sarafajula

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)
coorganitzat amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona
Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

“Eduard Fontserè: Físic, meteoròleg i dinamitzador cultural”

Ponent: Antoni Roca (UPC i IEC)

Dimarts 20 d’abril de 2021, 20h.

Sessió per youtube

Al llarg dels seus 100 anys de vida, Eduard Fontserè va marcar de manera profunda diversos camps de la ciència, inclosa la modernització de les institucions. Fontserè es formà com a físic i inicià la seva carrera com astrònom. Ja a final de segle XIX, començà la seva activitat en meteorologia, que culminà amb la creació del Servei Meteorològic de Catalunya el 1919. Fou professor de la Universitat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, de l’Institut d’Estudis Catalans i promotor de societats científiques. Després de la guerra civil, la seva figura prengué una dimensió cívica, com a representant viu d’una època de cultura democràtica.

A càrrec de Antoni Roca, Físic de la UPC i de l’IEC.

Totes les conferències d’aquest cicle són online i es fan el dimarts a les 8 del vespre.

Crònica “The smallest Unit of Landscape”

Per Júlia Massó i Núria Pujol

Quan pensem en la paraula paisatge (en anglès landscape) ens venen al cap imatges d’indrets naturals infinits: una muntanya nevada, la immensitat d’un desert i fins i tot, la panoràmica d’una ciutat. No obstant, definir el concepte no és tan fàcil. Com es defineix un paisatge? Com es classifica? Què el delimita? El concepte d’unitat de paisatge ha anat evolucionant, al llarg de la història, des de diferents perspectives.

Per això, el passat 17 de febrer, Chunglin Kwa, professor d’Història i Filosofia de la Ciència a la Universitat d’Amsterdam, ens va guiar a través de la història del concepte paisatge i la seva unitat més petita amb la conferència: “The smallest Unit of Landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites”. Posava així punt i final al cicle “Situating space technology between lab and field sciences”, emmarcat dins dels Col·loquis de la SCHCT. El cicle general pretenia discutir una de les qüestions clau de la història de la ciència del segle XX, la demarcació entre les ciències de laboratori i de camp, on hi van participar ponents com Kristine C. Harper, meteoròloga, oceanògrafa i professora d’Història i Filosofia de Ciències de la Terra a la Universitat de Copenhagen i Sebastian Grevsmühl, historiador de la ciència i investigador de la CNRS al Centre de recherches historiques (EHESS) a Paris.

Els tres articles proposats en el cicle van assegurar la importància de les pràctiques de camp en el desenvolupament i ús de la tecnologia de teledicció* per satèl·lit i van fer una petició per interpretar la història dels satèl·lits com a part de la tradició de ciències del camp, explicant així diferents aspectes de les connexions epistemològiques, ideològiques i polítiques entre les ciències del camp i les ciències del laboratori (espacials).

En aquest context, Chunglin Kwa va començar la seva xerrada amb una pintura de Jacob Ruisdael, un famós pintor holandès del segle XVII, concebuda posteriorment com una representació ecològicament genuïna d’una peça paisatgística particular. I continuà amb un dibuix de Frans Post, pintor holandès, sobre un paisatge colonial a Brasil (el que era abans el Brasil alemany). Aquestes dues obres van ser clau (aproximament per l’any 1800) pel famós geògraf Alexander Humboldt ja que va defensar que les dues havien capturat les unitats ecològiques dels llocs pintats. I encara que la noció d’ecologia era totalment anacrònica, Humboldt argumentava que Ruisdael, Post, i tota una generació de pintors havien captat una sensació proto-ecològica que conferia una bona representació ecològica del lloc dibuixat.

Figura 1. Pintures de Ruisdael i Post, respectivament.

Figura 1. Pintures de Ruisdael i Post, respectivament.

Kwa va utilitzar aquestes pintures per contextualitzar-nos i portar-nos fins a principis del segle XX, on el concepte de paisatge va començar a evolucionar de manera diferent. Es mostrava un interès en el mosaic irregular, des d’una perspectiva aèria. Aquesta “visió” es va utilitzar, des dels anys 20 fins als 70, per construir una geografia típica que donà origen a una nova geografia del paisatge (que en cert sentit, encara existeix actualment).

Així doncs, gràcies a les seves investigacions i tècniques aerofotogràfiques, Carl Troll, geògraf i fotògraf alemany, va identificar diverses unitats de paisatges (cada camp que es veu a la foto 3a) i va reclamar-ne la seva objectivitat. A més, va popularitzar la paraula Eco-tope (“lloc ecològic”, traduït literalment del grec) per parlar sobre un paisatge desigual format per diverses unitats de paisatge més petites. De fet, va assenyalar Kwa, que encara avui és una paraula utilitzada habitualment pels biògrafs de paisatge, tot i que actualment s’utilitzi l’imaginari de satèl•lit per construir-los.

Figura 3. (a) Fotografia dels anys 30 en una Illa d'Indonèsia: Comentada pel fotògraf alemany Carl Troll. És una imatge aèria típica, però no gaire alta. (b) Imatge sobreposada on Troll hi identifica les diverses parts de les quals estava format el paisatge. (c) Fotografia aeura dibuixada d’una publicació de Troll, on defensa que els paisatges culturals s’empelten sobre paisatges parcel•lats naturalment.

Figura 3. (a) Fotografia dels anys 30 en una Illa d’Indonèsia: Comentada pel fotògraf alemany Carl Troll. És una imatge aèria típica, però no gaire alta. (b) Imatge sobreposada on Troll hi identifica les diverses parts de les quals estava format el paisatge. (c) Fotografia aeura dibuixada d’una publicació de Troll, on defensa que els paisatges culturals s’empelten sobre paisatges parcel·lats naturalment.

En contraposició, Kwa va parlar d’una altra escola d’ecologia, la de fitosociologia o ciències vegetacionals. Es tracta d’una escola diferent, que malgrat tenir seguidors arreu d’Europa està molt poc representada en la investigació històrica. Però, què diferencia els fitosociòlegs dels fotògrafs aeris? Kwa ens revelà que la manera de treballar dels primers és força diferent. En primer lloc van a un terreny i delimiten un metre quadrat que rep el nom d’stand, observen i compten totes les plantes que hi són presents. L’objectiu és agrupar les plantes segons les associacions que fan les unes amb les altres (cada associació és un relevé). Tot i així, trobar un relevé no és gens fàcil ja que a diferència dels fotògrafs aeris, els sociòlegs vegetals necessiten tenir un coneixement florístic molt extens. És necessari l’anàlisi de dades, el qual va ser molt rudimentari fins a la dècada de 1970. Actualment, però, compten amb mètodes bioinformàtics que faciliten la feina, ens va aclarir Kwa.

FIgura 4. (a,b,c).Representació de diferents tipus de stands (figures quadrangulars i rectangular (c)) i relevés (figures ovals, i polígons irregulars

FIgura 4. (a,b,c).Representació de diferents tipus de stands (figures quadrangulars i rectangular (c)) i relevés (figures ovals, i polígons irregulars

Després d’analitzar per separat tots dos grups, la cirereta del pastís fou l’anàlisi dels punts comuns i les discrepàncies. La desavinença més notòria entre les dues escoles rau en la metodologia per identificar les unitats d’estudi. Així, Kwa tancà la xerrada concloent que ens trobem davant de dues escoles amb alguns trets comuns, però clarament diferenciades. Mentre per a Troll i Zoneeveld, màxims exponents dels fotògrafs aeris la unitat d’estudi és la cel•la paisatgística de Eco-tope, per als fitosociòlegs, cal posar el focus en l’associació, i després construir el paisatge a partir d’aquestes unitats de manera inductiva. Finalment, la vetllada tancà amb una ronda de preguntes que van girar al voltant de l’objectivitat i les diferències entre els fitosociòlegs i els botànics, per acabar en un debat sobre les metodologies utilitzades per les dues escoles.
Podeu recuperar la xerrada completa, al canal de Youtube de l’IEC:

 

* La teledetecció s’entén aquí com una tècnica per recopilar dades sobre la Terra amb un sensor situat dins d’un satèl·lit que orbita la Terra.

Cicle a les Biblioteques de Barcelona amb el títol “La Ciència també té Història”

Benvolguts,

Ens plau anunciar-vos que aquesta propera primavera la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ha organitzat un cicle de xerrades en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona amb el títol “La Ciència també té Història”.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadors i historiadores de la ciència de la nostra comunitat.

Aquestes sessions són presencials i obertes a tothom. Les activitats s’han adaptat a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19.

Per accedir als recintes és obligatori l’ús de mascareta.

La següent sessió es realitzarà el proper dilluns 19 d’abril a la Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa:

Són eternes les veritats matemàtiques?

Dilluns 19 d’abril a les 18.30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Joaquim Berenguer, doctor en Història de les Matemàtiques

Les matemàtiques apareixen sovint com a quelcom fora del temps, en canvi, és evident que els conceptes matemàtics tenen una història. Comencem per preguntar-nos què són les matemàtiques i la seva història. L l’objectiu de la xerrada serà convidar a reflexionar sobre com les matemàtiques no són ni infal•libles ni eternes, sinó producte del desenvolupament històric d’una societat concreta.

Podeu veure el programa complet aquí

 

Els Premis SCHCT al Millor Treball de Fi de Màster han sigut atorgats en l’edició de 2020, a:

  • Julia Coelho. “O arquivo visual do Gabinete Salvador: Conhecimento material e cultura visual ao redor das plantas medicinais” [modalitat Professional]

El jurat del premi en la seva modalitat Professional, format per Carlos Acosta Rizo, Mònica Rius Piniés i Jordi Ferran Boleda: “vol assenyalar la qualitat dels treballs presentats, i destaca entre aquests el treball de Julia Coelho considerant que és el que més s’ajusta al caràcter professional de la convocatòria. El treball aconsegueix l’equilibri entre allò professional (preservació, organització i difusió) i allò de recerca, en base a elaborar casos d’estudi que integren la cultura material i fonts bibliogràfiques que formen part del mateix objecte d’estudi, obtenint un producte útil per a acompanyar i difondre l’objecte material en un entorn museístic, sigui en forma de catàleg o de panell informatiu.”

  • José Pedro Marín Murcia. “Del gabinete clásico al laboratorio: Estudio del material científico y los espacios escolares para la enseñanza práctica de la Historia Natural en el Instituto de Valencia (1877-1927)” [modalitat Acadèmica]

El jurat del premi en la seva modalitat Acadèmica, constituït per Xavier García i Ferrandis, Gemma Cirac-Claveras i Raúl Velasco Morgado ha considerat que el treball de José Pedro Marín Murcia “es situa en la cruïlla de dos perspectives historiogràfiques tan actuals com ara els estudis de la cultura material i els estudis sobre els espais de ciència. El treball està ben plantejat i segueix l’estudi de cas amb rigor metodològic, la qual cosa el duu a poder relacionar amb coherència el objectius plantejats i les conclusions assolides.”

Els Premis SCHCT al Millor Treball Fi de Màster es concedeixen anualment des de 2015 en doble modalitat (Acadèmica i Professional) i en concurs públic, i constitueixen un reconeixement acadèmic i professional singular per a investigadors novells. Inclouen una dotació econòmica i el compromís de publicar un article a la revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Més informació

Benvolguts,

Ens plau anunciar-vos que aquesta propera primavera la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ha organitzat un cicle de xerrades en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona amb el títol “La Ciència també té Història”.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadors i historiadores de la ciència de la nostra comunitat.

Aquestes sessions són presencials i obertes a tothom. Les activitats s’han adaptat a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19.

Per accedir als recintes és obligatori l’ús de mascareta.

La primera sessió es realitzarà el proper dilluns 12 d’abril a la Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa:

“Història de la física: espectacle, mesura i república”

Dilluns 12 d’abril a les 18.30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. A càrrec de

Josep Simon, historiador de la ciència de l’Institut Interuniversitari López Piñero de València

A començament del segle XIX, la física era una àrea de curiositat comunament denominada “filosofia natural”, en què esotèrics fluids regien els fenòmens de la naturalesa dominada per individus fornits de títols nobiliaris. A principis del segle XX, la física havia esdevingut una república amb una constitució ben definida i articulada per revistes especialitzades, institucions, societats professionals, espais de comunicació pública, economies domèstiques i internacionals i títols universitaris. En aquesta xerrada farem un recorregut panoràmic per la història viva de la física contemporània i debatrem en quina mesura l’espectacle de la física va esdevenir república.

Podeu veure el programa complet aquí

Us hi esperem!