Knowledge, Networks and Nations

La Xina, seguida del Brasil i l’Índia s’estan convertint en les potències científiques més importants del moment, i competeixen amb els líders científics tradicionals, EUA, Europa Occidental i el Japó. L’informe ‘Knowledge, Networks and Nations’, publicat per l’acadèmia científica anglesa The Royal Society, dóna a conèixer el progrés científic que han tingut, sobretot els asiàtics, en aquests últims anys.

L’estudi  també identifica nacions emergents com ara Irán, Tuníssia o Turquia, i posa de manifest la importància de la col·laboració internacional en l’augment de l’impacte de la recerca.

Aquesta  informació ha estat distribuida per Tomás Baiget des de la e-llista Indicadores de Ciencia y Tecnología (INCYT). Per un major aprofundiment del tema podeu accedir a l’informe al lloc web de The Royal Society.

Una resposta a Knowledge, Networks and Nations

  • Em sembla que alguna d’aquestes afirmacions és totalment esbiaxada: Per a veure si una comunitat és emergent en termes de recerca, fer servir el número de publicacions no dóna una idea clara. Si una cosa es publica, no implica que sigui del tot novedosa ni que sigui de qualitat. Per exemple, no seria la primera vegada que algú aconsegueix publicar una cosa que ja havia estat desenvolupada i publicada per algú altre. D’aquests casos me n’he trobat més dels que voldria, i crec que és una vergonya de cara a la resta de la comunitat científica.

    Per tant, si ens mirem del mateix informe el num. de cites a articles (un millor indicador de què el que s’ha publicat és realment recerca i té impacte), hom veu que la Xina, el Brasil i l’Índia ja no tenen aquest estatus de potències científiques.

    De tot això, el més trist és que Espanya (i de retruc, Catalunya) està gairebé sempre per sota d’aquests països considerats “potències”.

Respon a Josep M. Fabrega Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter