premis

M. Magdalena Gelabert guanya el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover

M. Magdalena Gelabert, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat recentment dos premis: el Premi Aina Moll d’Obra Cultural Balear, i el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover.

 

El premi Aina Moll, que cada any entrega l’Obra Cultural Balear, distingeix les persones i les entitats que han destacat per impulsar activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana. Una tasca que la filòloga, professora, escriptora i durant molts anys gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover Maria Magdalena Gelabert ha fet incansablement. El jurat reconegué que Gelabert “és una de les persones que més coneix la vida i l’obra de mossèn Alcover, fet que l’ha convertit en la seva màxima divulgadora; també és experta en les rondalles que recollí Alcover, n’ha publicat nombrosos treballs i les ha difós profusament, raó per la qual esdevé una figura rellevant en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua”.

Font: Ajuntament de Manacor

Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover: Maria Magdalena Gelabert Miró per l’obra La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover.

Font: manacormanacor

El jurat, format per Isidor Marí Mayans, Marià Torres Torres i Felip Cirer Costa, ha determinat que el premi d’enguany sigui per un estudi de la figura de la dona a les rondalles d’Antoni M. Alcover. El jurat ha seleccionat l’obra de Maria Magdalena Gelabert perquè és un treball que transcendeix la visió de la dona en la cultura tradicional mallorquina i dignifica el seu paper en la societat; per la seva anàlisi exhaustiva, una metodologia que pot servir de referència a futures investigacions en aquest camp, i un esquema de treball basat en una àmplia bibliografia que defuig els aspectes locals i s’endinsa en referències universals de la rondallística i el conte.

 

Maria Magdalena Gelabert Miró és manacorina, filòloga, escriptora, educadora i investigadora. És una gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions, fet que l’ha convertit en una de les seves màximes divulgadores. Especialista també en altres temes de cultura popular, ha estat directora durant tretze anys de la Institució Antoni Maria Alcover. Sens dubte, és una figura rellevant i reconeguda en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua i la nostra cultura. El premi està dotat amb 3.000 euros i preveu la publicació de l’obra.

 

Font: Ajuntament de Manacor; Manacor

Laura Villalba guanya el 33è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Laura Villalba Arasa, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 33è Premi Nacional Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles”. La guanyadora va recollir el guardó de mans de la Sra. Maria Àngels Blasco, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, de la Sra. Rosa M. Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch.

El lliurament de premis de la 33a convocatòria dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el 24 de març, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar el llibre Recull de Cultura Popular núm. 9 amb els treballs premiats de les categories infantil i juvenil del premi dels anys 2015, 2016 i 2017.

Ajuntament de Bellpuig

Laura Villalba Arasa, de 33 anys i de Roquetes (Tarragona), és Doctora en Filologia Catalana (amb menció europea 2014) per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment exerceix de professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i combina la docència que hi fa amb la recerca, i amb la tasca a secundaria com a interina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles.

A Catalunya és en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a casa nostra el context històric duna època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris -i la premsa, com a espill de la societat, així ho mostra en aquell moment- i la tasca duta a terme pel folklorista Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 Barcelona 1929) fan que les dones accedisquen al folklore al mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural.

La faena de les folkloristes catalanes, doncs, va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.

Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla de Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. I al costat del seu nom, una producció folklòrica potent i gairebé desconeguda.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles integra la biografia de la folklorista -si no desconeguda, negligida a pesar dels seus mèrits en diversos àmbits- i la descripció de l’obra folklòrica, i n’edita, cataloga i estudia una part.

L’obra, de caràcter tant divulgatiu com erudit, dona a conèixer per primera vegada junta una part de la rondallística de Ferré: vint-i-una rondalles publicades a la premsa catalana de principis del segles XX.

Font: Ajuntament de Bellpuig; Tàrrega TV

Salvador Rebés guanya el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

Salvador Rebés, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 32è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb el treball “Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades”. Es tracta d’un conjunt de materials inèdits que confirmen l’alçada folklòrica d’aquella dona, “un pou de saviesa tradicional”, segons l’havia definit el seu fill. El cançoner popular acostuma a identificar-se amb les tradicions de la ruralia, apartades de la vida moderna, però Teresa Gelats acosta un amplíssim repertori d’àmbit urbà, barceloní i arrelat al barri obrer del Raval.

Ajuntament de Bellpuig

Salvador Rebés, nascut a Madrid de família paterna lleidatana i mare andalusa, és catedràtic jubilat d’ensenyament secundari. Ha treballat a l’institut Gaudí (Reus) i al nocturn del Forat del Vent (Cerdanyola del Vallès). Estudia la cançó popular catalana, sovint des d’una perspectiva històrica.

Els premis, que estan dotats amb 5.000 euros, també inclouen la publicació del treball. Enguany s’ha presentat l’obra guanyadora de l’edició anterior, Els balls de l’Ós d’Eloi Ysàs, que ja forma part de la Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú que impulsen des de l’Ajuntament de Bellpuig i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest 2017 l’opuscle “Gent de Casa” s’ha dedicat a la figura de l’impressor Ramon Saladrigues Oller. Els premis literaris, que són d’àmbit nacional, són els únics del país que recullen obres de recerca de la cultura popular.

Font: Comarques de Ponent;  Tàrrega TV

Miquel Sbert guanya el Premi Alexandre Ballester d’Assaig

Miquel Sbert, professor de la Universitat de les Illes Balears, assessor de l’Institut de les Ciències de l’Educació i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el XVI Premi Alexandre Ballester d’Assaig amb l’obra Els dimonis del cançoner popular. El premi es va atorgar el passat divendres a Sa Pobla en el marc de la II Fira de l’Arròs.

miquel-sbert

Foto: Diario de Mallorca

Font: Diario de Mallorca

 

Novetat editorial: Els morts agraïts

Joan Mahiques Climent. Els morts agraïts. Manacor: Edicions Món de llibres, Premis Ciutat de Manacor – Assaig, novembre de 2016.
196 pp. 18 €. ISBN: 978-84-617-5687-2

morts

Els morts agraïts parteix d’un cicle rondallístic on un acte caritatiu del jove protagonista—fer possible l’enterrament d’un mort— encadena una sèrie d’intervencions del difunt en favor del seu benefactor. Així és com el protagonista pot sortejar tots els obstacles i, generalment, acaba casant-se amb una princesa. Per arribar a aquest final, no poques versions representen el protagonista enemistant-se amb els seus pares i separant-se fortuïtament de la seva estimada, amb la qual acaba retrobant-se. Però a totes aquestes dificultats externes cal afegir la prova que per al protagonista suposa acomplir els termes d’un pacte segellat amb el difunt agraït.

La literatura catalana compta amb un corpus extens i representatiu de textos que reelaboren de diferents maneres la idea de la reversibilitat de favors entre vius i morts. Aquesta constant temàtica s’insereix de ple en una tradició universal que ha estat estudiada especialment a la llum dels esquemes argumentals més reiterats.

Els textos que hem analitzat destaquen per la seva varietat, entre altres coses perquè pertanyen a gèneres narratius diferents: rondalles, llegendes, novel·letes, exempla i romanços.

Novetat editorial: La revista Tresor dels Avis (1922-1928). Memòria, paraula i folklore

Margalida Coll Llompart. La revista Tresor dels Avis (1922-1928). Memòria, paraula i folklore. Manacor: Edicions Món de llibres, Premis Ciutat de Manacor – Assaig, novembre de 2015.
180 pp. 17 €. ISBN: 978-84-608-3541-7

coberta TdA

Tresor dels Avis (Artà, 1922-1928) va ser la primera publicació periòdica dedicada íntegrament al folklore en terres de llengua catalana. El seu objectiu fou la recopilació i la preservació del corpus folklòric illenc. Andreu Ferrer Ginard, qui en va ser l’impulsor i el director, intentà posar en funcionament un projecte de recerca col·lectiva de folklore per mitjà dels «Amics de la Tradició Popular», el qual malauradament no acabà de quallar. Posteriorment, Ferrer obrí la subscripció de la revista a Catalunya i comptà amb la col·laboració de folkloristes catalans. D’aquesta manera va aconseguir publicar-hi una gran quantitat i varietat de materials folklòrics, cosa que ha suposat la pervivència d’un important cabal de saviesa popular.

Així mateix, alguns col·laboradors de Tresor dels Avis participaren en altres projectes culturals, tals com el Cançoner Popular de Mallorca, l’Obra del Diccionari o les missions de recerca del Cançoner Popular de Catalunya. Aquest fet és un reflex de quines eren les inquietuds culturals de l’època.

Margalida Coll guanya el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig

El passat dissabte 9 de maig va tenir lloc a Manacor el lliurament dels Premis Ciutat de Manacor 2015.

Margalida Coll Llompart, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover 2015 amb el treball “Tresor dels Avis (1922-1928): revisió, anàlisi i col·laboradors”.

foto_parnot290981

Font: Ajuntament de Manacor (http://www.manacor.org)

 

Margalida Coll Llompart (Algaida, 1978)
Premi Ciutat de Manacor d’A ssaig Antoni M. Alcover 2015
Títol de l’obra: La revista Tresor dels avis
Diplomada en Magisteri Educació Primària (1999) per la Universitat de les Illes Balears, postgrau especialista universitario en Educación Infantil (2000) per la Universidad Nacional de Educación a Distancia, llicenciada en Psicopedagogia (2011) per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en Llengua i Literatura Catalanes: oralitat i escriptura (2013) per la Universitat de les Illes Balears.
Es dedica a la docència des de fa quinze anys. És col·laboradora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE) –filial de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)–. Ha participat en el projecte «La literatura popular catalana (1894-1959): protagonistes, actituds i realitzacions» amb número de referència FFI2009‐08202/FILO del Ministerio de Educación (01/01/2010-31/12/2012). Ha estat curadora del llibre Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats (2014, amb Alexandre Bataller) i és autora de diversos articles.
Més informació: Ajuntament de Manacor

Novetat editorial: Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi

Emili Samper Prunera. Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú 25, març de 2015.
184 pp. 14 euros. ISBN: 978-84-9883-739-1.

Rondalles_Gomis

Tot i que no va publicar mai cap recull de rondalles, el folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915) sí que va incloure dins la seva extensa obra folklòrica (formada per articles i estudis monogràfics), textos rondallístics. En aquest volum s’ha seleccionat, transcrit, editat i ordenat la part més important d’aquests textos per a descobrir aquest vessant totalment inèdit de la seva producció. Les seixanta-set rondalles que integren el corpus s’hi presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne/Thompson/Uther (ATU). El corpus ve precedit d’un estudi introductori i seguit de la catalogació i estudi de cada rondalla, amb les anotacions i els comentaris pertinents, cosa que permet fer-ne un doble ús i adreçar-se tant al lector com a l’especialista. Aquest volum, en definitiva, dóna forma a un rondallari inèdit i enriqueix el nostre patrimoni rondallístics amb la incorporació d’un folklorista excepcional com Cels Gomis.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades