Francesc Gomà i Musté

(Valls 1915 – Barcelona 1998)Alumne de J. Carreras i Artau, J. Serra Húnter i X. Zubiri, i company de la generació dels filòsofs exiliats del 1936. Va doctorar-se amb el treball El concepto de Nada en la filosofía contemporánea(1959). A la Universitat de Barcelona ensenyà diverses assignatures, especialment les dedicades a l’antropologia filosòfica.

Bon divulgador de la filosofia, s’especialitzà en els problemes de l’existencialisme, a l’entorn dels quals publicà alguns treballs. Va dirigir el Departament de Filosofia Fonamental (1970), va ser degà de Filosofia i Ciències de l’Educació (1979-1982) i vicerector (1969-1976) de la Universitat de Barcelona.

President de la Societat Catalana de Filosofia del 1985 al 1989.