Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“Illness Narratives: Some Reflections from the History of Psychiatry”
Ponent: Alexandra Bacopoulos-Viau (Weill Cornell Medical College/New York University)
Dimecres 27 de gener 2021, 16h.

Sessió online

In this presentation I will offer some reflections on the encounter between the historian and the archive, which are based on my work in the cultural history of psychiatry and the human sciences. I will do so in three sections. The first one focuses on the ever-problematic methodological and epistemological questions surrounding the uses of the patient’s voice. It presents some critical theoretical and conceptual issues that my colleague Aude Fauvel and I explored in a 2016 special issue of Medical History entitled “Tales from the Asylum. Patient Narratives and the (De)construction of Psychiatry”. The second section offers a vignette from my upcoming first monograph, Scripting the Mind, that centres on the aporia: What to do when the subject’s voice is literally erased? By turning to the (nonexistent) patient records of Dr. Pierre Janet (1859-1947), a leading turn-of-the-20th-century French mind scientist, this part interrogates the issue of the destruction of archives and the historical reconstruction that ensues. The third and closing section highlights some broader historiographical and practical implications raised by the above questions.

Alexandra Bacopoulos-Viau es investigadora visitante del Instituto de Historia de la Psiquiatría de la Escuela de Medicina Weill Cornell de Nueva York. Su tesis doctoral, que realizó en Cambridge, fue galardonada con el premio a la mejor disertación 2014 del Foro de Historia de las Ciencias Humanas de la History of Science Society. Actualmente está convirtiendo esta obra en un libro titulado Scripting the Mind: Technologies of Writing and Selfhood in Modern France. Alexandra ha impartido clases en Cambridge, Harvard, McGill y ÑU, y ha publicado varios artículos sobre la historia de las disciplinas “psy”

Coordinador: Enric Novella (IILP-UV) i Inma Hurtado García (Universidad CEU-Cardenal Herrera).
Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”.
Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *