Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Història

Font: Jaume Meneses

Font: Jaume Meneses

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball d’Història (en format PDF). L’informe ha estat elaborat sota la coordinació d’Antoni Simón Tarrés, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Les dues edicions anteriors dels Reports (1990-1995 i 1996-2002), que va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es poden consultar a text complet al lloc web de l’IEC.

Els investigadors de l’àrea d’Història tenen un període de 4 setmanes, és a dir fins el 26 d’octubre, per a deixar un comentari al Blog de l’OR-IEC o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita de la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió i fent comentaris, i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar el Portal de publicacions de l’IEC, així com les nostres revistes científiques, entre les quals hi ha “Catalan Historical Review” i el “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics“.

4 respostes a Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Història

  • Joan Serrallonga Urquidi diu:

    Hi ha un error a la pàgina 86.

    El GHRISO aplega professors que es dediquen a la història social i obrera. En el període analitzat ha estat liderat pel catedràtic Francesc Bonamusa …

    Crec que s’hi huria d’afegir (perquè l’altra informació no és correcta):

    El projecte “Viure en guerra. La zona lleial a la República”, te finançament del Ministeri (període 2010-2012) i el dirigeix el professor Joan Serrallonga, catedràtic d’Història Contemporània. Te convenis signats amb autorització de la UAB amb l’Arxiu Tarradellas de Poblet i amb l’Arxiu Tobella de Terrassa.

  • Joaquim Pera Isern diu:

    Les dades de professorat que apareixen referides a la UAB en les àrees d’arqueologia, hº antiga i prehistòria (pag. 17) no són correctes; ja ens agradaria disposar de tot aquest professorat. Per exemple a l’àrea d’arqueologia la plantilla som 2CU + 2TU + 2 associats A33. Igualment indicar que en el grau d’Arqueologia de la UAB també hi participa amb molta capacitat docent i investigadora l’ârea de HªMedieval.

  • Borja Antela-Bernárdez diu:

    Després de llegir amb cura l’apartat del document dedicat a l’àmbit de la Història Antiga, i essent aquest el meu camp, haig de dir que trobo que existeix una identificació constant en el text entre Arqueologia i Història antiga, fins al punt que el document només recull, en aquest sentit, dades que fan referència en essència a la realitat de l’estudi de la arqueologia en relació amb el món antic. No es recull peró la recerca feta en història antiga a Catalunya (que vindria sovint a estar relacionada -encara que a l’hora també diferenciada- de la que es fa en àrees afins, com ara la filologia clàssica, i també l’arqueologia.
    Trobo que es un error identificar de manera tant categòrica el panorama arqueològic a Catalunya amb la feina d’aquells que ens dediquem a la història antiga, i que si be podem fer servir dades arqueològiques, també treballem amb altres paràmetres, i per tant, en conseqüència, obtenim altres resultats.
    Espero que aquest comentari, per altre banda, sigui entès constructivament, i no com una crítica, sinó com una observació.

  • En primer llóc felicitacions a l’equip que ha dut a terme aquesta tasca i per l’excel·lent treball tot i la dificultat de quantificar les dades per la manca de bases de dades homogènies.

    Un parell de comentaris referit a la recerca en prehistòria, arqueologia i historia antiga: el texte fa esment de desequilibris de professorat universitari, especialment pel que sembla un gran nombre de professors/es de prehistòria a la UAB. La diferència està provocada per les diferències de figures contractuals: es quantifica el nombre de persones i no de dedicacions complertes de professorat, això fa que a vegades es sumin professors en excedència o sabàtic i professorat substitut.
    D’altre banda, comentar que un dels aspectes negatius de la prehistòria i arqueologia catalana no es fa esment: la manca de publicacions de síntesi sobre aquest període. A la excel·lent productivitat dels nostres científics en temes especialitzats caldria criticar la manca de una divulgació d’alt nivell que intentés sintetitzar els períodes més remots de la nostra història, a disposició d’estudiants universitaris, professorat de secundària i públic interessat. Es un problema de l’àmbit editorial, que no ha demanat aquestes publicacions, però també dels professionals universitaris que no han demostrar estar disponibles per a la tasca.
    Probablement relacionat caldria fer esment del poc esforç sistematizador de les dades arqueològiques, amb un estat poc més que lamentable de les bases de dades del servei d’arqueologia, els errors de descripció i localització geogràfica a la carta Arqueològica, la manca de un Sistema d’Informació geogràfic integral, etc. Hi ha molts treballs parcials de sistematizació referits a jaciments o territoris o temes particulars, però manca una base de dades general per a tota l’informació catalana.

    En aquest àmbit, caldria comentar l’interessant projecte integrador, vertebrat desde el museu d’Arqueologia de Catalunya i amb col.laboracions a totes les universitats catalanes, de sistematitzar les dades de radiocarboni, una tècnica de datació fonamental. A finals de 2008, el treball es publica a la revista Cypsela, i també la base de dades es publica a Internet, en un projecte conjunt del MAC i de la UAB http://www.mac.cat/eng/Recerca/Catalunya-C14. Dada la manca de treball conjunt de totes les institucions científiques, i la dificilment justificable manca de sistematizació, aquest exemple crec que seria digne de menció.
    Seria també interessant remarcar els molts cassos de col.laboració entre institucions. Especialment entre Universitats i MAC, entre UAB i CSIC (el dept. de Prehistòria de la UAB va ser centre associat del CSIC durant aquest periode,…).

    Pot ser seria bó comentar els esforços d’externalització de la activitat analítica amb la creació de “Serveis d’Anàlisi” tant a la UAB com a la UB, per tal de dur a terme anàlisis arqueozoològic, arqueobotànic, arqueomètric. Cal dir que l’informe far molt poca menció de l’extraordinari desenvolupament de les tècniques analítiques a l’arqueologia catalana, i del lideratge de molts dels nostres investigadors i investigadores en aquest tema.

    Reconec que no entenc la Taula 12, perque els totals de CU+TU no donen els resultats que ofereix la taula 1. Voldria Imaginar que la Taula 12 es la taula 1 desglossada per categories, però no ho sembla. Hi ha algun error? Tampoc concideixen les dades de la taula 24, amb les referides a altres parts de l’informe.
    Caldria també revisar la taula 19, perque no es consignan tesis del CSIC llegits a la UAB, ni les xifres de Tesis llegides coincideix amb taules anteriors.

    Gràcies a tots els que han fet possible aquest excel.lent informe

    Prof. Dr. Joan A. Barceló
    Sots-Coordinador Estudis d’Història UAB
    Coordinador Estudis d’Arqueologia a la UAB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter