sarafajula

Enmig de la crisi pandèmica de la COVID-19, acompanyada d’una crisi indentitària preexistent en la disciplina d’història de la ciència, neix el cicle Global History of Science Seminar (GHOSS) amb la intenció d’establir vincles de diàleg entre passat i present. El GHOSS té una naturalesa dual. Per una banda, s’imparteixen seminaris tant de la mà d’experts en història global com d’investigadors que treballen específicament en història global de la ciència. D’altra banda amb l’objectiu d’integrar la història de la ciència dins de la història global ,els coordinadors Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galán (UAB), han apostat per un reading group, o club de lectura, que té lloc amb periodicitat mensual a Barcelona. En aquest context, el passat 17 de desembre de 2020 tingué lloc la conferencia “The global history of science: what it is and what is isn’t”, a càrrec de Lissa Roberts, professora emèrita d’història de la ciència (University of Twente). La xerrada es desenvolupà entorn a diverses preguntes, però el fil conductor el marcà especialment la inaugural: Són la historia global i la historia de la globalització sinònimes?

Crònica de The global history of science 17/12/2020

Diapositiva inaugural de la sessió de Lissa Roberts

Abans d’aventurar-se a respondre qüestions, Roberts situà als seus oients contextualitzant-se a ella mateixa i a la seva recerca. Per a fer-ho va recórrer al concepte de “Knowledge in transit”, o coneixement en moviment, materialitzat a través de la circulació d’objectes científics arreu del món, a través de la qual es produïa la universalització i estandardització de la ciència. Aquesta famosa idea fou presentada per James Secord en el cinquè congrés britànic-nord-americà que tingué lloc a Canadà l’any 2004. Aquesta ponència representà un punt de partida per a Roberts -qui es considera “només una historiadora europea”-, que cinc anys després plasmaria les seves primeres reflexions sobre la situació de les ciències en la història global en el seu article Situating science in global history: Local exchanges and networks of circulation. Aquestes idees també queden paleses en el llibre The brokered world: Go betweens and global intelligence, que publicà el mateix any juntament amb els seus col•legues historiadors Simon Schaffer, James Delbourgo i Kapil Raj.

Amb l’objectiu de respondre a la qüestió dicotòmica entre història global i història de la globalització, la Lissa va apel·lar als orígens de la segona, un fenomen iniciat a principis del segle XIX. Si profunditzem en la freqüència d’ús del terme “globalització”, veurem que la paraula es començà a utilitzar a la dècada del 1980, i en canvi va començar a disminuir a partir del 2003, quan paral·lelament va aflorar el terme contrari, “deglobalització”, que s’ha popularitzat en els últims anys. A partir d’aquest petit estudi de cas, Roberts va concloure que la globalització no és un fet únicament lligat als poders polítics i econòmic, sinó també un fenomen històric associat als efectes de les expansions i integracions polítiques, cada vegada més globals, de base econòmica i sociocultural. En altres paraules, un conjunt de desenvolupaments fonamentals que proporcionen un rerefons a les nostres pròpies vides i a la vida del planeta.

Després d’abordar el paper de la globalització, Roberts s’endinsà en el rol de la història global. En aquest sentit, tot i que hi ha historiadors que asseguren que aquesta s’inicia en paral•lel amb la globalització al segle XIX, juntament amb la professionalització, la industrialització, i la burocratització a àmplia escala, la Lissa hi discrepà. Per a Roberts, acceptar aquesta idea implica interpretar el desenvolupament històric en unes àrees geogràfiques concretes, invisibilitzant-ne aquelles menys canònicament estudiades. Un exemple seria la invisibilització de les contribucions xineses a la ciència global durant l’edat mitjana, un període molt anterior a la professionalització de la ciència del segle del segle XIX.

Finalment, cal destacar que, més enllà del tema central, durant el col·loqui es varen tractar temes molt diversos, que abraçaren des del rol de les entitats no-humanes en la història global de la ciència , passant pel balanç entre virtuts i inconvenients de la història comparativa i el dilema de la politització i la despolitització de la ciència. Finalment, la vesprada tancà amb un torn de preguntes, on el públic va tenir la possibilitat de plantejar tot tipus de dubtes i inquietuds.

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) impulsa un mitjà i un canal de comunicació basat en la idea de conèixer quin paper juguen les dones a la història de la ciència.

El títol de la sèrie FEM ciència? intenta fer reflexionar sobre com es correlacionen entre si la ideologia de gènere i la ciència, com aquesta construcció funciona a la nostra societat i afecta a les persones i a la pròpia ciència. D’aquesta manera, a partir de les entrevistes, es pretén cridar l’atenció a temes de reflexió col·lectiva obligada. Es publica en motiu de l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la ciència, i exposa la necessitat de mostrar una visió general de la situació de les dones en la investigació, tenint en compte diferents factors que han dificultat i que continuen dificultant el progrés tant en l’àmbit laboral com personal de les dones.


ENTREVISTA A MONTSERRAT CABRÉ (1.03.2021)

Darrere l’impuls de la jornada de l’11 de febrer, hi ha la força de les científiques, però també el poder i l’autoritat de la ciència i la seva capacitat d’usurpació d’espais socials

 


ENTREVISTA A AMAIA FERNÁNDEZ DE GOROSTIZA (25.02.2021)

Las representaciones y las explicaciones sólo estaban dadas a través de cuerpos de varones. Sólo aparecían los cuerpos de mujeres como la diferencia

 


ENTREVISTA A SARA FAJULA (22.02.2021)

Com en totes les ciències, en medicina ens trobem amb el sostre de vidre que fa que hi hagi moltes dones a l’atenció primària, però quan són càrrecs costa més

 


ENTREVISTA A MARTA JORDI (18.02.2021)

Hi ha un gran entramat de circumstàncies subjectives, intangibles i per vèncer tot açò és important generar referents

 


ENTREVISTA A JUDIT GIL FARRERO (15.02.2021)

“La investigació és una carrera de resistència a nivell psicològic i econòmic: et pots permetre el luxe de ser una persona precària quan passes de llarg dels 30?

 


ENTREVISTA A EMMA SALLENT (11.02.2021)

Construïm casos, mirem quin problema hi ha, recuperem dones, però no construïm una història de la ciència inclusiva

Il·lustració 1: Portada del llibre Medio Ambiente y Salud

Il·lustració 1: Portada del llibre Medio Ambiente y Salud

CRÒNICA. MEDI AMBIENT, SALUT I GÈNERE

Núria Pujol

El passat 26 de novembre de 2020 vam anar d’excursió a Olot sense sortir de casa. A les 7 de la tarda tenia lloc la darrera conferència del cicle “Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental” de l’observatori d’Humanitats en medicina de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

El cicle, encapçalat pel col·loqui entorn al famós llibre Primavera Silenciosa de l’activista nord-americana Rachel L. Carson (1962), va tancar de la mà d’una altra pionera. Es tracta de la metgessa i ex-diputada al Parlament de Catalunya (1996-2006) Carme Valls, experta en temes de salut ambiental i gènere. En el seu cas va publicar, el 2018, el llibre Medio Ambiente y salud: Mujeres y hombres en un mundo de Nuevos riesgos al 2018.

La Carme arrancà la seva ponència “Medi ambient, salut i gènere” precisament citant el llibre de la seva predecessora, Rachel Carson, qui posà sobre la taula per primera vegada els efectes dels tòxics ambientals sobre la natura i els animals que hi habiten. Carson va obrir així una finestra a explorar el terme “miasme”, fil conductor d’aquest cicle, en el que vàrem profunditzar ara fa un any (https://blogs.iec.cat/schct/2020/04/02/cronica-miasmes-dels-llocs-sans-i-els-llocs-malalts/). Gairebé seixanta anys després d’aquesta eclosió, sabem que els efectes nocius ens afecten de ple a les persones, i és que tots estem exposats gairebé diàriament a tòxics ambientals provinents de l’aigua, l’aire, els aliments, els cosmètics, els productes de neteja, els ambients domèstics i laborals i els camps electromagnètics. Però com penetren aquests tòxics en el nostre cos? A primera vista destaquen els dos grans mitjans de transmissió dels contaminants: l’aigua i l’aire, tan perillosos com necessaris per a la vida. A través d’aquests arriben a la nostra sang un rang amplíssim de substàncies que va des d’antibiòtics i microplàstics fins a gasos contaminants.

D’altra banda, pel que fa a l’exposició per via oral, la Carme hi va destacar les dioxines, un grup de compostos químics contaminants que es troben en el medi ambient a tot el món i s’acumulen en la cadena alimentària, principalment al teixit adipós dels animals que ingerim i els seus derivats. A Alemanya, el 2011, es van arribar a clausurar les granges de pollastres i porcs pels nivells exageradament preocupants de dioxines. Arribats a aquest punt és lògic preguntar-nos si els efectes per a la salut són realment preocupants. Doncs bé, a mode d’exemple il·lustratiu, les dioxines estan directament relacionades amb el càncer de pulmó a llarg termini i amb l’alteració de la funció hormonal endocrina a curt termini. D’altra banda, altres tòxics quotidians com ara els hidrocarburs de la benzina es vinculen amb malalties com el càncer de mama i les malalties cardiovasculars. En definitiva, totes quatre malalties molt prevalents a la nostra societat.

Il·lustració 2: Diapositiva utilitzada durant la xerrada per la il•lustrar la interacció entre els diferents factors de la contaminació de l’aire.

Il·lustració 2: Diapositiva utilitzada durant la xerrada per la il•lustrar la interacció entre els diferents factors de la contaminació de l’aire.

Però afecten a tothom per igual? El que està clar és que els tòxics afecten tant als infants com als adults. Pel que fa als nadons, fins ara el baix pes al néixer s’associava a l’estrès matern durant l’embaràs. En canvi, un estudi internacional realitzat entre Holanda i Canadà ha permès desvetllar l’associació entre els nivells de contaminació ambiental i el baix pes al néixer. Els efectes de la contaminació estan presents a les escoles situades en carrers amb alta contaminació de les metròpolis, i és que fins i tot s’ha pogut vincular amb un major nivell de deficiència cognitiva en els seus escolars. Però la Carme va anar més enllà, per a situar-nos en les diferències en clau de gènere. Valls trobà la primera evidència de la seva línia de recerca en una explosió en una fàbrica d’herbicides l’any 1976 a Seveso (Itàlia). Un any més tard es va observar que només naixien nenes. L’explicació rau en que alts nivells de dioxines poden alterar la funció hormonal, i en aquest cas van actuar de manera diferent en ambdós sexes. Mentre els nens directament no es van poder gestar, els efectes en les nenes van trigar dotze anys a dilucidar-se, l’edat en que les nenes nascudes els mesos posteriors a l’explosió van doblar la taxa d’endometriosi -malaltia hormonal ocasionada per teixit uterí ectòpic. Quan la Carme profunditzà en els efectes negatius de les dioxines -i d’altres químics ambientals- per a ambdós sexes, ens explicà que degut a la seva funció de disruptors endocrins actuen de manera més severa en dones amb nivells hormonals elevats. Típicament afecten a dones joves, amb menstruacions abundants i alts nivells d’estrès, que solen presentar una tríada de malalties bastant comú: fatiga crònica, fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple. Tanmateix, també són comunes les malalties relacionades amb l’hormona de creixement.

Finalment, la Carme ens va oferir una visió global de la situació actual dels estudis de medi ambient i salut. En les darreres dècades no han parat de créixer les publicacions de treballs immersos en la temàtica de medi ambient i salut, tant a nivell local com internacional. Entre les publicacions que evidencien la necessitat d’un canvi de model destaquen les del Centre d’Investigació en Epidemiologia ambiental (CREAL) i l’institut Carlos III al 2013, que correlacionava la mortalitat per càncer amb el fet de residir pròxim a una incineradora. Respecte a la relació de causalitat existent entre malalties endocrines i tòxics, darrerament hi ha hagut alguns avanços com ara la Declaració de Diamanti, que afirma que l’exposició a tòxics ambientals comporta un risc endocrí. En aquesta mateixa línia, al 2012 l’OMS va redactar un primer document anomenat “estat de la ciència dels disruptors endocrins”, però tal i com remarcà la Carme, encara ens queda molt camí per recórrer.

Per acabar la Carme va convidar als seus oients a fer preguntes. La primera vingué de part del moderador del col·loqui. La pregunta fou si és possible establir una relació entre les tres patologies endocrines i un entorn laboral concret, i si hi havia dades d’aquestes patologies estratificades per sexe.

Il·lustració 4: Carme Valls contestant les preguntes dels oients durant el col·loqui

Il·lustració 4: Carme Valls contestant les preguntes dels oients durant el col·loqui

La resposta va ser que tot i que s’ha de conscienciar als investigadors de la necessitat de segregar per sexe, el que se sap és que afecten de manera molt més severa a les dones, i cal parar especial atenció en les dones embarassades que treballen en hivernacles. El predomini és femení perquè qualsevol tòxic ambiental penetrarà més en un organisme amb nivells hormonals molt disparats, és a dir, dones joves amb menstruacions més abundants són les més afectades. Respecte a la tríada de malalties, se sap que la fatiga crònica té més relació amb l’exposició viral, la sensibilitat química es relaciona més estretament amb l’exposició a tòxics, i la fibromiàlgia amb carències vitamíniques, com la vitamina D. D’altra banda preguntes de caire més purament clínic com la recomanació de l’ús d’anticonceptius hormonals i la millor manera d’abordar les malalties van aparèixer al llarg del torn de preguntes.

Il·lustració 5: Moderador del col•loqui i representant de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa durant el torn de preguntes

Il·lustració 5: Moderador del col·loqui i representant de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa durant el torn de preguntes

Finalment la Carme va concloure que quan estudiem el dolor el cansament, la memòria o l’ansietat, ho hem de situar en un conjunt de condicions de vida i de treball, i eixamplar les mirades tenint en compte tots els col·lectius i totes les edats.

La vetllada posà el punt i final a un cicle de salut ambiental en unes condicions ben diferents de les que s’inicià fa un any abans de la pandèmia de la COVID-19 sacsegés les nostres vides. Sembla, si més no, un bon moment per començar-se a plantejar altres maneres de viure…

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Situating space technology between lab and field sciences

“The smallest unit of landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites”

Ponent: Chunglin Kwa (University of Amsterdam)

Dimecres 17 de febrer de 2021, 16h.

Sessió online, amb inscripció prèvia (abans 14:00 del 17/02/21) 

(atenció, per motius de ciberseguretat cal inscriure´s abans de les 14:00 del 17/02/21. Aquesta inscripció és gratuïta i les persones inscrites al seu correu electrònic rebran, després de les 14:00, l´enllaç Zoom per a poder atendre el seminari. Per favor, reviseu també la bústia de correus no desitjats si l´enllaç no ha arribat abans del col·loqui).

Chunglin Kwa teaches history of science and philosophy of science at the University of Amsterdam. He has published numerous studies on the history of the environmental sciences, addressing subjects such as Big Ecology, the concept of the landscape, and ecological complexity. Another research subject of his is into the notion of different styles of science. He is author of Styles of Knowing (2011), and more recently, What is Truth? A new philosophy of science of the sciences and the humanities (2018).

Coordinadora: Gemma Cirac-Claveras (UPF).

Resum del cicle: Historians of 20th Century science have portrayed a time when science was organized along the lines of a modern division between field and laboratory sciences. It has been described that many scientific and technical institutions, professions and funding organisations rejected the field as an outmoded and second-class arena in contrast with the promise of modern laboratory physics. Earth-orbiting satellites (and space technologies more broadly), usually portrayed as hallmarks of modernity and paradigmatic examples of Big Science, belong to this imagined laboratory science. The three lectures proposed in this cycle, instead, make a plea for reading satellite history also as part of field sciences practices tradition.

This cycle of conversations aims to discuss one of the key questions to the history of 20th century science: the demarcation between lab and field sciences. How these boundaries are negotiated? Why and by whom exactly? How are they contested, modified, or perpetuated? What stories do they tell us?

Program:

  • 3 February 2021, 16h: Kristine C. Harper, “Eyes looking up, eyes looking down: blurring the field/lab boundary in meteorology”
  • 10 February 2021, 16h: Sebastian V. Grevsmühl, “Exploring the borders of lab and field sciences in Antarctica: Which lessons for remote sensing through satellites?”
  • 17 February 2021, 16h: Chunglin Kwa, “The smallest unit of landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites”

FEM ciència?

Propostes de la SCHCT per conèixer quin paper juguen les dones a la història de la ciència

La sèrie d’entrevistes FEM ciència? proposa reflexionar sobre un eix comú: les dones i la història de la ciència, la tècnica i la medicina. A partir de les entrevistes, volem conèixer la imatge que tenen algunes historiadores de la ciència de la pròpia disciplina i quin paper hi juguen les dones.

El títol de la sèrie intenta fer reflexionar sobre com es correlacionen entre si la ideologia de gènere i la ciència, com aquesta construcció funciona a la nostra societat i afecta a les persones i a la pròpia ciència.

Aquesta sèrie es publica en motiu de l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la ciència, i exposa la necessitat de mostrar una visió general de la situació de les dones en la investigació, tenint en compte diferents factors que han dificultat i que continuen dificultant el progrés tant en l’àmbit laboral com personal de les dones.

Commemoracions com la comentada i el 8 de març, Dia de la Dona, han de servir per cridar l’atenció a temes de reflexió col•lectiva obligada. Per això les entrevistes començaran abordant dues qüestions fonamentals: és la història de la ciència sexista? Quin paper tenen i haurien de tenir les commemoracions com l’11F o el 8M?

Les informacions contingudes en aquestes entrevistes representen els punts de vista de les persones entrevistades. No són expressió oficial de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica. Aquest projecte ha sigut portat a terme per Mar Rivera Colomer, en el marc del Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica de l’Institut interuniversitari López Piñero. Agraïm la supervisió i recolzament de Júlia Massó, Josep Simon, Ignacio Suay i Alfons Zarzoso.

Nota de premsa en PDF

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica