sarafajula

Les mèdiums en la història de la ciència: ments i cossos intervinguts

Dilluns 7 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca El Clot – Josep Benet.

A càrrec d’Andrea Graus, Institució Milà i Fontanals, CSIC

Ciència i espiritisme ens semblen conceptes oposats, però no sempre ha estat així. Cap al final del segle XIX i principi del XX, les mèdiums espiritistes van ser al centre de grans debats, com la histèria i l’inconscient. Científics, majoritàriament metges, inclosos premis Nobel, van organitzar experiències amb mèdiums en institucions acadèmiques d’Europa i els Estats Units. Eusapia Palladino, Eva Carrière o Hélène Smith es van transformar en subjectes experimentals. La investigació sobre els fenòmens espiritistes va generar noves formes de pensar i controlar les ments i els cossos de les mèdiums, atribuint-los trastorns de la personalitat i expulsant-les del debat sobre les seves vivències.

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) col·labora amb les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona

 

Del 24 de gener al 14 de març de 2022

En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.

Cicle coordinat per Miquel Carandell

Programació

Entrevista a Bárbara Kirsi Silva (03.02.2022)

A los seres humanos nos gustan mucho los rankings, y no son más que construcciones discursivas, pero se instalan muy bien en la construcción identitaria.”

En aquesta entrevista parlarem amb Bárbara Kirsi Silva sobre la història de l’astronomia, el paper que té aquesta en la construcció identitària de Xile i com influeix l’espacialitat del país. També parlarem de la convergència de coneixements i la seva masculinització.

La lluita pel dret a la planificació familiar
Dilluns 31 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia.

A càrrec de Sara Fajula Colom, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya / Col·legi de Metges de Barcelona.

El dret a la planificació familiar i l’accés a l’anticoncepció va ser una de les reivindicacions dels moviments socials de les dones sorgits durant la transició democràtica. El control de la natalitat estava prohibit pel règim franquista des del 1941. I va ser al principi de la dècada de 1970 quan el moviment feminista, amb la implicació de professionals de la medicina, va lluitar per la construcció d’una nova vida per a les dones basada en el control del seu cos i la seva maternitat, mitjançant la legalització dels mètodes anticonceptius i una transformació del sistema sanitari català. Aquesta transformació es va fer a través de la creació de nous espais d’atenció mèdica a totes les dones, els anomenats centres de planificació familiar, on es va donar educació sanitària, sexual i contraceptiva i també es va oferir una assistència ginecològica fonamentada en una nova medicina preventiva i d’atenció integral a les dones.

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) col·labora amb les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona

 

Del 24 de gener al 14 de març de 2022

En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.

Cicle coordinat per Miquel Carandell

Programació

Capítol 15

Alimentació i salut

Dieta i racionament
La importància de l’alimentació en temps de crisi.
Per Josep Lluís Barona Vilar (IILP-UV)

José María Bengoa Lecanda
El compromís social en la lluita contra la fam: lluitar, saber i servir.
Per Josep Bernabeu-Mestre (UA)

Conservants i colorants
El frau alimentari als congressos internacionals de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Per Ximo Guillem Llobat (IILP-UV)

El densímetre
Un instrument controvertit en l’establiment d’estàndards de qualitat per als aliments.
Per Ximo Guillem Llobat (IILP-UV)

Tadasu Saiki
Polítiques de salut i diplomàcia internacional.
Per Josep Lluís Barona Vilar (IILP-UV)

Accés capítol 14

Col·loquis de la SCHCT (2021-2022)

Cicle: Technology & Capitalism

“Material Political Economies: From High-Frequency Trading to Online Advertising”

(co-organitzat amb l’IHC-UAB)

Donald MacKenzie (University of Edinburgh)

Dimecres 27 de gener 2022, 18.30h. (CET)

Sessió online (link)

Coordinadors: Jaume Sastre-Juan i Eóin Phillips

‘Material political economy’ is a perspective on finance (and similar economic activities) that takes all three of those words seriously. It probes the material foundations of economic life; examines the politics of those foundations (both in the actor-network theory sense of ‘material politics’ and in the effect on, e.g., finance’s materiality of the interaction between finance and the political system); and is attentive to mundane but deeply consequential economic processes, including rent-seeking.

The main case that will be examined is automated, ultrafast high-frequency trading or HFT. Among the effects of HFT’s extreme speed are surprising vulnerability to everyday material phenomena (rain, even bird droppings) and an exquisite sensitivity to the precise location of equipment. In HFT, the speed of light in a vacuum is no longer simply a theoretical limit but a practical constraint, and this makes HFT’s materiality above all a spatial materiality.

Two other cases will be discussed more briefly: bitcoin, which has a structural similarity to HFT, but one whose material manifestation is quite different; and online advertising, with its intimate material political economy, in which devices that we consider personal can act in surprising ways. Your phone, for example, may itself be conducting auctions for your attention.

Donald MacKenzie is a sociologist of science and technology at the University of Edinburgh, where his research focuses on the material foundations of economic activities such as financial trading and online advertising. His book, Trading at the Speed of Light: How Ultrafast Algorithms are Transforming Financial Markets, was published by Princeton University Press in May. His earlier books include Inventing Accuracy: A Historical Sociology of Nuclear Missile Guidance (MIT Press, 1990) and An Engine, Not a Camera: How Financial Models Shape Markets (MIT Press, 2006).