Societat Catalana d'Economia

Aquest dimecres 16 de juny s’ha celebrat la reunió del grup de treball d’economia Marxista on s’ha parlat de la Teoria monetària moderna (TMM), fent una valoració des del marxisme i el postkeynesianisme. La reunió ha estat conduïda per Josep Lluís Notivoli i Agustí Colom i s’ha celebrat en format virtual.

Al llarg de la conferència, els ponents han destacat que la TMM permet superar un límit fals, que es el límit del dèficit. Els límits reals de l’economia són els de la infraestructura, el temps i l’ecològic, que són els que s’han de tenir en compte. Per tant la TMM ha de permetre superar aquest límits falsos y aplicar els límits de manera adequada.

Els límits reals de l’economia són els de la infraestructura, el temps i l’ecològic, no el dèficit.

S’ha destacat també que la inflació no és un fenomen estrictament monetari. Els inicis de la inflació provenen perquè l’oferta no pot cobrir la demanda, ja sigui per un límit de l’economia, o per un succés, com pot ser una crisi o una guerra. Tanmateix, si l’estat continua injectant diners, es poden produir escenaris d’hiperinflació. La hiperinflació és alimentada per la emissió de diners, però el seu origen no es estrictament monetari. Si continua es perquè és per que l’anem alimentant. La TMM ha de servir per a que no es produeixin episodis d’aquest tipus.

S’ha assenyalat que actualment no estem en una situació de risc, sinó d’incertesa, i que davant de la incertesa ha d’haver una resposta, que ha de ser la manera que analitzem la política dels Next Generation i les polítiques d’USA.

L’estat ha estat clau en molts descobriments i en la recerca feta en els darrers anys.

De fet, el paper del sector públic a l’hora de dirigir l’economia també es crucial, un cop superada la visió keynesiana de l’estat com a dinamitzador de l’economia en un moment de recessió. Tal com assenyala Mazzucato, l’estat ha estat clau en molts descobriments i en la recerca feta en els darrers anys, i bon exemple d’això ha estat la vacuna contra la Covid-19. Gràcies al suport dels estats i la injecció de diners es té a dia d’avui una vacuna en un temps record, quan el sector privat triga habitualment uns 10 anys en aconseguir-ho. En aquest sentit, l’Estat podria tenir un paper clau en l’eliminació de l’atur, a través d’un sistema automàtic de recol·locació amb un salari mínim.

Aquest dimarts 8 de juny s’ha celebrat el primer acte en format híbrid d’aquest 2021 organitzat per la Societat Catalana d’Economia. Ha estat a la conferència «L’economia no és circular; és entròpica. 50 anys de la publicació de Nicholas Georgescu-Roegen The entropy law and the economic process», a càrrec del Sr. Joan Martínez-Alier, que es va poder seguir tant de forma presencial, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, com a través de la plataforma Zoom. Amb aquest acte s’han iniciat les activitats del Grup de Treball sobre Economia Ecològica i Política Ambiental.

A continuació es pot trobar un recull del comentat al llarg de la sessió, redactat pel Sr. Joan Martinez-Alier:

L’economia no és circular, és entrópica. 50 anys després de la publicació de N. Georgescu-Roegen, 1971, The Entropy Law and the Economic Process.

El grau de circularitat de l’economia mundial és molt baix. De les 100 Gt de materials (inclosos els materials energètics) que entren cada any a l’economia, només són reciclats al voltant de 8 Gt (Haas et al, 2015, 2020). Aquesta  escletxa o buit metabòlic (metabolic gap, metabolic rift, circularity gap))  implica la recerca de nous materials i fonts d’energia a les fronteres d’extracció. Això dóna lloc a conflictes sobre l’extracció, el transport i la crema de carbó, petroli i gas, així com sobre l’excessiva producció de diòxid de carboni.

L’economia industrial va continuar creixent fins al 2020. L’energia de la fotosíntesi del passat llunyà, els combustibles fòssils, es crema i es dissipa. Fins i tot sense creixement econòmic, l’economia industrial necessitaria nous subministraments d’energia i materials extrets de les “fronteres de les matèries primeres”, produint també més residus (incloent-hi quantitats excessives de gasos d’efecte hivernacle). Per tant, contínuament estan sorgint nous conflictes ecològics distributius. Els registrem al EJAtlas, atlas de justícia ambiental (ejatlas.org).

El concepte d'”economia circular” implica que els recursos materials es poden obtenir cada vegada més de l’interior de l’economia, reduint l’impacte ambiental mitjançant l’augment de la reutilització i el reciclatge de materials. No obstant això, l’anàlisi biofísica i metabòlica quantitativa (Fischer-Kowalski i Haberl, 2015) revela que per a l’economia de la UE-27 el 2019 només al voltant del 12% de les  entrades de materials eren materials reciclats (Strand et al 2021). Hi ha una gran “bretxa de circularitat”. L’economia industrial no és circular, és entròpica (Giampietro i Funtowicz, 2020), per la qual cosa requereix nous subministraments d’energia i materials extrets de les antigues i noves “fronteres de mercaderies”  i produeix residus contaminants.

Georgescu-Roegen el 1975 ja coneixia els estudis sobre “contaminació térmica del planeta”. Va escriure: “The continuous accumulation of carbon dioxide in the atmosphere has a greenhouse effect which should aggravate the heating of the globe”. (“Energy and economic myths”, Southern Economic Journal, fn. 25). Al sistema termodinàmic de la  Terra entra l’energia solar (encara n’hi ha per als propers 4,500 milions d’anys), que produeix la fotosíntesis i tota la vida, como havia explicat Schrödinger (1944) i altres. Ara bé, l’economia industrial funcionava no pas solament amb energia solar actual sinó amb fotosíntesi del passat, carbó, petroli, i gas. Era una economia entròpica. Exhaureix els combustibles fòssils, espatlla a més els “fons” permanents com els boscos tropicals, la fertilitat del sòl, els bancs de peixos… i produeix contaminació.

La microeconomia introductòria s’ensenya sovint en termes del que Georgescu-Rogen irònicament va anomenar “els cavallets” entre consumidors i productors, un esquema circular en el qual els productors posen béns i serveis al mercat a preus que són  pagats pels consumidors. Mentrestant, els consumidors (com a proveïdors de mà d’obra, terra o altres inputs o “factors de producció”) obtenen diners dels productors en forma de salaris, lloguers, etc. i compren, com a consumidors, els productes o serveis que s’han produït.  Cal energia per fer funcionar els “cavallets” o  merry-go-round  (energia que es dissipa). El carbó i el petroli no es produeixen realment (al contrari del que diuen els llibres de text d’economia), simplement s’extreuen, i la seva energia es dissipa per la crema, donant lloc a quantitats excessives de diòxid de carboni. Això es deixa de banda en la introducció a la teoria econòmica o potser s’introdueix molt més tard, en l’anàlisi de l'”assignació intergeneracional de recursos exhauribles” i en el tractament d’externalitats que cal “internalitzar en el sistema de preus”.

Com a economistes ecològics crítics amb el corrent principal econòmic des dels anys 1970 i 80, pensàvem que lentament el públic ens donaria la raó, encara que no els economistes professionals. El retrat dels “cavallets o tiovivo” de l’economia era erroni. L’economia està immersa en realitats físiques. Per a la nostra sorpresa, la novetat recent és que, des de l’ecologia industrial i no només des de l’economia, també es predica una visió circular de l’economia. Aquí es té en compte l’energia produïda geològicament i els materials que entren a l’economia, i els residus estan molt presents, però se suposa que el canvi tècnic pot tancar el cercle. Els residus es converteixen en inputs. L’energia (dissipada, és clar, a causa de la Segona Llei de la Termodinàmica) no és cap problema perquè vindrà de l’energia solar actual (no dels combustibles fòssils, que són estocs exhauribles de fotosíntesi passada). Se suposa que la cadena de subministrament circular ha de governar físicament l’economia. No obstant això, sabem que el grau real de circularitat de l’economia industrial és molt baix, i és probable que disminueix a mesura que les economies encara basades en biomassa completin la seva transició cap a una economia industrial basada en combustibles fòssils a l’Índia i Àfrica (Roy i Schaffartzik, 2021).

La realitat està molt lluny de l’economia circular.  Hi ha un gran forat entre l’entrada de material “fresc” i l’entrada de material reciclat a l’economia. A tot el món, el primer és d’uns 92 Gt a l’any i el segon al voltant de 8 Gt. (Un Gt és mil milions de tones). Georgescu-Roegen a La llei de l’entropia i el procés econòmic (1971) i altres autors anteriors i posteriors (vegeu Martínez-Alier 1987 sobre la història de l’economia ecològica) van insistir en el fet que l’economia industrial no és circular; és entròpica. Això explica el creixement dels conflictes ambientals en les fronteres de l’extracció de materials i evacuació de residus perquè l’energia es dissipa i només es recicla una petita quantitat de materials. Aquesta és la lliçó número u d’un curs d’economia ecològica i ecologia política.

 

El proper dimecres 16 de juny, a partir de les 18 hores, tindrà lloc, només de manera virtual, la conferència: «La teoria monetària moderna (TMM). Una valoració des del marxisme i el postkeynesianisme», a càrrec d’Agustí Colom, professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, i Josep Lluís Notivoli, economista que desenvolupa la seva tasca a l’empresa pública. Tots dos són experts en aquesta matèria.

La conferència s’inscriu en les activitats del grup de treball de la Societat Catalana d’Economia sobre economia marxista i, excepcionalment, aquest cop s’ha obert a tots els nostres socis i sòcies per l’interès general del tema, ja que, per a alguns autors, la TMM descriu el sistema monetari vigent des de l’abandonament del patró or el 1971.

En la conferència s’explicaran els orígens postkeynesians i marxistes d’aquesta posició teòrica, les conseqüències de la seva aplicació i les crítiques principals que ha rebut, tant des de l’ortodòxia acadèmica com per part d’economistes heterodoxos.

Us podeu inscriure a l’acte en aquest link.  L’enllaç de la plataforma Zoom s’enviarà uns quants dies abans a les persones inscrites i als socis i sòcies de la SCE.

 

Agenda
nov.
23
Dt
18:00 Conferència “Mercat de Treball i...
Conferència “Mercat de Treball i...
nov. 23 @ 18:00 – 19:30
Conferència "Mercat de Treball i territori a Catalunya"
Activitat en format híbrid, virtual a través de la plataforma Zoom i presencial, a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. Programa de l’acte: – 18.00 h Presentació de l’acte, a càrrec[...]

Administra