Avaluació

CIRC 2016, una nova versió de classificació integrada de revistes científiques

circ2La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és una classificació especialitzada en Ciències Socials i Humanitats  i desenvolupada per l’empresa EC3 Metrics, una spin-off de la Universidad de Granada (UGR). El seu objectiu és facilitar la construcció d’indicadors bibliomètrics destinats a la descripció dels resultats de recerca de diversos agents científics com universitats, departaments o investigadors.

CIRC classifica les revistes en 5 grups: Excel·lència A+; Grup A; Grup B; Grup C; i finalment, Grup D. La nova versió de CIRC s’ha construït en funció de les valoracions rebudes per diferents agències d’avaluació científiques espanyoles com la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Les novetats que inclou la versió 2016 de CIRC són les següents:
1. Selecció de productes més reduïda: les fonts d’informació són Web of Science (WoS); Journal Metrics; ERIH; Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); i, per últim, Latindex.
2. Major exigència dels criteris: per estar al grup A, una revista ha d’estar situada als tres primers quartils del Journal Citation Reports (JCR).
3. Doble classificació segons disciplines: les revistes poden aparèixer classificades en Ciències Socials o Humanitats, o bé en ambdues.
4. Revistes depredadores: s’han tingut en compte les revistes incloses a la «Beall’s list of predatory Open Access Publisher».

Per més informació sobre la nova versió 2016 podeu consultar el lloc web de CIRC.

IBRA (Indicadors Bibliomètrics de Revistes d’Arquitectura)

IBRAIBRA (Indicadors Bibliomètrics de Revistes d’Arquitectura) és un sistema d’indicis de qualitat de les revistes nacionals i internacionals d’arquitectura. Aquest sistema s’ha creat en base als criteris i la metodologia acordats per unanimitat per la Conferencia de Directores de las Escuelas de Arquitectura de España. Es tracta d’un projecte desenvolupat pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la col·laboració de professors, investigadors i informàtics. L’actualització del sistema és anual a partir de bases de dades (generalistes i especialitzades en arquitectura) i sistemes de classificació de revistes.

D’aquesta manera, IBRA fa possible que la valoració de les revistes d’arquitectura s’equipari a la que es fa en altres àmbits de coneixement que ja compten amb sistemes reconeguts d’indicadors sobre la qualitat relativa de les publicacions. IBRA s’adreça als professors i investigadors d’arquitectura per donar resposta a la necessitat de disposar d’una relació de revistes de qualitat per publicar i disseminar el coneixement. També és una eina al servei de les universitats i les agències d’avaluació estatals o autonòmiques en l’àrea de l’arquitectura.

Per a més informació, podeu consultar el sistema IBRA.

Informe de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya (2000-2013)

Informació, Documentació i Arxivística

Fotografia: John Martinez Pavliga.

Com ha evolucionat la investigació documental a Catalunya en els darrers anys? Per respondre aquesta pregunta i reivindicar els resultats obtinguts, un equip de treball ha elaborat l’«Informe de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya (2000-2013)» (en format Adobe Acrobat), que es pot consultar conjuntament amb les dades primàries recopilades per l’estudi (en un full de càlcul Microsoft Excel en format comprimit).

La coordinació del grup de treball ha estat responsabilitat de l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), amb el suport del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i la participació activa d’universitats catalanes vinculades amb la Informació, la Documentació i l’Arxivística.

L’informe s’ha fonamentat en una perspectiva quantitativa i integradora per respondre a tres qüestions bàsiques: Quines institucions catalanes investiguen en aquest camp? De quins recursos humans i econòmics disposen? Quins resultats científics se’n deriven? L’objectiu general és descriure i analitzar l’evolució de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya durant el període 2000-2013.

La comunitat de la Informació, la Documentació i l’Arxivística té un període d’un mes, és a dir, fins al 11de desembre 2015, per a deixar un comentari al Blog de l’OR-IEC o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita la participació i la implicació de tota la comunitat. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar l’«Informe de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya (2000-2013)», així com les dades primàries.

Scholarly Publishers Indicators (SPI) Expanded

cabecera_prueba2Scholarly Publishers Indicators (SPI) Expanded és un projecte del grup Investigación sobre el Libro Académico (ÍLIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest recurs estudia la presència en 4 sistemes d’informació internacionals de 2.711 editorials de llibres acadèmics en els àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. En concret, SPI Expanded analitza informació procedent de Book Citation Index, Scopus Book Titles, Norwegian List i SPI.

SPI Expanded aporta informació per a realitzar anàlisis de cobertura d’editorials, així com per a  avaluar l’ús que podrien tenir aquests sistemes en processos d’avaluació científica. Aquesta informació es pot consultar a través d’un gràfic interactiu, que presenta 6 columnes: editorial; nombre de sistemes d’informació en què està recollida cada editorial; i 4 columnes que es corresponen amb els diferents sistemes d’informació analitzats (cal tenir en compte que l’etiqueta de cada sèrie es troba a la part baixa de la taula). 

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del projecte SPI Expanded.

Iniciatives NISO per a la gestió i avaluació d’informació científica

logoLa National Information Standards Organization (NISO) és una associació nord-americana sense ànim de lucre, acreditada per l’American National Standards Institute (ANSI), que desenvolupa normes tècniques per als àmbits relacionats amb la informació. Les normes NISO apliquen tecnologies noves i tradicionals en la recuperació, emmagatzematge, descripció i preservació d’informació i dades. Fundada l’any 1939, la NISO compta amb el suport d’experts i professionals d’editorials, biblioteques, tecnologies de la informació i mitjans de comunicació, que col·laboren amb els seus grups de treball i comitès.

Pel que fa a les iniciatives de la NISO relacionades amb la informació i documentació científica, cal destacar dos projectes recents:

a) «NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative»: Aquest projecte desenvolupa noves mètriques d’avaluació científica, que inclouen indicadors basats en l’ús, referències de mitjans socials, i anàlisi del comportament a la xarxa. A més, s’exploren criteris d’avaluació potencials per a resultats de recerca no tradicionals, com ara conjunts de dades, visualitzacions, programes informàtics i altres aplicacions.

b) «Primer Series with the Publication of Primer on Research Data Management»: Aquest projecte ofereix una visió general de l’evolució en la gestió de dades i descriu les millors pràctiques per a la recopilació, documentació i preservació de dades de recerca. També s’emfatitza la importància de la creació d’un pla de gestió de dades (Data Management Plan) abans d’iniciar un projecte d’aquest tipus, ja que facilita a l’investigador la recollida i documentació correcta de dades per al seu ús i reutilització futura.

Per a més informació sobre les publicacions i novetats de l’organització podeu consultar el lloc web de la NISO.

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

Manifest de Leiden per una correcta avaluació mètrica de la recerca

Leiden ManifestoL’avaluació de la recerca ha de tenir un paper destacat en el progrés de la ciència. Ara bé, l’ús incorrecte i generalitzat d’indicadors en l’avaluació científica és motiu de preocupació entre els experts. Per aquest motiu, s’ha presentat el «Leiden Manifesto for research metrics», redactat per investigadors internacionals en cienciometria, ciències socials i gestió de la recerca. Impulsat des de la conferència Science and Technology Indicators (STI 2014), celebrada a Leiden, el manifest s’ha publicat a la revista Nature a finals d’abril.

Segons els redactors del manifest, les decisions en ciència han de ser preses d’acord amb processos d’alta qualitat informats per dades de la fiabilitat més gran. Així, les dades sobre les activitats científiques estan sent cada vegada més utilitzades per governar la ciència. El problema és que l’avaluació ha passat d’estar basada en valoracions d’experts a dependre de mètriques, amb la proliferació de plataformes web, nous indicadors bibliomètrics i rànquings institucionals. Els impulsors del manifest consideren que hi ha el risc de danyar el sistema científic amb els mateixos instruments dissenyats per a millorar-lo.

Com a solució inicial, el manifest ofereix un decàleg de bones pràctiques en avaluació científica basada en indicadors mètrics:
1) L’avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa per experts.
2) L’exercici ha de ser mesurat d’acord amb les missions de la institució, grup o investigador.
3) L’excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser protegida.
4) Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i simples.
5) Les dades i anàlisis han d’estar obertes a verificació pels avaluats.
6) Les diferències de publicació i citació entre camps científics s’han de tenir en compte.
7) L’avaluació individual d’investigadors s’ha de basar en la valoració qualitativa del currículum.
8) Cal evitar la concreció improcedent i la falsa precisió.
9) Cal reconèixer els efectes sistèmics de l’avaluació i els indicadors.
10) Els indicadors han de ser examinats i actualitzats periòdicament.

Per a més informació, podeu consultar el «Leiden Manifesto for research metrics», així com la traducció catalana corregida per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Els darrers 25 anys de recerca científica i tecnològica a Catalunya, analitzats per l’IEC

25 anys de recerca a CatalunyaLa recerca científica potencia el desenvolupament social i econòmic, i és per això que ha d’ocupar una posició estratègica. Ara bé, accedir de manera ràpida i eficient a tota la informació sobre els recursos i els resultats d’un sistema o territori en qualsevol camp científic és una missió pràcticament impossible per la quantitat, l’heterogeneïtat i l’especialització de la informació. Amb l’objectiu d’omplir aquest buit, als anys 80, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va posar en marxa un projecte que consistia a recopilar les dades sobre la recerca a Catalunya, que després eren analitzades i redactades per part d’investigadors de prestigi dels diversos àmbits del coneixement. Des d’aleshores, s’han publicat 4 edicions dels informes, que abracen un període de 25 anys, i que a partir d’ara poden consultar-se conjuntament al web «25 anys de recerca a Catalunya».

La recerca científica i tecnològica a Catalunya, 1990, i les 3 edicions dels Reports de la recerca a Catalunya, corresponents als períodes 1990-1995, 1996-2002 i 2003-2009, són els 4 reculls d’informes que s’hi apleguen. Es tracta d’informes sectorials que proporcionen informació integral sobre l’estat de la recerca a Catalunya en l’àrea corresponent, i aporten reflexions sobre els objectius generals de la recerca, l’evolució, les tendències i el context històric. Inclouen, també, dades de finançament, personal i resultats científics i tecnològics del sistema de recerca català.

Continua llegint

5a Conferencia Internacional sobre Calidad de Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2015)

crecsLa revista «El Profesional de la Información (EPI)» i el Departamento de Información y Documentación de la Universidad de Murcia (UM) organitzen la 5a Conferencia Internacional sobre Calidad de Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2015). L’esdeveniment tindrà lloc el 7 i 8 de maig de 2015 a la Facultad de Comunicación y Documentación de la UM. La inscripció s’ha de realitzar a través del formulari que trobareu al lloc web de CRECS 2015 (el preu és de 90 euros).

L’eix temàtic principal de les jornades és la professionalització de les funcions associades a les revistes. Així mateix, es tractaran els temes següents: polítiques i serveis per a les revistes científiques dels repositoris, plataformes i bases de dades; postura de les revistes davant l’accés obert; estratègies per augmentar l’impacte de les revistes; qualitat, avaluació, internacionalització i categorització de revistes; revistes digitals; finançament de revistes; ètica i bones pràctiques en les revistes científiques; i finalment, noves experiències i projectes entorn de les revistes.

Per més informació, podeu consultar el lloc web CRECS 2015.

Cicle de conferències: «Cracks de la recerca per fabricar el futur»

crackLa Residència d’Investigadors, consorci públic creat l’any 1993 pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i per la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Institució CERCA (I-CERCA), organitza el cicle de conferències «Cracks de la recerca per fabricar el futur». El cicle s’inicia avui dimecres 18 de febrer a les 19 hores i finalitzarà el 19 de maig de 2015. Totes les conferències són obertes al públic i tindran lloc a la Sala d’actes de la Residència d’Investigadors.

Aquest cicle, sumat al programa de conferències dels centres del CSIC amb motiu del seu 75è aniversari, fa que enguany la Residència d’Investigadors aculli més de 50 conferències científiques. «Cracks de la recerca per fabricar el futur» té la seva base en joves investigadors de talent que expliquen els punts crítics de les recerques en nanofotònica; metàstasi i teràpies contra el càncer; dinosaures del Pirineu; fotosíntesi artificial; crisi del deute financer, i finalment, la lluita contra algunes malalties infeccioses.

La conferència inaugural anirà a càrrec de Joan Guinovart, director de l’’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), i Lluís Rovira, director de l’I-CERCA, que parlaran sobre les principals qüestions tractades en les avaluacions dels centres CERCA: nivell de la producció científica dels centres; captació de projectes europeus; ajuts de l’European Research Council (ERC); activitat de transferència de tecnologia; reclutament d’investigadors d’excel·lència; divulgació científica; entre d’altres.

Per més informació podeu consultar el programa de conferències al lloc web de la Residència d’Investigadors.

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter