sarafajula

Col·loquis de la SCHCT (2020-2021)

“The role of the state in the Great Divergence”

Ponent: Peer Vries

Dijous 17 de juny de 2021, 18:30h

Sessió online

Coordinadors: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galan (UAB).

Cicle: Global History of Science Seminar

For several decades one of the biggest debates in global (economic) history has been on the Great Divergence that led to a situation in which part of the world, usually in shorthand called ‘the West’, became so much wealthier than it had ever been before and than ‘the Rest’ of the world. In that debate a huge number of explanations has been presented, ranging from geography to culture and from very structural differences to quite ‘contingent’ events. In my research I have always focused on the role of the state in promoting, facilitating or blocking the type of economic growth that made ‘the West’ rich. I have done so systematically comparing three states, Great Britain, China and Japan in respectively the period from the 1680s to the 1850s, the late seventeenth century to the end of the rule of the Qing, and the second half of the period of Tokugawa rule to the beginning of the Pacific War. I chose these three countries because they represent one case where modern economic growth emerged quite early and was symbolized in the first industrial revolution, one where modern economic growth and industry failed to emerge although the country under discussion had an advanced economy and one where a country managed to begin to catch up fairly early on. In my talk I will systematically compare how the states of the three countries functioned and what they did and analyse to what extent that can help in explaining the economic trajectory of each of the countries. I will do so using theories and concepts from the social sciences in order to structure my argumentation. My thesis will be that the existence of a strong developmental state is a necessary precondition for modern economic growth. The absence of such a state in Qing China as compared to Great Britain and even more Japan in the periods discussed made a fundamental difference. In my talk I will use data and arguments from several books I wrote about the Great Divergence:

– Escaping poverty. The origins of modern economic growth (Vienna and Göttingen 2013)

– State, economy and the Great Divergence. Great Britain and China, 1680s to 1850s

– Averting a great divergence. The role of the state in Japan’s economic development, 1868-1937 (London 2019)

– Atlas of material life. North-western Europe and East Asia, 15th to 19th century (Leiden 2020) together with my wife Annelieke.

Peer Vries (International Institute of Social History in Amsterdam)

Peer Vries is Honorary Fellow at the International Institute of Social History in Amsterdam. Previously he worked as Professor of Global Economic History at the University of Vienna, Austria. After graduation Peer Vries got a job at the Department of History in Leiden. Until 1997 that job consisted only and fully of teaching. He taught a very broad range of topics at all levels of the curriculum in the ‘bachelor programme’ as well as in the ‘master programme’: economic and social history, methodology of historical research, historiography, philosophy of history, history of the early modern world, history of twentieth-century Spain and global history, always with a clear focus on economic and social aspects. Peer Vries has always liked to be interdisciplinary. He has taught, for example, an introduction into economics for historians, economic and social history for sociologists, modern history for political scientists and an introduction into history for art historians, he has extensive experience with teaching and evaluating PhD. students, not only in his work for the Posthumus Institute and for ESTER, but also in many courses for other research schools in which he has participated. The Posthumus Institute is a research school in which all those engaged in economic and social history at academic institutions in the Netherlands and Belgium participate. ESTER stands for European graduate School for Training in Economic and social-historical Research. In the ESTER Network some 50 European universities participate. Peer Vries helped to co-ordinate and participated in so-called Research Design Courses of this School in Amsterdam, Barcelona, Bari, Brescia, Budapest, Evora, Gent, Munster, Nijmegen, Paris and Tampere.

Crònica:
Com eren les primeres fotografies de muntanya a Catalunya?

Per Júlia Massó i Núria Pujol

El passat 3 de juny es va celebrar la primera sessió del cicle “Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya”, enmarcat en els col•loquis de la SCHCT, on el públic va descobrir tots els detalls de les primeres imatges de muntanya fetes Catalunya: com eren, en quin lloc es van fer, com es van revelar,etc. Aquestes primeres imatges van suposar un canvi en la manera de veure l’entorn, ja que en elles el paisatge és el protagonista, en clara oposició a la tendència de l’època, centrada en el patrimoni historicoartístic. A més, la seva obtenció tampoc no va ser fàcil: calia transportar un laboratori, líquids i operar al mig de la muntanya, fet que, per exemple, va causar que en ocasions els reactius es glacessin degut a les baixes temperatures.

Així va inaugurar l’acte Ramon Barnadas, el coordinador del cicle. Va explicar que les primeres fotografies van ser preses a Sant Llorenç del Munt abans del 1878 i van ser publicades mitjançant fototípia al primer Àlbum Pintoresch Monumental de Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

La primera intervenció va ser de Carles Mitjà fent un recorregut per la imatge fotogràfica impresa. Principalment, va explicar diferents tècniques fotomecàniques de reproducció de les imatges del segle XIX, com la fototípia, una tècnica de reproducció de clixés fotogràfics sobre una capa de gelatina amb bicromat estesa sobre cristall o coure, que va donar lloc a l’àlbum pintorescos on es van publicar les primeres fotografies de Catalunya.

Seguidament, l’amfitrió de l’acte, Ramón Barnadas ens va parlar de la gènesis dels àlbums pintorescos monumentals de Catalunya. En pantalla gran, va aparèixer un mapa de Catalunya, on Barnadas va situar geogràficament les primeres fotografies i també les col•leccions o àlbums pintorescos realitzats (en concret, 6).

Primera diapositiva.

Primera diapositiva.

Durant la xerrada, Barnadas va explicar com va començar aquesta història i els intríngulis que hi va haver entre els protagonistes. Va respondre de manera amena preguntes com: Com va ser possible la producció d’aquests 6 àlbums? Què implicaven en el context de l’època? Qui hi havia darrera i com funcionaven, tenint en compte que era un procés molt lent i laboriós? I finalment, qui comprava aquests àlbums i quin valor social tenien? Eren gent benestant?
Un factor clau dels primers àlbums és que la natura i el paisatge van començar a considerar-se un bé patrimonial i es va començar a reivindicar la difusió de les seves fotografies. Per últim, Barnadas ens explicar una curiositat: entre els subscriptors i membres de l’Associació Catalanista d’excursions Científiques, es trobava Narcís Oller, amic dels autors dels àlbums.

Primera imatge de muntanya amb intencionalitat de l’excursió a Sant Llorenç de Munt (Morral del Drac). L’autor va ser H. Mariezcurrena i va trigar unes dues hores a fer-la.

Primera imatge de muntanya amb intencionalitat de l’excursió a Sant Llorenç de Munt (Morral del Drac). L’autor va ser H. Mariezcurrena i va trigar unes dues hores a fer-la.

Finalment, en la tercera xerrada, titulada “Estratègies matemàtiques per a la localització de les imatges” Gregori Guasp ens va parlar sobre la importància de la les matemàtiques, concretament sobre la geometria. Amb quina càmera i quin objectiu s’ha realitzat una fotografia no són les úniques qüestions rellevants, sinó que cal mirar més enllà, cal saber exactament des d’on fer-la. És aquí on entra en joc un nou concepte: el d’enfilació. Per a entendre’ns en llenguatge mundà, una enfilació és una marca concreta que trobem en l’espai, per exemple una columna o un far…, que està sobre la mateixa línia vertical que l’objecte que nosaltres volem fotografiar, per tant els dos objectes estan alineats a ull del fotògraf, però també sobre l’espai i sobre el mapa. No obstant, a les fotografies de muntanya, són molt difícils de trobar i és per això que s’utilitza també el teorema de les proporcions, que postula que la proporció entre les alçades és igual a la proporció de l’observador. Guasp va concloure que el desenvolupament d’aquestes estratègies no té només un gran valor pràctic, sinó també teòric, desvetllant un cop més, que a partir de la simple observació es poden fer deduccions brillants.

Els tres ponents, d’esquerra a dreta: Carles Mitjà, Ramón Barnadas i Gregori Guasp.

Els tres ponents, d’esquerra a dreta: Carles Mitjà, Ramón Barnadas i Gregori Guasp.

Si us vau perdre la xerrada, la podeu recuperar aquí. I si us interessa i en voleu saber més, els pròxims 11 i 15 de juny, a les 18:30 i 18 respectivament, hi ha la segona i quarta sessió del cicle: Tallers de preparació de papers fotoquímics del XIX (inscripció prèvia aquí). I a més, el matí del diumenge 13 de juny, es realitzarà la tercera sessió, una sortida de camp al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, que consistirà en l’obtenció de negatius al col·lodió, una de les tècniques utilitzades en les primeres fotografies(l’accés a la zona on es farà la fotografia estarà restringit a un total de 20 persones).

Col·loquis de la SCHCT (2020-2021)

“Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya”

Primera sessió: Dijous 3 de juny de 2021, 18:30h

Sessió presencial: Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC)*

*aforament limitat (33 assistents): inscripcions (fins al 2 de juny) aquí;

Sessió online: retransmès en directe

DIPTÍC

Les primeres fotografies de muntanya a Catalunya de les que es conserva imatge van ser fetes mitjançant el procediment del col·lodió humit, procediment que implicava la preparació i revelatge in situ de les plaques fotogràfiques. Les imatges en qüestió (de les quals no es conserva el negatiu) van ser preses a Sant Llorenç del Munt abans del 1878, essent publicades mitjançant fototípia al primer Àlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Comparativament amb allò que passava en altres parts el món, les alçades a les que van ser preses les imatges referides són modestes, però això no treu que no tinguin un valor intrínsec per motius diversos. D’una banda, suposen un canvi en la manera de veure l’entorn, ja que en elles el paisatge és el protagonista, en clara oposició a la tendència de l’època, centrada en el patrimoni historicoartístic. D’altra banda, la seva obtenció tampoc no va ser fàcil: calia transportar un laboratori, líquids i operar al mig de la muntanya, fet que, per exemple, va causar que en ocasions els reactius es glacessin degut a les baixes temperatures.

La proposta combina xerrades i activitats amb la intenció d’explicar i recrear diversos aspectes que van fer possible l’obtenció i difusió de les imatges esmentades, i ho fa des de diversos vessants, combinant aspectes humanístics amb tècnics. La proposta, en definitiva, consta de quatre sessions (adjuntem pdf):

1.- En la primera es realitzaran tres conferències curtes consecutives d’uns 30 minuts cadascuna a una de les sales de l’IEC. En la primera d’elles s’explicarà com va tenir lloc la gènesi dels àlbums pintorescos (n’hi va haver 6 publicats entre 1878 i 1885); en la segona es tractaran algunes de les tècniques fotomecàniques de reproducció de les imatges de finals del segle XIX, entre elles la fototípia, que va donar lloc als àlbums en qüestió; i, finalment, s’indicaran mètodes de localització geogràfica d’indrets a partir d’imatges, aplicant-los a les fotografies de Sant Llorenç del Munt. S’estan realitzant gestions per dur els sis àlbums a la sessió perquè estiguin a la disposició del públic (ara mateix ja es compta amb tres).

2.- Taller pràctic preparació de diversos tipus de paper sensible emprats a finals del segle XIX (paper salat, albúmina, …).

3.- Sortida de camp a Sant Llorenç del Munt amb l’objectiu d’obtenir negatius al col·lodió amb una càmera de plaques, emprant vidre com a suport de l’emulsió sensible i revelant-los allà mateix. El tractament de les plaques es farà amb un laboratori portàtil contemporani. En funció de la quantitat de negatius que es puguin realitzar, es podria emprar algun d’ells a la quarta sessió per fer positius per contacte i amb llum solar a partir dels paper preparats prèviament a la segona sessió.

4.- Taller pràctic en què s’obtindran positius per contacte en els papers preparats a la segona sessió.

Coordinador: Ramon Barnadas Rodríguez.

 

Primera sessió: Programa

18:00 – Presentació de l’acte: Ramon Barnadas

18:05 – Intervenció de Carles Mitjà, Un recorregut per la imatge fotogràfica impresa

18:30 – Intervenció de Ramon Barnadas, Gènesi dels àlbums pintorescos monumentals de Catalunya

19:00 – Intervenció de Gregori Guasp, Estratègies matemàtiques per a la localització de les imatges

19:30 – Debat conjunt i participació del públic

20:30 – Cloenda

 

Segona i quarta sessió: Tallers de preparació de papers fotoquímics del xix

Dates: 11 de juny de 2021 de 18:30h

15 de juny de 18h

Lloc: Barcelona, Cercle Artístic de Sant Lluc, c/ Mercaders, 42

Ponents: Salvador Tió i Ramon Barnadas

Inscripció

 

Tercera sessió: Sortida de camp, Obtenció de negatius al col·lodió

Data: 13 de juny de 2021, al matí

Lloc: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l´Obac.

Al camí de la Mola al Morral del Drac (l’accés a la zona on es farà la fotografia estarà restringit a un total de 20 persones).

Ponents: Lourdes Delgado i Israel Ariño

Benvolguts i benvolgudes,

Us recordem que, dins el cicle “La Ciència també té Història” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, dilluns dia 31 de maig a les 18:30h a la Biblioteca Sagrada Familia tindrà lloc la xerrada:

Un CSI medieval: ments criminals i metges experts a la Corona d’Aragó

a càrrec de Carmel Ferragud,

professor d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

Tendim a pensar que només els mètodes CSI de la ciència moderna han pogut resoldre els crims més misteriosos. Però el cert és que del al segle XIII, a l’Occident europeu ja existien metges i altres experts que oferien els seus coneixements als jutges per aclarir crims horribles i escruixidors. En aquesta conferència us mostrarem, a través de casos reals exhumats dels arxius catalans, com treballava aquest cos d’experts al servei de veguers, batlles, governadors i tota mena de tribunals civils i eclesiàstics.

Més sobre aquest cicle i properes sessions

Sebastian V. Grevsmühl, science historian: “The cold war was fundamental in the idea of the global environment

Last 10th February, Sebastian V. Grevsmühl delighted us with his talk “Exploring the borders of lab and field sciences in Antarctica: Which lessons for remote sensing through satellites?”, embedded in the colloquium cycle Situating space technology between lab and field science. Grevsmühl, is a science historian, specialized in environmental history and visual studies. Since 2012, he has a doctorate in the history of science (EHESS / Center Koyré). What’s more, he has directed and collaborated in several projects, such as ENVIGLOB which gave rise, in 2017, to a special issue published in the journal GEO: Geography and Environment. He is the author of numerous articles on the history of geophysical sciences and its relation with The Cold War, environmental history, spatial and polar history, as well as on visual cultures and the role of images in science.

Per llegir l’entrevista sencera clica aquí.