Estadístiques

OEPMESTAD, una base de dades estadístiques sobre propietat industrial

OEPML’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) ha presentat la base de dades gratuïta OEPMESTAD. De forma interactiva, OEPMESTAD permet consultar les dades estadístiques de les diferents modalitats de propietat industrial (patents, models d’utilitat, marques i noms comercials, dissenys industrials, etc.). La finalitat és oferir una font d’anàlisis estadístiques i de tendències tecnològiques per a professionals, investigadors i públic en general.

Aquesta aplicació substitueix les publicacions anuals de l’OEPM sobre les estadístiques de propietat industrial. L’actualització d’OEPMESTAD és anual i, segons l’estadística generada, pot abraçar un període entre els anys 1987 i 2013. A més, permet crear i descarregar gràfics de les estadístiques creades.

Per a més informació, podeu consultar la base de dades OEPMESTAD.

Catalunya generà el 31,3% del volum de negoci de les empreses espanyoles d’alta tecnologia l’any 2012

INEL’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha publicat els resultats definitius del 2012 de l’estadística «Indicadores del sector de alta tecnologia» a les empreses espanyoles. En general, gairebé tots els indicadors estatals de les empreses dels sectors d’alta i mitjana alta tecnologia van baixar lleugerament. Catalunya ocupà la primera posició estatal de forma destacada en volum de negoci i valor afegit, però la situació no va ser tan bona en els indicadors d’ocupació o d’inversió i personal dedicat a activitats d’R+D.

Tot seguit s’analitzen els principals resultats dels «Indicadores del sector de alta tecnologia» (2012).

1) Volum de negoci

L’any 2012, el volum de negoci de les empreses manufactureres dels sectors d’alta i mitjana alta tecnologia se situà en 148.899 milions d’euros, un 3,8% inferior a l’any anterior. El valor afegit generat va ser de 32.798 milions d’euros. En els sectors de tecnologia alta destacà la Fabricació de productes farmacèutics, amb un volum de negoci superior als 13.853 milions d’euros (un 61,1% del total del sector). D’altra banda, en el sector de tecnologia mitjana alta, la Fabricació de material i equipament elèctric, maquinària i vehicles de motor superà els 81.483 milions (un 64,5% del sector).

Continua llegint

Rècord absolut de les sol·licituds de patents europees (2013)

EPOSegons l’«Anual report 2013» de l’European Patent Office (EPO), les sol·licituds de patents van créixer un 2,8%. Es tracta d’un nou rècord que demostra que Europa segueix sent un mercat clau per a la innovació. El nombre de sol·licituds de patents que va rebre l’EPO l’any 2013 va ser de 266.000, 8.000 més que l’any anterior. Quant al nombre de concessions, l’oficina europea va concedir 66.700 patents, és a dir, un 1,6 % més que el 2012. En aquest marc, l’EPO destaca el paper de les empreses europees que patenten tecnologia intensiva per a fomentar l’ocupació i el creixement de l’economia.

Pel que fa a les patents sol·licitades per país i regió, els 38 estats membres de l’EPO mantenen el mateix percentatge de patents que l’any anterior, amb un 35% de les sol·licituds. Novament, gairebé dues terceres parts de les sol·licituds provenen de fora d’Europa. Els països més actius són (Gràfic 1, feu un clic per ampliar la informació): els Estats Units (24% del total); el Japó (20%); Alemanya (12%); la Xina (8%); Corea del Sud (6%); França (5%); Suïssa i els Països Baixos (tots dos 3%); i el Regne Unit i Suècia (tots dos el 2%).

Gràfic 1. Sol·licituds de patents europees per països d’origen (2012-2013)

Continua llegint

Catalunya encapçala les estadístiques d’invencions tècniques a l’Estat espanyol (2013)

OEPML’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) ha publicat les estadístiques 2013 de propietat industrial, un indicador bàsic sobre la situació de la tecnologia, el desenvolupament i la innovació del sistema d’R+D+I. Aquestes estadístiques contenen dades sobre patents nacionals, models d’utilitat, dissenys industrials, marques i noms comercials.

Pel que fa a la protecció de les invencions tècniques (patents i models d’utilitat), les sol·licituds de patents nacionals han baixat un 6,8%, de 3.361 (any 2012) a 3.133 (any 2013), per situar-se a xifres similars a les de fa una dècada. Segons les estadístiques d’Eurostat, cal recordar que Catalunya sol·licita el doble de patents que Espanya però la meitat que la mitjana europea a l’European Patent Office (EPO).

Per la seva banda, les sol·licituds de models d’utilitat han pujat un 4,6%, de 2.517 (any 2012) a 2.633 (any 2013). Cal tenir en compte que el model d’utilitat protegeix invencions amb menor rang inventiu que les patents, però l’abast de la protecció és similar en ambdós casos.

Per comunitats autònomes, les sol·licituds de protecció de les invencions tècniques  són liderades per Catalunya (556 patents i 587 models d’utilitat), seguida de Madrid (552 i 451), Andalusia (468 i 299) i el País Valencià (361 i 347). Així, Catalunya recupera un lideratge que no havia ocupat des de l’esclat de l’actual crisi econòmica. D’altra banda, les Illes Balears han sol·licitat 22 patents i 47 models d’utilitat.

Continua llegint

L’OECD confirma la recuperació de la despesa en R+D

OECDL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha fet pública la darrera actualització de la base de dades Main Science and Technology Indicators (MSTI), la qual proporciona un conjunt d’indicadors sobre el nivell i l’estructura dels esforços en R+D dels estats membres. Les darreres estimacions de l’OECD per a l’any 2012 confirmen la recuperació internacional del creixement en la despesa interna en R+D, que va augmentar un 2,7% en termes reals respecte al 2011, fins a situar-se per sobre dels nivells previs a la crisi econòmica.

El creixement de l’any 2012 ha estat impulsat per una forta recuperació en la inversió en R+D de les empreses (3,5%) (Gràfic 1). Per la seva banda, els pressupostos públics en R+D s’han mantingut estables o han baixat en la majoria de països. Val a dir que, a més de proporcionar finançament directe a l’R+D a través de subvencions i contractes, molts països de l’OECD també ofereixen incentius fiscals per atreure inversions en R+D. En aquest sentit, l’OECD també fa un seguiment que publica a través de la pàgina web Measuring R+D Tax Incentives.

Gràfic 1.
Gràfic 1 (OECD)

Per grans àrees geogràfiques, l’OECD confirma l’expansió accelerada de la Xina i de Corea del Sud, a més del renovat impuls dels Estats Units d’Amèrica. Pel que fa a la Unió Europea (UE), el creixement de la despesa en R+D ha continuat sent modest (un 0,6% en termes reals) el 2012. El comportament dels diferents països europeus és molt heterogeni. L’any 2012, França (0,6%) i Alemanya (1,6%) van experimentar un creixement real de les despeses en R+D, mentre que el percentatge en el Regne Unit es va reduir en un 3,1%. Els països de l’Europa Central i de l’Est van continuar augmentant la seva despesa en R+D, mentre Portugal i Espanya es trobaven encara per sota dels nivells anteriors a la crisi, amb retallades pressupostàries considerables.

Per a més informació, podeu consultar la base de dades MSTI, així com altres entrades sobre l’OECD publicades en aquest blog.

La Fundación CYD analitza la recerca i la transferència de les universitats

Informe CYD 2013La Fundación CYD (Fundación Conocimiento y Desarrollo) ha publicat l’informe «Las universidades españolas. Una perspectiva autonómica (2013)». Aquesta publicació ofereix informació estadística sobre les característiques més rellevants del sistema universitari espanyol per comunitats autònomes i per universitats (es distingeix entre universitats públiques o privades i presencials o no presencials). La Fundación CYD va néixer l’any 2002 com una iniciativa del sector empresarial, amb l’objectiu d’analitzar i promoure la contribució universitària al desenvolupament econòmic i social, impulsar el caràcter emprenedor i ampliar els vincles entre universitats i empreses.

L’any de referència de l’informe és el 2011 i s’han usat múltiples fonts d’informació. En termes generals, les universitats dels territoris de llengua i cultura catalanes obtenen resultats força destacables en les publicacions científiques però han de millorar en les sol·licituds de patents estatals i internacionals.

L’informe «Las universidades españolas. Una perspectiva autonómica (2013)» estructura la informació per territoris i universitats en 5 grans apartats: oferta i demanda universitària; anàlisi econòmica del sistema; graduats universitaris i mercat laboral; investigació, cultura emprenedora i empresa; i, per últim, rànquings bibliomètrics.

Continua llegint

18a Setmana de la Ciència 2013 (SC13)

Una vegada més, se celebra una nova edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. Enguany, la 18a Setmana de la Ciència 2013 (SC13) es durà a terme del 15 al 24 de novembre i oferirà un ampli ventall d’activitats de divulgació científica arreu del territori. La SC13 és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i aquesta edició es centra en l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

La sessió inaugural de la SC13 tindrà lloc al Parlament de Catalunya, el proper dilluns 11 de novembre, a les 18.30 hores. Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), hi pronunciarà la conferència «Supercomputació, una eina per a la ciència».

Durant l’esdeveniment, s’organitzaran jornades de portes obertes; exposicions; conferències; seminaris; xerrades; tertúlies; visites guiades; jocs; tallers científics, entre d’altres activitats. Val a dir que el Departament d’Ensenyament, de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la FCRI, hi promourà el Dia de la ciència a les escoles amb l’objectiu fonamental de despertar i potenciar l’interès del jovent, vers la ciència i la tecnologia.

Per a més informació, podeu consultar el calendari d’activitats del lloc web de la SC13. Des d’aquí, també podreu accedir al registre d’entitats i d’activitats.

Quina és l’estructura del nostre sistema d’R+D? Evolució i comparació internacional (1996-2011)

INE

El proper 14 de novembre de 2013, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) publicarà els resultats definitius de l’any 2012 corresponents a l’Estadística sobre actividades de I+D. Per contextualitzar aquestes dades, el portal web MERIDIÀ ofereix un conjunt d’informes estadístics sobre la despesa interna total en activitats d’R+D (1996-2011) i els recursos humans que s’hi dediquen (1996-2010). Les dades permeten examinar detalladament l’evolució dels territoris de llengua i cultura catalanes i, a més, establir comparacions internacionals i amb la resta de comunitats autònomes.

Més enllà de l’etapa d’expansió i de la posterior contracció per la crisi econòmica, és necessari intentar respondre a dues preguntes fonamentals: Quina és l’estructura econòmica del nostre sistema d’R+D? Quina és la situació d’altres models de referència internacional? A continuació es comenten alguns dels elements més destacables en relació a la despesa interna total en activitats d’R+D, segons el percentatge del Producte Interior Brut (PIB) i la distribució per sectors d’execució (agents de recerca) i d’origen dels fons (entitats finançadores).

Continua llegint

Balanç positiu de les exportacions tecnològiques l’any 2013

ExportacionsSegons dades oficials del Ministerio de Economía y Competividad (MINECO), Catalunya ha representat un 24,9% de les exportacions espanyoles en el període de gener a juliol de 2013. A més, les exportacions catalanes són capdavanteres en els sectors amb contingut tecnològic mitjà-alt, amb un elevat valor afegit.

Així, l’Informe mensual de comercio exterior (Julio de 2013) del MINECO quantifica les exportacions catalanes de gener a juliol de l’any 2013 en 34.532,8 milions d’euros (un 24,9% de l’Estat espanyol). D’altra banda, el País Valencià ha arribat als 13.738,9 milions d’euros (un 9,9%) i les Illes Balears, als 469,9 milions (un 0,3%). Com a referència, cal tenir en compte que Madrid i el País Basc representen, respectivament, un 13,5% i un 8,9% del global de les exportacions espanyoles.

En els 7 primers mesos del 2013, el creixement de les exportacions espanyoles ha sigut d’un 7%, mentre que l’augment en el mateix període de l’any passat va ser d’un 3,7%. Els creixements més destacables s’han assolit a Madrid (un 22,9%) i al País Valencià (un 12,6%). Les exportacions dels territoris més industrials com Catalunya i el País Basc han assolit creixements més moderats (respectivament, un 0,5% i un 2,5%). Malauradament, les exportacions balears han baixat un 19,1% en el mateix període.

Per sectors econòmics, cal destacar el lideratge de Catalunya en les exportacions dels sectors amb un major pes específic de la tecnologia:
a) Productes químics i farmacèutics: 9.260,2 milions d’euros (un 46,5% de les exportacions químiques espanyoles).
b) Béns d’equipament (maquinària industrial, equipament d’oficina i telecomunicacions, material de transport, motors, aparells elèctrics i de precisió): 6.077,9 milions (un 20,8% del sector a l’Estat espanyol).
c) Sector de l’automòbil: 5.328,4 milions d’euros (un 26,6% del sector espanyol)

Per tant, en el període de gener a juliol de 2013, Catalunya ha exportat 20.666,5 milions d’euros en sectors amb contingut tecnològic mitjà-alt (un 59,8% del total català). D’altra banda, les exportacions del País Valencià corresponen sobretot als sectors d’aliments (un 21,8% del global valencià) i de l’automòbil (un 20,3%).

Per a més informació, podeu consultar l’Informe mensual de comercio exterior (Julio de 2013) del MINECO.

Revisió del «Manual de Frascati»

El «Manual de Frascati» és un manual de referència internacional que té com a objectiu mesurar l’R+D. Des del 1962, el grup de treball National Experts on Science and Technology Indicators (NESTI) de l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha estat responsable de l’elaboració i actualització del Manual de Frascati. Durant els propers anys, NESTI en durà a terme la sisena revisió.

L’OECD publica periòdicament dades estadístiques sobre els esforços econòmics i humans realitzats pels països per augmentar la seva capacitat de coneixement de la recerca i el desenvolupament. En aquest sentit, el Manual de Frascati és el resultat del treball col·lectiu d’experts nacionals que recopilen i publiquen dades i indicadors, i que amb els anys, s’ha convertit en l’estàndard per a institucions diverses com la UNESCO Institute for Statistics (UIS).

Des de la seva primera publicació, el Manual ha estat revisat en cinc ocasions, la darrera l’any 2002. Properament, NESTI durà a terme una nova revisió amb l’objectiu d’oferir directrius sobre la forma de mesurar les estadístiques d’R+D reflectint les millors pràctiques en polítiques de ciència i tecnologia.

Per a més informació sobre la revisió del Manual  de Frascati podeu consultar el lloc web de l’OECD.

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter