Producció científica

Informe: «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona»

R+D i Innovació a BarcelonaEl Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) ha publicat l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona», redactat per Xavier Testar, Martí Parellada i Claudia Nieva. L’objectiu de l’estudi és presentar una panoràmica detallada de l’estat actual del sistema d’R+D i innovació de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que representa entre el 80% i el 90%, segons el paràmetre que es consideri, del conjunt de Catalunya.

El capítol 1 de l’informe presenta l’evolució 2000-2013 de la inversió i de l’ocupació en R+D a Catalunya i també en comparació amb el conjunt de l’Estat espanyol, la Unió Europea (UE) i l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). El capítol 2 revisa quins són els principals agents del sistema de Barcelona. Al capítol 3 es presenten un conjunt de paràmetres relacionats amb la transferència tecnològica (patents, empreses spin-off, capital risc, etc.), amb una especial atenció a la naturalesa de l’ocupació, el nivell formatiu dels recursos humans i el pes relatiu en l’ocupació de les activitats econòmiques intensives en coneixement. Al capítol 4, l’estudi es complementa amb les aportacions de diversos agents del sistema. Finalment, l’informe es tanca amb un capítol de valoracions i propostes, elaborat i aprovat per la Comissió Executiva del CESB.

El bon posicionament de Barcelona, mesurada en nombre de publicacions o en ajuts de l’European Research Council (ERC), indica que la ciència que es fa a la ciutat i la seva àrea metropolitana, i per extensió al conjunt de Catalunya, permet visibilitat internacional i capacitat d’atracció de talent, especialment científic, així com de captació de recursos associats a l’R+D. A la vegada, l’important pes de l’ocupació vinculada a àmbits creatius, en sentit ampli que inclou la recerca, indica un elevat potencial perquè Barcelona sigui un important actor en l’economia del coneixement. Ara bé, la traducció en desenvolupament econòmic dels resultats de la recerca requereix que el territori disposi d’un ecosistema de la innovació que faciliti la transformació del nou coneixement en nous (o millorats) productes o serveis.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona».

Google Scholar Metrics (2016)

Google ScholarGoogle ha fet pública la versió 2016 de Google Scholar Metrics, un rànquing de revistes científiques que també permet consultar la visibilitat i influència de les publicacions més recents. Així, Google Scholar Metrics facilita un llistat de les principals publicacions científiques en 12 idiomes ordenades segons 2 indicadors bibliomètrics.

El primer indicador bibliomètric és l’Índex H5 que consisteix en l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista (2011-2015). El segon indicador, Mitjà H5, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre del primer indicador.

Les dades bibliomètriques es generen a partir de les citacions de tots els articles indexats a Google Scholar (fins al juny del 2016). Aquest motor de cerca acadèmic indexa els articles que compleixen els criteris d’inclusió, a més de comunicació a congressos seleccionats (per exemple, en informàtica o enginyeria elèctrica) i edicions preliminars (preprints) dipositades a ArXiv o National Bureau of Economic Research (NBER).

Ara bé, és important remarcar algunes limitacions de Google Scholar Metrics. Un dels principals entrebancs és que només les revistes en anglès tenen la informació desagregada en 8 categories temàtiques i més de 300 disciplines. Així, les dades de les revistes en les altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Google també adverteix que els recomptes de dades i de citacions són estimatius i que un programa informàtic els determina de manera automàtica.

A més, Google Scholar Metrics conté moltes publicacions que no consten a les llistes per llengües i/o per categories (per exemple, s’hi poden buscar les revistes en llengua catalana). S’hi exclouen les publicacions amb menys de 100 articles o que no han rebut cap citació (2011-2015).

Per a més informació, podeu consultar Google Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Informe sobre l’evolució del sistema valencià d’R+D+I (2015)

INFORMEEl Alto Consejo Consultivo en I+D+i de la Presidencia de la Generalitat Valenciana (ACCIDI) ha publicat la 16a edició de l’informe «La investigación científica y el desarrollo tecnológico en la Comunitat Valenciana: Informe 2015».

L’informe presenta dos grans apartats: el primer capítol tracta l’R+D a la Comunitat Valenciana, amb 57 indicadors a partir de les dades de l’any 2013 de l’Instituto Nacional de Estadística (INE); d’altra banda, el segon capítol s’ocupa de la política científica i tecnològica valenciana a partir de la informació recopilada per l’ACCIDI (dades de l’any 2014).

En general, les conclusions sobre l’evolució del sistema d’R+D+i valencià són força pessimistes, encara que hi ha alguns punts positius. Pel que fa a la part negativa, els pressupostos públics, la despesa per a R+D i el personal ocupat han seguit en declivi per vuitè any consecutiu, si bé amb una menor intensitat que en exercicis anteriors. A més, el sistema d’innovació segueix funcionant sota mínims. Ara bé, cal destacar que un any més ha continuat creixent la producció científica dels investigadors valencians en revistes d’impacte de reconegut prestigi.

Val a dir que aquesta 16a edició de l’informe inclou dues novetats:
a) El factor crisi econòmica: Un apartat específic analitza el comportament de les variables més rellevants del sistema al llarg de tot el període de la crisi econòmica per calibrar de la forma més precisa possible l’impacte en el sistema valencià d’R+D+I.
b) Baròmetre de la innovació empresarial: Aquest nou apartat serveix per conèixer, de forma qualitativa, l’opinió dels experts, sobretot pel que fa al sistema valencià d’innovació.

Per més informació podeu consultar l’Informe 2015 al lloc web de l’ACCIDI.

La CRUE constata la crisi de la innovació basada en la recerca universitària

Informe I+TC CRUE 2014La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) ha publicat l’«Informe de la encuesta de Investigación y Transferencia de Conocimiento 2014 de las Universidades Españolas». Es tracta d’una iniciativa conjunta de la RedOTRI Universidades i la Red de Unidades de Gestión de la Investigación (RedUGI), que s’ha anat ampliant, consolidant i harmonitzant, fins a ser un referent en la informació sobre recerca i transferència a l’Estat espanyol. L’edició 2014 ha estat contestada per un 95% de les 70 universitats interpel·lades.

En general, el comportament de l’activitat universitària en recerca i transferència de coneixement en l’any 2014 reflecteix una desacceleració del retrocés experimentat els darrers anys, gràcies a un canvi parcial en la trajectòria del deteriorament de la recerca amb fons públics, si bé això no pot compensar la tendència negativa en la transferència de coneixement a les empreses. Els autors de l’informe conclouen que la sortida de la crisi econòmica no compta amb la innovació basada en la recerca com un dels seus components estratègics.

Algunes de les aportacions més significatives de l’informe són:

Continua llegint

Producció científica de Catalunya: evolució i entorn internacional (1996-2015)

Web of ScienceCom ha evolucionat la producció científica dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 20 anys? Quina posició ocupen en el panorama internacional? Per respondre aquestes dues preguntes, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat al portal MERIDIÀ els informes estadístics Producció científica Web of Science i Producció científica Web of Science per investigadors (EDP), generats a partir de la consulta per països de les publicacions indexades a la plataforma Web of Science de Thomson Reuters en el període 1996-2015.

L’anàlisi ha tingut en compte els 3 tipus de documents científics més rellevants (articles, revisions i comunicacions a congressos) i la comparació geogràfica s’ha efectuat sobretot amb els Estats membres de la Unió Europea (UE), però també amb altres països del nostre entorn i les principals potències científiques mundials. Els indicadors per països són: nombre de publicacions; percentatge de les publicacions mundials; i, per últim, la ràtio de publicacions per investigadors en Equivalència a Dedicació Plena (EDP).

L’anàlisi quantitativa de les dades permet extreure algunes conclusions destacades:

Continua llegint

Informe: «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)»

CAPCITEl Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) és un òrgan del Parlament de Catalunya creat el 2008 amb l’objectiu de coordinar la informació i l’assessorament en matèria científica i tecnològica. El CAPCIT està format per diputats i representants d’algunes de les principals institucions científiques i tecnològiques de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI);  el Consell Català de la Comunicació Científica (C4); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB); i una representació de les universitats públiques i privades.

En el marc de les seves activitats, el CAPCIT ha publicat l’informe «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)», elaborat per Raül Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol, investigadors del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la FCRI.

Continua llegint

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

Microsoft Academic, un cercador de producció científica

search Microsoft Academic és un motor de cerca de Microsoft que s’utilitza per a obtenir articles científics i treballs acadèmics. Aquest servei es basa en la infraestructura de rastreig del cercador Bing i actualment proporciona accés a més de 80 milions de publicacions.

Aquesta eina ha desenvolupat una estructura de dades que facilita l’obtenció de coneixement acadèmic i les connexions en la recerca a temps real. A més, impulsa la cerca semàntica que facilita els suggeriments i recomanacions segons les necessitats dels usuaris. Les consultes es poden realitzar a través d’una cerca simple o avançada, i els resultats es poden filtrar per anys; afiliacions; autors; camps d’estudi; revistes; i sèries de conferències.

Les cerques obtingudes ofereixen la possibilitat d’obtenir dades des de perspectives diferents: comunitats d’organitzacions i autors dins d’una mateixa àrea temàtica; recompte de citacions dels documents, paraules clau i autors; conferències per àrea temàtica; xarxes de col·laboració d’un autor en concret; publicacions citades per una publicació; entre d’altres.

Per més informació podeu consultar el lloc web de Microsoft Academic.

Inquiro, un nou cercador especialitzat en ciències de la salut

InquiroLa Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya ha presentat Inquiro, un cercador únic per a la descoberta i accés a la informació científica especialitzada en salut en qualsevol format (articles, llibres i capítols, actes de congressos, informes, tesis, patents, recursos web, etc.). D’aquesta manera, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya vol potenciar la localització i recuperació de la informació científica per tal de millorar la qualitat de l’assistència sanitària, de la recerca biomèdica i de la gestió sanitària.

Inquiro permet consultar de forma simultània les fonts d’informació següents: catàleg de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya; Scientia, dipòsit d’informació digital del Departament de Salut; revistes i llibres electrònics subscrits per la Biblioteca (cal estar registrat); i, per últim, continguts rellevants en accés obert. La cerca es pot realitzar per frase o paraula lliure, o de forma avançada (per camps específics i amb diferents filtres).

Un cop localitzats els documents, Inquiro indica si estan disponibles a text complet, en paper o si s’han de sol·licitar mitjançant un servei específic d’obtenció de documents. A més, el cercador permet desar en una carpeta temporal els documents interessants per a l’usuari. També permet exportar els resultats a un gestor de referències bibliogràfiques, veure la citació bibliogràfica o enviar registres per correu electrònic.

Per a més informació, podeu consultar el cercador Inquiro.

1a Nit de la Biologia

NITLa Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), celebrarà la 1a Nit de la Biologia en què es durà terme el lliurament dels Premis de la SCB. Durant aquest acte s’entregaran cinc guardons creats amb la finalitat de premiar els agents que més han contribuït al desenvolupament i difusió de les ciències biològiques dins del territori de parla catalana durant el darrer any.

L’esdeveniment tindrà lloc el dijous 7 de juliol al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en serà l’amfitrió. Les categories de premis que s’atorgaran són les següents:
– Premi SCB a la trajectòria professional
Premi SCB a un article científic
– Premi SCB a la divulgació
– Premi SCB al jove investigador
Premi SCB a un treball de recerca de batxillerat.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la SCB.

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter