Avaluació

Trobada del Grup de Treball «Coneixement i Recerca» (29/01/2015)

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a l’IEC.

El programa estava centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi va tenir l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats es van basar en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014. Es pot consultar l’enregistrament vídeo de la conferència i descarregar la presentació o el text complet de l’estudi.

A més, la trobada va comptar amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball:
1) Lluís Anglada (Director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC) va presentar el Grup de treball sobre Recomanacions per a la implementació de l’article 37 de difusió en accés obert de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovació. Es pot descarregar la presentació i consultar el text complet de les recomanacions.
2) Anna Baiges (Responsable Tècnica de la Biblioteca CRAI UPF) explicà el concepte d’Altmetrics i com s’ha començat a treballar aquest tema a la Biblioteca. Es pot descarregar la presentació.
3) Marcos Antonio Catalán Vega (Biblioteca de la Corporació Sanitària Parc Taulí) va proposar un grup de treball per confeccionar una recomanació de metodologia de memòries d’entitats científiques, a partir de la San Francisco Declaration on Research Assessment (DORA).

Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic a l’OR-IEC i consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Avaluació dels centres de recerca CERCA (2012-2013)

Centres CERCALa Institució CERCA ha publicat l’informe executiu «Avaluació dels centres de recerca CERCA (2012-2013)». L’avaluació és una pràctica fonamental i habitual en els sistemes de centres de recerca més avançats. Els estàndards internacionals estan ben definits i les avaluacions acostumen a fer-se a través d’un panell d’experts independents de reconegut prestigi.

En cada centre CERCA, l’objectiu del procés ha sigut analitzar el compliment de la missió en els darrers 3 anys. Durant el bienni 2012-2013, l’avaluació ha generat més de 500 recomanacions d’alt valor afegit que la direcció de cada centre, principalment, haurà d’aplicar en els pròxims 4 anys, abans de l’avaluació següent.

En concret, s’han avaluat 45 dels 47 centres CERCA existents a l’inici del procés. A més, durant el període d’avaluació, cal tenir en compte que estaven en marxa 9 processos d’integració que implicaven 16 centres. Un altre dels punts a destacar ha estat l’alt grau d’internacionalització del procés. Hi han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, dels quals menys de la meitat procedien d’institucions espanyoles.

L’avaluació ha prioritzat els criteris centrals següents: Missió; Producció científica; Projectes europeus i ajuts de l’European Research Council (ERC); Internacionalització; Comitè Científic Extern; Transferència de tecnologia i coneixement; Plataformes científiques; Col·laboració científica; Instal·lacions; Gestió; i, per últim, Divulgació científica.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Avaluació dels centres de recerca CERCA (2012-2013)» de la Institució CERCA.

Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Nutrició i Ciència i Tecnologia dels Aliments

Nutrició i Alimentació

Font: Louis Vest.

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball de Nutrició i Ciència i Tecnologia dels Aliments (en format Adobe Acrobat). L’informe ha estat redactat per Abel Mariné, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i Ivan Margarida.

Les dues edicions anteriors dels Reports (1990-1995 i 1996-2002), que van comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es poden consultar a text complet al lloc web de l’IEC.

Els investigadors de l’àrea de Nutrició i Ciència i Tecnologia dels aliments tenen un període d’un mes, és a dir, fins al 20 de febrer de 2015, per a deixar un comentari al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar el portal MERIDIÀ de l’OR-IEC, així com el Portal de publicacions de l’IEC.

Altmetric analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials l’any 2014

AltmetricAltmetric és una start-up amb seu a Londres que analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials, tant a les més populars (Twitter; Facebook; LinkedIn) com a les acadèmiques (MendeleyResearchGate; Academia.edu). Això permet als investigadors, institucions i editors conèixer de manera immediata quina valoració se’n fa de la seva producció científica més enllà de la bibliometria. Segons dades del blog d’Altmetric, dels 100 estudis2014 Top 100») que han obtingut una repercussió més gran a les xarxes socials l’any 2014,  5 articles corresponen a l’Estat espanyol i d’aquests, 3 compten amb la participació d’entitats catalanes.

La llista «2014 Top 100» s’ha elaborat mitjançant la recopilació de mencions i accions generades pels articles publicats a partir del novembre de 2013 en els principals mitjans de comunicació; xarxes socials; fòrums peer-review; marques en programes web de favorits; i plataformes com Reddit i YouTube. En el recull de dades, s’han exclòs editorials, comentaris i contingut de revisions. Les dades obtingudes es poden filtrar per disciplina; revista; institució; país; i tipus d’accés.

Continua llegint

Les revistes científiques catalanes amb major impacte segons la base de dades Scopus

ScopusLa base de dades Scopus, de l’empresa Elsevier, indexa gairebé 22.000 revistes científiques de 5.000 editorials comercials i acadèmiques, a més de llibres i actes de congressos. Scopus ofereix informació sobre les citacions obtingudes pels articles, la qual permet generar 3 indicadors bibliomètrics sobre cada revista: Source Normalized Impact per Paper (SNIP); Impact per Publication (IPP); i, per últim, SCImago Journal Rank (SJR). Desenvolupades pel Centre for Science & Technology Studies (CWTS) i Scimago, aquestes mètriques constitueixen una alternativa a la base de dades Journal Citation Reports (JCR), de l’empresa Thomson Reuters.

Les dades actualitzades sobre les revistes indexades a Scopus i els seus indicadors bibliomètrics estan disponibles al lloc web Journal Metrics per al període 1999-2013. A partir d’aquestes dades, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha analitzat la presència i visibilitat de les revistes de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua i cultura catalanes a la base de dades Scopus des de diferents perspectives: territoris; anys; entitats editores; camps científics; i, per últim, revistes del primer quartil. Continua llegint

Segell de qualitat FECYT de revistes científiques

El segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) identifica les publicacions científiques espanyoles que compleixen uns requisits de professionalització reconeguts internacionalment. A la IV Convocatoria de Evaluación de la Calidad Editorial y Científica de las Revistas Científicas Españolas s’hi van presentar 355 revistes de diferents àrees de coneixement, de les quals 98 publicacions han rebut el segell de qualitat.

Els criteris d’avaluació de la FECYT tenen en compte 12 indicadors que examinen els aspectes següents: repercussió i impacte de la revista; presència en bases de dades; internacionalització dels components del consell assessor i dels autors; compliment d’un percentatge important d’articles d’investigació o periodicitat; orientació de la revista; estructura de la revista i dels articles, entre d’altres.

Pel que fa als resultats de la IV Convocatoria per àrees temàtiques, de les 98 revistes acreditades amb el segell de qualitat, 41 pertanyen a l’àmbit de les Ciències Socials; 41 a Humanitats; 12 a Ciències Pures; i finalment, 4 a Ciències de la Vida. Quant a la distribució per tipus d’institucions, el nombre més gran de revistes l’obtenen les universitats amb 55 publicacions (56,1 % del total), seguides pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), amb 9 revistes certificades de les 10 que es van presentar.

Des de l’any 2008, 190 revistes científiques espanyoles han rebut el segell de qualitat. Segons la FECYT, aquesta acreditació ha permès a moltes revistes situar-se en el mercat nacional i internacional, i formar part de bases de dades com Web of Science (WOS) i Scopus.

Per obtenir  informació més detallada, podeu accedir a la nota de premsa publicada per la FECYT.

Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Filosofia

Filosofia

Font: Kevin Walsh.

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball de Filosofia (en format Adobe Acrobat). L’informe ha estat redactat per Genoveva Martí, professora de recerca ICREA a la Universitat de Barcelona (UB), i Josep Monserrat, degà de la Facultat de Filosofia de la UB.

Les dues edicions anteriors dels Reports (1990-1995 i 1996-2002), que van comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es poden consultar a text complet al lloc web de l’IEC.

Els investigadors de l’àrea de Filosofia tenen un període d’un mes, és a dir, fins al 24 d’octubre de 2014, per a deixar un comentari al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar el portal MERIDIÀ de l’OR-IEC, així com el Portal de publicacions de l’IEC.

Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Física

ATLAS

Font: CERN.

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball de Física (en format Adobe Acrobat). L’informe ha estat redactat per David Jou,  catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Les dues edicions anteriors dels Reports (1990-1995 i 1996-2002), que van comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es poden consultar a text complet al lloc web de l’IEC.

Els investigadors de l’àrea de Física tenen un període d’un mes, és a dir, fins al 17 d’octubre de 2014, per a deixar un comentari al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, el redactor estudiarà els comentaris rebuts i tancarà definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar el portal MERIDIÀ de l’OR-IEC, així com el Portal de publicacions de l’IEC.

Journal Metrics ofereix diverses mesures de l’impacte de les revistes científiques

El portal Journal Metrics mesura l’impacte de les revistes científiques a partir de les citacions obtingudes. Així, Elsevier pretén proporcionar de forma gratuïta diferents punts de vista transparents i acurats sobre l’impacte real d’una publicació científica. Per aconseguir aquest objectiu, ofereix 3 indicadors bibliomètrics de cada publicació: Source Normalized Impact per Paper (SNIP); The Impact per Publication (IPP); i, per últim, SCImago Journal Rank (SJR).

Les mètriques d’impacte estan basades en metodologies desenvolupades per grups bibliomètrics externs a Elsevier, però que usen la base de dades Scopus com a font d’informació de les seves anàlisis. En concret, els 2 primers indicadors han estat desenvolupats pel Centre for Science & Technology Studies (CWTS), mentre que l’SJR correspon al grup Scimago.

Journal Metrics ofereix informació bibliomètrica multidimensional de 21.900 revistes, actes de congressos i col·leccions de monografies. La informació s’actualitza un cop a l’any i ara s’acaba de publicar la darrera versió, que abasta el període 1999-2013. El portal ofereix cercar una revista per títol o any d’inici i, a més, es pot descarregar en un full de càlcul la informació detallada de totes les revistes.

Per a més informació, podeu consultar el portal Journal Metrics.

Carhus Plus+ 2014: Nova versió en revisió de la classificació de revistes científiques

CARHUS Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats que es publiquen a escala local, nacional i internacional. Aquest projecte, desenvolupat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) a proposta de la Direcció General de Recerca (DGR), pretén contribuir a l’avaluació de la recerca del sistema científic i universitari català amb la màxima objectivitat.

Ara s’ha publicat la nova versió de Carhus Plus+ 2014 oberta a la revisió i resolució de les esmenes corresponents que puguin arribar. Les esmenes es podran presentar fins al 20 de setembre a través d’un correu electrònic.

Carhus Plus+ 2014 conté 6.126 revistes en total, però hi ha un conjunt de 866 revistes susceptibles de ser introduïdes que encara no s’han classificat perquè, en principi, es troben a biblioteques de fora de Catalunya o no estan editades en accés obert.

Cada revista està classificada en un àmbit científic i en un sol nivell (A, B, C i D). Així, el grup A correspon a les revistes més ben valorades perquè estan presents a les bases de dades Scopus, Journal Citation Reports (2012) o Master Journal List (2012). Addicionalment, també han d’estar dins del 35% de revistes més ben classificades per factor d’impacte o en el seu defecte per l’Índex Compost de Difusió Secundària (ICDS), publicat a la base de dades Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes (MIAR). A més, les revistes de catalanística, entesa aquesta com història, llengua i literatura catalanes, que han obtingut millor puntuació a la classificació també resten incloses dins el grup A, encara que no compleixin les condicions necessàries abans esmentades. Les revistes classificades en els nivells B, C i D s’han avaluat individualment segons el seu ICDS i el grau de compliment d’un conjunt d’estàndards relatius a les normes formals de publicació científica.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de Carhus Plus+ 2014, així com l’enregistrament vídeo «Cap als 10 anys de Carhus: nous reptes, noves versions», a càrrec de Lluís Rovira (Institució CERCA).

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter