Crònica:
Com eren les primeres fotografies de muntanya a Catalunya?

Per Júlia Massó i Núria Pujol

El passat 3 de juny es va celebrar la primera sessió del cicle “Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya”, enmarcat en els col•loquis de la SCHCT, on el públic va descobrir tots els detalls de les primeres imatges de muntanya fetes Catalunya: com eren, en quin lloc es van fer, com es van revelar,etc. Aquestes primeres imatges van suposar un canvi en la manera de veure l’entorn, ja que en elles el paisatge és el protagonista, en clara oposició a la tendència de l’època, centrada en el patrimoni historicoartístic. A més, la seva obtenció tampoc no va ser fàcil: calia transportar un laboratori, líquids i operar al mig de la muntanya, fet que, per exemple, va causar que en ocasions els reactius es glacessin degut a les baixes temperatures.

Així va inaugurar l’acte Ramon Barnadas, el coordinador del cicle. Va explicar que les primeres fotografies van ser preses a Sant Llorenç del Munt abans del 1878 i van ser publicades mitjançant fototípia al primer Àlbum Pintoresch Monumental de Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

La primera intervenció va ser de Carles Mitjà fent un recorregut per la imatge fotogràfica impresa. Principalment, va explicar diferents tècniques fotomecàniques de reproducció de les imatges del segle XIX, com la fototípia, una tècnica de reproducció de clixés fotogràfics sobre una capa de gelatina amb bicromat estesa sobre cristall o coure, que va donar lloc a l’àlbum pintorescos on es van publicar les primeres fotografies de Catalunya.

Seguidament, l’amfitrió de l’acte, Ramón Barnadas ens va parlar de la gènesis dels àlbums pintorescos monumentals de Catalunya. En pantalla gran, va aparèixer un mapa de Catalunya, on Barnadas va situar geogràficament les primeres fotografies i també les col•leccions o àlbums pintorescos realitzats (en concret, 6).

Primera diapositiva.

Primera diapositiva.

Durant la xerrada, Barnadas va explicar com va començar aquesta història i els intríngulis que hi va haver entre els protagonistes. Va respondre de manera amena preguntes com: Com va ser possible la producció d’aquests 6 àlbums? Què implicaven en el context de l’època? Qui hi havia darrera i com funcionaven, tenint en compte que era un procés molt lent i laboriós? I finalment, qui comprava aquests àlbums i quin valor social tenien? Eren gent benestant?
Un factor clau dels primers àlbums és que la natura i el paisatge van començar a considerar-se un bé patrimonial i es va començar a reivindicar la difusió de les seves fotografies. Per últim, Barnadas ens explicar una curiositat: entre els subscriptors i membres de l’Associació Catalanista d’excursions Científiques, es trobava Narcís Oller, amic dels autors dels àlbums.

Primera imatge de muntanya amb intencionalitat de l’excursió a Sant Llorenç de Munt (Morral del Drac). L’autor va ser H. Mariezcurrena i va trigar unes dues hores a fer-la.

Primera imatge de muntanya amb intencionalitat de l’excursió a Sant Llorenç de Munt (Morral del Drac). L’autor va ser H. Mariezcurrena i va trigar unes dues hores a fer-la.

Finalment, en la tercera xerrada, titulada “Estratègies matemàtiques per a la localització de les imatges” Gregori Guasp ens va parlar sobre la importància de la les matemàtiques, concretament sobre la geometria. Amb quina càmera i quin objectiu s’ha realitzat una fotografia no són les úniques qüestions rellevants, sinó que cal mirar més enllà, cal saber exactament des d’on fer-la. És aquí on entra en joc un nou concepte: el d’enfilació. Per a entendre’ns en llenguatge mundà, una enfilació és una marca concreta que trobem en l’espai, per exemple una columna o un far…, que està sobre la mateixa línia vertical que l’objecte que nosaltres volem fotografiar, per tant els dos objectes estan alineats a ull del fotògraf, però també sobre l’espai i sobre el mapa. No obstant, a les fotografies de muntanya, són molt difícils de trobar i és per això que s’utilitza també el teorema de les proporcions, que postula que la proporció entre les alçades és igual a la proporció de l’observador. Guasp va concloure que el desenvolupament d’aquestes estratègies no té només un gran valor pràctic, sinó també teòric, desvetllant un cop més, que a partir de la simple observació es poden fer deduccions brillants.

Els tres ponents, d’esquerra a dreta: Carles Mitjà, Ramón Barnadas i Gregori Guasp.

Els tres ponents, d’esquerra a dreta: Carles Mitjà, Ramón Barnadas i Gregori Guasp.

Si us vau perdre la xerrada, la podeu recuperar aquí. I si us interessa i en voleu saber més, els pròxims 11 i 15 de juny, a les 18:30 i 18 respectivament, hi ha la segona i quarta sessió del cicle: Tallers de preparació de papers fotoquímics del XIX (inscripció prèvia aquí). I a més, el matí del diumenge 13 de juny, es realitzarà la tercera sessió, una sortida de camp al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, que consistirà en l’obtenció de negatius al col·lodió, una de les tècniques utilitzades en les primeres fotografies(l’accés a la zona on es farà la fotografia estarà restringit a un total de 20 persones).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 11-13 November 2021 (alternative date: 26-28 May 2022)

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica