Convocatòria: ERC Advanced Grants (2017)

En el marc del programa Horizon 2020, l’European Research Council (ERC) ha convocat les prestigioses ERC Advanced Grants (2017)La convocatòria presenta ajuts per donar suport a investigadors consolidats, amb una trajectòria científica reconeguda, que impulsin progressos substancials en la frontera del coneixement.

Les propostes podran ser presentades per investigadors de qualsevol nacionalitat i establerts a un Estat membre de la Unió Europea (UE) o a un país associat. L’únic criteri de selecció de les accions és l’excel·lència científica i, en particular, es tindran en compte les propostes innovadores i de caràcter interdisciplinari.

La convocatòria disposa d’un pressupost global de 567 milions d’euros. El finançament màxim per a cada ajut és de 2,5 milions d’euros, per un període no superior als 5 anys, amb un finançament addicional d’1 milió d’euros per determinats casos com, per exemple, trasllat a Europa o compra de grans equipaments.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 31 d’agost del 2017.

Per a més informació, podeu consultar el Participant Portal de la Comissió Europea, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

‘Revista de Tecnologia’: Nou número

La ‘Revista de Tecnologia’ de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 7 (primer semestre 2017) en format d’accés obert. La publicació es va iniciar l’any 2004 i vol ser un mitjà de difusió dels avenços i de l’estat de l’art en els diferents àmbits de la tecnologia, tant en recerca com en desenvolupament i aplicacions. D’altra banda, es pretén abordar la problemàtica existent en l’ensenyament de la tecnologia i recollir propostes innovadores o experiències realitzades en aquest àmbit.

Aquesta setena edició de la revista es presenta en format digital per primera vegada. Conté tres treballs destacats: un primer article sobre els sistemes encastats, dissenyats per donar respostes a requeriments específics i en evolució constant; un segon article en què es presenta la realitat i l’actualitat del sincrotró ALBA; i finalment, un tercer article sobre desenvolupament d’aplicacions web. Els resums dels treballs es poden consultar en la llengua original i en anglès.

La revista es troba indexada a les bases de dades sobre polítiques d’accés obert Dulcinea i SHERPA_RoMEO.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la SCT, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Els 258 professors d’investigació ICREA han rebut 74 milions d’euros de finançament extern (any 2016)

ICREADes de l’any 2001, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha reunit una comunitat de científics i acadèmics d’alt nivell de tot el món que treballen en el sistema de recerca català i en totes les disciplines acadèmiques, des de la filosofia a l’astrofísica. ICREA ha jugat un paper fonamental per al reconeixement científic assolit per la recerca catalana en els últims 15 anys.

Recentment s’ha publicat la ICREA Memoir 2016, que destaca algunes de les xifres bàsiques dels seus programes per contractar investigadors (ICREA Research Professors) i per donar suport a la recerca de professors universitaris (ICREA Academia).

a) ICREA Research Professors

ICREA ha seleccionat i contractat investigadors d’arreu del món amb una trajectòria científica sòlida perquè treballin de forma permanent en el sistema de recerca català. Després d’un procés de selecció altament competitiu, només s’han considerat els candidats que tenen una carrera científica destacada i una capacitat de lideratge excel·lent.

L’any 2016, ICREA ha disposat de 258 professors d’investigació, de 28 nacionalitats, que treballen a 9 universitats i 40 centres de recerca de Catalunya. Aquest mateix any, els investigadors han obtingut 74 milions d’euros de finançament extern, fet que implica una mitjana de 288.000 euros per investigador, aproximadament quatre vegades el seu cost. D’altra banda, cada investigador ha mantingut una mitjana de 6,5 llocs de treball altament qualificats i a temps complet.

Des de la perspectiva de la producció científica, l’any 2016 els professors d’investigació ICREA han publicat 32 llibres, 133 capítols de llibre i 1.709 articles (90 % en revistes del primer quartil). A més, els articles han estat citats 2,5 vegades més que la mitjana de cada disciplina.

b) ICREA Academia

Des de l’any 2008, ICREA també ha donat suport als professors més prometedors de les universitats públiques catalanes perquè intensifiquin les seves activitats de recerca. En total, s’han atorgat 209 ajuts, per 5 anys, a professors en una fase plenament activa i expansiva de la seva carrera d’investigació. Al final de l’any 2016, 113 ajuts ICREA Acadèmia estaven en actiu.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICREA, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Elsevier publica un informe bibliomètric sobre el gènere en la recerca científica

Elsevier ha publicat l’informe «Gender in the Global Research Landscape», amb l’objectiu de comprendre el paper del gènere en la investigació en el context mundial.

L’estudi fa una anàlisi bibliomètrica del rendiment de l’R+D a través del gènere al llarg de 20 anys, en 12 països i regions, i en 27 àrees temàtiques, mitjançant les publicacions i citacions de la base de dades Scopus.

Les principals conclusions de l’informe són:
– La proporció de dones està augmentant entre el personal investigador i inventors en els 12 països i regions que es comparen.
– Les dones publiquen de mitjana menys articles d’investigació que els homes, però no hi ha una evidència que això afecti a la forma en que els documents se citen o es descarreguen.
– Les dones són menys propenses a col·laborar internacionalment en els treballs de recerca.
– Les dones són lleugerament menys propenses que els homes a col·laborar, a través dels sectors acadèmic i empresarial, en treballs d’investigació.
– En general, la producció acadèmica de les dones inclou una proporció lleugerament més gran de recerca interdisciplinària que la dels homes.
– Entre el personal investigador, les dones tenen menys mobilitat internacional que els homes.
– La recerca de gènere està creixent en termes de grandària i complexitat, amb nous temes emergents en el temps.
– L’antic domini dels Estats Units d’Amèrica en la investigació de gènere ha disminuït a mesura que l’activitat europea de recerca  ha augmentat.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Gender in the Global Research Landscape» al lloc web d’Elsevier.

Eurecat fa un pas més per consolidar-se com el gran centre tecnològic de Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha ratificat l’absorció, per part d’Eurecat, del centre tecnològic Fundació Maqcentre de Lleida, especialitzat en maquinària agrícola, en equips industrials i en metall mecànic. Així, Eurecat amplia la seva presència territorial i fa un pas més per consolidar-se com el gran centre tecnològic de referència per al teixit empresarial català i com a referent en innovació al sud d’Europa.

Nascut el 2015, Eurecat agrupa 8 centres tecnològics i més de 450 professionals, que generen un volum d’ingressos de 45 milions d’euros anuals i dóna servei a més de 1.000 empreses. D’altra banda, Eurecat participa en més de 160 grans projectes consorciats d’R+D+I nacionals i internacionals d’alt valor estratègic. El valor afegit que aporta Eurecat accelera la innovació i la transferència tecnològica, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida a cada empresa.

Aquest procés, liderat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, té per objectiu reordenar la xarxa d’agents tecnològics catalans amb la finalitat que esdevinguin entitats amb més massa crítica. Això els hi permetrà assolir majors cotes d’eficiència, donar millor servei al teixit empresarial català i competir internacionalment amb èxit.

Per a més informació, podeu consultar la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya, així com el lloc web d’Eurecat.

Revista ‘Treballs de la Societat Catalana de Biologia’: Nou número

La revista anual ‘Treballs de la Societat Catalana de Biologia’ editada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el volum 67 (2016).

La revista es va iniciar l’any 1913 i actualment publica volums monogràfics sobre temes científics d’actualitat, amb articles de revisió i alta divulgació. Aquest volum inclou nou articles en què es reflexiona i es discuteix sobre els límits que pot depassar o no la ciència dins els conceptes de l’ètica; també conté una entrevista al doctor Robert Ricklefs guardonat amb el Premi Ramon Margalef l’any 2015 i articles corresponents als premis de la SCB; i temes destacats de ciència en què es reflexiona sobre la condició humana, la mort i la natura, entre d’altres.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia’ es troba indexada a les bases de dades següents: CSIC-ICYT; Dialnet; DULCINEA; HISPANA; Latindex; MIAR; RACO;SHERPA_RoMEO.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCB, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Convocatòries: Premis i Ajuts Fundació Mercè Rodoreda (2018)

La Fundació Mercè Rodoreda, entitat constituïda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha obert per l’any 2018 la 26a convocatòria del Premi Fundació Mercè Rodoreda, amb una dotació de 6.000 euros, i la 22a convocatòria d’Ajuts Fundació Mercè Rodoreda, amb una dotació de 3.000 euros per ajut.

El Premi Fundació Mercè Rodoreda es va instituir l’any 1992, i enguany s’oferirà al millor treball d’investigació inèdit, en qualsevol llengua, sobre la novel·la i el conte del segle XX, i en especial sobre l’obra de Mercè Rodoreda. L’obra haurà de tenir un mínim de cinquanta pàgines.

Els Ajuts Fundació Mercè Rodoreda es van instituir l’any 1994 i s’ofereixen a graduats universitaris. Enguany es convoquen fins a quatre ajuts per a l’elaboració d’un estudi en una de les línies següents: novel·la catalana feta entre 1939 i 1983; recepció crítica de l’obra en general o d’alguna obra en particular de Mercè Rodoreda en un país o en un grup de països; i, finalment, tema lliure relacionat amb la vida o l’obra de l’autora.

El termini d’admissió de candidatures per ambdues convocatòries és el 30 de novembre de 2017. La documentació s’haurà de tramitar telemàticament per mitjà del formulari disponible al lloc web de l’IEC.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la Fundació Mercè Rodoreda.

 

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I

La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.

En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.

L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.

La Fundación BBVA ha impulsat 27 projectes de recerca catalans, valencians i balears (2012-2016)

La Fundación BBVA centra la seva activitat en el foment de la investigació, en la formació avançada i en la difusió social del coneixement científic. Els seus programes estan focalitzats en 5 àrees estratègiques: Medi ambient; Biomedicina i salut; Economia i societat; Ciències bàsiques i tecnologia; i, per últim, Cultura. En aquestes àrees, la Fundación BBVA desenvolupa i finança projectes de recerca; facilita formació especialitzada mitjançant beques, cursos, seminaris i tallers; concedeix premis a investigadors i professionals que han contribuït significativament a l’avanç del coneixement; i comunica i difon aquest coneixement mitjançant publicacions, debats i conferències.

Per aprofundir en el tema, es pot consultar l’Informe Projectes de recerca de la Fundación BBVA, per programes i entitats de recerca, disponible al portal web MERIDIÀ i que incorpora les dades del període 2001-2016 per a les terres de llengua i cultura catalanes. Les últimes dades actualitzades corresponen als anys 2012-2016. La informació s’obté dels llistats de projectes publicats al lloc web de la Fundación BBVA.

En el període 2012-2016, la Fundación BBVA ha focalitzat els ajuts a projectes de recerca en els programes de Ciències bàsiques i tecnologia (20 projectes), Medi Ambient (15), Biomedicina i Salut (11) i Economia i Societat (6). Dels 52 projectes concedits en el període 2012-2016 en tot l’Estat espanyol, Catalunya n’ha rebut 21  (un 40,38 % del total), el País Valencià 4,  (7,69 %) i les Illes Balears, 2 (3,84 %). Dels 27 projectes atorgats als territoris de llengua i cultura catalanes, un 70,37 % corresponen a universitats.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Fundación BBVA, així com l’informe del portal web MERIDIÀ.

Subscripció

Butlletí mensual

Twitter