. Ha publicat un gran nombre de monografies i articles -tant acadèmics com divulgatius- entorn de les rondalles, els cicles i els personatges llegendaris, la història de la literatura infantil i juvenil, la didàctica de la literatura i la dinamització de la lectura, les tècniques de narració, el costumari, etc. Entre les seves obres de recerca sobre narrativa d’arrel oral podem destacar El rei en Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda, Sant Vicenç Ferrer: història, llegenda i devoció, El comte Mal, entre la història i la llegenda -els tres en col·laboració amb Tomàs Vibot-, Contes et légéndes d’Espagne i els reculls d’articles Paraula Viva i Imaginari compartit. Com a autora de llibres per joves lectors cal destacar títols com Mare d’on venen els infants? -amb il·lustracions de Toni Galmés- Premi Mallorca 2020, L’amic de paper, el llibre solidari Quatre retocs i Les banyes d’en Cucarell, entre d’altres. Amb el nom de «Catalina Contacontes» fa més de trenta anys que explica contes de viva veu a tota mena de públics i treballa per la difusió de la literatura en tots els àmbits: centres educatius, institucions cultural i també a les xarxes.

Es convoquen els Premis Ciutat de Manacor 2021

Els originals es poden fer arribar a la Institució Antoni M. Alcover fins al 22 d’abril.

Els premis Ciutat de Manacor tornen aquest 2021 amb les categories de Novel·la (Premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver), Poesia (Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera), Teatre (Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover) i Assaig (Premi Ciutat de Manacor Antoni M.Alcover), i una nova categoria de Música, el premi Ciutat de Manacor de Música d’Autor Guillem d’Efak.


El Premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver compta amb una dotació de 5.000 euros. El Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera té una dotació de 3.000 euros. El premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal i Alcover té una dotació de 4.000 euros. I el premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover té una dotació de 3.000 euros. Totes les obres que hi participin han de ser originals, inèdites i escrites en català. El termini de presentació d’originals comença el 17 de març i finalitza el 22 d’abril. L’acte de lliurament dels premis està previst per dia 5 de juny a les 12 h a la Institució Pública Antoni M. Alcover.

 

La nova categoria de Música (Premi Ciutat de Manacor de Música d’Autor Guillem d’Efak) va adreçada a grups i solistes que facin música d’autor, que cantin en català i siguin nous valors de l’escena musical. El premi està dotat amb 3.000 euros per al grup o solista guanyador i 1.000 euros per a cadascun dels dos finalistes, a més de la promoció dels concerts en festivals i cicles culturals per als tres finalistes. A més, el festival BarnaSants de cançó d’autor es compromet a programar una actuació d’un dels tres finalistes en la pròxima edició del festival. L’Ajuntament de Manacor també programarà com a mínim el guanyador a la Fira de la Música de Manacor 2021 prevista per al proper mes de novembre.

 

Bases dels Premis Ciutat de Manacor 2021 [PDF]

Novetat editorial: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019)

Vicent Vidal Lloret. Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019). Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 30. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, març de 2020, 264 pàgines, 19,50 euros. ISBN:978-84-9191-101-2.

La recol·lecció i l’estudi de la literatura oral popular al País Valencià han generat unes aportacions considerables. En aquest llibre s’analitzen les obres, els autors i les institucions que s’han dedicat a aquest tipus de literatura entre 1873 i 2019 en relació amb les vicissituds històriques i culturals que els han fet possibles. L’anàlisi parteix d’una fonamentació teòrica que té presents els estudis previs sobre el tema i que permeten comparar la situació valenciana dins del marc del domini lingüístic compartit. Així, se’n descriuen, se n’examinen i se’n valoren els elements principals dins d’una periodització que ha de permetre caracteritzar els contextos i la producció. I s’ofereix un repàs a les contribucions més rellevants i a les tendències generals que s’hi observen, cosa que pot contribuir a interpretar-les justament.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

 

Vicent Vidal guanya el 34è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Vicent Vidal, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 34è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Una història de la literatura popular valenciana (1873-2018)”.

El lliurament de premis va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el dissabte 13 d’abril de 2019 a 2/4 de 9 del vespre, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles de Laura Villalba Arasa, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar l’opuscle “Gent de Casa” dedicat a l’Orfeó Joventut, a càrrec de Narcís Saladrigues.

Vicent Vidal (la Vila Joiosa), va recollir el guardó de mans de la Hble. Sra. Mariàngela Vilallonga, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Sr. Francesc Sabanés, diputat provincial de la Diputació de Lleida i del Sr. Salvador Bonjoch, alcalde de Bellpuig.

Vicent Vidal (la Vila Joiosa, 1989) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària (Universitat de València / Universitat d’Alacant) i de Formació del Professorat (Universitat Miguel Hernández). Actualment exerceix de professor ajudant doctor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Imparteix docència en llengua i literatura catalanes en la Facultat d’Educació d’aquesta universitat i ha centrat la seva activitat investigadora en la literatura oral popular. Ha participat en diversos projectes de recerca sobre l’estudi diacrònic de la literatura catalana popular, i s’ha especialitzat en l’anàlisi de les tendències en la producció folklòrica dels autors valencians dels segles XIX i XX. Aquest tema, juntament amb l’estudi de la relació entre l’ensenyament i la literatura, és el que ha ocupat la majoria de les seves contribucions a congressos, capítols de llibre i revistes científiques.

En el treball, s’analitzen les obres, els autors i les institucions que s’han dedicat a la literatura oral popular al País Valencià entre 1873 i 2018 en relació amb les vicissituds històriques i culturals que els han fet possibles. L’anàlisi parteix d’una fonamentació teòrica que té presents els estudis previs proposats per a contextos equivalents en altres territoris, especialment del domini lingüístic compartit. Establert aquest marc teòric, es descriuen, s’examinen i es valoren els elements principals dins d’una periodització elaborada en relació amb els contextos historicoculturals en què han aparegut. En aquest sentit, s’hi han distingit quatre grans períodes: en el primer, entre 1873 i 1912, la literatura popular valenciana apareix molt determinada pels corrents literaris romàntics i renaixentistes i no es deslliga de la literatura de creació culta; en el segon, entre 1912 i 1939, es desenvolupen una sèrie de projectes institucionals de gran abast i s’avança en la teorització; en el tercer, entre 1939 i 1975, tot i la paralització d’iniciatives anteriors a causa de la dictadura, sorgeixen diverses veus que aconsegueixen dignificar la matèria i dotar-la d’un volum sòlid de publicacions de qualitat; i en el quart període, des de 1975 ençà, es produeix un esclat de publicacions, es recuperen materials inèdits o exhaurits i s’avança i s’aprofundeix en l’estudi i la investigació. En conjunt, doncs, s’ofereix un repàs a les contribucions més rellevants de la literatura popular valenciana i a les tendències generals que s’hi observen, cosa que pot contribuir a interpretar-les justament.

Font: Ajuntament de Bellpuig

Novetat editorial: Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles

Laura Villalba Arasa. Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles. Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, març de 2019, 212 pàgines, 16 euros. ISBN: 978-84-9191-049-7.

Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 – 1955) va dedicar bona part de la seua vida a l’estudi i la recopilació de folklore. A pesar dels seus mèrits en aquest camp, la història del folklore —i, en conseqüència, la història en general—, no se l’ha tinguda prou en compte. Cal recuperar el seu nom de l’oblit i del silenci. Cal començar a recuperar-ne la memòria. I preservar-la. Adelaida Ferré i Gomis, folklorista presenta per primera vegada junta, transcrivint-la, editant-la, ordenant-la i estudiant-la, una part menuda de la rondallística que ella va recollir: vint-iun textos en forma de petit rondallari ordenats i catalogats segons el sistema internacional d’Aarne/Thompon/Uther.
Per a una lectura còmoda de l’obra, els textos —sense interrupcions— es presenten separats del seu estudi i catalogació. El conjunt ve precedit per la presentació de la figura d’aquesta interessantíssima dona en el seu context històric i familiar, la seua formació i la seua trajectòria professional. Amb aquest volum s’allarga la nòmina coneguda de folkloristes catalanes i es fa gran el gros de la narrativa oral dels Països Catalans publicada.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Josefina Roma rep el Premi Joan Amades de cultura popular i tradicional

Josefina Roma, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha estat guardonada amb el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2018. El guardó vol reconèixer la llarga trajectòria de Josefina Roma en l’àmbit de l’antropologia i especialment en l’estudi de la cultura popular i tradicional.

 

L’acte de lliurament del premi es farà dissabte, 19 de gener de 2019, a les 12h, a la Sala 4 del Palau de la Virreina de l’Institut de Cultura de Barcelona (C/La Rambla, 99).

Josefina Roma Rius (Barcelona, 1944) és doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, on va exercir com professora durant més de quaranta anys.

Ha col·laborat amb museus i institucions científiques nacionals i és membre fundador dels Instituts d’Antropologia Català i Aragonès.

Especialista en religiositat popular de l’Alt Aragó i del Pirineu, des de 1980 ha investigat i publicat sobre les festes de Graus i el conjunt del patrimoni cultural immaterial del territori: cançons tradicionals, goigs, literatura oral, romeries, etcètera.

En relació a la vinculació de Josefina Roma i l’Associació Cultural Joan Amades destacar l’autoria del pròleg del llibre Les esposalles. Costums i Creences de la Biblioteca de Tradicionals Popular de Joan Amades; la col·laboració en la reedició del llibre El Pessebre en l’any Joan Amades 2009 o la participació en el núm. 11 de la revista Canemàs, monogràfic de Joan Amades en motiu del 125è aniversari del seu naixement l’any 2015.

Font: Associació Cultural Joan Amades

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades