sarafajula

La «Venus anatòmica» obre les noves «Cròniques de ciència,» un projecte de comunicació audiovisual de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica

A la primera «crònica de ciència», la Venus Anatòmica suggereix, mitjançant una estètica seductora, un viatge a les representacions del cos nu de la dona, a la construcció de la masculinitat, a les anatomies humanes itinerants, a les exhibicions als museus anatòmics instal·lats a les universitats i a les fires, a les mirades controlades i descontrolades de públics formats per homes. Del segle XVIII a l’actualitat, les Venus Anatòmiques comprometen la construcció de la mirada androcèntrica contemporània. La ciutat de Barcelona va ser escenari fecund de diverses Venus Anatòmiques. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà d’Alfons Zarzoso.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis de la sèrie amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

Premi Antoni Quintana i Marí per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori

Antoni Quintana i Marí, mestre i químic.

L’objectiu del premi és despertar l’interès per l’estudi i la recerca de la història de la ciència i de la tècnica entre els estudiants d’ensenyament secundari.

Hi poden participar tots els centres d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori (batxillerat i cicles formatius) dels Països Catalans presentant els treballs dels seus alumnes. Els originals han d’ésser inèdits i redactats en català.

Els treballs que es presentin al premi han de ser fruit de la recerca, individual o col·lectiva i tutelada, que els estudiants duen a terme com a part del seu currículum. Els treballs han de versar sobre aspectes de la història de la ciència, de la medicina i de la tècnica en qualsevol dels seus àmbits temàtics, cronològics i geogràfics.

El format i l’extensió dels treballs són lliures.

Més informació 

Quatre noves «Cròniques de ciència»

produïdes per la SCHCT,

donen a conèixer la cultura material de la ciència en format audiovisual

«Cròniques de ciència» és un projecte de comunicació audiovisual de la cultura material de la ciència de la SCHCT, Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.
Les noves «cròniques» narren històries sobre les «venus anatòmiques», el «fòrceps i l’art del part,» un «observatori astronòmic» a la ciutat i les «deixalles colgades» a Montjuïc i al Garraf.

A través dels objectes i dels espais, podem donar a conèixer històries sobre la ciència, la tecnologia, la medicina i ambientals? Aquesta és la motivació de la SCHCT, sota la iniciativa i direcció d’Alfons Zarzoso, a l’impulsar aquest projecte de comunicació audiovisual que fixa la mirada en l’ús de la cultura material per explicar històries basades en la recerca històrica actual en aquests camps. La intenció és posar en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes i del material gràfic i la documentació, alhora que es plantegen dubtes i reflexions.

La iniciativa va arrencar l’any 2018 amb la producció d’un parell de vídeos centrats, el primer, en l’espai de la presó, coordinat per Òscar Montero i, el segon, en l’exposició sobre tòxics invisibles, coordinat per José Ramon Bertomeu. Els podeu recuperar en aquest enllaç.
En la nova edició, Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis de la sèrie «Cròniques de ciència» amb la voluntat de seguir mostrant la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca –com són, en aquest cas, una escultura anatòmica, un instrument mèdic, un edifici científic i un paisatge de residus-, tot intentant donar una major coherència al conjunt. Els vídeos tenen una durada d’uns vuit o deu minuts, la qual cosa permet presentar els principals aspectes que envolten els «objectes» a tota mena de públic, amb una mínima profunditat.

Els especialistes que hi han col·laborat són: Alfons Zarzoso per a la «Venus anatòmica;» Sara Fajula Colom per a la càpsula dedicada al «Fòrceps i l’art del part;» Carles Puig Pla en la història sobre «L’Observatori Fabra;» i Judit Gil Farrero en el relat «De Montjuïc al Garraf: deixalles colgades.» Es donaran a conèixer setmanalment durant el proper mes de maig.

Es tracta d’una eina que ha de permetre transmetre coneixement, a partir de fils narratius basats en un objecte, un espai, una pràctica, uns actors, uns públics o un concepte científic. L’objectiu és partir de la recerca local per tal d’explicar processos de caràcter general. Finalment, el públic destinatari d’aquest material, així com els seus usos, està relacionat tant amb els estudiants o professionals en història, didàctica o comunicació de la ciència, com també en qualsevol persona interessada, des de l’estudiant d’ESO a l’universitari o bé el professorat de qualsevol cicle.

Més informació

Col·loquis de la SCHCT (2021-2022)

Cicle: “Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica: 30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

“Gender, domesticity and little slow science. The case of Agnes Pockels and the beginnings of surface science”
Brigitte van Tiggelen
(Mémosciences / Science History Institute)

Dijous 28 d’abril de 2022, 18.30h. (CEST)
Sessió online (link)

Per motius de salut de la conferenciant, Brigitte van Tiggelen, hem de cancel·lar el Col·loqui previst dins del Cicle SCHCT 30 Anys per a aquest dijous 28 d’abril. Disculpeu les molèsties.

Working in her kitchen, Agnes Pockels (1862 – 1935), a self-educated young woman living in Braunschweig (now Germany), published ground-breaking results in the nascent field of surface science in the early 1890’s. She established an experimental method to investigate the properties of thin films at the surface of water. In fact, with material found at home, she devised and assembled an instrument that would later become a standard laboratory tool and bear a man’s name: Langmuir trough (also referred to as Langmuir-Blodgett trough).

This research is part of a bigger project focused on the life and work of Agnes Pockels, taking her as a case-study to provide a better understanding of the articulation of gender, domesticity and science. Her investigations were indeed conducted at her home, and she even declined an offer to use laboratory facilities at the University of Göttingen, arguing her housewife duties didn’t allow her to move out of her household where she was required to take care of her ailing parents. Her modest publication record (15 articles and one translation in 35 years) focuses almost exclusively on surface phenomena. Only much later in life, at a time she was no longer contributing to the field, was she presented as a “founding mother” of the new discipline, when, in 1931, the Kolloid-Gesellschaft (the German colloid society) granted her a prize in recognition for establishing the standard methods in observing and experimenting with surface layers and surface films.

Her life and work are most often mentioned in the history of women in science with a narrative that underlines the domestic duties to which her gender confined her, and the belated acknowledgments from the scientific community as an inventor whose creativity laid the ground for others to pursue research in a new field. My perspective however ambitions to go beyond the individual trajectory or evaluating her exact role in the emergence of surface sciences. However remarkable the individual trajectory indeed, these narratives do not integrate a context in which the practice of sciences is occurring in domestic settings, nor does it measure the changing status of an emerging field. It will also be an opportunity to discuss regimes of scientific research such as thrifty science, slow science and little science.

Brigitte van Tiggelen is Director of European Operations at the Science History Institute, she has led Euchems’ Working Party on History of Chemistry and is organizer of the 10th ESHS Conference (Brussels, 2022). Her research fields include the periodic table, chemistry as a discipline, science popularization, and women and couples in sciences. She has recently co-edited the book Women in their Element: Selected Women’s Contributions to the Periodic System (World Scientific, 2019).

Presentació a càrrec d’Ignacio Suay (IILP-UV).

Xerrada inscrita dins del cicle especial: Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica, “30 anys d’Educació, Investigació i Professió”. La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) fou creada el 1991 com a representació col·lectiva professional i disciplinar de la història de la ciència, la tècnica i la medicina. Des de la seva fundació, a través de les seves accions ha permès impulsar el paper cívic del passat i present de la ciència, la tècnica i la medicina, el relleu generacional i la professionalització en l’àmbit geogràfic de llengua catalana i a nivell internacional.

Coordinat per Josep Simon & Alfons Zarzoso.

Capítol 12

Les epidèmies en la història

La humanitat davant les epidèmies
L’empremta de les experiències epidèmiques al passat ha deixat una gran varietat de fonts històriques per estudiar la diversitat d’epidèmies.
Per María Isabel Porras (UCLM) i Rosa Ballester (UMH)

Ignis, furca, aurum: enfrontar-se a la pesta en temps pretèrits
Cristofano Ceffini i la seua labor com a procurador de la pesta a Prato en 1630.
Per Carmel Ferragud (IILP-UV)

El Llatzeret de Maó
Va ser un bastió sanitari del Mediterrani durant els segles XVIII i XIX. Infraestructura de resguard, aïllament, quarantenes i desinfecció de persones i mercaderies.
Per Joana Maria Pujadas-Mora (UOC-CED-UAB) i Pere Salas-Vives (UIB)

Epidèmies i tecnologies
Els pulmons d’acer i les unitats de malalts crítics entren als espais hospitalaris i a la vivència occidental de la malaltia.
Per Rosa Ballester (UMH) i María Isabel Porras (UCLM)

Epidèmies: causes i efectes
Les malalties epidèmies són motors de transformació històrica, política, social, cultural, científica i econòmica.
Per María Isabel Porras (UCLM) i Rosa Ballester (UMH)

Accés: anterior capítol 11  i posterior capítol 13

XVII TROBADA SCHCT 2022

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica