Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: TAULA RODONA

DINS DEL CICLE INTERMITENT

‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES’

(https://blogs.iec.cat/schct/ciencia-a-les-places/)

Dia: Dimarts 11 de juny, a les 17:30h

Lloc: a l’Anfiteatro 8.2.30 (Edifici C8) de la Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa, (Cidade Universitária, Campo Grande, Lisboa)

 

Aquesta taula rodona, coorganitzada entre la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i el Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (http://ciuhct.org/), vol creuar els sabers dels ex-miners de l’urani portuguesos que han lluitat pel reconeixement i reparació de les conseqüències de salut i ambientals de la radioactivitat, amb el d’historiadores que s’han apropat d’una manera crítica a la història ambiental, social i política de la mineria i de la radioactivitat a la Península Ibèrica. Intervindran d’entrada António Minhoto i altres membres de l’Associação dos ex-Trabalhadores das Minas de Urânio (ATMU), Paulo Guimarães (historiador, Universidade de Évora) i Clara Florensa (historiadora de la ciència, Escoles Universitàries Gimbernat), passant després a un debat entre el públic assistent. Durant la taula rodona tindrà lloc la presentació del llibre Para além do fim das minas de urânio em Portugal per part de la seva autora, la periodista Liliana Garcia.

Les places i carrers d’arreu han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’autoregula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015) i sobre el moviment antinuclear (IEC, 2018). En aquesta nova taula rodona es pretén continuar el debat sobre les tecnologies nuclears, però posant el focus en un aspecte del cicle de l’urani menys visible a les àgores públiques que les centrals nuclears: la mineria de l’urani. Si bé recentment grans historiadores de la tecnologia com Gabrielle Hecht han estudiat els riscos quotidians i “banals” de l’extracció de minerals radioactius a països africans com Namíbia (en contraposició als riscos “excepcionals” associats a l’armament i els accidents nuclears), aquesta qüestió ja havia estat àmpliament debatuda amb arguments mèdics i científics dins de les lluites anti-nuclears dels anys 1970 i 1980 a la Península Ibèrica. Tal fou així que, per exemple, els projectes previstos de mineria a Catalunya (específicament, a la Segarra, la Garrotxa, la Selva i Osona) no van arribar a desenvolupar-se (vegeu “Informe Camon-I”, 1979). Tot i així, a altres llocs de la Península, en particular a Urgeiriça (Viseu, Portugal), les mines d’urani van seguir sent explotades fins a finals de segle XX tal com ho havien estat des d’inicis de segle, amb condicions laborals precàries i espais residencials afectats per la radioactivitat. Tan sols ha estat recentment, després de les mobilitzacions i reclamacions legals dels ex-miners i les seves famílies, sostingudes per informes mèdics i articles científics, que la llei 10/2016, publicada al Diário da República, va establir “o direito a uma compensação por morte emergente de doença profissional dos trabalhadores da Empresa Nacional de Urânio”. Quin paper va jugar la ciència en la lluita dels miners i en la configuració de la legislació? Quin paper van tenir les mobilitzacions socials en l’atenció científica a les conseqüències quotidianes de la radioactivitat?

Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).

Retransmissió: La sessió no podrà ser emesa en streaming, si bé serà enregistrada i publicada al canal de youtube de la SCHCT/IEC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.