Política científica

Quin és el suport estatal als programes de formació d’investigadors?

MINECOEls programes de formació d’investigadors són un instrument essencial de política científica per impulsar i regenerar els recursos humans. L’Estat espanyol disposa de dos grans programes amb característiques similars: Formación de Personal Investigador (FPI) (gestionat pel ministeri amb les competències de ciència) i Formación de Profesorado Universitario (FPU) (gestionat pel ministeri amb les competències d’educació). L’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha actualitzat les dades estadístiques 2000-2013 d’ambdós programes per als territoris de llengua i cultura catalanes.

En el marc d’aquests programes, el tipus d’ajut ha evolucionat des dels 4 anys de beca (convocatòries FPI2000-FPI2003 i FPU2000-FPU2005), passant pels 2 anys de beca i pels 2 de contracte predoctoral (convocatòries FPI2004-FPI2012 i FPU2006-FPU2012), fins a arribar als actuals 4 anys de contracte predoctoral (a partir de les convocatòries FPI2013 i FPU2013). En el període 2000-2013, 24.979 investigadors espanyols han rebut finançament d’un dels 2 programes. L’any 2013, l’Estat espanyol donava suport a 6.533 investigadors FPI i FPU, un 3,1% dels 208.767 investigadors espanyols en actiu (123.225 en Equivalència a Dedicació Plena, EDP).

Continua llegint

Convocatòries: Projectes d’adquisició, creació o millora d’infraestructures de recerca i d’equipaments i plataformes científiques i tecnològiques susceptibles de ser cofinançats pel FEDER (2015)

Secretaria Universitats i RecercaLa Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya ha obert 2 convocatòries per un import total de 20 milions d’euros destinades al cofinançament de projectes d’adquisició, creació o millora d’infraestructures de recerca i d’equipaments i plataformes científiques i tecnològiques. El cofinançament procedeix del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) assignat al Programa Operatiu FEDER de Catalunya (2014-2020). El nou programa operatiu preveu una inversió total a Catalunya de 868,4 milions d’euros, el 41% dels quals (326,7 milions) es destinaran a potenciar l’R+D+I. Una part d’aquest import, 132 milions d’euros, serà executada per la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Les 2 convocatòries obertes donen prioritat a l’activitat científica relacionada amb alguna de les tecnologies facilitadores transversals recollides en l’Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT): tecnologies de la informació i la comunicació, nanotecnologia, materials avançats, fotònica, biotecnologia i manufactura avançada.

Continua llegint

Convocatòria: INTERREG Europe first call for project proposals (2015)

ivcINTERREG IVC (2014-2020) és un programa finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) que té l’objectiu de millorar l’efectivitat de les polítiques i programes regionals de desenvolupament, en particular en la inversió en creixement i ocupació, fomentant la cooperació i els intercanvis d’experiències. El pressupost global del programa és de 359 milions d’euros.

En aquest marc, s’ha obert la convocatòria INTERREG Europe first call for project proposals (2015) que té com a eixos prioritaris: enfortir la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació; millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses; impulsar el canvi cap a una economia no depenent del carbó en tots els sector econòmics; i finalment, protegir el medi ambient i promoure l’eficiència de recursos.

Aquesta convocatòria finança 2 tipus d’accions:
1. Interregional cooperation projects (322,4 milions d’euros): Associacions d’organitzacions polítiques pertinents de diferents països d’Europa treballen juntes de 3 a 5 anys per intercanviar experiències sobre un tema determinat. 
2. Policy learning platforms (15,3 milions d’euros): Plataformes de serveis especialitzats per a la millora de la gestió i aplicació de polítiques públiques: assessorament, peer review, grups de treballs temàtics o directament sobre el contingut dels projectes.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de juliol de 2015 i cal fer-la a través de l’aplicació IOLF.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’INTERREG IVC.

Convocatòria: Acreditaciones y ayudas públicas de «Centros de Excelencia Severo Ochoa» y de «Unidades de Excelencia María de Maeztu» (2015)

Excelencia Severo OchoaLa Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación  ha obert la convocatòria 2015 de les Acreditaciones y ayudas públicas de «Centros de excelencia Severo Ochoa» y de «Unidades de excelencia María de Maeztu». L’objectiu és impulsar l’excel·lència de la recerca de centres i unitats públiques, així com d’institucions privades d’investigació sense ànim de lucre, el lideratge científic internacional de les quals estigui contrastat, amb capacitats per contribuir decisivament a avançar en la frontera del coneixement i generar resultats d’alt impacte.

L’acreditació «Centros de excelencia Severo Ochoa» manté el finançament d’1 milió d’euros anuals durant 4 anys per impulsar els plans estratègics dels centres. El procés d’avaluació és rigorós i realitzat per comitès científics internacionals. En total, els territoris de llengua i cultura catalanes acumulen 12 de les 20 acreditacions atorgades fins al moment, 9 a Catalunya i 3 al País Valencià.

A més, la convocatòria inclou la modalitat «Unidades de Excelencia María de Maeztu», per reconèixer les estructures estables sense personalitat jurídica pròpia que puguin estar integrades per la totalitat o part de la plantilla d’investigació d’un centre, departament universitari o institut de recerca. Aquesta modalitat té la finalitat d’impulsar unitats amb acreditada rellevància científica i resultats i investigadors de qualitat. Les unitats seleccionades comptaran amb 500. 000 euros anuals durant 4 anys per finançar els seus programes estratègics de recerca. De les 6 unitats beneficiàries de la primera convocatòria, 4 estan localitzades a Catalunya.

El pressupost màxim de la convocatòria és de 52 milions d’euros per al període 2016-2019. La presentació de sol·licituds s’ha de realitzar a través de la Seu electrònica del Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 29 de juliol de 2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de I+D+I, així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Convocatòria: Ajuts a la recerca RecerCaixa (2015)

RecerCaixaEl programa RecerCaixa ha obert la convocatòria dels Ajuts a la recerca (2015) en què es financen projectes d’investigadors de les universitats i centres de recerca de Catalunya. La convocatòria persegueix dos objectius bàsics: impulsar la recerca científica d’excel·lència, i apropar la ciència a la societat, fent-la partícip dels avenços científics i dels beneficis humans i socials.

Enguany, l’Obra Social ‘la Caixa’ destinarà a aquesta convocatòria un total d’1,6 milions d’euros. D’altra banda, el finançament màxim que pot rebre un projecte, inclòs l’overhead institucional, és de 100.000 euros.

Els projectes de recerca hauran de tenir una vinculació clara i directa amb els àmbits següents: humanitats i cultura; educació; polítiques públiques; i finalment, inclusió social. Les propostes presentades han de ser projectes de recerca innovadors que impliquin la creació de nou coneixement, i han de reunir les característiques d’excel·lència científica, capacitat transformadora i potencial inclusiu per a involucrar la societat en l’avenç de la ciència. Els projectes seleccionats s’hauran d’iniciar entre el desembre de 2015 i el febrer de 2016 i s’hauran de dur a terme en els 2 anys següents (s’acceptaran projectes de 3 anys de durada, sempre que la naturalesa de la investigació ho requereixi).

El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el 10 de juliol del 2015 i es realitzarà a través del portal web de RecerCaixa.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de RecerCaixa, així com les diverses entrades sobre el tema publicades al Blog de l’OR-IEC.

30 anys de Programes Marc europeus de recerca

EURP_30years(1)Fa 30 anys, el primer Programa Marc europeu de recerca es va posar en funcionament amb l’objectiu de reunir experts per a fer una Europa més competitiva en recerca i tecnologia. Des de llavors, els programes s’han convertit en un referent de la investigació i innovació en col·laboració a escala europea. En aquest context, l’actual Horizon 2020 és el 8è programa i compta amb un pressupost de 80.000 milions d’euros, per afrontar reptes socials com ara la salut, el canvi climàtic i la seguretat energètica. Un número especial de la revista «Horizon» celebra aquests 30 anys dels Programes Marc mitjançant articles i entrevistes que n’expliquen la història i els èxits a través dels anys (feu un clic per ampliar la imatge).

Segons la revista «Horizon», la recerca ha evolucionat cap a una necessitat més gran de col·laboració entre els països europeus. A la dècada de 1950, per exemple, el finançament de la recerca de la Unió Europea (UE) es limitava a uns pocs sectors industrials com el carbó, l’acer i l’energia atòmica. En les següents dècades es van desenvolupar programes d’energia, medi ambient i biologia molecular.

El 1r Programa Marc (1984-1987) emfatitzà per primera vegada l’objectiu de donar suport a la competitivitat de la indústria europea. Posteriorment, el 5è Programa Marc (1998-2002) va incloure mesures per què Europa esdevingués un lloc per innovar, com ara infraestructures de recerca més eficients, i la creació d’un entorn més net i segur. Durant el 6è Programa Marc (2002-2006) es dissenyaren polítiques per operar en els sectors de la fabricació, la construcció, les nanotecnologies i la seguretat industrial, i amb el 7è Programa Marc (2007-2013) es creà l’European Research Council (ERC). Actualment, Horizon 2020 vol impulsar les sinergies entre les polítiques de recerca i d’innovació, així com l’interès a cercar solucions per als grans reptes socials.

Per informació més detallada, podeu consultar el número especial de la revista «Horizon», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Manifest de Leiden per una correcta avaluació mètrica de la recerca

Leiden ManifestoL’avaluació de la recerca ha de tenir un paper destacat en el progrés de la ciència. Ara bé, l’ús incorrecte i generalitzat d’indicadors en l’avaluació científica és motiu de preocupació entre els experts. Per aquest motiu, s’ha presentat el «Leiden Manifesto for research metrics», redactat per investigadors internacionals en cienciometria, ciències socials i gestió de la recerca. Impulsat des de la conferència Science and Technology Indicators (STI 2014), celebrada a Leiden, el manifest s’ha publicat a la revista Nature a finals d’abril.

Segons els redactors del manifest, les decisions en ciència han de ser preses d’acord amb processos d’alta qualitat informats per dades de la fiabilitat més gran. Així, les dades sobre les activitats científiques estan sent cada vegada més utilitzades per governar la ciència. El problema és que l’avaluació ha passat d’estar basada en valoracions d’experts a dependre de mètriques, amb la proliferació de plataformes web, nous indicadors bibliomètrics i rànquings institucionals. Els impulsors del manifest consideren que hi ha el risc de danyar el sistema científic amb els mateixos instruments dissenyats per a millorar-lo.

Com a solució inicial, el manifest ofereix un decàleg de bones pràctiques en avaluació científica basada en indicadors mètrics:
1) L’avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa per experts.
2) L’exercici ha de ser mesurat d’acord amb les missions de la institució, grup o investigador.
3) L’excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser protegida.
4) Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i simples.
5) Les dades i anàlisis han d’estar obertes a verificació pels avaluats.
6) Les diferències de publicació i citació entre camps científics s’han de tenir en compte.
7) L’avaluació individual d’investigadors s’ha de basar en la valoració qualitativa del currículum.
8) Cal evitar la concreció improcedent i la falsa precisió.
9) Cal reconèixer els efectes sistèmics de l’avaluació i els indicadors.
10) Els indicadors han de ser examinats i actualitzats periòdicament.

Per a més informació, podeu consultar el «Leiden Manifesto for research metrics», així com la traducció catalana corregida per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Informe: «Final report on Science 2.0 public consultation»

science 2.0La Ciència 2.0 es caracteritza per un nou enfocament científic que utilitza l’intercanvi d’informació i la col·laboració que permeten les noves tecnologies. En aquest context, la Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Final report on Science 2.0 public consultation», amb l’objectiu de comprendre l’impacte potencial de la Ciència 2.0 i la conveniència de l’acció política per a enfortir la competitivitat de la ciència europea.

L’estudi inclou una consulta, realitzada entre juliol i setembre de 2014, que recull les opinions de col·lectius interessats en el panorama científic de la Unió Europea (UE). L’informe presenta els resultats clau, les principals àrees de discussió i les recomanacions en matèria política. Els grups principals d’enquestats van ser: universitats; centres de recerca; organitzacions de finançament de la investigació; biblioteques científiques; acadèmies; societats científiques; editorials acadèmiques i intermediaris; i, finalment, empreses.

En general, els resultats de l’informe mostren l’augment significatiu de la producció científica i del nombre d’actors i destinataris de la ciència, així com els avantatges d’una nova forma de fer recerca. També s’emfatitza el terme ciència oberta com a alternativa al concepte ciència 2.0, i les oportunitats que genera a escala individual i institucional. A més, s’identifiquen els beneficis que produeixen com ara l’augment de transparència en qüestions de finançament i la reducció de casos de mala praxi en l’àmbit acadèmic. Ara bé, l’estudi també recalca que el concepte de ciència 2.0 és poc entès en les universitats europees, i que, per tant, es necessita un canvi cultural perquè les comunitats d’investigació es beneficiïn dels seus avantatges.

Per a informar-vos en detall de l’informe podeu consultar el lloc web de la CE.

Convocatòria: Science with and for Society (2015)

Horizon 2020Science with and for Society és una iniciativa de la Comissió Europea (CE) que forma part del programa Horizon 2020. El seu objectiu és construir una cooperació eficaç entre la ciència i la societat, per a captar nous talents per a la ciència i per aparellar l’excel·lència científica amb la consciència social i la responsabilitat.

En el marc d’aquest programa i amb un pressupost global de 45,4 milions d’euros s’han obert les convocatòries següents:
a) Call for making science education and careers atractive for young people (8,9 milions d’euros)
b) Call for integrating society in science and innovation (22 milions d’euros)
c) Call for promoting gender equality in research and innovation (9 milions d’euros)
d) Call for developing governance for the advancement of Responsible Research and Innovation (5,5 milions d’euros)

La presentació de sol·licituds de les convocatòries anteriors finalitza el 16 de setembre de 2015.

Per a més informació, podeu consultar el Participant Portal de la CE.

Nou reconeixement dels centres de recerca d’excel·lència catalans i valencians

La Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación  ha resolt provisionalment la convocatòria 2014 de les Acreditaciones y ayudas públicas de Centros de excelencia Severo Ochoa y de Unidades de excelencia María de Maeztu. L’objectiu és impulsar l’excel·lència de la recerca pública amb una elevada rellevància i impacte a escala internacional, sense oblidar el ressò empresarial i social i l’atracció de talent. Per primer cop, la convocatòria inclou una modalitat adreçada a unitats, amb la finalitat de reconèixer l’excel·lència en estructures organitzatives de recerca més petites que els centres, situades sobretot a universitats. El pressupost global és de 20 milions d’euros.

Els dos centres que han aconseguit la distinció Severo Ochoa són l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) (centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat de València (UV)) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). El programa concedeix una acreditació vàlida per 4 anys, amb un import anual d’1 milió d’euros.

Continua llegint

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter