sarafajula

«De Montjuïc al Garraf: deixalles colgades» tanca la nova sèrie de «Cròniques de ciència»

La quarta «crònica de ciència», De Montjuïc al Garraf: deixalles colgades, vol contribuir a fer visible un assumpte molt antic però de rabiosa actualitat: la gestió de les deixalles. I és que els residus, un cop llençats al contenidor, no desapareixen, sinó que van a parar a algun lloc. En el cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana, aquest lloc va ser, entre 1964 i 1971, Montjuïc, i de 1974 a 2006, el Garraf. En tots dos casos, un cop clausurat l’abocador, el resultat final ha estat un paisatge totalment nou, amb una nova fesomia i uns nous usos que amaguen, colgades, quantitats ingents d’escombraries. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà de Judit Gil Farrero.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

«L’Observatori Fabra» protagonitza la tercera càpsula audiovisual de «Cròniques de ciència» de la SCHCT

La tercera «crònica de ciència» proposa «pujar cap al Tibidabo» per conèixer l’Observatori Fabra guiats per en Carles Puig Pla. Des d’aquí, podrem seguir la història d’un edifici centenari, que pertany a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que va ser construït per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i que es va inaugurar el 1904 per poder observar el cel nocturn de Barcelona. També s’hi perfila la figura d’un personatge, el seu primer director, l’astrònom Josep Comas i Solà, que no només va fer descobertes rellevants sinó que va promoure l’astronomia entre les classes populars i va atraure cap a l’Observatori Fabra un gran nombre de visitants. No us perdeu aquesta crònica de ciència.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

Entrevista a Maria Rentetzi

If we get out of the institutions, and we focus on domestic spaces, we realize that women are doing science much earlier that we thought at the beginning.

En aquesta entrevista parlarem amb Maria Rentetzi sobre la importància d’estudiar la cultura material per tal de recuperar noves narratives sobre les dones i la autoritat de la ciència en la diplomàcia científica, en concret de la física nuclear i atòmica.

Nota de premsa

«El fòrceps i l’art del part», nova peça audiovisual de «Cròniques de ciència» de la SCHCT

La segona «crònica de ciència» es fixa en un instrument mèdic, el fòrceps, i en els canvis que va comportar la seva introducció en “l’art del part”. Un art del qual, des de temps immemorials, se n’havien ocupat les dones i en el que les parteres parien en posició vertical, és a dir, o bé dretes o bé assegudes. Per això, a finals del segle XVI, sorgiren les cadires de parts en les pràctiques obstètriques. A partir del segle XVIII, això canvia, i el part es va convertir en un saber quirúrgic, científic i masculí. Us convidem a descobrir aquesta crònica de ciència, de la mà de Sara Fajula Colom.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

La «Venus anatòmica» obre les noves «Cròniques de ciència,» un projecte de comunicació audiovisual de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica

A la primera «crònica de ciència», la Venus Anatòmica suggereix, mitjançant una estètica seductora, un viatge a les representacions del cos nu de la dona, a la construcció de la masculinitat, a les anatomies humanes itinerants, a les exhibicions als museus anatòmics instal·lats a les universitats i a les fires, a les mirades controlades i descontrolades de públics formats per homes. Del segle XVIII a l’actualitat, les Venus Anatòmiques comprometen la construcció de la mirada androcèntrica contemporània. La ciutat de Barcelona va ser escenari fecund de diverses Venus Anatòmiques. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà d’Alfons Zarzoso.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis de la sèrie amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

XVII TROBADA SCHCT 2022

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica