Bibliometria

Producció científica de Catalunya: evolució i entorn internacional (1996-2015)

Web of ScienceCom ha evolucionat la producció científica dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 20 anys? Quina posició ocupen en el panorama internacional? Per respondre aquestes dues preguntes, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat al portal MERIDIÀ els informes estadístics Producció científica Web of Science i Producció científica Web of Science per investigadors (EDP), generats a partir de la consulta per països de les publicacions indexades a la plataforma Web of Science de Thomson Reuters en el període 1996-2015.

L’anàlisi ha tingut en compte els 3 tipus de documents científics més rellevants (articles, revisions i comunicacions a congressos) i la comparació geogràfica s’ha efectuat sobretot amb els Estats membres de la Unió Europea (UE), però també amb altres països del nostre entorn i les principals potències científiques mundials. Els indicadors per països són: nombre de publicacions; percentatge de les publicacions mundials; i, per últim, la ràtio de publicacions per investigadors en Equivalència a Dedicació Plena (EDP).

L’anàlisi quantitativa de les dades permet extreure algunes conclusions destacades:

Continua llegint

Informe: «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)»

CAPCITEl Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) és un òrgan del Parlament de Catalunya creat el 2008 amb l’objectiu de coordinar la informació i l’assessorament en matèria científica i tecnològica. El CAPCIT està format per diputats i representants d’algunes de les principals institucions científiques i tecnològiques de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI);  el Consell Català de la Comunicació Científica (C4); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB); i una representació de les universitats públiques i privades.

En el marc de les seves activitats, el CAPCIT ha publicat l’informe «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)», elaborat per Raül Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol, investigadors del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la FCRI.

Continua llegint

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes): Nova versió 2016

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes)miar és una base de dades elaborada per la Universitat de Barcelona (UB) per a la identificació i l’anàlisi de la visibilitat i difusió secundària de revistes científiques. Recentment s’ha publicat la nova versió (en proves) de l’any 2016 de MIAR, que s’ha presentat a la 6a Conferencia Internacional sobre Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2016), organitzada per la revista «El Profesional de la Información (EPI)» i la UB. En la nova versió, el sistema inclou més de 29.000 publicacions i 114 fonts d’informació (bases de dades o repertoris d’avaluació).

MIAR agrupa les revistes en grans àmbits temàtics, subdividits en camps acadèmics més específics. El sistema realitza l’encreuament entre les revistes identificades pel seu ISSN i les bases de dades que les indexen. A més, s’indica el vincle als llocs web dels editors i institucions responsables dels repertoris i fonts. També ofereix informació de la presència de la revista en repertoris d’avaluació com ara el segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)Scimago Journal Rank, CARHUS Plus+ o Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), així com la política d’accés obert de cada publicació.

En aquesta nova edició hi ha diverses novetats destacades:
1. Actualització dels components a partir dels quals es calcula l’ICDS (Índex Compost de Difusió Secundària) de les revistes.
2. Incorporació progressiva de revistes de totes les matèries, a més de ciències socials i humanitats.
3. Actualització del nombre de bases de dades i fonts que es comproven per determinar la difusió de cada títol.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MIAR.

Journal Scholar Metrics mesura l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats

ec3Journal Scholar Metrics és un portal bibliomètric desenvolupat pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR). El portal mostra l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats a partir del recompte de citacions bibliogràfiques dels seus articles a Google Scholar Metrics (GSM). En total s’han identificat 9.196 revistes editades en 82 països diferents, agrupades en 22 disciplines i ordenades segons l’Índex H5 (és a dir, l’Índex H dels articles publicats a la revista en els darrers 5 anys).

El portal Journal Scholar Metrics inclou únicament les revistes que han publicat més de 100 articles en el quinquenni 2010-2014 i tenen com a mínim una citacio. D’altra banda, s’han exclòs les revistes escrites en llengües no llatines.

Les novetats principals que presenta Journal Scholar Metrics són les següents:
a) Identificació de totes les revistes indexades al GSM en els camps de l’Art, Ciències Socials i Humanitats.
b) Càlcul de l’impacte de les revistes amb autocitacions i sense.
c) Presentació de dos nous indicadors: per un costat, total de citacions que contribueix a l’Índex H5, amb autocitacions i sense, calculant el percentatge que representen les autocitacions sobre el total. Així mateix, es calcula l’Índex H5 amb autocitacions i sense.
d) Utilització d’un nou sistema de categorització de revistes: les publicacions es classifiquen com revistes nuclears i relacionades en funció del seu grau de vinculació temàtica amb la disciplina. Per a fer-ho s’utilitzen classificacions subsidiàries dels repertoris i bases de dades bibliogràfiques multidisciplinàries i especialitzades.
e) Els resultats es poden visualitzar per categories temàtiques i/o països de publicació.

Per més informació, podeu consultar el portal Journal Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria  publicades a aquest blog.

Informe: «NISO Altmetrics Definitions and Use Cases. NISO, 2016»

niso«NISO Altmetrics Definitions and Use Cases. NISO, 2016» és un projecte de la National Information Standards Organization (NISO), iniciat l’any 2003, que té l’objectiu d’encarar les limitacions i mancances de la mètrica alternativa d’avaluació de la producció científica Altmetrics.

L’estudi es desenvolupa en dues fases i revisa a fons les definicions i casos d’ús de les fonts d’informació diverses en matèria Altmetrics. També inclou una declaració sobre el paper que juga la mètrica d’avaluació alternativa de la investigació per a donar suport en l’assessorament sobre possibles aplicacions de l’eina. L’informe posa en relleu les formes en què els diversos grups d’interès recullen, elaboren i consumeixen Altmetrics, i posen en comú necessitats, objectius i usos de les parts interessades. El projecte està obert als comentaris del públic fins al 20 d’abril de 2016.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative.

CIRC 2016, una nova versió de classificació integrada de revistes científiques

circ2La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és una classificació especialitzada en Ciències Socials i Humanitats  i desenvolupada per l’empresa EC3 Metrics, una spin-off de la Universidad de Granada (UGR). El seu objectiu és facilitar la construcció d’indicadors bibliomètrics destinats a la descripció dels resultats de recerca de diversos agents científics com universitats, departaments o investigadors.

CIRC classifica les revistes en 5 grups: Excel·lència A+; Grup A; Grup B; Grup C; i finalment, Grup D. La nova versió de CIRC s’ha construït en funció de les valoracions rebudes per diferents agències d’avaluació científiques espanyoles com la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Les novetats que inclou la versió 2016 de CIRC són les següents:
1. Selecció de productes més reduïda: les fonts d’informació són Web of Science (WoS); Journal Metrics; ERIH; Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); i, per últim, Latindex.
2. Major exigència dels criteris: per estar al grup A, una revista ha d’estar situada als tres primers quartils del Journal Citation Reports (JCR).
3. Doble classificació segons disciplines: les revistes poden aparèixer classificades en Ciències Socials o Humanitats, o bé en ambdues.
4. Revistes depredadores: s’han tingut en compte les revistes incloses a la «Beall’s list of predatory Open Access Publisher».

Per més informació sobre la nova versió 2016 podeu consultar el lloc web de CIRC.

Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

IBRA (Indicadors Bibliomètrics de Revistes d’Arquitectura)

IBRAIBRA (Indicadors Bibliomètrics de Revistes d’Arquitectura) és un sistema d’indicis de qualitat de les revistes nacionals i internacionals d’arquitectura. Aquest sistema s’ha creat en base als criteris i la metodologia acordats per unanimitat per la Conferencia de Directores de las Escuelas de Arquitectura de España. Es tracta d’un projecte desenvolupat pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la col·laboració de professors, investigadors i informàtics. L’actualització del sistema és anual a partir de bases de dades (generalistes i especialitzades en arquitectura) i sistemes de classificació de revistes.

D’aquesta manera, IBRA fa possible que la valoració de les revistes d’arquitectura s’equipari a la que es fa en altres àmbits de coneixement que ja compten amb sistemes reconeguts d’indicadors sobre la qualitat relativa de les publicacions. IBRA s’adreça als professors i investigadors d’arquitectura per donar resposta a la necessitat de disposar d’una relació de revistes de qualitat per publicar i disseminar el coneixement. També és una eina al servei de les universitats i les agències d’avaluació estatals o autonòmiques en l’àrea de l’arquitectura.

Per a més informació, podeu consultar el sistema IBRA.

ScienceOpen, una xarxa de recerca d’accés obert amb 10 milions de publicacions científiques

openEn funcionament des de l’any 2003, ScienceOpen és una xarxa de recerca d’accés obert que conté més de 10 milions de referències de publicacions científiques de tots els àmbits del coneixement. Mitjançant aquest recurs els investigadors interessats poden filtrar els continguts publicats pel nombre de cites, així com controlar la pertinència i l’impacte dels resultats científics mitjançant el seguiment als mitjans socials. La plataforma permet establir un perfil personal de forma gratuïta, així com el treball en xarxa amb altres científics.

D’altra banda, ScienceOpen aglutina les eines necessàries per a organitzar la comunicació científica, des de la discussió en grup fins a la col·laboració en la prepublicació. En aquest marc, les revistes que s’incorporen a la plataforma poden gestionar la revisió per parells, editar els manuscrits i fer públics els treballs.

ScienceOpen també permet publicar un manuscrit mitjançant un procés de revisió per parells postpublicació, fet que facilita als investigadors millorar i agilitzar el seu treball d’acord amb els comentaris i crítiques de la comunitat científica. L’únic requisit per a poder contribuir és estar afiliat a una universitat acreditada i tenir un registre a ORCID.

La plataforma proporciona una secció d’articles de recerca en què s’inclouen recomanacions d’articles relacionats amb independència de l’editorial. Així mateix, ha iniciat la construcció d’un índex de cites obert mitjançant el seguiment de referències dels 2 milions d’articles disponibles al lloc web. A més, es pot realitzar el seguiment dels mitjans de comunicació social a través d’Altmetric.

Per més informació, podeu consultar el lloc web ScienceOpen.

216 milions d’euros invertits en recerca en Ciències de la Salut a Catalunya (2013)

salutL’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha publicat l’«Informe de la Central de Resultats de Recerca en Ciències de la Salut. Dades 2013». L’estudi analitza la recerca en ciències de la salut a Catalunya, a escala quantitativa, i es compara amb les dades presentades en l’informe anterior (2012).

L’informe presenta les dades d’11 instituts associats a centres sanitaris (dels quals 10 són centres CERCA) i de 9 centres CERCA de recerca biomèdica no associats a centres sanitaris. Com a novetat, aquest any s’hi incorpora l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El document destaca que els centres de recerca biomèdica de Catalunya són capaços de triplicar els recursos obtinguts del govern català (56,6 milions d’euros en subvencions directes). En total, l’any 2013 la recerca en ciències de la salut a Catalunya va moure més de 216 milions d’euros.
Continua llegint

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter