Història

Revista «Educació i Història»: Nou número

cover_issue_5488_ca_ESLa Societat d’Història de l’Educació dels Països de la Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el número 23 (gener-juny 2014) de la revista semestral «Educació i Història». Aquesta publicació es va iniciar l’any 1994 i està especialitzada en estudis sobre educació des d’una perspectiva històrica.

Els temes més habituals són: el pensament pedagògic; les institucions educatives; els fenòmens de socialització i l’educació informal; la relació entre política i educació; la història de l’escola; l’educació del lleure; els llibres i materials escolars; les associacions juvenils i la història de la infància; i els temes referents a l’ensenyament de la història de l’educació. Els resums dels articles d’aquesta revista es poden consultar en la llengua original i en anglès.

«Educació i Història» es troba indexada a les bases de dades següents: ISOC; LATINDEXDICE; DIALNETREDINED; IRESIE; ICIST; IN-RECS; RESH; CARHUS Plus+; MIAR; i CIRC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHE, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Simposi: «La universitat de Catalunya, ahir i avui»

SIMPOSILa Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), de la Generalitat de Catalunya, han organitzat el simposi «La universitat de Catalunya, ahir i avui», que s’inaugurarà demà 21 de maig, a les 9.45 hores. L’objectiu és aprofundir en els antecedents històrics i en l’evolució de la universitat per tal de situar aquesta institució en el centre de la reflexió actual. L’entrada és lliure i tindrà lloc a la sala Prat de la Riba de l’Institut.

El programa consta d’un seguit intervencions en què es tractaran diverses qüestions: els estudis sobre la història de la universitat a Catalunya; l’anàlisi de la universitat medieval i moderna; la universitat borbònica de Cervera; la universitat de Barcelona en els segles XIX i XX; la universitat durant la Segona República; i finalment, el paper d’aquesta institució durant la transició i la democràcia.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la SCEH, així com la notícia publicada al portal de l’IEC.

Llibre: «Barcino II: marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat»

Barcino IIEl programa Corpus International des Timbres Amphoriques (CITA) va ser adoptat l’any 1993 per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), amb l’objectiu d’elaborar un corpus internacional de marques d’àmfora gregues i llatines. Sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’han publicat 2 volums sobre les troballes fetes a Catalunya i el tercer, «Barcino II: marques i terrisseries d’àmfores del Baix Llobregat», es presentarà el pròxim dijous 20 de febrer a les 18:30 hores al Museu de Sant Boi de Llobregat.

A Catalunya, la publicació dels resultats del programa CITA s’inicià l’any 1997 amb el segon volum, «Baetulo: les marques d’àmfora», coeditat per l’IEC i el Museu de Badalona. L’any 2009 es publicà el volum 15è, «Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores del pla de Barcelona», coeditat per l’IEC i per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Ambdues institucions també s’han encarregat de la publicació que es presenta ara i que és el volum 18è del programa internacional.

«Barcino II» presenta la riquesa vinícola de la comarca, que comportava la fàbrica dels corresponents envasos a la vall del Baix Llobregat. A continuació es fa un estudi de les terrisseries dels diferents jaciments amb una valoració de les intervencions arqueològiques, acompanyada d’abundant documentació gràfica. El gruix del volum l’ocupa el corpus epigràfic dels diferents segells, on s’han recollit les marques sobre àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, però també d’altres tipus amfòrics.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ICAC, així com el portal de Publicacions de l’IEC.

Congrés internacional: «Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714»

Congrés 1714La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha organitzat el congrés internacional «Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714» per commemorar els 300 anys de la fi de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya i de l’emblemàtica jornada de l’Onze de Setembre. El congrés analitzarà les causes, les conseqüències i el desenvolupament de la guerra en l’àmbit de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, amb l’objectiu establir un balanç de la producció investigadora i de les reflexions dels especialistes.

El congrés se celebrarà del 24 al 27 de febrer de 2014, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. L’assistència al congrés és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament. Els actes començaran el dilluns 24 de febrer a les 18:30 hores, amb la salutació a càrrec dels presidents de l’IEC i de la SHA i la conferència d’obertura, «La Guerra de Successió d’Espanya i les seves conseqüències vistes des dels nords», a càrrec de Patrici Pojada (Universitat de Perpinyà).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del congrés «Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714».

Revista «Educació i Història»: Nou número

Educació i Història«Educació i Història», la publicació semestral especialitzada en estudis sobre educació des d’una perspectiva històrica, acaba de publicar en format d’accés obert el número 22 (juliol-desembre 2013).  La revista es començà a publicar l’any 1994, i està editada per la Societat d’Història de l’Educació dels Països de la Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Els resums dels articles es poden consultar en la llengua original i en anglès.

«Educació i Història» es troba indexada a les bases de dades següents: CARHUS Plus+CIRCDIALNETDICE; ICIST; IN-RECSIRESIEISOC; LATINDEX; MIARRACO; REDINED; i, per últim, RESH.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHE, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Manifest «Unes humanitats amb futur»

Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Facultat de Teologia de Catalunya, professors de diferents disciplines han elaborat el document «Unes humanitats amb futur». L’objectiu és recuperar la formació humanística i conscienciar a la societat de com les mancances en humanitats afebleixen el patrimoni cultural i deterioren el diàleg amb altres cultures. Aquest manifest es presentarà demà, dijous 16 de gener, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. L’acte serà presidit per Irene Rigau, consellera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i es podrà seguir en directe per la videoteca de l’IEC.

El manifest destaca que les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de la civilització i la cultura. En aquest sentit, reivindica actuacions concretes en els programes educatius des de l’educació primària fins a la universitat. També apunta que la cultura humanística ha d’emprar les noves tecnologies sense abandonar els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació. Finalment, destaca el paper dels mitjans de comunicació com a vehicles de la difusió cultural i l’educació.

En l’acte hi intervindran el president de l’IEC, Joandomènec Ros; l’antic president de l’Institut, Salvador Giner; el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, i el secretari general d’Universitats i Recerca de Catalunya, Antoni Castellà. També hi donaran públicament el seu suport Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA); Carme Arenas, presidenta del Pen Català; Joan Viñas, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC); Benet Casablancas, compositor; Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure; i Damià Pons, escriptor. La periodista Ester Romero llegirà el manifest.

Per més informació podeu accedir al document al lloc web de l’IEC.

Presentació del llibre «Medieval European Coinage. Volume 6. The Iberian Peninsula»

MedievalDemà dimecres, 4 de desembre, a les 19 hores, es presentarà el llibre «Medieval European Coinage. Volume 6. The Iberian Peninsula». L’obra està escrita per Miquel Crusafont i Anna Maria Balaguer, de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i per Philip Grierson. L’acte serà presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut.

Medieval European Coinage (MEC) és una obra de referència internacional per als numismàtics medievals, arqueòlegs i historiadors. L’obra consta de 17 volums escrits per experts en aquests camps, i cobreix la moneda europea del segle V al XV. El primer volum del MEC es va publicar l’any 1986.

En la presentació, també hi intervindran Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC; Elina Screen, editora general de l’obra i professora de la Universitat d’Oxford; Jonathan Jarrett, curador del volum sobre la Península Ibèrica i professor de la Universitat de Birmingham; i els autors de l’obra Miquel Crusafont i Anna Maria Balaguer.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’IEC així com el de l’SCEN.

El projecte «Ager Tarraconensis» estudia el territori de la Tarraco romana

S’ha publicat el volum 5è de l’obra «Ager Tarraconensis», resultat d’un projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del projecte «Forma Orbis Romani» de l’IEC, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Els directors científics han sigut Marta Prevosti, investigadora de l’ICAC, i Josep Guitart, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Hi han participat uns 40 investigadors d’institucions catalanes i internacionals.

El projecte «Ager Tarraconensis» s’inicià l’any 2005, amb un termini de desenvolupament de 4 anys. L’objectiu era estudiar el territori de la Tarraco romana, una de les capitals més rellevants de l’Imperi romà. El nucli urbà comptava amb una llarga tradició d’estudis, però, en canvi, l’àmbit rural no havia estat objecte d’un tractament acurat i exhaustiu.

Des de l’any 2010 s’han publicat 4 volums de l’obra, els 3 primers dels quals es poden consultar íntegrament en línia:
– «Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural»
– «Ager Tarraconensis 2. El poblament»
– «Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT)» (Premi 2012 de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina (AIEGL) a la millor obra d’epigrafia llatina).

Ara s’ha publicat el volum 5è, «Paisatge, poblament, cultura material i història», que recull les 28 comunicacions presentades al Simposi internacional «L’Ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte «Ager Tarraconensis».

Sessió inaugural del curs 2013-2014 de l’IEC

El dilluns 28 octubre se celebrarà la sessió inaugural del curs 2013-2014 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’acte serà presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i tindrà lloc a les 18 hores a la sala Prat de la Riba de l’Institut.

El discurs reglamentari serà a càrrec de Jordi Casassas Ymbert, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), amb el títol «1914. Centenari de la Mancomunitat de Catalunya i la significació del bicentenari de 1714 en la seva perspectiva històrica». En la sessió també hi participarà Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, l’acte clourà amb el concert de Joan Massotkleiner & Toti Soler, que interpretaran «El món perdut de Salvador Espriu».

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’IEC.

Congrés: «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes»

Muret2

La batalla de Muret, que va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, va capgirar la història. Va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori: la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap al mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar una teocràcia europea. El congrés «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes» estudiarà les línies generals d’aquests moviments des de la historiografia romàntica, i replantejarà nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats. L’acte tindrà lloc els dies 24 i 25 d’octubre a les 9 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El Congrés s’estructura en quatre blocs: Catalunya i Occitània; Entre càtars, trobadors i exiliats; Després de Muret; i finalment, Dels trobadors a l’herència trobadoresca. La inauguració serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), i d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (SF). Germà Colón, membre de la SF, pronunciarà la ponència d’obertura «Comunitat catalanooccitana en llengua?». Formen part de l’organització de l’acte la Unió Acadèmica Internacional (UAI); l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO); i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la Universitat de Barcelona (UB).

Per obtenir informació detallada del programa i les inscripcions podeu consultar el lloc web del Congrés.

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter