Delegació del Bages
Dissabte 25 de març del 2023, de 7.45 a 20 h, tindrà lloc la sortida naturalista guiada a Mequinensa (Baix Cinca) i Aitona (Segrià), a la part més interna de la depressió de l’Ebre on els rius Segre, Cinca i Ebre conflueixen en l’aiguabarreig. Aquesta sortida, programada el 2020, es va haver d’anul·lar degut a la pandèmia.
Cal inscripció prèvia a l’adreça ichnbages@gmail.com fent constar el nom, els dos cognoms i, si no us heu apuntat ja a sortides anteriors, el vostre NIF per donar validesa a l’assegurança. El preu és de 22€ pels socis de la ICHN i de 25€ per aquells qui no en siguin, inclou el transport en autobús i l’entrada de grup als Museus i a la Mina de Mequinensa.
L’ascensió al barranc de Vallcarreres té uns 8 km de distància entre anar i tornar i una pujada persistent, sense replans, de poc més de 300 metres de desnivell per pista fàcil. Cal portar calçat adequat per caminar per la muntanya, menjar i aigua. L’hora de sortida és, a les 7.45 h de l’avinguda Bases de Manresa, davant de l’EPSEM-UPC a Manresa, i la tornada prevista al voltant de les 20 h al mateix lloc. El transport és en autobús.
Aquest és un territori de clima continental –boira a l’hivern, calor a l’estiu i pluja sempre escassa— i de geologia sedimentària tranquil·la, amb grans planes al·luvials i costers àrids. El programa de descoberta d’aquest territori constarà de tres capítols ben diferenciats: de bon matí la visita al Museu de la Mina i l’entrada a la mina de carbó a tocar del riu Ebre a Mequinensa, a migdia l’ascensió del barranc de Vallcarreres des de la vora del Cinca fins al Montnegre on comença l’altiplà de Monegros i, a la tarda, l’observació dels camps de presseguers florits a Aitona. Durant la ruta tindrem bones vistes de l’aiguabarreig.
Mequinensa va patir durant el segle XX una història convulsa. Al començament del segle, la població s’abocà a la mineria de carbó lignit que es transportava en llaguts avall pel riu Ebre. Els llaguts tornaven a Mequinensa estirats per mules des del camí de sirga. La guerra civil va tenir aquí l’episodi més sagnant i decisiu. Quan l’explotació de carbó declinava i els llaguts i el camí de sirga ja no van poder competir més amb el ferrocarril, es van afegir les construccions dels dos grans embassament de l’Ebre: el de Mequinensa, acabat al 1964, i després el de Riba-Roja, acabat el 1969, que havia de negar bona part del poble Vell. El poble de Mequinensa es va haver de fer de nou, més amunt i a la riba dreta del Segre. Els Museus i l’entrada a la mina de carbó reviuen aquesta història. A les darreries del segle XX, la història i el paisatge de Mequinensa i de la comarca del Baix Cinca van fer un tomb amb l’expansió dels conreus de fruiters a les planes al·luvials del Cinca i el Segre. Però aquest conreu de fruiters que a començaments de primavera il·luminen el paisatge amb la seva florida i a l’estiu abasteix de fruita dolça les llars de mig món, mostra ara símptomes clars d’esgotament per les regles d’un comerç opressiu.
Entre Mequinensa i Torrent de Cinca, el barranc de Vallcarreres mor a la plana conreada de la dreta del Cinca. Pujarem a peu aquesta vall, d’uns 300 metres de desnivell, fins assolir l’altiplà de Monegros. El pi blanc encara constitueix pinedes en aquesta vall lateral del Cinca, però justet; el límit del bosc degut a l’aridesa és a tocar. Durant la pujada ens fixarem sobretot en les plantes diferents d’aquelles que es troben a la Catalunya central. A dalt, la vista s’estén per la immensa planura despoblada, majoritàriament sembrada amb cereals de secà.
Havent baixat del barranc i retrobat l’autobús, creuarem el riu pel pont de Mequinensa i resseguirem la vall del Segre, amb una bona vista dels extensos canyissars de l’aiguabarreig enfront de la Granja d’Escarp. Encara quedarà una darrera passejada: la pujada a l’ermita de sant Joan de Carratalà, a Aitona, el punt d’observació emblemàtic dels camps de presseguers que s’estenen des de la carretera fins al riu Segre.
Consulteu el web de la delegació del Bages
