“La Ciència també té història”, crònica de les dues primeres xerrades

Us agradaria que us expliquessin la història de la ciència com mai us l’han explicada?. Aquest any la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica ha organitzat un cicle de xerrades amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona anomenat: “La ciència també té Història”, on s’explora com la història ens pot ajudar a entendre la ciència, no com una activitat infal·lible i sense incerteses, sinó com una activitat feta per éssers humans i, per tant, subjecta a implicacions i interessos polítics i socials.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadores i historiadors de la ciència de la nostra comunitat. L’objectiu és mostrar la ciència en tota la seva complexitat per així disposar d’eines per enfrontar-nos críticament tant a les teories conspiranoiques i anticientífiques com a les utopies d’un futur científic i tecnològic de flors i violes.

Figura 1. Alfons Zarzoso presentant el cicle.

Figura 1. Alfons Zarzoso presentant el cicle.

A la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, el 12 i 19 d’abril van tenir lloc les dues primeres sessions. Pep Simon, historiador de la ciència, va ser l’encarregat d’inaugurar, amb gran èxit, el cicle, fent un recorregut panoràmic per la història viva de la física contemporània. A començament del segle XIX, la física era una àrea de curiositat comunament denominada “filosofia natural”, en què esotèrics fluids regien els fenòmens de la naturalesa dominada per individus fornits de títols nobiliaris. Ja a principis del segle XX, la física havia esdevingut una república amb una constitució ben definida i articulada per revistes especialitzades, institucions, societats professionals, espais de comunicació pública, economies domèstiques i internacionals i títols universitaris. Així doncs, durant la xerrada, Simon va guiar-nos entre aquests dos segles per debatre en quina mesura l’espectacle de la física va esdevenir república.

Figura 2. Josep Simon durant la seva xerrada.

Figura 2. Josep Simon durant la seva xerrada.

El segon a consolidar l’èxit del cicle va ser Joaquim Berenguer, doctor en Història de les Matemàtiques i professor de Matemàtiques, que ens va explicar de manera clara i dinàmica la història de les matemàtiques utilitzant com a fil argumental l’eternitat de les seves veritats. Ens va recordar que les matemàtiques sovint es veuen com anacròniques, i en canvi, és evident que els conceptes matemàtics són un producte històric d’una societat concreta. Així doncs, va començar la seva xerrada preguntant al públic què entenia per matemàtiques: una història de progrés continu? Una història de grans matemàtics? Una història sense dones? Una història només occidental?. La resposta a aquestes preguntes és no, ens va aclarir Berenguer. Per explicar-ho, va anar saltant entre diferents èpoques històriques, mostrant-ne alguns dels seus referents, fins arribar a l’època contemporània. Va ser evident que el context social, com els factors socials i econòmics, va ser determinant per les matemàtiques, donades per una comunitat científica concreta i filla de la seva època. Ens quedem doncs amb una frase de Berenguer al final la xerrada: “L’historiador/a et dona claus per entendre el context”, reflexionant sobre la importància de la feina de l’historiador/a tant en el passat, present i futur.

Figura 3. Joaquim Berenguer durant la seva xerrada.

Figura 3. Joaquim Berenguer durant la seva xerrada.

Tant en una sessió com a l’altra, la sala era plena (respectant les mesures de seguretat) i les dues van acabar en un breu però intens debat sobre les matemàtiques i la física.

Figura 4. Final de la xerrada de Joaquim Berenguer.

Figura 4. Final de la xerrada de Joaquim Berenguer.

Així doncs, us interessa la paleoantropologia, la ciència d’esperits, la psicoanàlisis o les ments criminals? De tot això i més, parlaran els nostres ponents en les pròximes sessions. No us les perdeu! Podeu veure el programa complet aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *