sarafajula

Col·loquis de la SCHCT

Cicle a Granollers: Natura a la Biblioteca

“La documentació dels herbaris històrics a Catalunya”

Neus Ibáñez i Laura Gavioli de l’Institut Botànic de Barcelona 

Dijous, 29 de novembre de 2018, 19h. 

Museu de Ciències Naturals de Granollers

En aquesta xerrada descobrirem com els arxius documentals ajuden a entendre millor els herbaris històrics que encara es conserven a institucions com l’Institut Botànic de Barcelona. Llibretes de camp, correspondència, anotacions, etiquetes… tots aquests documents, i molts d’altres, han permès les investigadores Neus Ibáñez i Laura Gavioli reconèixer les lletres dels científics i recol·lectors, contrastar les dates i localitats de les troballes, establir quins botànics van classificar les plantes… i molts altres detalls que ens porten a descobrir les complexitats de la recerca botànica i el treball realitzat pels investigadors al llarg de la història.

Durant la sessió, també es mostrarà al públic l’herbari del què va ser director del Zoològic de Barcelona i fundador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Antoni Jonch i Cuspinera. L’herbari, que es conserva a la biblioteca d’aquest museu, va ser elaborat per Jonch quan era estudiant de Farmàcia a Madrid en els anys previs a la Guerra Civil Espanyola. Jonch va pertànyer a una de les últimes promocions que van tenir com a professor al reconegut botànic català Josep Cuatrecasas i Arumí, ser director del Jardín Botánico de Madrid, conseller del ministeri de Sanitat de Frederica Montseny durant la Guerra, i que es va haver d’exiliar als Estats Units.

 

Ponents: Neus Ibáñez i Laura Gavioli, totes dues de l’Institut Botànic de Barcelona. 

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Com arribar: Tren Rodalies R2 – Granollers Centre, aquí teniu els HORARIS.

Podeu agafar el tren a Sants, Passeig de Gràcia, Clot o Sant Andreu Comtal.

Un cop a Granollers Centre, el Museu és a 6 minuts caminant, com podeu veure en aquest MAPA.

Dia i lloc de la activitat: Dijous, 29 de novembre de 2018, 19h.

Més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019) 

Cicle

En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918) / In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath

Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges

Ponent: Leo van Bergen, The Netherlands Institute for Military History/Dutch Veterans Institute (Hague)

 Dia: Dimecres 21 de novembre de 2018, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaza Cisneros, 4, Valencia.

Resum del cicle: La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats. Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres. En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional. El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques

Organitza: Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga (CSIC, Barcelona).

Retransmissió en streaming a: http://reunion.uv.es/hcc2

Més informació: http://www.leovanbergen.nl/

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019

Col·loquis SCHCT

Cicle: Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

 “Nombres en viaje. La gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno”

Irina Podgorny

Facultad y Museo de Ciencias Naturales, Universidad Nacional de La Plata, Argentina.

Dia: Dijous, 22 de novembre de 2018, 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme, 47, Barcelona. Sala Pi i Sunyer.

 

Resum: En el mundo de las sustancias medicinales, el historiador se encuentra con nombres de remedios que, aunque conserven, asociado a ese nombre, sus propiedades curativas,  se aplican a distintas sustancias y cosas.

Así, la llamada “uña de la gran bestia” aparece en los libros de recetas como un elemento anti-epiléptico pero que, lejos de reducirse a un único origen, pueden referirse, según los continentes, a las pezuñas del alce, a las del tapir americano o las de algunos antílopes africanos.

Sin contar los compuestos botánicos, solo en el campo de la materia médica mineral y animal, este ejemplo se repite innumerables veces: la denominación piedras de serpiente, de águila o del trueno (hachas prehistóricas, incluyendo las de bronce) conecta cosas que los sistemas taxonómicos del siglo XIX separaron para siempre.

En este coloquio, analizando estos casos y refiriéndome también a estudios de otros investigadores, me interesa plantear los problemas metodológicos que surgen al tratar de seguir los itinerarios de esos nombres y de los objetos que ellos designan. Usados en la materia médica, hoy se conservan no solo en las colecciones de los museos más diversos (mineralogía, farmacia, zoología, historia del arte, etnología y folklore) sino también en las farmacopeas de la llamada “medicina popular”.

Organitza: Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás (dins del cicle “Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”)

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

Institut d’Estudis Catalans

Servei de Suport a la Recerca

Carrer del Carme, 47 | 08001 Barcelona

Coordinadors: Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás

Resum:

Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el potencial explicatiu de la cultura material de la ciència, és a dir, sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència, així com les condicions i contextos de les exhibicions d’objectes i materials científics. Aquesta edició del cicle torna a plantejar tres sessions amb especialistes que tenen molt a dir sobre aquestes qüestions.

El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en diferents objectes. En primer lloc, proposem la sessió d’Irina Podgorny, que pren en consideració noms que han estat representats per diferents objectes i que han servit a diversos propòsits terapèutics. La cerca d’aquesta materialitat dóna lloc a una varietat d’itineraris, derivada d’una miríada de usuaris, d’objectes i d’espais i, per tant, de significats. En segon lloc, proposem la sessió de José Ramón Marcaida, que examina el gabinet de curiositats de Juan de Espina, al Madrid del segle XVII, formada per un conjunt heterogeni de materials. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de Pietro Conte per tal que expliqui la seva recerca sobre els caps de cera de la col·lecció del, recentment reobert, Museu d’Antropologia Criminal de Cesare Lombroso, a Torí, i la seva complexa ubicació com a objectes amb usos científics i/o estètics.

 

Col·loqui 1

Irina Podgorny (Facultad y Museo de Ciencias Naturales, Universidad Nacional de La Plata, Argentina) https://arqueologialaplata.academia.edu/IrinaPodgorny https://www.researchgate.net/profile/Irina_Podgorny

Títol: Nombres en viaje: la gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno

Resum: En el mundo de las sustancias medicinales, el historiador se encuentra con nombres de remedios que, aunque conserven, asociado a ese nombre, sus propiedades curativas,  se aplican a distintas sustancias y cosas.

Así, la llamada “uña de la gran bestia” aparece en los libros de recetas como un elemento anti-epiléptico pero que, lejos de reducirse a un único origen, pueden referirse, según los continentes, a las pezuñas del alce, a las del tapir americano o las de algunos antílopes africanos.

Sin contar los compuestos botánicos, solo en el campo de la materia médica mineral y animal, este ejemplo se repite innumerables veces: la denominación piedras de serpiente, de águila o del trueno (hachas prehistóricas, incluyendo las de bronce) conecta cosas que los sistemas taxonómicos del siglo XIX separaron para siempre.

En este coloquio, analizando estos casos y refiriéndome también a estudios de otros investigadores, me interesa plantear los problemas metodológicos que surgen al tratar de seguir los itinerarios de esos nombres y de los objetos que ellos designan. Usados en la materia médica, hoy se conservan no solo en las colecciones de los museos más diversos (mineralogía, farmacia, zoología, historia del arte, etnología y folklore) sino también en las farmacopeas de la llamada “medicina popular”.

Data: 22 de novembre de 2018, 19:00-21:00.

Irina Podgorny, “Nombres en viaje: la gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno”

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Pi i Sunyer. (No Streaming).

Data 2: 24 de gener de 2019, 19:00-21:00.

José Ramón Marcaida, “La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina”.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer

 

Col·loqui 2

José Ramón Marcaida (University of St. Andrews, Scotland), Lecturer in Art History, School of Art History: https://risweb.st-andrews.ac.uk/portal/en/persons/jose-ramon-marcaida-lopez(b336a21c-e4d3-4e47-a126-6d736c1f4832).html

Títol: La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina.

Resum:

Célebre por sus hábitos extravagantes y, sobre todo, por su misteriosa casa-colección situada en el centro de Madrid, la figura de Juan de Espina constituye un caso singular en la historia cultural del Seiscientos español. El objetivo de mi presentación es explorar la trayectoria de este personaje desde la perspectiva de la historia de la ciencia y la tecnología, a través del estudio de algunos objetos de su colección. Entre ellos se incluiría la famosa “silla grandiosa”, objeto de frecuentes alusiones en obras literarias, así como todo tipo de naturalia y artificialia: desde autómatas e instrumentos musicales a pinturas de artistas de renombre y dos volúmenes de manuscritos de Leonardo da Vinci.

Data: 24 de gener de 2019, 19:00-21:00.

José Ramón Marcaida, “La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina”.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer

 

Col·loqui 3

Pietro Conte (Universidade de Lisboa) https://lisboa.academia.edu/PietroConte

Títol: Different waxes, different gazes: On the aesthetics of ceroplastics.

Resum:

Some very different kinds of objects often fall under the same label of “anatomical wax modelling” simply because 1) they are actually made of wax and 2) they are shaped, modelled, or retouched by an artist or artisan. Yet when focusing ​​not only on what these objects concretely are, but also on how the​​y are ​perceived and experienced, irreconcilable differences emerge. In my talk I will particularly focus on the collection of wax heads preserved at the ​recently reopened Cesare Lombroso’s Museum of Criminal Anthropology in Turin, considering them as an ambiguous middle-way between two different types of wax objects: the so-called “anatomical Venuses” ​​​(prompting what I would define as an “aesthetic-typifying” gaze) and the moulages (requiring on the contrary a “scientific-individualizing” gaze​​).

Data: 21 de febrer de 2019, 19:00-21:00.

Pietro Conte, “Different waxes, different gazes: On the aesthetics of ceroplastics”

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Pi i Sunyer.

 

Activitat divulgativa prevista:

Com en altres edicions del mini-cicle “Objectes perduts”, comptem amb la idea de fer entrevistes a les nostres convidades. Es poden veure, per exemple, al blog “Anatomies urbanes” dins d’una sèrie amb el títol “Hablamos con” les tres entrevistes a les tres convidades del mini-cicle del curs passat 2017-2018, i també es podran veure aviat al web de la SCHCT:

https://gabmusanablog.wordpress.com/2018/02/19/hablamos-con-natasha-ruiz-gomez/

https://gabmusanablog.wordpress.com/2018/02/12/hablamos-con-maria-jose-gale/

https://gabmusanablog.wordpress.com/2017/12/11/hablamos-con-chloe-sharpe/

“In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath”.

Coordinadors:

Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona [1]  (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga[2] (CSIC, Barcelona).

[1] Investigador responsable del projecte “Salud, desastres y cooperación internacional en tiempo de crisis. Europa 1913-1945” (MINECO-HAR2017-82366-C2-1, 2018-2021).[2] Investigador responsable del projecte “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (MINECO-HAR2015-67723-P, 2016-2018).

Resum:

La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats.

Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres.

En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional.

El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques. Tindrà lloc a la sala de conferències del Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, de la Universitat de València, durant els mesos de novembre i desembre de 2018, just coincidint amb el centenari de l’Armistici. Estaran protagonitzats per quatre experts en el camp de la medicina de guerra i del període d’Entreguerres, que es desplaçaran en avió a València des d’Alemanya (Iris Borowy), Anglaterra (Fiona Reid), Holanda (Leo van Bergen) i Suïssa (Valérie Gorin). Les pernoctacions es farien en el Col·legi Rector Peset de la Universitat de València.

Ruiz-Castell, Pedro. La Gran Guerra i la recerca científica i tecnològica. Afers, 82 (2015): 647-662.

Ponents:

  1. Leo van Bergen

The Netherlands Institute for Military History/Dutch Veterans Institute (Hague).

Autor de Before my helpless sight: suffering, dying and military medicine on the western front, 1914–1918 (Ashgate, 2009); i de “Medicine and Medical Service”. A: International Encyclopedia of the First World War (2014).

Director de la revista Medicine, Conflict and Survival (abans, Medicine and War)

http://www.leovanbergen.nl/

  1. Valérie Gorin

Centre d’Enseignement et de Recherche en Action Humanitaire de Genève.

Autora (amb JF. Fayet i S. Prezioso) de Echoes of October. International Commemorations of the Bolshevik Revolution 1918-1991 (Lawrence & Wishart, 2007).

https://www.lwbooks.co.uk/book/echoes-of-october

http://www.cerahgeneve.ch/cerah/faculty-staff/academics/dr-valerie-gorin

  1. Fiona Reid

University of South Wales, Regne Unit.

Autora del llibre Medicine in First World War Europe. Soldiers, Medics, Pacifists (Bloomsbury Academic, 2017).

  1. Iris Borowy.

Center for the History of Global Development, Shanghai University.

Autora de Facing illness in troubled times: health in Europe in the interwar years, 1918-1939 (Peter Lang, 2005) i editora (amb Wolf  D. Gruner) de Coming to Terms with World Health: The League of Nations Health Organisation 1921-1946 (Peter Lang, 2009).

 

21 Novembre 2018, 16:00.

Leo Van Bergen. Modera: Àlvar Martínez-Vidal. “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

28 Novembre 2018, 16:00.

Valérie Gorin. Modera: Xavier García Ferrandis. “Visual representations  of the medical and humanitarian assistance to the wounded and to the invalids”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

12 Desembre 2018, 16:00.

Fiona Reid. Modera: Josep Lluís Barona. “Modern medicine and old-fashioned drink and drugs: coping with wounds, disease and trauma on the Western Front”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

19 Desembre 2018, 16:00.

Iris Borowy. Modera: Josep Lluís Barona. “From disaster to cooperation: the paradoxical role of World War I in international public  health”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

Activitat divulgativa prevista:

Cicles de cinema simultanis dedicats al tema de la ciència i la guerra en la sala d’actes del Palau de Cerveró, en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.