premis

Vicent Vidal guanya el 34è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Vicent Vidal, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 34è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Una història de la literatura popular valenciana (1873-2018)”.

El lliurament de premis va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el dissabte 13 d’abril de 2019 a 2/4 de 9 del vespre, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles de Laura Villalba Arasa, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar l’opuscle “Gent de Casa” dedicat a l’Orfeó Joventut, a càrrec de Narcís Saladrigues.

Vicent Vidal (la Vila Joiosa), va recollir el guardó de mans de la Hble. Sra. Mariàngela Vilallonga, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Sr. Francesc Sabanés, diputat provincial de la Diputació de Lleida i del Sr. Salvador Bonjoch, alcalde de Bellpuig.

Vicent Vidal (la Vila Joiosa, 1989) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària (Universitat de València / Universitat d’Alacant) i de Formació del Professorat (Universitat Miguel Hernández). Actualment exerceix de professor ajudant doctor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Imparteix docència en llengua i literatura catalanes en la Facultat d’Educació d’aquesta universitat i ha centrat la seva activitat investigadora en la literatura oral popular. Ha participat en diversos projectes de recerca sobre l’estudi diacrònic de la literatura catalana popular, i s’ha especialitzat en l’anàlisi de les tendències en la producció folklòrica dels autors valencians dels segles XIX i XX. Aquest tema, juntament amb l’estudi de la relació entre l’ensenyament i la literatura, és el que ha ocupat la majoria de les seves contribucions a congressos, capítols de llibre i revistes científiques.

En el treball, s’analitzen les obres, els autors i les institucions que s’han dedicat a la literatura oral popular al País Valencià entre 1873 i 2018 en relació amb les vicissituds històriques i culturals que els han fet possibles. L’anàlisi parteix d’una fonamentació teòrica que té presents els estudis previs proposats per a contextos equivalents en altres territoris, especialment del domini lingüístic compartit. Establert aquest marc teòric, es descriuen, s’examinen i es valoren els elements principals dins d’una periodització elaborada en relació amb els contextos historicoculturals en què han aparegut. En aquest sentit, s’hi han distingit quatre grans períodes: en el primer, entre 1873 i 1912, la literatura popular valenciana apareix molt determinada pels corrents literaris romàntics i renaixentistes i no es deslliga de la literatura de creació culta; en el segon, entre 1912 i 1939, es desenvolupen una sèrie de projectes institucionals de gran abast i s’avança en la teorització; en el tercer, entre 1939 i 1975, tot i la paralització d’iniciatives anteriors a causa de la dictadura, sorgeixen diverses veus que aconsegueixen dignificar la matèria i dotar-la d’un volum sòlid de publicacions de qualitat; i en el quart període, des de 1975 ençà, es produeix un esclat de publicacions, es recuperen materials inèdits o exhaurits i s’avança i s’aprofundeix en l’estudi i la investigació. En conjunt, doncs, s’ofereix un repàs a les contribucions més rellevants de la literatura popular valenciana i a les tendències generals que s’hi observen, cosa que pot contribuir a interpretar-les justament.

Font: Ajuntament de Bellpuig

Novetat editorial: Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles

Laura Villalba Arasa. Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles. Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, març de 2019, 212 pàgines, 16 euros. ISBN: 978-84-9191-049-7.

Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 – 1955) va dedicar bona part de la seua vida a l’estudi i la recopilació de folklore. A pesar dels seus mèrits en aquest camp, la història del folklore —i, en conseqüència, la història en general—, no se l’ha tinguda prou en compte. Cal recuperar el seu nom de l’oblit i del silenci. Cal començar a recuperar-ne la memòria. I preservar-la. Adelaida Ferré i Gomis, folklorista presenta per primera vegada junta, transcrivint-la, editant-la, ordenant-la i estudiant-la, una part menuda de la rondallística que ella va recollir: vint-iun textos en forma de petit rondallari ordenats i catalogats segons el sistema internacional d’Aarne/Thompon/Uther.
Per a una lectura còmoda de l’obra, els textos —sense interrupcions— es presenten separats del seu estudi i catalogació. El conjunt ve precedit per la presentació de la figura d’aquesta interessantíssima dona en el seu context històric i familiar, la seua formació i la seua trajectòria professional. Amb aquest volum s’allarga la nòmina coneguda de folkloristes catalanes i es fa gran el gros de la narrativa oral dels Països Catalans publicada.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Josefina Roma rep el Premi Joan Amades de cultura popular i tradicional

Josefina Roma, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha estat guardonada amb el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2018. El guardó vol reconèixer la llarga trajectòria de Josefina Roma en l’àmbit de l’antropologia i especialment en l’estudi de la cultura popular i tradicional.

 

L’acte de lliurament del premi es farà dissabte, 19 de gener de 2019, a les 12h, a la Sala 4 del Palau de la Virreina de l’Institut de Cultura de Barcelona (C/La Rambla, 99).

Josefina Roma Rius (Barcelona, 1944) és doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, on va exercir com professora durant més de quaranta anys.

Ha col·laborat amb museus i institucions científiques nacionals i és membre fundador dels Instituts d’Antropologia Català i Aragonès.

Especialista en religiositat popular de l’Alt Aragó i del Pirineu, des de 1980 ha investigat i publicat sobre les festes de Graus i el conjunt del patrimoni cultural immaterial del territori: cançons tradicionals, goigs, literatura oral, romeries, etcètera.

En relació a la vinculació de Josefina Roma i l’Associació Cultural Joan Amades destacar l’autoria del pròleg del llibre Les esposalles. Costums i Creences de la Biblioteca de Tradicionals Popular de Joan Amades; la col·laboració en la reedició del llibre El Pessebre en l’any Joan Amades 2009 o la participació en el núm. 11 de la revista Canemàs, monogràfic de Joan Amades en motiu del 125è aniversari del seu naixement l’any 2015.

Font: Associació Cultural Joan Amades

M. Magdalena Gelabert guanya el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover

M. Magdalena Gelabert, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat recentment dos premis: el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear, i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover.

 

El premi Aina Moll, que cada any entrega l’Obra Cultural Balear, distingeix les persones i les entitats que han destacat per impulsar activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana. Una tasca que la filòloga, professora, escriptora i durant molts anys gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover Maria Magdalena Gelabert ha fet incansablement. El jurat reconegué que Gelabert “és una de les persones que més coneix la vida i l’obra de mossèn Alcover, fet que l’ha convertit en la seva màxima divulgadora; també és experta en les rondalles que recollí Alcover, n’ha publicat nombrosos treballs i les ha difós profusament, raó per la qual esdevé una figura rellevant en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua”.

Font: Ajuntament de Manacor

Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover: Maria Magdalena Gelabert Miró per l’obra La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.

Font: manacormanacor

El jurat, format per Isidor Marí Mayans, Marià Torres Torres i Felip Cirer Costa, ha determinat que el premi d’enguany sigui per un estudi de la figura de la dona a les rondalles d’Antoni M. Alcover. El jurat ha seleccionat l’obra de Maria Magdalena Gelabert perquè és un treball que transcendeix la visió de la dona en la cultura tradicional mallorquina i dignifica el seu paper en la societat; per la seva anàlisi exhaustiva, una metodologia que pot servir de referència a futures investigacions en aquest camp, i un esquema de treball basat en una àmplia bibliografia que defuig els aspectes locals i s’endinsa en referències universals de la rondallística i el conte.

 

Maria Magdalena Gelabert Miró és manacorina, filòloga, escriptora, educadora i investigadora. És una gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions, fet que l’ha convertit en una de les seves màximes divulgadores. Especialista també en altres temes de cultura popular, ha estat directora durant tretze anys de la Institució Antoni Maria Alcover. Sens dubte, és una figura rellevant i reconeguda en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua i la nostra cultura. El premi està dotat amb 3.000 euros i preveu la publicació de l’obra.

 

Font: Ajuntament de Manacor; Manacor

Laura Villalba guanya el 33è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Laura Villalba Arasa, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 33è Premi Nacional Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles”. La guanyadora va recollir el guardó de mans de la Sra. Maria Àngels Blasco, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, de la Sra. Rosa M. Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch.

El lliurament de premis de la 33a convocatòria dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el 24 de març, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar el llibre Recull de Cultura Popular núm. 9 amb els treballs premiats de les categories infantil i juvenil del premi dels anys 2015, 2016 i 2017.

Ajuntament de Bellpuig

Laura Villalba Arasa, de 33 anys i de Roquetes (Tarragona), és Doctora en Filologia Catalana (amb menció europea 2014) per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment exerceix de professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i combina la docència que hi fa amb la recerca, i amb la tasca a secundaria com a interina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles.

A Catalunya és en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a casa nostra el context històric duna època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris -i la premsa, com a espill de la societat, així ho mostra en aquell moment- i la tasca duta a terme pel folklorista Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 Barcelona 1929) fan que les dones accedisquen al folklore al mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural.

La faena de les folkloristes catalanes, doncs, va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.

Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla de Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. I al costat del seu nom, una producció folklòrica potent i gairebé desconeguda.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles integra la biografia de la folklorista -si no desconeguda, negligida a pesar dels seus mèrits en diversos àmbits- i la descripció de l’obra folklòrica, i n’edita, cataloga i estudia una part.

L’obra, de caràcter tant divulgatiu com erudit, dona a conèixer per primera vegada junta una part de la rondallística de Ferré: vint-i-una rondalles publicades a la premsa catalana de principis del segles XX.

Font: Ajuntament de Bellpuig; Tàrrega TV

Salvador Rebés guanya el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Salvador Rebés, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb el treball “Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades”. Es tracta d’un conjunt de materials inèdits que confirmen l’alçada folklòrica d’aquella dona, “un pou de saviesa tradicional”, segons l’havia definit el seu fill. El cançoner popular acostuma a identificar-se amb les tradicions de la ruralia, apartades de la vida moderna, però Teresa Gelats acosta un amplíssim repertori d’àmbit urbà, barceloní i arrelat al barri obrer del Raval.

Ajuntament de Bellpuig

Salvador Rebés, nascut a Madrid de família paterna lleidatana i mare andalusa, és catedràtic jubilat d’ensenyament secundari. Ha treballat a l’institut Gaudí (Reus) i al nocturn del Forat del Vent (Cerdanyola del Vallès). Estudia la cançó popular catalana, sovint des d’una perspectiva històrica.

Els premis, que estan dotats amb 5.000 euros, també inclouen la publicació del treball. Enguany s’ha presentat l’obra guanyadora de l’edició anterior, Els balls de l’Ós d’Eloi Ysàs, que ja forma part de la Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú que impulsen des de l’Ajuntament de Bellpuig i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest 2017 l’opuscle “Gent de Casa” s’ha dedicat a la figura de l’impressor Ramon Saladrigues Oller. Els premis literaris, que són d’àmbit nacional, són els únics del país que recullen obres de recerca de la cultura popular.

Font: Comarques de Ponent;  Tàrrega TV

Miquel Sbert guanya el Premi Alexandre Ballester d’Assaig

Miquel Sbert, professor de la Universitat de les Illes Balears, assessor de l’Institut de les Ciències de l’Educació i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el XVI Premi Alexandre Ballester d’Assaig amb l’obra Els dimonis del cançoner popular. El premi es va atorgar el passat divendres a Sa Pobla en el marc de la II Fira de l’Arròs.

miquel-sbert

Foto: Diario de Mallorca

Font: Diario de Mallorca

 

Novetat editorial: Els morts agraïts

Joan Mahiques Climent. Els morts agraïts. Manacor: Edicions Món de llibres, Premis Ciutat de Manacor – Assaig, novembre de 2016.
196 pp. 18 €. ISBN: 978-84-617-5687-2

morts

Els morts agraïts parteix d’un cicle rondallístic on un acte caritatiu del jove protagonista—fer possible l’enterrament d’un mort— encadena una sèrie d’intervencions del difunt en favor del seu benefactor. Així és com el protagonista pot sortejar tots els obstacles i, generalment, acaba casant-se amb una princesa. Per arribar a aquest final, no poques versions representen el protagonista enemistant-se amb els seus pares i separant-se fortuïtament de la seva estimada, amb la qual acaba retrobant-se. Però a totes aquestes dificultats externes cal afegir la prova que per al protagonista suposa acomplir els termes d’un pacte segellat amb el difunt agraït.

La literatura catalana compta amb un corpus extens i representatiu de textos que reelaboren de diferents maneres la idea de la reversibilitat de favors entre vius i morts. Aquesta constant temàtica s’insereix de ple en una tradició universal que ha estat estudiada especialment a la llum dels esquemes argumentals més reiterats.

Els textos que hem analitzat destaquen per la seva varietat, entre altres coses perquè pertanyen a gèneres narratius diferents: rondalles, llegendes, novel·letes, exempla i romanços.

XIV Trobada del GEE

Paisatge i conflicte social: coves, refugis i trinxeres (La Vall d’Uixó, 16-17/11/2018).

Segueix-nos!

Esdeveniments
  • No hi ha novetats
Arxiu d’entrades
Administrador web
Subscripció