rondalles

Caterina Valriu guanya el premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular 2023

El 1894, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que havia treballat en l’estudi de les Balears des d’un punt de vista antropològic, encarregà l’arreplega de materials de narrativa oral al professor Antoni M. Penya, que va recórrer l’illa per recollir de viva veu rondalles, llegendes i succeïts. Aquests materials foren redactats i lliurats a l’arxiduc mesos després. Lluís Salvadorseleccionà 54 narracions i les va fer traduir a l’alemany. El 1895 publicà a Wüzburg dos llibres, un en català i l’altre en alemany, amb aquestes narracions escollides. L’edició alemanya duia un pròleg en el qual l’arxiduc exposava els seus objectius en fer l’edició i els seus conceptes sobre rondallística. La part de la col·lecció no publicada restà en un arxiu particular a Valldemossa fins el 2010, quan fou dipositat a l’Arxiu General del Consell Insular de Mallorca.

El treball guardonat amb el Premi Valeri Serra i Boldú 2023 reagrupa les 29 rondalles meravelloses de la col·lecció –les que es publicaren el 1895 i les que restaren inèdites-, les transcriu, en fa l’edició anotada i un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes han permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual foren recopilades i publicades parcialment. També, cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic en general.

El treball s’articula en quatre apartats, un primer capítol sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana, un sègol capítol que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses, el tercer capítol amb les rondalles transcrites i un quart capítol que analitza cada una de les narracions en la seva especificitat. En aquestes rondalles és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral. L’edició simultània, el 1895, en català i en alemany, va ser un fet singular, que possibilità la divulgació i valoració de la col·lecció en entorn acadèmics.

L’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb allò sobrenatural, etc. Hi trobem un ric imaginari d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies, arquetips, confluències d’elements cristians i pagans, etc. En conjunt, d’un banda amb la reunificació i l’edició dels textos enriquim el cabal rondallístic en català. De l’altra, contribuïm a explicar com eren els processos de recerca de literatura popular el segle XIX, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i a la societat.

Caterina Valriu (Inca 1960) és Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021, tesi que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit), Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB, treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte  d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València. És membre de del Grup d’Estudis Etnopoètics (IEC) i professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura, és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la junta rectora de la Fundació Mallorca Literària.

Font: Ajuntament de Bellpuig

Caterina Valriu guanya el Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral

Caterina Valriu ha estat premiada en la modalitat de millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral en la segona edició del Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral en català:

La millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral ha estat per a Caterina Valriu Llinàs pel treball titulat El corpus de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, del programa de doctorat Societat i Cultura: història, antropologia, art i patrimoni (Facultat de Geografia i Història). El seu director de tesi és Xavier Roigé Ventura.

L’acte de lliurament ha tingut  lloc el 6 de març de 2023, a les 18:00, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i se’n pot veure l’enregistrament.

 

Presentació de La cuina de les Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó al Claustre de Sant Domingo

El 20 d’octubre s’ha presentat al Claustre de Sant Domingo el llibre La cuina de les Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Ha estat un plaer escoltar a les seves autores, Caterina i Paula Valriu i Bàrbara Sagrera. En acabar la presentació s’ha pogut gaudir d’un deliciós tast d’alguns dels menjars de les Rondalles.

Font: Llibreria Espirafocs

Novetat editorial: Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto

Julio Camarena Laucirica, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández i Anselmo J. Sánchez Ferra. Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico, vol. V – Cuentos del ogro tonto. Guadalajara: Palabras del Candil. Tierra Oral 10, maig de 2022, 354 pàgines, 20€, ISBN: 978-84-09-40870-2.

Antes de su prematura muerte en 2004, Julio Camarena dejó a su amigo el profesor José Manuel Pedrosa el borrador de lo que iba a constituir el volumen V de su Catálogo tipológico del cuento folklórico español, la magna obra, en varios tomos enciclopédicos, en la que él y el ilustre hispanista francés Maxime Chevalier aspiraban a dar cuenta de todas las versiones de cuentos folklóricos publicados (y en algún caso, inéditos) en el estado español en primera instancia, y subsidiariamente en el mundo hispánico. En aquella etapa del trabajo, que tenían muy avanzado en los primeros años del siglo XXI, estaban interesándose por los cuentos del «ogro tonto», que son los comprendidos entre los números 1000-1199 del catálogo internacional conocido como ATU (Aarne-Thompson-Uther). Hasta entonces habían visto la luz los volúmenes relativos a los cuentos maravillosos (editorial Gredos, 1995), a los de animales (editorial Gredos, 1997), a los religiosos y a los cuentos-novela (ambos vieron la luz en el Centro de Estudios Cervantinos, de Alcalá de Henares, en 2003).
Lamentablemente, la muerte de Julio Camarena en 2004 y después la de Maxime Chevalier en 2007 dejó inconcluso un proyecto fundamental e imprescindible para el conocimiento del cuento tradicional hispánico y mundial. Además del borrador de los cuentos del ogro tonto, se había iniciado ya la elaboración de la que sería la última parte del proyecto, la más ambiciosa y difícil: la relativa a los cuentos satíricos, que, por su colosal variedad y propensión al cambio y la contaminación, habrían de ocupar seguramente varios tomos. Camarena dejó una nutrida colección de fichas manuscritas, elaboradas todavía a medias, que constituían un primer esbozo de identificación y catalogación; las fichas siguen siendo preservadas en su casa, a la espera de que alguien se decida a acometer su revisión y su puesta al día: una tarea que ha de ser realmente ciclópea, mucho más exigente que la que hubo que movilizar para sacar adelante los cinco tomos anteriores.
Pues bien, al cabo de bastantes años de la pérdida de los dos ilustres folkloristas, viene a publicarse venturosamente por fin este quinto tomo, el del «ogro tonto». José Manuel Pedrosa nos ha encomendado amablemente la tarea de revisión y ampliación del borrador, que estaba en un avanzado estado de elaboración, pero que era evidente que no había pasado todavía por una fase de revisión exhaustiva, que habría eliminado algunas erratas de escritura y algunos otros errores de poca monta. Por otra parte, y como es lógico, la bibliografía manejada alcanzaba solo hasta los primeros años del siglo XXI.

Més informació: Palabras del Candil

Novetat editorial: Quin llamp de rondalles!

Rut Nolla. Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú 32, abril de 2022, 176 pàgines, 17€, ISBN: 978-84-9191-222-4.

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d’una cultura, d’un poble, d’una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d’elaboració pròpia, s’han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallístic de Seròs. Trobat al Fons Rossend Serra i Pagès, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle XX pel folklorista Josep Fossas.
Les rondalles es presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l’esbós biogràfic d’aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podrà gaudir d’un bocí de memòria serossana endinsant-se en l’estudi d’aquest rondallari.

Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

XVIII Trobada del GEE
Arxiu d’entrades