Producció científica

Novetats al portal web MERIDIÀ

DocumentsPodeu consultar els últims documents que han estat actualitzats al portal web MERIDIÀ així com les incorporacions noves, en els apartats següents:

CONTEXT

– Fundación CYD. Las universidades españolas: una perspectiva autonómica 2015.

RECURSOS ECONÒMICS

– COSCE. Análisis de los recursos destinados a I+D+i (Política de Gasto 46) contenidos en los Presupuestos Generales del Estado aprobados para el año 2016.

PUBLICACIONS

– CSIC. La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2010-2014).

PATENTS

– WIPO. World Intellectual Propertry Indicators 2015.

Per a més informació, podeu consultar el portal web MERIDIÀ.

SIUVP, el Sistema d’Informació de les Universitats Valencianes Públiques

SIUVPEl SIUVP (Sistema d’Informació de les Universitats Valencianes Públiques) és un portal web que ofereix un quadre complet d’indicadors sobre les activitats i els resultats de les universitats del País Valencià. El SIUVP s’ha desenvolupat mitjançant la col·laboració de les 5 universitats públiques valencianes: Universitat de València (UV); la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat d’Alacant (UA); la Universitat Jaume I (UJI); i finalment, la Universitat Miguel Hernández (UMH).

Des de l’any 2012, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i les universitats han creat una metodologia compartida per oferir informació homogènia, comparable i accessible a tota la ciutadania. En l’actualitat, la plataforma recull informació sobre 61 indicadors relacionats amb l’oferta i la demanda docent; el rendiment acadèmic dels estudiants; la internacionalització; l’activitat investigadora; la transferència de coneixement que realitza a la societat; i els recursos i resultats econòmics de la seva activitat.

Per més informació, podeu consultar el lloc web del SIUVP.

Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

L’impacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial

ACUP. Informe 2015L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015)». L’informe analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement i esdevé una eina per a la quantificació i l’estudi de l’evolució del sistema, alhora que representa un exercici de transparència i retiment de comptes. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a l’emprenedoria universitària.

En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. Ara bé, l’avançament de dades del 2014 deixa veure un canvi de tendència a l’alça respecte al finançament públic de la recerca.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. Així, l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. Pel que fa a les tesis doctorals, s’ha seguit la mateixa tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els darrers cinc cursos.

Malauradament, la situació de la transferència de coneixement no és positiva. Tot i que encara no es tenen les dades del 2014, l’informe evidencia el descens de les patents i, sobretot, de les empreses derivades.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015)».

5 gràfics clau per entendre el nostre sistema d’R+D+I

Quina ha sigut l’evolució del sistema d’R+D+I dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 10 anys? Per respondre aquesta pregunta fonamental, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) ha preparat els gràfics de 5 indicadors essencials per al període 2005-2014, ponderats segons el Producte Interior Brut (PIB) o la població (ocupada o activa).

Com a marc de comparació, els gràfics presenten també la mitjana europea i estatal, així com dues regions capdavanteres a l’Estat espanyol (Madrid i el País Basc). Les fonts d’informació són bàsicament dades oficials de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i Eurostat.

Pel que fa als recursos econòmics i humans, es constata l’impacte destacat de la crisi econòmica sobre el nostre sistema d’R+D+I, per sota o en descens respecte a la mitjana europea. En relació als resultats, la bona productivitat científica no es tradueix en una millora dels indicadors minsos de patents. D’altra banda, el sistema basc ha evolucionat de forma positiva.

A continuació, es poden consultar els 5 gràfics amb els comentaris corresponents.

Continua llegint

L’informe Cotec 2015 confirma la tendència a la baixa del sistema R+D+I espanyol des del 2009

La Fundació Cotec para la innovación tecnológica ha presentat l’«Informe Cotec 2015 sobre tecnologia e innovación en España». L’estudi constata que l’any 2013, la despesa en R+D executada a Espanya va ser de 13.012 milions d’euros, el que va suposar una caiguda del 2,8% respecte a l’any 2012. Aquesta caiguda confirma la tendència a la baixa que es registra des del 2009.

Les dades de l’informe també reflecteixen que, fins a l’any 2009, Espanya havia anat recuperant terreny amb Europa, gràcies a taxes de creixement en despesa d’R+D superiors a les dels països capdavanters del continent. Les dades actuals són similars a les del 2003, la qual cosa es pot interpretar com un decenni perdut en termes de creixement i convergència amb Europa. Continua llegint

Plataforma de revistes: Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científico (REDIB)

REDIBLa plataforma de revistes Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científico (REDIB) substitueix l’anterior portal e-Revistas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Fruit de la iniciativa conjunta del CSIC i Universia, es tracta d’una plataforma d’agregació de continguts científics i acadèmics produïts en l’àmbit iberoamericà. A més, promou la innovació tecnològica de les eines de producció editorial per facilitar l’accés, la difusió i la posada en valor de la producció científica.

A través d’un únic portal, REDIB ofereix accés obert a documents científics i acadèmics de qualitat contrastada per filtres previs, publicats per editors i altres productors de continguts de països iberoamericans o de temàtica iberoamericana, en un sentit tant geogràfic com cultural. Actualment la plataforma compta amb 1.431 revistes i 341.280 documents.

REDIB vol destacar per una filosofia de treball cooperativa, amb un accés a continguts al seu lloc original de producció, col·laboració voluntària dels editors i transparència en el procés de comunicació entre l’usuari i el productor de la informació. Igualment pretén estimular la innovació tecnològica per gestionar i localitzar la informació científica, i contribuir a la implantació de nous criteris de qualitat editorial: programes específics d’edició i publicació de continguts científics que permetin la interoperabilitat; identificadors que garanteixin l’accés permanent als continguts; o normalització d’autories, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar la plataforma REDIB.

ScienceOpen, una xarxa de recerca d’accés obert amb 10 milions de publicacions científiques

openEn funcionament des de l’any 2003, ScienceOpen és una xarxa de recerca d’accés obert que conté més de 10 milions de referències de publicacions científiques de tots els àmbits del coneixement. Mitjançant aquest recurs els investigadors interessats poden filtrar els continguts publicats pel nombre de cites, així com controlar la pertinència i l’impacte dels resultats científics mitjançant el seguiment als mitjans socials. La plataforma permet establir un perfil personal de forma gratuïta, així com el treball en xarxa amb altres científics.

D’altra banda, ScienceOpen aglutina les eines necessàries per a organitzar la comunicació científica, des de la discussió en grup fins a la col·laboració en la prepublicació. En aquest marc, les revistes que s’incorporen a la plataforma poden gestionar la revisió per parells, editar els manuscrits i fer públics els treballs.

ScienceOpen també permet publicar un manuscrit mitjançant un procés de revisió per parells postpublicació, fet que facilita als investigadors millorar i agilitzar el seu treball d’acord amb els comentaris i crítiques de la comunitat científica. L’únic requisit per a poder contribuir és estar afiliat a una universitat acreditada i tenir un registre a ORCID.

La plataforma proporciona una secció d’articles de recerca en què s’inclouen recomanacions d’articles relacionats amb independència de l’editorial. Així mateix, ha iniciat la construcció d’un índex de cites obert mitjançant el seguiment de referències dels 2 milions d’articles disponibles al lloc web. A més, es pot realitzar el seguiment dels mitjans de comunicació social a través d’Altmetric.

Per més informació, podeu consultar el lloc web ScienceOpen.

216 milions d’euros invertits en recerca en Ciències de la Salut a Catalunya (2013)

salutL’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha publicat l’«Informe de la Central de Resultats de Recerca en Ciències de la Salut. Dades 2013». L’estudi analitza la recerca en ciències de la salut a Catalunya, a escala quantitativa, i es compara amb les dades presentades en l’informe anterior (2012).

L’informe presenta les dades d’11 instituts associats a centres sanitaris (dels quals 10 són centres CERCA) i de 9 centres CERCA de recerca biomèdica no associats a centres sanitaris. Com a novetat, aquest any s’hi incorpora l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El document destaca que els centres de recerca biomèdica de Catalunya són capaços de triplicar els recursos obtinguts del govern català (56,6 milions d’euros en subvencions directes). En total, l’any 2013 la recerca en ciències de la salut a Catalunya va moure més de 216 milions d’euros.
Continua llegint

Guia i bones pràctiques per al compliment dels mandats d’accés obert

Open AccessEl Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha publicat una guia i un document de bones pràctiques per facilitar el compliment dels mandats d’accés obert per a publicacions derivats de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación i del programa europeu Horizon 2020. Ambdós documents han estat elaborats pel Grup de treball de Suport a la Recerca de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, a partir d’una guia elaborada pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La guia conté recomanacions de les universitats catalanes adreçades als investigadors per complir els requisits de difondre en accés obert les publicacions científiques. En concret, es determina quines publicacions poden estar en accés obert i quines accions són recomanables durant el procés de publicació. D’altra banda, el document de bones pràctiques estableix un marc d’actuació per als professionals de les biblioteques.

Per a més informació, podeu consultar la guia i el document de bones pràctiques del CSUC, així com altres entrades sobre accés obert publicades al Blog de l’OR-IEC.

Subscripció
Butlletí mensual
Twitter