Bibliometria

Iniciatives NISO per a la gestió i avaluació d’informació científica

logoLa National Information Standards Organization (NISO) és una associació nord-americana sense ànim de lucre, acreditada per l’American National Standards Institute (ANSI), que desenvolupa normes tècniques per als àmbits relacionats amb la informació. Les normes NISO apliquen tecnologies noves i tradicionals en la recuperació, emmagatzematge, descripció i preservació d’informació i dades. Fundada l’any 1939, la NISO compta amb el suport d’experts i professionals d’editorials, biblioteques, tecnologies de la informació i mitjans de comunicació, que col·laboren amb els seus grups de treball i comitès.

Pel que fa a les iniciatives de la NISO relacionades amb la informació i documentació científica, cal destacar dos projectes recents:

a) «NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative»: Aquest projecte desenvolupa noves mètriques d’avaluació científica, que inclouen indicadors basats en l’ús, referències de mitjans socials, i anàlisi del comportament a la xarxa. A més, s’exploren criteris d’avaluació potencials per a resultats de recerca no tradicionals, com ara conjunts de dades, visualitzacions, programes informàtics i altres aplicacions.

b) «Primer Series with the Publication of Primer on Research Data Management»: Aquest projecte ofereix una visió general de l’evolució en la gestió de dades i descriu les millors pràctiques per a la recopilació, documentació i preservació de dades de recerca. També s’emfatitza la importància de la creació d’un pla de gestió de dades (Data Management Plan) abans d’iniciar un projecte d’aquest tipus, ja que facilita a l’investigador la recollida i documentació correcta de dades per al seu ús i reutilització futura.

Per a més informació sobre les publicacions i novetats de l’organització podeu consultar el lloc web de la NISO.

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

Estudi bibliomètric: «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014)». L’objectiu d’aquest treball és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol. En la distribució de les revistes capdavanteres de cada disciplina científica per comunitats autònomes, Madrid ocupa la posició més destacada amb la presència de 60 revistes, seguida per Catalunya, amb 26.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. En aquest sentit, els dos criteris d’inclusió de les revistes són comptar amb 100 treballs (en aquest cas publicats en el període 2010-2014) i tenir com a mínim una cita.

Les cerques bibliogràfiques es van dur a terme entre el 8 i el 10 de juliol de 2015. En total, s’han identificat 1.069 revistes, de les quals 560 són de Ciències Socials; 248 d’Art i Humanitats; 142 de Ciències de la Salut;  i 119 de Ciències Naturals i Enginyeries.

Si comparem aquesta edició amb les precedents, es pot constatar que hi ha una gran estabilitat en les dades. A més, en l’estudi d’enguany s’han cobert 126 revistes més respecte al període 2007-2011. També s’observa un creixement de totes les àrees científiques excepte en Ciències de la Salut, on es constata una caiguda important (84 revistes menys). Per contra, l’àrea que més creix és la de Ciències Socials, amb un augment de 153 revistes.

En aquest treball també s’observa que a partir d’una selecció de les 5 revistes capdavanteres a les 29 disciplines científiques, Madrid ocupa la primera posició destacada amb 60 revistes, seguida per Catalunya (26); Andalusia (12); el País Basc (10); i el País Valencià (8). D’altra banda, de les Illes Balears es detecta la presència d’1 sola revista. També es constata que Catalunya compta amb 2 o 3 de les 5 revistes capdavanteres en les disciplines següents: Art; Ciències biològiques; Ciències de la terra; Documentació; Geografia; i Lingüística.

Per més informació, podeu consultar altres entrades  sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

44 revistes catalanes, valencianes i balears al Journal Citation Reports (JRC 2015)

JCR 2015Quina capacitat té el nostre sistema científic i editorial per publicar revistes d’alt impacte científic? Ara Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 (dades 2014) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes amb més prestigi d’arreu del món que indexa publicacions de 82 països diferents. La versió actual conté 11.022 revistes, de les quals 8.618 corresponen a l’edició Science i 3.143 a Social Sciences (hi ha 739 títols que consten a ambdues edicions). A més, 247 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR. Cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

Els territoris de llengua i cultura catalanes tenen 44 revistes (un 0,4% del total mundial). Així, les entitats científiques i/o editores localitzades a Catalunya publiquen 36 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2. Per edicions del JCR, 36 revistes corresponen a Science (un 48,6% del global estatal) i 11 a Social Sciences (un 22,9%). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions mèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (31 revistes), seguida per Madrid (26) i el País Valencià (4). En canvi, la situació és diferent en l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (20 revistes), Catalunya (7) i Andalusia (6).

Pel que fa a la distribució en quartils, cap revista catalana, valenciana o balear se situa al primer quartil, mentre que 8 ho fan al segon (un 18,2%), 14 al tercer (un 31,8%) i 22 al quart (un 50%). Respecte a l’accés obert, de les 44 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 12 publicacions (un 27,3%) són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2015 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

Manifest de Leiden per una correcta avaluació mètrica de la recerca

Leiden ManifestoL’avaluació de la recerca ha de tenir un paper destacat en el progrés de la ciència. Ara bé, l’ús incorrecte i generalitzat d’indicadors en l’avaluació científica és motiu de preocupació entre els experts. Per aquest motiu, s’ha presentat el «Leiden Manifesto for research metrics», redactat per investigadors internacionals en cienciometria, ciències socials i gestió de la recerca. Impulsat des de la conferència Science and Technology Indicators (STI 2014), celebrada a Leiden, el manifest s’ha publicat a la revista Nature a finals d’abril.

Segons els redactors del manifest, les decisions en ciència han de ser preses d’acord amb processos d’alta qualitat informats per dades de la fiabilitat més gran. Així, les dades sobre les activitats científiques estan sent cada vegada més utilitzades per governar la ciència. El problema és que l’avaluació ha passat d’estar basada en valoracions d’experts a dependre de mètriques, amb la proliferació de plataformes web, nous indicadors bibliomètrics i rànquings institucionals. Els impulsors del manifest consideren que hi ha el risc de danyar el sistema científic amb els mateixos instruments dissenyats per a millorar-lo.

Com a solució inicial, el manifest ofereix un decàleg de bones pràctiques en avaluació científica basada en indicadors mètrics:
1) L’avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa per experts.
2) L’exercici ha de ser mesurat d’acord amb les missions de la institució, grup o investigador.
3) L’excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser protegida.
4) Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i simples.
5) Les dades i anàlisis han d’estar obertes a verificació pels avaluats.
6) Les diferències de publicació i citació entre camps científics s’han de tenir en compte.
7) L’avaluació individual d’investigadors s’ha de basar en la valoració qualitativa del currículum.
8) Cal evitar la concreció improcedent i la falsa precisió.
9) Cal reconèixer els efectes sistèmics de l’avaluació i els indicadors.
10) Els indicadors han de ser examinats i actualitzats periòdicament.

Per a més informació, podeu consultar el «Leiden Manifesto for research metrics», així com la traducció catalana corregida per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

«Book Publishers Library Metrics» mesura el grau de difusió i visibilitat d’editorials de llibres científics

metricsEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat el projecte «Book Publishers Library Metrics». Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura la difusió i visibilitat de les editorials de llibres científics en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. L’índex s’elabora a partir del recompte de llibres inclosos en els catàlegs de biblioteques universitàries i acadèmiques espanyoles que integren el catàleg col·lectiu de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 638 editorials (450 espanyoles i 188 internacionals), provinents del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI), de la base de dades d’editorials del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD) i del Publisher’s International ISBN directory (edició 2012), publicat per l’editorial De Gruyter. A partir d’aquestes dades s’han seleccionat 368.884 documents científics i acadèmics produïts en els àmbits temàtics de les Humanitats i les Ciències Socials.

Els indicadors que s’han utilitzat són:
1. Nombre de documents (volum productiu d’una editorial en una disciplina).
2. Total d’inclusions (sumatori del nombre de biblioteques on es troben els llibres publicats per una editorial sobre una matèria determinada).
3. Mitjana d’inclusions (nombre d’inclusions en biblioteques per llibre, d’una editorial)

Val a dir que aquesta iniciativa deriva del projecte «Evaluación de editoriales y libros científicos españoles de Humanidades y Ciencias Sociales a través de análisis de citas y difusión en bibliotecas» (HAR2011-30383-C02-02), que és complementari a l’estudi «Publishers Scholar Metrics» del Grupo de Investigación EC3.

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Book Publishers Library Metrics».

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) analitza la producció científica espanyola en biomedicina (1997-2011)

Bibliometria BACL’estudi  «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)» ha estat publicat pel Grup de Recerca en Bibliometria (BAC), on participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Des de l’any 2011, el grup BAC és soci bibliomètric de Thomson Reuters.

L’objectiu general de l’estudi publicat és caracteritzar bibliomètricament la producció espanyola en biomedicina i ciències de la salut del període 1997-2011 en revistes internacionals indexades a la base de dades Web of Science (WoS).

L’estudi actualitza els resultats obtinguts en una sèrie d’estudis previs i inclou comparacions internacionals. Les dades es poden consultar segons les dimensions d’anàlisi següents: comunitats autònomes; institucions; sectors institucionals; camps; i  disciplines de recerca. Els indicadors bibliomètrics usats es relacionen amb 4 objectius fonamentals:
Activitat: Documents.
Visibilitat o impacte: Citacions; Relative Citation Index (RCI).
Excel·lència: Highly Cited Papers (HCP); Relative Highly Cited Papers (RHCP).
Cooperació: % Documents amb col·laboració internacional; % Documents amb 24 o més autors.

A escala estatal, Catalunya és capdavantera en els indicadors bibliomètrics de visibilitat, excel·lència i cooperació, només superada lleugerament per Madrid en el nombre de documents. Per la seva banda, les Illes Balears ocupen les primeres posicions en els indicadors de visibilitat i excel·lència,  mentre que el País Valencià destaca en excel·lència.

Per a més informació, podeu consultar l’estudi «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)».

Trobada del Grup de Treball «Coneixement i Recerca» (29/01/2015)

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a l’IEC.

El programa estava centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi va tenir l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats es van basar en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014. Es pot consultar l’enregistrament vídeo de la conferència i descarregar la presentació o el text complet de l’estudi.

A més, la trobada va comptar amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball:
1) Lluís Anglada (Director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC) va presentar el Grup de treball sobre Recomanacions per a la implementació de l’article 37 de difusió en accés obert de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovació. Es pot descarregar la presentació i consultar el text complet de les recomanacions.
2) Anna Baiges (Responsable Tècnica de la Biblioteca CRAI UPF) explicà el concepte d’Altmetrics i com s’ha començat a treballar aquest tema a la Biblioteca. Es pot descarregar la presentació.
3) Marcos Antonio Catalán Vega (Biblioteca de la Corporació Sanitària Parc Taulí) va proposar un grup de treball per confeccionar una recomanació de metodologia de memòries d’entitats científiques, a partir de la San Francisco Declaration on Research Assessment (DORA).

Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic a l’OR-IEC i consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

«Publishers Scholar Metrics» mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques amb Google Scholar

ec3El  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat la versió en proves del projecte «Publishers Scholar Metrics», en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques fins a l’any 2012 a partir de les citacions de llibres publicats per professors i investigadors d’universitats públiques espanyoles i que estan indexats a Google Scholar.

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 40.993 professors, dels quals 23.571 pertanyen a Ciències Socials; 6.445 a Ciències Jurídiques; 10.011 a Ciències Humanes; i finalment, 966 a Arts. Pel que fa a la selecció de documents font, s’han analitzat 61.454 documents de diverses àrees de coneixement, dels quals 26.628 documents (un 43,3 %) s’han identificat com a vàlids amb 625.978 citacions. Sobre aquest conjunt, s’ha seleccionat una mostra de 7.203 llibres altament citats, els quals han rebut un total de 417.153 citacions. A més, s’han prioritzat els criteris següents: número i qualitat de citacions rebudes; prestigi de l’editorial; editors; col·lecció en què es publica l’obra; ressenyes en revistes científiques especialitzades; traduccions; i, finalment, inclusions en bibliografies.

Val a dir que en la mateixa línia de recerca, el Grupo de Investigación EC3 ha dut a terme altres iniciatives com el projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». D’altra banda, un grup d’investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) treballen el projecte  «Scholarly Publishers’ Indicators».

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Publishers Scholar Metrics».

«Co-author Index» analitza les pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols (1999-2013)

Co-author IndexEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix en versió de proves l’eina «Co-author Index», que permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols segons les revistes i les disciplines en què s’organitza el coneixement científic.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 18.926 revistes indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters, on hi ha participat almenys un autor espanyol, i s’han processat 997.884 articles científics del període 1999-2013. Les revistes s’han agrupat en 31 disciplines, de les quals 13 pertanyen a Ciència i Tecnologia; 9 a Ciències Socials; i finalment, 9 a Arts i Humanitats.

Pel que fa a la visualització dels resultats, els indicadors de coautoria es poden consultar per revista o per disciplina, d’un any en concret. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web «Co-author Index» del Grupo de Investigación EC3.

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter