sarafajula
Publicació en format d’accés obert del vol. 15 (2022) de la revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Benvolgudes i benvolguts,
La revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica [Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans] acaba de publicar en format d’accés obert el vol. 15 (2022).
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista
El número també està disponible al repositori de RACO
Col·loquis de la SCHCT (2022-2023)
Cicle: “Energy: Past & Present”
“The political economy of energy extraction:
uncontested past, controversial present”
Roberto Cantoni
(ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona)
Dimecres 21 de desembre de 2022, 18h.
Sessió online (link)
One of the main features of the 20th century, from the point of view of energy history, has been the enormous increase in the extraction of fossil energy sources: not only oil and gas in advanced capitalist countries, but also coal. This increase was made possible by several factors: firstly, the perpetuation and territorial extension of colonial exploitation logics that began well before the 20th century, in the name of the concepts of national energy security and economic growth; secondly, the development of new extraction, transport and distribution technologies, but above all exploration and processing technologies for oil and gas (think of the emergence of petrochemicals) thirdly, as shown by historians such as Timothy Mitchell, by the intrinsic qualities of oil and its transportation, which depleted the capacity of oil workers to unionise and block the transportation of this raw material; and lastly, the rise and political, economic and technological consolidation of national and international oil companies. It was a trajectory that, for more than half a century, had virtually no opponents. The situation began to change towards the end of the 1960s, with the development of the first environmental movements in the Americas and Europe. The demands of these movements gradually expanded to a global scale and a range of demands that were no longer merely localised, but systemic, global. Contemporary environmental movements no longer protest only against the construction of oil pipelines in the US Appalachians or in the Italian Puglie Mountains, dams in India’s Arunchal Pradesh or Chile’s Aysén, nuclear power plants in Germany, or the damage caused by massive oil extraction in the Niger Delta, but also for universal ideals, such as a stop to the climate crisis, the distribution of the benefits of extractive activities to the populations where these activities take place, or the demand for participation in decision-making in the energy sector: in short, demonstrating for climate and energy justice. While the first part of the seminar will be devoted to a historical overview of fossil energy extraction, the concept of energy justice, which emerged in the social sciences a decade ago, will be the focus of the second part of this seminar.
Coordinat per José Ramón Bertomeu Sánchez (bertomeu@uv.es) i Ignacio Suay Matallana (ignacio.suay@uv.es).
per Júlia Massó
Els passats 17, 18 i 19 de novembre es va celebrar la dissetena edició de la Trobada d’Història de la Ciència i la Tècnica, una iniciativa impulsada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) que promociona les recerques històriques sobre el passat científic i tecnològic, amb la inclusió de totes les activitats científiques de totes les èpoques, localitzacions i enfocaments. Enguany, emmarcada dins la Setmana de la Ciència, es va celebrar a Palma amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Durant tres dies en tres espais de la ciutat diferents (ParcBit, Edifici de Sa Riera de la UIB, i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears), investigadors i investigadores en història de la ciència van compartir idees i coneixements sobre qüestions històriques molt actuals com ara les epidèmies, ciència i el gènere, el medi ambient, l’ensenyament de les ciències i de les matemàtiques, el compromís humanitari o l’exhibició i preservació de les col·leccions científiques, entre molts d’altres.
En total, es van presentar 63 comunicacions en 10 taules temàtiques, 21 comunicacions en 4 sessions miscel·lànies, 2 vídeos documentals sobre espais històrics i 2 taules rodones a més de comptar amb 3 conferències plenàries, 3 visites guiades a llocs emblemàtics de la ciutat i 3 exposicions obertes al públic general.
1r dia: Parc Bit
La inauguració de la Trobada va córrer a càrrec del president de la SCHCT, Jesús Català, la responsable del Grup d’Història de la Salut de les Illes Balears del IUNICS-UIB, Berta Paz, el director general de Política Universitària i Recerca, el Sr. Josep Lluís Pons, el vicerector de Campus i Universitat Saludable de la UIB, el Dr. Adrià Muntaner i el gerent de la Fundació Bit (ParcBit), Antoni J. Roig. Entre tots, van destacar la importància de mirar cap al passat per entendre el nostre futur, sobretot en un present pandèmic com el que estem vivint.
Després de les paraules de benvinguda, la Dra. Marta Jordi Taltavull, coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), va encetar la seva conferència plenària, titulada «Més enllà del principi d’exclusió: pensar la història de la física quàntica des d’una perspectiva de gènere». Una conferència on va explorar com s’hauria de construir la història de la física quàntica des d’una visió de gènere, isense reduir-laaa a una suma d’heroïnes individuals. En aquest sentit, va mostrar la vida i l’activitat científica de la física i cristal·lògrafa menorquina Maria Lluïsa Canut (1924 – 2005), com a exemple típic d’una dona científica que, al franquisme, i malgrat la seva projecció i reconeixement internacional, va haver d’acompassar la seva carrera a la del seu marit, professor i investigador.
Acte seguit, es van iniciar les primeres sessions paral·leles. Entre els temes principals del primer dia hi havia l’agnotologia, dones i ciència, cultura científica, aproximacions plurals a la salut, algebrització dels segles XVI-XVIII i l’educació en la història de la ciència. El dia va acabar amb l’Assemblea general de la SCHCT on es van repassar les activitats principals que s’han realitzat durant l’any i es van discutir els objectius principals pel futur de la SCHCT.
A més, durant el primer dia, els participants van poder gaudir de l’exposició anomenada “La llana: Patrimoni, Sostenibilitat i salut: de residu a recurs”, que busca visibilitzar la llana com un recurs molt valuós i la recuperació del patrimoni de la seva manufactura des d’un enfocament sensible al patrimoni cultural, el territori, la salut i la cohesió social.
2n dia: Edifici Sa Riera
Amb l’Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a localització principal, va començar el dia amb les primeres comunicacions paral·leles, que van tractar sobre Pasqual Calbó, important personalitat històrica del segle XVIII i sobre una miscel·lània de biografies humanitàries (entre elles les històries de dones com Frida Stewart o Lucy Bryce).
Precedida d’un petit descans, va tenir lloc la segona conferència plenària de la Trobada. Joana Pujadas-Mora (UOC i GIHS-IUNICS) va ser l’encarregada de donar veu i forma a la ponència titulada «Objectivant l’estat de salut del passat: Demografia i epidemiologia en el discurs mèdic de l’higienisme balear». Amb la seva ponència, ens va transportar als segles XIX i XX per mostrar-nos com l’higienisme balear va objectivar l’estat de salut de la població illenca des d’una perspectiva comparada amb altres regions espanyoles i presentar-nos alguns higiniesties destacats com els metges Enric Fajarnés, Bernat Riera, Antoni Mayol, Emili Darder i Eusebi Estada.
Entre sessió paral·lela i sessió paral·lela sobre temes com la història dels hospitals, els espais de coneixement, els museus i la cultura material, les pandèmies o els animals exòtics, els assistents també van poder gaudir de l’exposició itinerant “La darrera pesta a Europa. La pesta de 1820 al Llevant de Mallorca”, una exposició realitzada pel Grup d’Investigació d’Història de la Salut Pública, amb motiu del 200 aniversari de la Pesta de Son Servera o del Llevant de 1820, que busca deixar constància de la importància directa i indirecta de les epidèmies al llarg de la història, analitzant un brot epidèmic específic.
La visita guiada a l’IES Ramon Llull a càrrec de Biel Alomar (professor jubilat de l’institut) va ser el punt àlgid de la jornada. Els participants van recórrer racons i meravelles de l’institut d’ensenyament secundari més antic de Palma. Per conèixer les seves col·leccions històriques la visita va comptar amb la col·laboració de Pere Sancho de la Jordana, també professor jubilat d’aquest centre, i els professors en actiu, Rosario Moranta, Maria Padilla i Agustín Ceba.
El dia va acabar amb un sopar al celler Can Premsa, on els participants vam poder gaudir de plats tradicionals mallorquins acompanyat d’unes paraules d’agraïment per part del president de la SCHCT al final de la vetllada.
3n dia: Col·legi de Metges
El tercer i últim dia, els assistents de la Trobada es van reunir a les 10 en punt davant de la Catedral de Mallorca. El professor de matemàtiques, Josep Lluís Pol i Llompart (CentMat i SBM-XEIX) i Daniel Ruiz, professor de la UIB i president de la Societat Balear de Matemàtiques – XEIX, ens van oferir una visita guiada per la catedral des d’una perspectiva matemàtica, i a més ens van enviar materials de SBM-XEIX entorn de la història i dels efectes de llum de la Seu de Mallorca.
L’efecte de Nadal des del Baluard de Sant Pere
L’analema solar també des del Baluard de Sant Pere
Un cop finalitzada la visita, els assistents van desplaçar-se d’ubicació per arribar a l’últim espai de reunió de la Trobada: la sala d’actes del Col·legi de Metges. Allí el Dr. Miquel Marín i Gelabert (GIHS-IUNICS), tercer i últim conferenciant plenari, va parlar sobre: «Història de la historiografia i història de la ciència: un intercanvi desigual», analitzant magistral i exhaustivament les relacions entre la historia de la historiografia i la història de la ciència, i el gran potencial del diàleg entre aquestes disciplines, no sempre prou dialogants a l’hora de compartir enfocaments i reflexions.
Acte seguit, va tenir lloc la taula rodona sobre comunicació on es van presentar les diferents iniciatives de divulgació de la història de la ciència impulsades per la SCHCT: Sabers en Acció, Cròniques de Ciència, FemCiència?, Rutes Valciència, Entrevistes Fictícies o En temps de COVID-19, amb a un debat breu final sobre aspectes de continuïtat, financiació o l’acreditació dels mateixos projectes.
Per últim, es va fer entrega dels premis Antoni Quintana i Marí als guanyadors:
En la categoria de secundària obligatòria el XX Premi Antoni Quintana Marí 2022 s’ha atorgat al treball: «La tercera expedició. La mesura del meridià» dels autors (4): Marc Bisquert Fígols, Laura Pasqual Palencia, José David Romero i Joana Segarra Martínez, alumnes de l’IES Antoni Llidó de Xàbia.
En la categoria de secundària post obligatòria el XX Premi Antoni Quintana Marí 2022 s’ha atorgat al treball: «Trementinaires. Unes dones avançades al seu temps» de l’autora Judit Pou Molas, alumna de batxillerat de l’Institut Jaume Callís de Vic.
El president la SCHCT, Jesús Català, va tancar l’acte amb unes paraules d’agraïment. La Trobada va concloure amb una meravellosa visita guiada al Centre Oceanogràfic de Balears, a càrrec de Ana Morillas, investigadora d’aquest centre, i Enric Tortosa, antic director del Instituto Español de Oceanografa, explorant els inicis, la història de la institució i el seu context actual.
Després de tres dies intensos i profitosos de presentacions, visites i exposicions, retrobaments de nous i vells amics que s’emporten noves perspectives i coneixements sobre la història de la ciència, i tenint en compte la coordinació i l’esforç realitzat darrere de cada activitat, van convertir la dissetena edició de la Trobada en una fita única i una experiència inolvidable.
- Durant els dies 17, 18 i 19 de novembre, la Trobada ha acollit diferents treballs de recerca sobre la història de la ciència, medicina i tècnica per reflexionar sobre com aquesta disciplina és una eina transversal per analitzar el nostre passat, present i futur.
- Alguns dels temes més destacats que s’han presentat durant la Trobada versaran sobre les dones pioneres de la Societat d’Història Natural de les Balears, l’higienisme balear, la construcció de la fàbrica de gas a Sóller o Pasqual Calbó, entre d’altres.
- És una iniciativa impulsada bianualment per la Societat Catala d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT), que promociona les recerques històriques sobre el passat científic i tecnològic, amb la inclusió de totes les activitats científiques de totes les èpoques, localitzacions i enfocaments. Enguany ha contat amb el suport de la Universitat de les Illes Balears.
Durant els dies 17, 18 i 19 de novembre, s’ha celebrat a l’auditori del Parc Bit, a l’edifici Sa Riera de la UIB i a la seu del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears la 17ena edició de la Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, una iniciativa que busca reflexionar, a través de diferents treballs de recerca, com la història de la ciència és una eina útil per analitzar el nostre passat, present i futur. La iniciativa l’ha organitzat de manera conjunta la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i el Grup d’Investigació d’Història de la Salut de les Illes Balears (GIHS) de l’Institut Universitari en Ciències de la Salut (IUNICS) de la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’activitat s’emmarca en la Setmana de la Ciència.
La història de la ciència és una eina transversal que ens pot ajudar a comprendre l’excepcionalitat del nostre present. Posar context i racionalitat històrica, explicar les causes, analitzar factors que influeixen els diferents contextos històrics ens ajuda a plantejar i orientar els condicionants sociopolítics, culturals i vitals del nostre futur.
“Aquesta edició de la Trobada ha atravessat qüestions històriques molt actuals com ara les epidèmies, la ciència i el gènere, el medi ambient, l’ensenyament de les ciències i de les matemàtiques, el compromís humanitari o l’exhibició i preservació de les col·leccions científiques, entre molts d’altres” afirma Agustín Ceba, co-coordinador de la Trobada i professor de Física i Química de l’IES Ramon Llull.
Ciència, història i història de la ciència
Amb aquest objectiu, durant tres dies, en sessions paral·leles i en diferents espais de Palma, s’han presentat i discutit 53 comunicacions en 10 taules temàtiques, 21 comunicacions en quatre sessions miscel·lànies, 2 vídeos, 2 taules rodones amb la participació de 16 persones, i 3 conferències plenàries a càrrec de:
Dra. Marta Jordi Taltavull (IME): «Més enllà del principi d’exclusió: pensar la història de la física quàntica des d’una perspectiva de gènere»
Dra. Joana Pujadas-Mora (UOC i GIHS-IUNICS): «Objectivant l’estat de salut del passat: Demografia i epidemiologia en el discurs mèdic de l’higienisme balear, segles XIX – XX»
Dr. Miquel Marín Gelabert (GIHS-IUNICS): «Història de la historiografia i història de la ciència: un intercanvi desigual»
A més, dins del marc de la Trobada, hi ha tres exposicions obertes al públic general: “La darrera pesta a Europa. La pesta de 1820 al Llevant de Mallorca, “La llana: Patrimoni, Sostenibilitat i salut: de residu a recurs” i “Les epidèmies del S.XIX a l’arxiu general del Consell de Mallorca”.
El director general de Política Universitària i Recerca, el Sr. Josep LLuís Pons, el vicerector de Campus i Universitat Saludable, el Dr. Adrià Muntaner i el gerent de la Fundació Bit (ParcBit), Antoni J. Roig han assistit a la inauguració de la Trobada. Algunes de les taules més destacades han estat sobre: l’agnotologia o les formes de producció de la ignorància, a càrrec de Clara Forensa i José Ramón Bertomeu; els espais, els museus i la cultura material: Projectes i línies obertes de recerca al voltant del Gabinet de curiositats dels Salvadors, a càrrec de José Pardo Tomàs o fins i tot, sobre temes tan controvertits com els zoos i l’exhibició urbana d’animals exòtics, a càrrec d’Oliver Hochadel. A més, el doctor en Medicina i Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat d’Alacant, Josep Bernabeu Mestre, ha presentat el seu nou llibre: “Pandèmia, quan el passat és el pròleg del futur”.
La història de la ciència a les Illes Balears
Palma ha estat el punt de trobada de la XVII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Per això, moltes comunicacions han versat sobre diferents temes relacionats amb història de la ciència i les Illes Balears.
“Creiem que és molt important posar el focus en la nostra història local, en la història de la ciència de les Balears. Conèixer allò que ens queda a prop ens pot ajudar a saber qui som” declara Berta Paz, co-coordinadora de la Trobada i responsable del grup d’Història de la Salut de les Illes Balears (GIHS), de l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències de la Salut (IUNICS) de la UIB (Universitat de les Illes Balears).
Les conferències plenàries han estat a càrrec d’historiadors balears. Així, la Dra. Joana Pujadas, que parlarà sobre l’higienisme balear i la seva influència a l’estat de salut de la població illenca durant la història, la Dra. Marta Jordi, ha exposat els reptes d’un nou projecte internacional que pretén explorar la història de la física quàntica des d’una visió de gènere, més enllà de sumar històries d’heroïnes individuals, i el Dr. Miquel Marín Gelabert, expert en teoria i història de la historiografia, ha tractat el gran potencial que atresora el diàleg entre els historiadors de la ciència i els altres historiadors.
D’altra banda, els investigadors i investigadores de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears (SHNB), Damià Vicens, Laura del Valle, Miguel McMinn juntament amb Guillem X. Pons, antic president d’aquesta societat científica, i Joan March, membre del GIHS han presentat la ponència: “Les dones pioneres de la Societat d’Història Natural de les Balears”. Altres membres d’aquest grup de recerca del IUNICS han presentat treballs lligats a l’història de la ginecologia o la fisioteràpia. Per la seva banda, Josep Lluís Pol ha presentat el seu recent llibre “Patrimoni i cultura matemàtica a les Illes Balears”, i per últim, cal destacar la taula monogràfica sobre Pasqual Calbó, important personalitat menorquina del segle XVIII.
La visita matemática a L a Seu de Palma aixì com la visita guiada a l’IES Ramon Llull i al Centre Oceanogràfic de Balears han estat molt exitosas.
Per més informació, podeu consultar la pàgina web de la Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica.
Col·loquis de la SCHCT (2022-2023)
Cicle: “Energy: Past & Present”
“Desiring Energy: Toxic Fantasies of Fuel, Freedom, and Work”
Cara Daggett
(Assistant Professor of Political Science, Virginia Tech.)
Dimecres 26 d’octubre de 2022, 18h. (CET)
Sessió online (link)
Energy, work, and power are intertwined, both in the scientific definition of energy (the ability to do work), and in the political manifestation of human-fuel practices. The energy-work-power connection continues to haunt attempts to divest from fossil fuels. Fossil fuel advocates rely upon the threat of job loss and energy dependency to mobilize affection for oil, coal or gas, but many renewable energy advocates also adopt this framework in calls for a just energy transition. Doing so helps keep modern energy cultures yoked to extractivism. In this talk, I will trace the historical emergence of the relationship between energy and work, focusing upon how work came to be understood and valued as a site of energy transformation. The energy-work ethos informed the emergent fossil fuel culture, wherein technical categories of work and waste intersect with racialized, and gendered, judgments of productivity and sloth. Thinking about energy historically suggests that shifting our fuel cultures will require a corresponding shift in (post)-industrial cultures of work and Western understandings of freedom.
