Política científica

Convocatòria: INTERREG Europe second call for project proposals (2016)

interregINTERREG Europe (2014-2020) és un programa finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) que té l’objectiu de millorar l’efectivitat de les polítiques i programes regionals de desenvolupament, en particular en la inversió en creixement i ocupació, fomentant la cooperació i els intercanvis d’experiències.

En aquest marc, s’ha obert la convocatòria INTERREG Europe second call for project proposals (2016) que té com a eixos prioritaris: enfortir la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació; millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses; impulsar el canvi cap a una economia no depenent del carbó en tots els sectors econòmics; i finalment, protegir el medi ambient i promoure l’eficiència de recursos.

Aquesta convocatòria finança 2 tipus d’accions:
1. Interregional cooperation projects: Associacions d’organismes polítics de diferents països d’Europa que treballen juntes de 3 a 5 anys per intercanviar experiències sobre un tema determinat. Pressupost: 322,4 milions d’euros.
2. Policy learning platforms: Plataformes de serveis especialitzats per a la millora de la gestió i aplicació de polítiques públiques: assessorament, peer review, grups de treballs temàtics o directament sobre el contingut dels projectes. Pressupost: 15,3 milions d’euros.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 13 de maig de 2016 i cal fer-la a través de l’aplicació IOLF.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’INTERREG Europe.

Observatorio de la Ciencia Ciudadana

OBSL’Observatorio de la Ciencia Ciudadana és un projecte  de la Fundació Ibercivis, cofinançat per la Fundación Española de la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). L’objectiu d’aquesta iniciativa és comprendre l’impacte de la ciència ciutadana en la cultura científica espanyola gràcies a les noves pràctiques de participació amb els nous mitjans digitals. El projecte està dut a terme per l’equip de la Fundació Ibercivis, entitat experta en el desenvolupament d’anàlisis i experiments de ciència ciutadana.

La ciència ciutadana es refereix a la participació del públic en general en activitats d’investigació científica en què els ciutadans contribueixen activament, sigui amb el seu esforç intel·lectual o amb el coneixement del seu entorn o aportant les seves pròpies eines i recursos. Com a resultat d’aquest escenari obert les interaccions entre la ciència, la societat i la política es milloren i es facilita una investigació més democràtica.

L’Observatorio de la Ciencia Ciudadana identifica grups de recerca; programes de finançament; iniciatives ciutadanes; espais físics i entitats de tot l’àmbit espanyol. Aquests elements es poden consultar a través d’un mapa geogràfic que permet filtrar la informació segons el tipus d’iniciativa (divulgació; espai; finançament; projecte; recerca; voluntariat) i l’àrea de coneixement (Astronomia; Biodiversitat i medi ambient; Ciències jurídiques i economia; Ciències socials i humanitats; Creació digital; Energia; Enginyeria; Matemàtiques; Salut i biotecnologia; Sistemes complexos; i TIC’s).

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio de la Ciencia Ciudadana.

Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca

imagesLa Xarxa Temàtica Maredata, xarxa estatal coordinada per Ernest Abadal sobre dades d’investigació en obert, organitza un Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca. El Seminari tindrà lloc el dimarts 19 de gener de 2016 de 9.30 a 13.30, a l’aula Valverde de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

Les dades de recerca desperten un gran interès pel seu aprofitament i reutilització potencials, no només per part del sector de la R+D, sinó també per part de la indústria o les empreses de serveis que poden utilitzar-los per la innovació dels seus productes o per a la creació de nous llocs de treball. En aquest seminari es tractaran aspectes sobre les polítiques de les dades de recerca i els investigadors, així com les infraestructures i temes legals, entre d’altres.

Per més informació sobre les inscripcions i el programa podeu consultar el lloc web del Seminari.

Anàlisi del suport als grups de recerca catalans (2001-2014)

AGAURLa Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitats i de Recerca (AGAUR), finança ajuts plurianuals per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR). Els ajuts s’adrecen a les universitats i centres públics i privats sense ànim de lucre que tinguin com a activitat principal la investigació, la transferència de coneixement  i la internacionalització de les seves activitats.

Al portal web MERIDIÀ, es pot consultar l’Informe estadístic Ajuts SGR, per entitats de recerca i àrees de coneixement MEC, que permet observar de forma detallada les convocatòries durant el període 2001-2014. L’informe presenta els nous ajuts concedits per entitats de recerca (inclou l’agrupació jeràrquica i el tipus d’entitat), codis de convocatòria i, per a caracteritzar cada expedient, àrees de coneixement MEC.

Continua llegint

Convocatòria: Horizon 2020 (2016) (4)

Horizon 2020

En el marc del programa Horizon 2020, la Comissió Europea (CE) ha obert 8 noves convocatòries sobre 13 temes de recerca i innovació, que estan incloses en els pilars Societal Challenges i Excellent Science. Així, des de finals d’octubre s’han obert 42 convocatòries sobre 250 temes.

Societal Challenges

a) Convocatòria: Fast track to innovation pilot
– 1 tema obert. Termini: diverses dates

b) Convocatòria: Engaging together globally
– 2 temes oberts. Termini: 14/04/2016

Excellent Science

c) Convocatòria: FET-Open – Novel ideas for radically new technologies
– 2 temes oberts. Termini: 11/05/2016

d) Convocatòria: FET Proactive – Boosting emerging technologies
– 2 temes oberts. Termini: 12/04/2016

e) Convocatòria: Fostering the innovation potencial of Research Infrastructures
-1 tema obert. Termini: 30/03/2016

f) Convocatòria: E-Infrastructures
– 2 temes oberts. Termini: 30/03/2016

g) Convocatòria: Marie Sklodowska-Curie research and innovation staff exchange
– 1 tema obert. Termini: 28/04/2016

h) Convocatòria: Support to policy and international cooperation
– 2 temes oberts. Termini: 30/03/2016

Per més informació podeu consultar el Participant Portal de la CE.

«Una ciència al món»: el lloc web sobre la tasca científica de la Mancomunitat

cienciaLa Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), han creat el lloc web «Una ciència al món. La modernitat científica de Catalunya a la Mancomunitat». El lloc web ha estat creada en el marc de la 20a Setmana de la Ciència i descriu el paper rellevant de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) com a impulsora de la ciència i la tecnologia al nostre país. També es pot descarregar el llibre «Una ciència al món», de Fèlix Villagrasa, que inclou el contingut desenvolupat al lloc web.

El contingut de la pàgina s’estructura en 4 seccions:
1. La Mancomunitat: introducció, contextualització i descripció dels antecedents històrics.
2. Despertant la consciència del país: explicació del canvi cultural i de pensament de l’època, com a conseqüència de les transformacions socials i la demanda de noves eines de coneixement.
3. Cervells polítics i científics de la Mancomunitat: descripció del paper de diferents personalitats del món de la política i la cultura del país en l’àmbit de l’educació superior: Enric Prat de la Riba; Eugeni d’Ors; Esteve Terradas; entre d’altres.
4. La ciència de la Mancomunitat al món: descripció de l’arribada de professors i científics internacionals a Catalunya i de l’estada d’estudiants catalans a altres països potenciada per la Mancomunitat. En aquest marc, un dels continguts destacats és la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya al febrer de 1923.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web «Una ciència al món. La modernitat científica de Catalunya a la Mancomunitat».

Open Research Glossary

r2rcCom es poden definir els conceptes relacionats amb la ciència oberta? L’Open Research Glossary està impulsat per l’associació Right to Research Coalition amb l’objectiu de difondre la cultura de la ciència oberta.

Right to Research Coalition està formada per diverses organitzacions d’estudiants a escala local, nacional i internacional que promouen un sistema obert de publicació científica per poder accedir lliurement a tots els articles necessaris per al desenvolupament de la recerca.

El glossari està estructurat segons els apartats següentsDefinicions bàsiques; Tipus d’accés obert; Declaracions i principis; Llicències; Tipus de revistes; Revisió per parells; Avaluació i mètriques; Eines i tecnologia; Repositoris de dades; Ens finançadors i polítics; i, per últim, Infraestructures de recerca oberta.

Per més informació podeu accedir al lloc web de Right to Research Coalition.

21 centres i unitats d’excel·lència catalans i valencians

La Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación  ha resolt provisionalment la convocatòria 2015 adreçada a l’Apoyo y acreditación de Centros de excelencia Severo Ochoa y de Unidades de excelencia María de Maeztu. L’objectiu de la convocatòria és impulsar l’excel·lència de la recerca pública amb una elevada rellevància i impacte a escala internacional, sense oblidar el ressò empresarial i social i l’atracció de talent.

En concret, s’han atorgat 7 noves acreditacions i, a més, els 8 primers centres acreditats l’any 2011 han renovat la distinció per 4 anys més. La inversió total d’aquesta convocatòria és de 52 milions d’euros. Tots els centres han estat seleccionat pels seus resultats científics i els seus programes estratègics després d’una rigorosa avaluació on han participat 115 científics internacionals de reconegut prestigi.

Continua llegint

Open Access Week (2015)

open-access2015Durant l’Open Access Week la comunitat científica comparteix el coneixement sobre els beneficis socials i econòmics de l’accés obert, així com els progressos en les polítiques locals. Enguany, la setmana del 19 al 25 d’octubre, es celebrarà la 8a edició d’aquest esdeveniment internacional organitzat pel consorci de biblioteques acadèmiques i de recerca Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC).

L’accés obert a la informació té implicacions directes i generalitzades per al món acadèmic; la medicina; la ciència; la indústria; i per a la societat en el seu conjunt. També té el potencial per maximitzar les inversions en recerca; augmentar l’exposició i l’ús de la investigació publicada; i facilitar la capacitat per dur a terme la investigació en tota la literatura disponible. L’Open Access Week es planteja com una oportunitat clau perquè tots els membres de la comunitat científica prenguin mesures per mantenir aquest impuls cap endavant.

Com edicions anteriors, universitats; col·legis; instituts d’investigació; organismes de finançament; biblioteques; i think tanks contribuiran en la millora de l’accés a la informació científica per mitjà de diverses activitats: tallers; taules rodones; conferències; jornades; seminaris; entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar les diverses activitats organitzades arreu del món al lloc web Open Access Week.

Informe OECD: «Making Open Science a reality»

OSpubL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’informe «Making Open Science a reality». Aquest estudi avalua el progrés dels països de l’OECD en la publicació oberta dels resultats de la recerca. L’informe també tracta l’impacte de les polítiques científiques en la promoció de la ciència i les dades obertes i proporciona una descripció dels principals actors involucrats i les seves funcions.

L’informe se centra en tres aspectes concrets: accés obert; dades de la investigació oberta; i finalment, col·laboració oberta a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). També s’analitzen altres aspectes com la revisió per parells; els quaderns d’investigació oberts; el programari de codi obert; la ciència ciutadana; o el micromecenatge.

Respecte a les conclusions més importants de l’informe, cal destacar que la ciència oberta és un mitjà que inclou molts aspectes i etapes dels processos d’investigació, no solament l’accés obert a les publicacions o dades. A més, les polítiques de ciència oberta s’han d’adaptar a les realitats locals i es necessiten marcs legals i mecanismes adequats per promoure pràctiques d’intercanvi i de reutilització de dades a escala nacional i internacional. Finalment, la col·laboració internacional en l’àrea de la ciència oberta és necessària per fer front als desafiaments mundials.

En aquest context, cal mencionar la segona edició del congrés «Workshop of Open and Research Data: los datos que revolucionan el mundo», organitzat pel Màster en Gestió de la Informació (MUGI) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i que tindrà lloc els dies 20 i 22 d’octubre a València. L’objectiu és tractar, analitzar, debatre i compartir experiències sobre la promoció i transferència del coneixement, la ciència oberta i la revolució de les dades. Les jornades són gratuïtes i compten amb el suport de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica (ETSINF) i el Ministerio de Economia y Competitividad (MINECO), en el marc del projecte de dades obertes de recerca DATASEA. Podeu consultar el programa i realitzar la inscripció al lloc web del MUGI.

Per a més informació detallada, podeu consultar l’informe «Making Open Science a reality».

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter