Cicle “LA CIÈNCIA TAMBÉ TÉ HISTÒRIA”

Per Miquel Carandell
Institut d’Història de la Ciència
Museu de Ciències Naturals de Granollers

En el marc de la sala d’actes de la Biblioteca (i també Centre Cívic) de la Sagrada Família, un equipament amb una llarga tradició d’interès ciutadà per la ciència i la seva història, es va celebrar la tercera sessió del cicle “La Ciència té Història” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica dins el programa de “Visions de Ciència”, organitzat per la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona. Aquesta tercera sessió, amb el títol “Ossos i Pedres, una història de la paleoantropologia” estava dedicada a la història d’aquesta ciència que s’endinsa en l’estudi dels orígens dels humans, de l’evolució humana, mitjançant l’estudi de les seves restes fòssils, així com altres restes com pedres tractades o ossos manipulats. Malgrat la pluja, gairebé una trentena de persones van assistir a aquesta conferència a càrrec de Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència que treballa a l’Institut d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona i al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Foto 1. Miquel Carandell durant la seva xerrada.

Foto 1. Miquel Carandell durant la seva xerrada.

La xerrada va consistir en un recorregut per la història de les grans troballes en aquest camp, des del Pithecanthropus erectus trobat per Eugene Dubois a Java, a l’Australopithecus de Raymond Dart trobat a Sud Àfrica, passant per la troballa i posterior revelació inesperada del tristament famós Home de Piltdown. Mitjançant històries com aquestes, o les de la família Leakey a Kenya, la troballa de “Lucy” a Etiòpia, va quedar clar com la investigació científica en aquest camp no es pot entendre sense considerar les vessants polítiques, socials o culturals d’aquestes i altres troballes. El colonialisme, l’atenció mediàtica, les creences religioses o les qüestions d’autoritat i credibilitat científica són fonamentals per entendre la història d’aquesta ciència controvertida però que suscita molt d’interès per part del públic general.

La xerrada va acabar amb un petit tast de dos casos de troballes d’homínids fòssils ocorreguts a la Península Ibèrica. Per una banda, l’espectacular jaciment d’Atapuerca, i, per l’altre, l’Home d’Orce. En la seva presentació, Carandell va mostrar com d’important és el jaciment d’Atapuerca per les seves troballes dins la comunitat científica, però com, a la vegada, l’equip d’Atapuerca ha estat capaç de crear una gran indústria mediàtica al seu voltant per continuar el finançament de les investigacions. Pel que fa a l’Home d’Orce, Carandell acaba de publicar un llibre anomenat The Orce Man. Controversy, Media and Politics in Human Origins Research, que tracta aquesta controvèrsia científica. L’Home d’Orce és un fragment de crani trobat a la localitat granadina d’Orce, que va despertar un intens debat en els mitjans de comunicació dels anys vuitanta.

Foto 1. Miquel Carandell al final de la seva xerrada.

Foto 1. Miquel Carandell al final de la seva xerrada.

En definitiva, la presentació que va fer Carandell a la Biblioteca de la Sagrada Família dins el cicle “La Ciència té Història” va mostrar com, efectivament, la paleoantropologia també té història, una història plena de descobriments espectaculars, però també de discussions i baralles per veure quina d’aquestes troballes té més importància en l’arbre evolutiu de l’Home, així com per la credibilitat i el prestigi dins la comunitat científica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica