SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA

Mirades filosòfiques sobre la COVID-19

Febrer-març 2021

Olimpíada de Filosofia de Catalunya

Febrer-març 2021

Edició XXVa: "El diàleg"

Setembre de 2021

Declaració: La presència de la filosofia a l'educació secundària i superior

La Societat Catalana de Filosofia, atesa la seva constant preocupació per la presència de la filosofia tant en l’educació secundària i superior com en la vida acadèmica en general, adreça a les autoritats competents la següent declaració:

El nou espai universitari, que la declaració de Bolonya va començar a dissenyar el 1999 i que el Ministeri d’Educació en un document-marc recent concreta, és el motiu fonamental que impulsa a la Societat Catalana de Filosofia a fer les següents consideracions:

Els diversos sistemes d’educació dels països europeus han aspirat sempre de fer de la filosofia l’espai de reflexió que justifiqui, valori i critiqui racionalment l’estat general del sistema educatiu. Aquest sistema volia expressar l’ordenació completa de la investigació sobre el saber humà en tant que humà. No és en va que l’apel·lació a filosofia ha estat rellevant en tot el teixit educatiu preuniversitari, culminant amb la reflexió i les humanitats aquell saber indispensable que tot ciutadà ha de conèixer per participar activament en la construcció del present.

Davant la nova ordenació d’aquest espai universitari cal deixar constància que la filosofia i les humanitats són la preparació indispensable perquè els futurs ciutadans visquin una vida vertaderament intel·ligent, conscient i voluntàriament autocreadora, que permeten dil·lucidar el passat i el present comú, i doten de sentit la preparació del futur. I projectant-se en el futur donen sentit al present a la llum de la història.

L’home del carrer i la filosofia defugen l’erudició en si mateixa i el mer formalisme. Formalisme i erudició no són “humanisme”. L’home del carrer i la filosofia són conscients del treball dels 2.500 anys d’experiència, i l’apliquen ara i per al futur. Aquest és el treball constant en la construcció de la humanitat de l’home.

El nou espai europeu ha de trobar els nous camins que garanteixin a la reflexió filosòfica la humanitat d’aquest treball acadèmic, seriós i rotund, en present i en clau futura, que allibera cada una de les persones i que les fa, cada dia, encara més humanes.

Barcelona, novembre de 2004

IX Col·loquis de Vic

9. La Salut. Vic (Osona), 7 i 8 d’octubre de 2004

 

1.- La salut i la filosofia
2.- La salut, la ciència i l’art
3.- La salut en la pràctica professional

Calendari

-Dijous, 7 d’octubre de 2004

16h. Acte d’obertura i presentació del llibre Col·loquis de Vic. 8. La Natura (actes dels Col·loquis de Vic del 2003)

  • Lliçó d’obertura: Ramon Valls (UB): “Bioètica i salut”
  • Primer àmbit: “Salut i filosofia”. Ponència del Dr. Lluís Duch: “Salut i filosofia”

Intervencions de:

  • Jordi Sales Coderch (UB): “Ontologia del remei”
  • Antoni Bosch Veciana (URL): “Totes [les malalties] són divines i totes són humanes”(πάντα [τὰ νοσήματα] θει̃α καὶ πάντα ὰνθρώπινα (La malaltia sagrada, xviii,1)”
  • Miquel Montserrat (SCF): “La fi de la salut en l’era biotecnològica”
  • Roberto Augusto Mínguez: “La filosofia de la salut de H.-G- Gadamer”

-Divendres, 8 d’octubre de 2004

9,30h. Segon àmbit, “Salut, ciències i art”

Ponències de la Dra. Anna Bonafont (UVic): «La salut i la gent gran», de la Sra. Núria Cuxart (Col•legi d’infermeres de Barcelona): «La salut des de la Infermeria» i de la Dra. Àngels Vives (Congrés Català de Salut Mental): «El concepte de Salut i la pràctica clínica». Presentació i coordinació a càrrec del Sr. Joan López Carol (Hospital de Vic)

12h. Lliçó: “La importància de la recerca per a la Salut”. Dr. Antoni Bayés de Luna (Hospital de Sant Pau)

13h. Intervencions de:

  • Conrad Vilanou (UB): “L’ombra de Juvenal”
  • Agustí Boadas (URL): “Salut i salvació a l’edat mitjana”
  • Albert Llorca (SCF): “Complexitat de la persona i praxi saludable (Una proposta de reflexió antropològico-personalista)”
  • Manuel Satué (SCF): “La salut en la psicoanàlisi”
  • Ramon Montanyà (Uvic): “El consorci hospitalari com a model”

16,30h. Tercer àmbit, “La salut en l’àmbit professional”. Taula rodona “La sostenibilitat de la salut”, amb el Dr. Antoni Anglada (gerent del Consorci Hospitalari de Vic) i Albert Planes (Director del CAP nord de Vic), presentada i coordinada pel Sr. Jaume Mas.

18,30h. Acte de cloenda. Sr. Jaume Mas, president del Consell Comarcal d’Osona, Sr. Jaume Puig, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic i Sr. Dídac Ramírez, president de la Societat Catalana de Filosofia.

Cicle de conferències «Emmanuel Mounier i el personalisme»

Curs 2004-2005
En el centenari del naixement d’Emmanuel Mounier s’ha organitzat per a la tardor de 2005 un Cicle de tres conferències al voltant d’Emmanuel Mounier i el personalisme.


En la mort de Paul Ricoeur

Celebració versus homenatge
[Entre la generositat dEmmanuel Mounier i la delicadesa de Paul Ricoeur]

En plena celebració del centenari del naixement d¡Emmanuel Mounier, ens ha colpit, com a estudiosos i seguidors del pensament personalista, la mort de Paul Ricoeur.

Savi entre savis, Paul Ricoeur ha encarnat la més alta tasca intel·lectual dels cinquanta anys últims, basculant entre la fenomenologia, el pensament personalista i l’hermenèutica, tant antropològica com ontològica i bíblica. Constitueix una figura que jo no dubtaria en qualificar com a irrepetible, tant per l’amplitud dels seus saber com pel tarannà obert i dialogant del seu estil de filosofar. Si Mounier sempre ens ha produït admiració per la seva radical honestedat ètica, més enllà dels encerts i errors, Paul Ricoeur es fa escoltar com a punt de referència equilibrat i centrat que cal tenir a prop en un món, el nostre, tan convulsionat com incert. L’estil apassionat i contagiós característics del primer fou diferent, però en absolut aliè a la ponderació i “finesse” intel·lectual quasi aristotèlica però no exempta tampoc de compromís del segon. Per damunt de l’ocasional conjunció en el temps, del record agraït per Mounier en el centenari del seu naixement que enguany cel·lebrem i del lament sincer per la mort del gran filòsof nascut a Valence, hem d’expressar amb plena convicció que ambdós han representat l’estímul de moltes recerques filosòfiques i de l’orientació que molts aprenents de filosofia hem seguit; i això ha estat un impagable regal, no només acadèmic, sinó vital. Poder recordar i homenatjar ambdós pensadors, tot i la tristor inevitable per la recent desaparició de Paul Ricoeur, és, pels qui ens sentim molt propers al personalisme, en general, un elemental deure de gratitud i un honor. Descansin en pau.

Albert Llorca Arimany
Grup de Filosofia Personalista

Els actes es realitzaran a la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans.
Les conferències seran dictades, segons l’ordre cronològic, per:
• Dr. Antoni Comín, professor de Filosofia Social d’Esade i diputat al Parlament de Catalunya, el dia 27 d’octubre de 2005.
La seva conferència versarà sobre “El personalisme: una filosofia des d’on pensar la societat i l’economia del segle XXI.”.
• Dr. Pere Sols, catedràtic de filosofia de secundària, el dia 10 de novembre del 2005.
La seva conferència tractarà sobre “La investigació sobre l’essència de l’home a Paul Ludwig Landsberg”.
• Dr. Josep Lluís Vázquez, president de L’Institut Emanuel Mounier de Catalunya, el dia 1 de desembre del 2005.
• La seva conferència tractarà sobre “La fonamentació del personalisme segons Maurice Nédoncelle”.

Tot els actes començaran a les 19 hores.

I Jornada Científica «Història Intel·lectual i Filosofia»

Amb aquesta jornada científica es tracta de fer, amb tota la gamma de matisos del terme, història intel·lectual i del pensament. En el segle XX aquest espai ha rebut, segons les distintes tradicions i llengües, denominacions diverses: història de les idees,  història cultural, història del pensament, sociologia de la cultura, sociologia de la ciència, etc. La llista d’autors, principalment filòsofs, antropòlegs, historiadors i sociòlegs que hi ha contribuït és molt extensa.

Cal fer notar, en primer lloc, que el que  proposem no comporta a priori cap posició metodològica específica, i, en segon lloc, que el domini o camp al qual ens referim  pot ser concebut també interdisciplinàriament com un diàleg entre les diverses branques del coneixement. En efecte, un  domini intel·lectual no té perquè implicar cap espai tancat. L’establiment d’aquest domini, que implica organització i que es  fonamenta en la nostra tradició intel·lectual, especialment la filosòfica, és, en essència, un projecte conjunt amb altres àmbits.  En aquest sentit, el terme domini intel·lectual significa, senzillament, que hi ha contacte professional, organització i diàleg  entre tots els estudiosos interessats en el tema.

Programa

Dilluns 6 d’octubre de 2003
10.00 – 10.30 Acollida i acreditació
10.30 – 1 1.00 Presentació de la Jornada
1 1.00 – 12.00 «Philosophy and Intellectual History»: bases teòriques i aplicació a la Catalunya del segle xx
Dr. Pompeu Casanovas (UAB)
12.00 – 12.30 Pausa
12.30 – 14.00 Taula rodona i sessió de treball: El projecte «Philosophy and Intellectual History»
Dr. Ramon Alcoberro (UdG),
Dra. Misericòrdia Anglès (URL),
Dr. Antoni Mora (SCF),
Dr. Ignasi Roviró (URL) i
Dr. Conrad Vilanou (UB)
17.00 – 18.00 Josep Ferrater Mora
Dr. Josep-Maria Terricabras  (UDG/IEC)
18.00 – 19.00 Joan Coromines
DR. JOAN SOLÀ (UB/IEC)
19.00 – 19.30 Pausa
19.30 – 20.30 Cloenda, sota la presidència del dr. Josep Laporte, president de l’IEC, i del sr. Lluís Brunet i Berch, president de la Fundació Caixa Sabadell:
Axiologia i ontologia de les nacions
(lliçó inaugural de la SCF, curs 2003-2004)
Dr. Ulisses Moulines (Universitat de Munic)

Data: 6 d’octubre de 2003
Lloc: l’Institut d’Estudis Catalans
Adreça electrònica: informacio@iec.cat

Direcció
DR. POMPEU CASANOVAS / DR. JOSEPMONSERRAT