sarafajula

 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica està organitzant un cicle de xerrades en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona amb el títol “La Ciència també té Història”.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadors i historiadores de la ciència de la nostra comunitat.

Aquestes sessions són presencials i obertes a tothom. Les activitats s’han adaptat a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19. Per accedir als recintes és obligatori l’ús de mascareta.

La propera sessió, la cinquena, es realitzarà el proper dilluns 10 de maig a les 18:30h a la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert:

Freud a Espanya: una història de la psicoanàlisi

a càrrec de

Silvia Lévy Lazcano

investigadora postdoctoral-Juan de la Cierva a l’Institut d´Història de la Ciència de la UAB

Avui dia no cal haver passat per la consulta d’un psicoanalista per tenir alguna noció sobre psicoanàlisi. No és estrany, per exemple, que expressions com “complex d’Èdip” o termes com el d’“inconscient” s’utilitzin amb certa normalitat en les nostres converses. En aquesta xerrada farem un recorregut per alguns dels viatges que van fer les idees de Freud a Espanya. A partir de l’anàlisi de casos concrets, mostrarem com la psicoanàlisi va transitar del domini científic i expert a l’ampli espectre de la cultura popular.

Podeu veure el programa complet aquí

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Talk Show. “Pangolins, meta-anàlisis i Einstein: comunicar ciència en 280 caracters”
Dimecres 12 de maig, 18:30

Presencial i online: Centre Cívic Drassanes (Barcelona), cal reservar al CC drassanes -934412280- fins a exhaurir localitats existents

Sessió online

“La proposta que llancem és una conferència en forma de diàleg entre dos experts en divulgació científica al voltant de com comunicar i divulgar ciència en un entorn digital a partir d’aplicacions que ens apropen a un públic molt heterogeni, difícil de classificar. “Comunicar ciència en 280 caracters” vol incidir en alguns aspectes de la divulgació: la potencialitat d’eines com twitter per transmetre ciència, la capacitat de seduir públics, les estratègies comunicatives a l’hora de presentar un (fil) o tweet, la forma de plantejar polèmiques, i al mateix temps vol incidir en d’altres qüestions com la (equi)distància o no que ha de tenir un divulgador i les conseqüències de ser-ho (o no), la ideologia, els valors o la professionalitat en el món virtual, els riscs de divulgar ciència en espais fragmentats així com el pes de la comunitat científica o la percepció del món de la ciència respecte als divulgadors… Es possible comunicar ciència a partir d’eines com Twitter? O bé el mitjà determina a priori el contingut què estem disposats a admetre com a “científic” o “rigorós”?. Aquesta i d’altres preguntes s’intentaran resoldre de la mà d’Àlex Richter i Bruno Martín.

Coordinador i moderador: Oscar Montero-Pich

Ponents:

Bruno Martin

Llicenciat en biologia (Durham Univ), màster en comunicació científica (Imperial College de London) i periodista freelance en ciència i medi ambient. Ha publicat en el País, i escriu i presenta “Darwin, te necesito” una sèrie divulgativa sobre mites científics i d‘altres qüestions. Aviat el tindrem comunicant a Scienseed.

Alex Richter-Boix

Biòleg, doctor en Ecologia evolutiva i divulgació científica. És també autor del blog andaresdelaciencia.com. Actualment, comunica ciència a través del seu compte personal a twitter (28k).

Dilluns 26 d’abril a les 18.30 h. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte.

Miquel Carandell, historiador de la ciència del Museu de Ciències Naturals de Granollers i professor associat a la UAB

L’home Erectus de Java, l’home de Piltdown, l’australopitec de Taung, l’home de Pequín, l’Homo habilis, la “Lucy”, les restes d’Orce i Atapuerca… la història de la paleoantropologia, la ciència que estudia els orígens de l’ésser humà i la seva evolució, està esquitxada d’històries apassionants, troballes inversemblants, desaparicions inexplicables, revelacions inesperades… però, sobretot, de debat i controvèrsia.

Podeu veure el programa complet aquí

Per Júlia Massó i Núria Pujol

Has sentit mai a parlar de l’imperi dels Habsburg? Quina relació hi té amb la història global? El passat 18 de març l’historiador de l’acadèmia austríaca de la ciència Franz Fillafer va respondre, entre d’altres, a aquestes qüestions en el marc del segon col·loqui del cicle Global History of Science Seminar (GHOSS), la primera ponent del qual fou la historiadora Lissa Roberts. Fillafer – a l’igual que la seva col·lega Roberts, inicià el seu col·loqui contextualitzant els oients en la idea de knowledge in transit, o coneixement en moviment, que va esdevenir especialment fascinant en el món de la història de la ciència després de la presentació d’aquesta per part de James Secord al 2004.

Però quina relació té la circulació de coneixement amb la història de l’imperi de Habsburg? També conegut com La Monarquia del Danubi pels historiadors destaca per les seves peculiaritats com a organització territorial sense cap llei orgànica ni cap institució compartides entre els regnes que constituïen la Monarquia. Només el blasó d’una mateixa casa reial constituïa un punt comú que unia tots els territoris. L’imperi va rebre el nom del castell de Habsburg, ubicat a Suïssa, on s’originà la nissaga, però s’estengué per bona part d’Europa central i occidental, essent Viena la seva capital.

Figura 1: Blassó de l’imperi Habsburg a la Catedral de Viena. Font:  Gwendolyn Stansbury

Figura 1: Blassó de l’imperi Habsburg a la Catedral de Viena. Font: Gwendolyn Stansbury

 

D’altra banda, comptava amb diverses branques, entre les que s’hi troba l’espanyola. La vida de l’imperi, entre 1526 i 1918 estigué marcada no només per la seva àmplia diversitat geogràfica, sinó també per una sèrie de diversitats lingüístiques, religioses i legals dins les quals s’emmarcaven intercanvis de coneixement, en línia amb la idea de “circulació en moviment”.

Sense desmerèixer el concepte de Secord, Fillafer intentà aportar-hi una nova visió. El fil conductor de la xerrada va estar al voltant de la problematització de la idea de circulació, un tema fins ara poc explorat. Fillafer inicià la ponència destacant la gran estructura jeràrquica de poder que envolta la circulació. Per a il·lustrar-ho, va recórrer a una idea del seu col·lega Kapil Raj -expert en història global- qui explica en el seu llibre The brokered world que la circulació consisteix en actes de reapropiació entre contemporanis.

Per acabar, Fillafer va concloure que malgrat les seves successives fragmentacions i ramificacions que es van materialitzar amb la caiguda de l’imperi al 1918, això no suposà l’esvaniment d’unes dinàmiques d’ordre mundial que es van construir al seu voltant, durant els seus gairebé 400 anys de vida. Finalment, una ronda de preguntes va acabar d’amenitzar la vetllada.

Si en voleu saber més, podeu recuperar la xerrada al nostre canal de Youtube.

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)
coorganitzat amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona
Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

“Eduard Fontserè: Físic, meteoròleg i dinamitzador cultural”

Ponent: Antoni Roca (UPC i IEC)

Dimarts 20 d’abril de 2021, 20h.

Sessió per youtube

Al llarg dels seus 100 anys de vida, Eduard Fontserè va marcar de manera profunda diversos camps de la ciència, inclosa la modernització de les institucions. Fontserè es formà com a físic i inicià la seva carrera com astrònom. Ja a final de segle XIX, començà la seva activitat en meteorologia, que culminà amb la creació del Servei Meteorològic de Catalunya el 1919. Fou professor de la Universitat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, de l’Institut d’Estudis Catalans i promotor de societats científiques. Després de la guerra civil, la seva figura prengué una dimensió cívica, com a representant viu d’una època de cultura democràtica.

A càrrec de Antoni Roca, Físic de la UPC i de l’IEC.

Totes les conferències d’aquest cicle són online i es fan el dimarts a les 8 del vespre.