Societat Catalana de Comunicació

Convocatòria d’assemblea general de socis i posterior lliçó d’hivern en format virtual

Data: 10 de desembre de 2020

Hora: Assemblea general de socis de les 16.15  h a les 17.00 h

Lliçó d’hivern, a càrrec de David Espinós, assessor de comunicació i professor universitari, amb el títol «Lideratge i comunicació en temps de crisi», que anirà seguida d’un diàleg amb els socis

Hora: de les 17.00 h a les 18.30 h

David Espinós és assessor de comunicació i professor universitari. Soci fundador de Khimera. Assessor en comunicació, especialitzat en prevenció i gestió de crisi. Llicenciat en Humanitats i periodista. Assessora a empreses, institucions públiques, partits polítics, entre altres. Autor del llibre Dar la cara es la claveCómo comunicar sin miedo en situaciones de crisis. Professor en comunicació estratègica i de crisi en màsters i postgraus a ESADE, UPF, UPC i diversos col·legis professionals.

Totes dues activitats seran en format virtual.

Josep Maria Casasús, honoris causa per la Universitat de Girona

La Universitat de Girona va aprovar la concessió del títol de doctor honoris causa al Dr. Josep M. Casasús i Guri, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Comunicació. L’acord es va prendre per unanimitat, a proposta del Consell del Departament de Filologia i Comunicació, en data 28 de març de 2019.

Aprovació

Notícia

 

 

Crònica del III Congrés Internacional de Comunicació

El III Congrés Internacional de Recerca en Comunicació referma el compromís de la Societat Catalana de Comunicació amb la ciència i la recerca

El III Congrés Internacional de Recerca en Comunicació va tenir lloc, de manera virtual, el divendres 26 de juny. Organitzat per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el congrés va començar amb una presentació a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC.

Durant la seva intervenció, el president de l’IEC va parlar de la comunicació científica. Va advertir que, perquè la informació d’aquest àmbit sigui útil, «cal que els gestors del país, en facin cas». En aquest sentit, va subratllar el paper dels mitjans de comunicació com a «corretges de transmissió entre la recerca i els representants polítics». Per a Ros, actualment aquests mitjans no tenen la credibilitat que haurien de tenir: «No sabem si el que publiquen té totes les garanties de fiabilitat. A propòsit de la pandèmia n’hem tingut exemples cada dia.» I va afegir que «a casa nostra manquen mitjans potents de divulgació científica». Va remarcar també que avui la referència científica del país són les universitats, els centres de recerca i els investigadors de prestigi.

Sergi Cortiñas, president de la SCC, va donar pas a la conferència inaugural, titulada «Una comunicació responsable i de qualitat sense perspectiva de gènere?», a càrrec de Dolors Palau Sampio, vicedegana de la Universitat de València. La conferenciant va abordar la contribució dels mitjans de comunicació a «la perpetuació i distorsió del pes i la presència de les dones a la societat». Va afirmar que aquest fet es dona tant en la premsa escrita com en la ràdio i els mitjans digitals. Es va referir a «l’escrutini exhaustiu que pateixen les dones polítiques enfront dels seus homòlegs masculins», que va definir com una «forma d’aniquilació». També va lamentar «la trivialització de la dona, a la qual contribueixen alguns titulars, que alimenten la imatge decorativa i necessitada de protecció del gènere femení».

Entre els temes tractats en aquest congrés destaquen la comunicació relacionada amb la COVID-19, els mitjans com a serveis públics, la informació sobre el procés d’independència de Catalunya, el paper dels influenciadors (influencers) o els nous formats emergents.

La cloenda del III Congrés de Recerca en Comunicació va anar a càrrec de Frederic Pahisa, secretari de la SCC, que va desgranar quatre reflexions sobre els grans reptes de la comunicació: «la voluntat d’introduir la perspectiva de gènere de manera transversal, la necessitat de vincular la investigació amb els fets que viu la societat i amb la necessitat de trobar el perquè d’aquests fets, la importància de tenir en compte el passat per a entendre el present i el futur, i, finalment, la importància de donar les pautes que han de garantir una bona praxi periodística, que ofereixi veracitat de fets i opinions versemblants».

Durant la jornada també es va celebrar la XXX Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació.