Societat Catalana d'Economia

Dijous 13 de gener de 2022, a les 18 h, se celebrarà l’acte de lliurament del I Premi Miquel Biada i Bunyol sobre la temàtica d’infraestructures, atorgat als senyors Santiago Montero Homs i Carles Viader Soler, autors de l’obra guardonada “Ideas para la transición ferroviaria en Catalunya. Movilidad, urbanismo y vivienda”. El premi serà lliurat pel delegat de l’IEC a la Societat Catalana d’Economia (SCE), el senyor Andreu Mas-Colell.

En el discurs de recepció, els premiats abordaran dues temàtiques de la màxima actualitat: «El canvi d’ample de via utilitzant fons europeus Next Generation» (Santiago Montero) i «Els criteris bàsics per a la transició ferroviària» (Carles Viader). Seguidament s’obrirà un debat entre tots els assistents moderat pel president de la SCE.

L’acte se celebrarà a la Sala Puig i Cadafalch i tindrà un format híbrid. Si us hi voleu inscriure, envieu un missatge a l’adreça electrònica sce@iec.cat, indicant si voleu assistir-hi presencialment o bé mitjançant la plataforma Zoom.

El Sr. Santiago (familiarment Jaume) Montero i Homs va néixer a Barcelona el 1946. Va començar a treballar molt jove mentre estudià successivament per Perit i Enginyer Industrial. Ha tingut una extensa trajectòria professional com alt executiu en empreses d’instal·lacions i construccions industrials que ha simultaniejat amb responsabilitats tècniques i corporatives. Entre 1991 i 2010 ha estat Delegat d’Aenor al Comité Europeu de Normalització (CEN-TC-191 contra incendis) a la vegada que entre 1996 i 2002 va ser escollit President de la Patronal Espanyola d’empreses de Protecció contra incendis. (Tecnifuego-AESPI a Madrid).

Entre 1990 i 2000, el President de la Cambra de Barcelona Antoni Negre Vilavechia, el va comissionar per representar a la Cambra en la gestió de temes infraestructurals. Entre altres, va participar a la reforma de la Fira (1990-1994), desviament del Llobregat (1993-1994) i la reforma del Aeroport (1996-1999).

Entre altres publicacions ha escrit dos llibres sobre infraestructures: “El Ferrocarril, medio de transporte del Siglo XXI” Ed. Doble-erre a 2013, i ara, junt amb Carles Viader, el treball premiat per la SCE.

 

El Sr. Carles Viader i Soler va néixer a Barcelona el 1974. Va estudiar Enginyeria de Camins Canals i Ports (Barcelona 2000) i té inquietud per les humanitats (UOC Master Sociologia i la societat de la informació). Va començar la seva trajectòria professional en el camp de la hidràulica i després d’un breu pas per l’Autoritat del Transport Metropolità, s’ha dedicat al món del ferrocarril. Primer en la coordinació de les obres de l’Alta velocitat en la seva interacció amb el ferrocarril convencional des de Vilafranca fins a la Frontera Francesa, en la direcció d’obra de l’intercanviador de la Sagrera Meridiana. Una darrera etapa duu 10 anys al Regne Unit implicat en el disseny de l’Alta velocitat britànica i en el procediment d’aprovació al parlament del Westminster. Primer va participar en el disseny del tram Londres Birmingham i després en el tram Birmingham Leeds. Ara mateix és Project Manager del disseny de la nova línia d’alta velocitat i mercaderies entre la frontera Estònia i Riga.

Ahir es va entregar el XII Premi SCE a Sergi Basco Mascaró, autor de l’obra guardonada Housing bubbles: origins and consequences. Sergi Basco, que és professor agregat del Departament d’Economia a la Universitat de Barcelona, que va rebre el guardó de la mà del soci Andreu Mas-Colell, va fer una presentació de la seva obra al públic assistent i al que seguia la conferència per la plataforma Zoom. Ell mateix resum la seva obra amb el següent escrit:

Increments sostinguts en el preu d’un actiu acostumen a acabar amb una correcció brusca i intensa. Alguns episodis d’augments i davallades sobtades de preus son tan grans, ràpids i inesperats que els coneixem popularment com bombolles. Les bombolles financeres son recurrents al llarg de la història, tot i que els actius solen ser diferents. Per exemple, l’episodi documentat de bombolla més antic és la Mania del Tulipà als Països Baixos el segle XVII. Més recentment, a finals del segle XX, hi va haver la Bombolla Dot-Com, principalment a Estats Units. Encara més recent va ser la bombolla immobiliària que va sorgir a un gran nombre de països desenvolupats a mitjans de la primera dècada del segle XXI. Precisament, les bombolles immobiliàries son les protagonistes d’aquest llibre. Hi ha diferents motius per centrar-se en aquest tipus de bombolles. Un dels més rellevants és que, quan la bombolla és en el preu de les cases, els efectes en l’economia quan aquesta explota son molt més devastadors, com la Gran Recessió il·lustra.[i] Per tant, és important entendre els orígens i conseqüències de les bombolles immobiliàries. Aquest és precisament l’objectiu del llibre.

Tot i que es parla molt lleugerament de bombolles, no és gens trivial identificar-les en temps real. El preu de qualsevol actiu financer es pot dividir en dos components: (i) valor fonamental i (ii) bombolla. Com el lector pot deduir, la dificultat es troba en determinar el valor fonamental de l’actiu. En principi, qualsevol preu es podria justificar apel·lant al títol d’un dels llibres més famosos de Charles Dickens, Grans Esperances. Així és, si un inversor està convençut que una empresa generarà molts beneficis i distribuirà molts dividends en el futur, això significa que, per ell, el valor fonamental de l’empresa és molt alt i així justifica la compra de l’acció d’aquesta empresa a un preu molt elevat. Aquesta és una de les raons per la qual les bombolles que apareixen en el llibre ja han explotat. En altres paraules, el llibre és un relat forense més que un tractat de futurologia.

Hi ha diferents teories per la qual sorgeixen bombolles financeres.[ii] Una de les més celebrades és la teoria de “bombolles racionals” de Samuelson (1958). Simplificant-ho, segons aquesta teoria, les bombolles apareixen quan hi ha una escassetat d’actius en l’economia. Basco (2014) utilitza aquesta noció de bombolla per relacionar l’aparició de la bombolla immobiliària a països desenvolupats amb la globalització financera. Aquest model teòric es pot aplicar a, per exemple, la bombolla immobiliària als Estats Units (2003-2007) i l’obertura de Xina als mercats internacionals. Aquesta integració econòmica va provocar un augment en la demanda mundial d’actius. La necessitat d’actius de Xina era superior als que podien crear domèsticament. En un primer moment, els Estats Units van ser capaços de crear suficients actius “reals” per satisfer aquesta demanda. No obstant, en un moment donat, la demanda d’actius era tan gran que van haver d’inventar-se nou actius, la “bombolla”. Aquests actius “bombolla” (per exemple, actius amb garantia hipotecària) estaven lligats a les cases i les feien augmentar de valor.

Per definició, quan hi ha una bombolla immobiliària, el preu de les cases és superior al seu valor fonamental. Aquesta distorsió del mercat immobiliari acaba tenint conseqüències en diferents àmbits de l’economia. Primer, hi ha un augment excessiu del nivell d’endeutament. Aquest endeutament pot ser causat per consumidors que volen participar del boom immobiliari i demanen una hipoteca per comprar-se una casa. Propietaris d’una casa també es poden aprofitar del fet que el seu actiu hagi augmentat artificialment de valor per demanar una nova hipoteca al banc. Segon, hi ha un augment excessiu del consum. La bombolla augmenta artificialment el valor de la casa i fa que els propietaris se sentin més rics i consumeixin més. A més a més, la hipoteca que el banc els hi ha concedit en base a un preu artificialment alt de la casa pot també derivar en un augment del consum. Tercer, hi ha un increment excessiu de la inversió. Empreses que tenen oficines en municipis on hi ha un boom immobiliari poden demanar més crèdit al banc i invertir més. Quart, hi ha una reducció de la productivitat agregada del país. La raó és que el boom immobiliari beneficia empreses que tenen més actius immobiliaris però que no tenen perquè ser més productives. Hi ha estudis empírics que demostren que totes aquestes conseqüències teòriques es van materialitzar durant la recent bombolla immobiliària.[iii]

Sergi Basco

 

Referències

Basco, S. (2014). Globalization and Financial Development: A Model of the Dot-Com and the Housing Bubbles. Journal of International Economics, 92(1):78-94.

Basco, S. (2018). Housing Bubbles: Origins and Consequences. Palgrave Macmillan.

Jordà, Ò., M. Schularick and A. M. Taylor (2015). Leveraged Bubbles. Journal of Monetary Economics, 76: S1–S20.

Samuelson, P.A. (1958). An Exact Consumption-Loan Model of Interest with or without the Social Contrivance of Money. Journal of Political Economy, 66(6):467-482.

Shiller, R.J. (2003). From efficient markets theory to behavioral finance. Journal of Economic Perspectives, 17(1):83-104.

[i] Jordà et al. (2015) mostra que aquest fet no aplica només a la Gran Recessió, sinó que quan les bombolles immobiliàries exploten, especialment quan van precedides per un augment de crèdit, tenen efectes molt negatius i persistents en l’economia.

[ii] Les teories de bombolles financeres es poden agrupar en dos tipus: (i) conductuals i (ii) racionals. Dins del primer trobem, per exemple, les exposades per Shiller (2003). Aquestes es basen en diferències en la valoració dels actius dels inversors (per exemple, optimistes vs pessimistes). En el segon grup, trobem la recerca que es deriva de Samuelson (1958) i que relacionen l’aparició de bombolles a una fallada del mercat (per exemple, restriccions a l’endeutament).

[iii] Es remet al lector al capítol 5 de Basco (2018) per una explicació més detallada de les conseqüències de la recent bombolla immobiliària i la seva validesa empírica. Així mateix, al final del capítol hi trobarà totes les referències pertinents.

Agenda
gen.
25
Dt
18:00 Conferència: “Transició energèti...
Conferència: “Transició energèti...
gen. 25 @ 18:00 – 19:30
Conferència “Transició energètica: Què és urgent?, què és important?” a càrrec de Francesc Reventós, doctor enginyer per l’Institut Politècnic de Grenoble i professor de física i tecnologia nuclear a la UPC.Compartir
febr.
2
Dc
12:00 Inauguració de l’exposició “Done...
Inauguració de l’exposició “Done...
febr. 2 @ 12:00 – 13:30
Acte d’inauguració de  l’exposició “Dones economistes”, on es presentaran 22 panells on es poden conèixer les històries de dones que amb el seu talent han fet grans aportacions i contribucions a la ciència econòmica. Aquesta[...]
febr.
3
Dj
21:00 Conferència “Condiciona l’ús de...
Conferència “Condiciona l’ús de...
febr. 3 @ 21:00 – 23:00
Conferència “Condiciona l’ús del PIB com a objectiu de superació continu l’assoliment dels objectius de transició ecològica?”, a càrrec de Jordi Roca Escaleta de l’acte: Obertura a càrrec del Sr. Joan Martínez Alier. Presentació a[...]

Administra