Institut Menorquí d’Estudis, Maó (Balearic Islands, Spain)

23-25 May 2019

10th European Spring School on History of Science and Popularization

Organized by the Catalan Society for the History of Science and Technology

Coordinated by:

Montserrat Cabré (Universidad de Cantabria)

Teresa Ortiz-Gómez (Universidad de Granada)

Site of the school: IME – Institut Menorquí d’Estudis http://www.ime.cat/

 

Crònica a càrrec d’Aida López

La 10a Escola de Primavera en Història de la Ciència i la Popularització s’ha anomenat «Handling the body, taking control: technologies of the gendered body» (‘Governant el cos, prenent el control: tecnologies del cos sexuat’). Des del 2001 i cada dos anys se celebra aquesta trobada entre investigadors i investigadores de tots els nivells. Organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica amb l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Escola de Primavera va estar meravellosament coordinada per les conegudes investigadores Montserrat Cabré, de la Universitat de Cantàbria, i Teresa Ortiz-Gómez, de la Universitat de Granada.

La primera jornada, el 23 de maig, va començar amb Barbara Orland (Universitat de Basel), que va donar una xarrada titulada «From humours to hydraulics. The gendered body in anatomy, experimental physiology and medical practice (1630-1770)». Remuntant-se al segle xvi, ens va contar quines van ser les conseqüències del descobriment de la fluïdesa de la sang en un circuit tancat pel que fa a la història de les teories sobre la diferència sexual. Va parlar de com se sostenia que al cos humà primerament es formava la llet i, des d’ella, la sang, ja que les dones —normalment— mentre són lactants no menstruen.

Després de prendre un aperitiu al mateix edifici de l’Institut Menorquí d’Estudis, on vam poder presentar-nos i socialitzar totes les assistents, va començar el primer workshop (‘taller’) de les jornades. Sofia Zuccoli va continuar parlant del mateix segle que Barbara Orland, i ens va exposar la paradoxa del cos de la dona, que estava entre la perfecció i la imperfecció en els segles xvi i xvii. Després, Varvara Redmond ens va parlar de com el niddah —ritual de purificació del cos de la dona després de la menstruació— afecta les dones jueves que segueixen una pràctica ortodoxa en el context actual.

Camille Bajeux ens va fer una ruta molt interessant per la història de la paraula andrologia. Aquesta paraula va començar com un sinònim de antropologia, però ara mateix s’utilitza exclusivament per a descriure la salut reproductiva de l’home… Per què? Des de Philadelphia va arribar Jessica Dandona per a parlar de com el cos de l’home s’ha utilitzat com a estàndard als estudis, mentre que el cos de la dona només s’utilitza per a parlar de fertilitat, embaràs i part. Finalment, Eliza Toledo ens va presentar la seua investigació doctoral, durant la qual va trobar una documentació molt interessant sobre dones que van sofrir lobotomies a mitjans del segle xx a Brasil. Després de totes les exposicions, Barbara Orland, les ponents i tota l’audiència van sumar-se a un xicotet debat sobre el llenguatge i les traduccions, els problemes mentals que han d’acreditar les dones jueves per a prendre pastilles anticonceptives i la indignació que suposa saber que es practicaven lobotomies a dones que no tenien cap malaltia.


Després d’una pausa per a fer un cafè i digerir tot allò que havíem après, va començar la posters’ session. Paloma Moral va presentar la seua investigació referent a l’estudi d’una persona hermafrodita en el segle xvi. Cynthia L. Thang va parlar sobre com afecten els canvis en les tècniques quirúrgiques, sobretot de cicatrius i estètica. William deJong-Lambert va exposar idees molt interessants sobre capitalisme i eugenèsia centrades en un genetista dels anys trenta, i Amaia Fernández de Gorostiza ens va introduir a la superació de les dones de la seua exclusió del coneixement formal d’anatomia en belles arts i medicina, i va assenyalar la seua importància en la construcció de la identitat individual i col·lectiva.

Ana M. Mateo i Hilda Argüello ens van presentar alguns problemes actuals de les comares relacionats amb la medicalització del part i Alena Aharelysheva portà un pòster que parlava de les dones a les quals han llevat un o els dos pits, que troben la seua pròpia bellesa i la comparteixen. En una línia pareguda, Laura Franco va parlar de cirurgia plàstica reconstructiva sobre dones que han sigut cremades amb àcid. Finalment, Nechama Haddad també va parlar de cirurgies, però d’aquelles que es fan sobre les vulves de dones que no tenen cap problema de salut, sinó que no segueixen els cànons estètics imposats per la societat heteropatriarcal. Les ponents van rebre un calorós aplaudiment pel seu bon treball.

La jornada del 24 de maig va començar amb la xarrada de Delphine Gardey, de la Universitat de Gènova: «Science as usual? A gendered reading of Masters and Johnson’s Laboratory and Clinic of Orgasm». Delphine ens va parlar dels estudis de Masters i Johnson i es va recolzar en la sèrie de televisió que porta el mateix nom. Ens va parlar de Virginia Johnson com a tècnica invisible, ajudant de l’investigador principal, que va participar de manera activa en les investigacions i va aconseguir ser coautora de les publicacions. Masters i Johnson, entre la decència i la transgressió, van presentar el sexe allunyat de la reproducció i van posar l’orgasme en el punt de mira.

 

Després d’un cafè per a carregar piles, va començar el segon workshop de l’Escola, que va estar centrat en l’activitat sexual (o no) de les dones. Alejandra Palafox Menegazzi va exposar els resultats de les seues investigacions en els procediments judicials aplicats a les violacions des de les darreries del segle xix fins a començaments del segle xx en el context xilè. Sara Serrano Martínez ens va traslladar a l’Espanya de la dictadura per a parlar del gènere dels experts en judicis sobre avortament i infanticidi. També de dictadures ens va parlar Anna Dobrowolska, en concret de Polònia en el període 1955-1969 i de la patologització de la prostitució. Nora Lehner va fer un discurs sobre sexualitat, desig i aspectes biopolítics. Marie Wallin va parlar de la impotència femenina en el segle xix a Espanya —que va ser molt important perquè podia anul·lar un matrimoni— i la seua relació amb el vaginisme. Finalment, Silvia Armenteros Fuentes va parlar sobre la medicalització del sexe a Espanya actualment, la disfunció sexual en dones i l’asexualitat.

La sessió de vesprada va estar més orientada a la tecnologia. M. José Santesmases va obrir amb la seua xarrada «The reproductive body and the public fetus: pregnancy, visual cultures and the origins of medical genetics, 1960s-1970s». Ens va fer un viatge molt interessant per l’obtenció d’imatges dels cromosomes. Ens va contar la rellevància que va tindre passar de fer dibuixos —i parar atenció als detalls— a fer fotografies per a les investigacions científiques. A més, ens va parlar de la importància que va tindre fer dibuixos de fetus com si foren bebès, d’oblidar-se del cos de la dona que va contenir aquell fetus i centrar-se només en ell.

El tercer workshop va començar després de berenar amb la intervenció d’Esmeralda Covarrubias, que ens va parlar del pelvímetre, un instrument utilitzat per ginecòlegs mexicans que va suposar l’establiment de diferències racials entre dones. Anne-Charlotte Millepied ens va parlar de tècniques de diagnòstic d’endometriosi i dels estudis que van més enllà de la ginecologia i poden ajudar a detectar-la. Claire Grino va fer una comparació entre la facilitat per a congelar espermatozoides i les dificultats que troben els científics per a congelar òvuls. Dresda Méndez de la Brena va exposar un treball molt cridaner sobre malalties cròniques i sobre «viure a destemps» que va captivar l’audiència. El tancament el va fer Natalia Fernández Jimeno amb la seua exposició sobre tècniques de reproducció assistida i les visions optimistes i pessimistes dins del feminisme. Santesmases va destacar les impecables crítiques fetes al fet mèdicament establert.


L’última jornada de l’Escola va fer-se el 25 de maig al matí. Agata Ignaciuk, de la Universitat de Granada, ens va delectar amb una xarrada titulada «Abortion ‘cultures’: politics, activism and experiences in the Cold war era». Va parlar sobre els Estats Units d’Amèrica i sobre Polònia, però també sobre Espanya, sobre aquells viatges que havien de fer les dones que volien tindre un avortament fins al 1985, que es va legalitzar. També va parlar sobre l’anomenada cultura del avortament i la seua base en idees que fa seixanta anys que són actives.

L’últim workshop començà amb l’exposició d’Alejandra Roux, que ens va parlar sobre com la píndola anticonceptiva va resultar una alliberació per a les dones, però s’ha convertit en un problema perquè, en lloc de preguntar si les dones volen ser mares, pregunten quan volen ser-ho. A continuació, Emily Kaliel i Karissa Patton van parlar de la regió d’Alberta, al Canadà, on les dones es van unir i es van convertir en expertes de la seua pròpia salut reproductiva per a lluitar contra les mesures del govern, que volia potenciar la natalitat sense tindre-les en compte.

Amb la seua potent veu, Hanne Blank va parlar sobre l’extracció menstrual, sobre com potser ser un mètode d’avortament i dels límits bioètics que acompanyen aquesta investigació. Katheryna Ruban va exposar una sèrie de debats que es van produir a principis del segle xx al voltant de l’avortament, com una doctora que deia que «cap dona no hauria de convertir-se en una màquina de reproducció». Ens vam adonar que aqueixos debats que semblaven llunyans són molt pareguts als que encara existeixen a hores d’ara. L’última intervenció va ser de la sueca Morag Ramsey, que ha començat el seu doctorat en investigació de tecnologies d’avortament emprades en Suècia.

La 10a Escola de Primavera es va tancar amb una reflexió sobre la solidesa i la riquesa de la historiografia feminista i també el públic participant va cridar l’atenció sobre la necessitat d’incorporar homes a aquestes investigacions —i, en general, a tots els espais on el gènere n’és l’eix principal. No podem posar una altra responsabilitat més a l’esquena de les dones. L’experiència d’aprendre, d’enriquir-se i de compartir idees i coneixements ha estat present en tots aquests dies. La història, la ciència i la tècnica s’uneixen per a lluitar contra la ignorància, l’opressió i l’oblit.

Crònica en català PDF

Crónica en castellano PDF

Chronicle in English PDF

 

Entrevistas

El pasado 23, 24 y 25 de mayo de 2019 se llevó a cabo la 10th Europan Spring School on History of Science and Popularization en el Institut Menorquí d’Estudis en Maó, Menorca. El evento fue organizado por la Societat Catalana d’Història de la Ciència I de la Tècnica y coordinado por la Dra. Montserrat Cabré de la Universidad de Cantabria y la Dra. Teresa Ortiz-Gómez de la Universidad de Granada.

El evento concentró a unas 40 investigadoras y estudiantes de posgrados originarias de diversos países como España, México, Colombia, Chile, Estados Unidos, Francia, entre otros. En estos tres días, se presentaron conferencias magistrales, ponencias y comunicaciones en la modalidad de poster.   

Con la intención de documentar algunas experiencias de las participantes, se realizaron breves entrevistas a tres de las participantes en evento, la primera de ellas fue a Catalina Sánchez quien acudió como asistente y las otras dos, Paloma Moral y Laura Franco, investigadoras que presentaron resultados de sus respectivas investigaciones en la modalidad de poster. Las entrevistadas coinciden en que el evento resultó enriquecedor en diversos aspectos. La diversidad de perfiles de las asistentes, los distintos temas que se abordaron y los múltiples enfoques metodológicos fueron algunas de los elementos positivos que resaltaron las entrevistadas. En seguida se presentan las trascripciones de dichas entrevistas.

 

Entrevistadora: Esmeralda Covarrubias

Entrevista 1 Catalina Sánchez (Mayo 24 2019)

Entrevista 2 Paloma Moral (Mayo 25, 2019)

Entrevista 3 Laura Franco (Mayo 25, 2019)

 

 

Entrevistadora: María Catalina Sánchez Martínez

Entrevista a Alejandra Palafox MenegazziLa construcción del cuerpo femenino desde la Medicina Legal chilena. Versió castellà, English version.

 

Retalls de premsa

26-05-19 ESCOLA PRIMAVERA – Portada Maria Jesús Santesmases

24-05-19 ESCOLA PRIMAVERA – roda de premsa i inici

26-05-19 ESCOLA PRIMAVERA – Entrevista Maria Jesús Santesmases

 

Presentation

The aim of the 10th European Spring School [ESS] “Handling the body, taking control: Technologies of the gendered body” is to encompass a diversity of themes around the axis of the historical construction of the gendered body as a locus of both empowerment and disempowerment and the place of the natural philosophical and biomedical disciplines in shaping the political and subjective dimensions of human experience.

The School is particularly concerned with exploring how diverse intellectual and social movements have struggled to gain authority and cultural hegemony over women´s bodies by way of defining sexual difference and the gendered body. The ESS “Handling the body, taking control: Technologies of the gendered body” is open to graduate students, early career scholars, professionals, and activists concerned about past and present approaches to the gendered body and the analysis of the epistemological frameworks that feminism has developed to analyze them.

The ESS is envisaged as a space for junior scholars to discuss their current work-in-progress with colleagues in a creative and supportive environment.

As previous editions, this ESS is structured in key-note lectures and research workshops. All sessions will be conducted in English.

Lectures will be delivered by the following scholars:

  • Delphine Gardey (University of Geneva): Science as usual? A gendered reading of Masters and Johnson’s Laboratory and Clinic of Orgasm (U.S. 1950-1970)
  • Barbara Orland (University of Basel): From humours to hydraulics. The gendered body in anatomy, experimental physiology and medical practice (1630-1770).
  • María Jesús Santesmases (Institute of Philosophy, CSIC, Madrid): The reproductive body and the public fetus:Pregnancy, visual cultures and the origins of medical genetics, 1960s-1970s
  • Agata Ignaciuk (University of Warsaw): Abortion “cultures”: politics, activism and experiences in the Cold war era.

The workshops will be organized in four thematic paper sessions, and two poster sessions. All accepted contributions –in both paper and poster format– will be discussed by participants, lecturers and organizers of the School. Registered participants will have access to the School’s materials in advance through the School’s website. Comments will be led by Montserrat Cabré, Teresa Ortiz-Gómez, Delphine Gardey, Barbara Orland, María Jesús Santesmases and Agata Ignaciuk.

 

Accepted contributions will address issues such as:

  • Abortion and contraceptive cultures
  • Expert knowledge and experiences of pregnancy and birth
  • Feminist activism and body technologies
  • Feminist epistemologies of the body
  • Gendered biopolitics
  • Illness, sickness, disease
  • Medical constructions of sexual difference
  • Patologization and depatologization of the female body
  • Sexual education and women’s health knowledge
  • Sexual violence, perceptions of harassment and rape
  • Sexualities, female sexuality and asexuality
  • Visual and textual discourses of the gendered body
  • Women’s sexual desire and medical knowledge on female sexuality
  • Women’s versus medical representations of the female body

 

Registration

I will attend the 10th Spring School and register under the following terms:

 
by March 15st (with discount) from March 16st to May 8th
Registration Pack 1
(conference fees, including lunch for Thursday and Friday, and 2 nights in individual room in hotel Mirador d’es Port*
300 € 350 €
Registration Pack 2
(conference fees, including lunch for Thursday and Friday, and 2 nights in shared room hotel Mirador d’es Port*)
250 € 300 €
Registration Pack 3
(conference fees, including lunch for Thursday and Friday, and 2 nights in individual room in hostel La Isla**)
200 € 250 €
Registration Pack 4
(conference fees, including lunch for Thursday and Friday, and 2 nights in shared room in hostel La Isla**)
150 € 200 €
Registration Pack 5
(conference fees, including lunch for Thursday and Friday)
125 € 175 €

 

Viatges Magon (Janette Lanting, telf. 00 34 971 351 700, empresas@viajesmagon.com) is the official Travel Agency of the 10th European Spring School of the History of Science and Popularization. Please contact them if you need help with travel or lodging beyond what it is offered through these registration packs.

TIMELINE

Deadline for sending papers and for registration: 10th May 2019

Registration forms School from February 1

Programme

Programme – version PDF

THURSDAY 23th May

10:00-11:30 Registration

11:30-12:00 Welcome and Introduction

12:00-12:45

From humours to hydraulics. The gendered body in anatomy, experimental physiology and medical practice (1630-1770). Barbara Orland (University of Basel)

12:45-13:15 Discussion

13:15-15:00 Lunch at the Institut Menorquí d’Estudis (Camí des Castell, 28)

15:00-17:00 Workshop 1. Comments by Montserrat Cabré and Barbara Orland.

  • Perfect because imperfect. Controversies about female nature and sexual difference in late Renaissance medical writings. Sofia Zuccoli
  • ‘Andrology is to man what gynaecology is to woman’: Andrological meanings of the male body. Camille Bajeux
  • The female body, marriage and love in contemporary halakha. Varvara Redmond
  • History, gender and subjectivity: reflections about the clinical documents belonging to women committed to Juquery Mental Hospital. Eliza Teixeira de Toledo
  • Reproductive Technologies: Vision and Visualization in the Edinburgh Stereoscopic Atlas of Obstetrics (1908). Jessica Dandona

17:00-17:30 Coffee break

17:30-19:00 Poster sesión

 

FRIDAY 24th May

10:00-10:45

Science as usual? A gendered reading of Masters and Johnson’s Laboratory and Clinic of Orgasm (U.S. 1950-1970). Delphine Gardey (University of Geneva)

10:45-11:15 Discussion

11:15-11:45 Coffee break

11:45-14:00 Workshop 2. Comments by Montserrat Cabré and Delphine Gardey

  • Corpus delicti. Medical-legal appropriation of female sexuality in the verification of sexual aggressions in Chile (1890-1928). Alejandra Palafox Menegazzi
  • Gendered expertise through gendered crimes: forensic practices in Spanish courtrooms, 1931-1995. Sara Serrano Martínez
  • ‘Prostitutes’ and the state. The debates on pathological aspects of prostitution in state-socialist Poland (1955-1969). Anna Dobrowolska
  • Female sexuality and desire in Anna Fischer-Dückelmann’s sexual-health advice book The Sex-Life of Woman (1901, 6th ed.). Nora Lehner
  • Perception of Feminine Impotence in 19th century Spain. Marie Walin
  • Scientific discourses towards asexuality and low sexual desire in Spain (1970-2019). Silvia Armenteros Fuentes

14:00-15:30 Lunch at restaurant Can Avelino (Carrer Sínia des Muret, 39)

15:30-16:15

The reproductive body and the public fetus: Pregnancy, visual cultures and the origins of medical genetics, 1960s-1970s. María Jesús Santesmases (CSIC- Madrid)

16:15-16:45 Discussion

16:45-17:15 Coffee break

17:15-19:30 Workshop 3. Comments by Teresa Ortiz Gómez and María Jesús Santesmases

  • Study of bodies giving birth from the approach of materiality. Mexico City, 19th century. Esmeralda Covarrubias
  • Visualizing/revealing endometriosis: The power of diagnostic imaging technologies on women’s worlds of pain. Anne-Charlotte Millepied
  • When freezing implies gendering: Comparative study of male and female gametes cryopreservation. Claire Grino
  • Sorry Not Sorry for cripping your time! Towards an unapologetic experience of ‘living untimely’ for women with chronic pain. Dresda Méndez de la Brena
  • Feminist activism and body technologies. Natalia Fernández Jimeno

 

SATURDAY 25th May

9:00-9:45

Abortion ‘cultures’: politics, activism and experiences in the Cold war era. Agata Ignaciuk (University of Warsaw)

9:45-10:15 Discussion

10:15 -10:45 Coffee break

10:45-13:00 Workshop 4. Comments by Agata Ignaciuk and Teresa Ortiz Gómez

  • Conscious maternity’: Euphemism, gendered class identity and the sacralization of modern motherhood. Micaela Pattison
  • Taking control, staying monitored. The ambivalence of the ‘liberation’ of women in a pill-centered contraceptive framework (France, 1960-2000). Alexandra Roux
  • Building community and transforming knowledge: case studies of women’s reproductive health expertise in 20th Century Alberta, Canada. Emily Kaliel & Karissa Patton
  • Modern doctors vs the Old Regime: Debates about the decriminalization of abortions in the late Russian empire and early Soviet Union. Kateryna Ruban
  • Menstrual extraction in the U.S. 1970s: Controversies of commodification and control. Hanne Blank
  • Swedish abortion technologies: Valuing bodily experiences. Morag Ramsey

13:00 – 13:30 Concluding remarks and School closure

 

Organising institutions:

  • Institut Menorquí d’Estudis (IME), Maó
  • Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

With the support of

  • University of Cantabria, History of Medicine Research Group, HAR2015-63995-P (MINECO/FEDER)
  • University of Granada, Department of the History of Science and Women’s Studies Research Group PAIDI HUM-603