sarafajula

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Cicle: Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

“A history of misogyny: recerca, fotografia i exhibició pública.

Chapter One: On Abortion”

Ponent: Laia Abril

Dijous 4 de febrer 2021, 19h.

Sessió online, amb inscripció prèvia*

(abans de les 14h del 04/02/21):

*(atenció, per motius de ciberseguretat cal inscriure’s abans de les 14h del 04/02/21. Aquesta inscripció és gratuïta i les persones inscrites rebran, poc després, al seu correu electrònic l’enllaç Zoom per a poder atendre el seminari. Per favor, reviseu també la bústia de correus no desitjats si no ha arribat l’enllaç abans del col·loqui).

Laia Abril és fotògrafa, periodista, artista; utilitza la càmera per explicar històries íntimes que desvetllen realitats amagades sobre sexualitat, trastorns alimentaris i desigualtats de gènere.
En circunstancias “naturales”, una mujer podría quedar embarazada un promedio aproximado de quince veces a lo largo de su vida, dando como resultado diez nacimientos. Durante siglos, las personas han buscado formas de retrasar o interrumpir el embarazo. Hoy en día, finalmente existen medios seguros y eficientes para el aborto, aunque aún hay mujeres de todo el mundo que continúan utilizando métodos caseros antiguos, ilegales o arriesgados: cada año, 47.000 mujeres de todo el mundo mueren debido a abortos fallidos. El nuevo proyecto a largo plazo de Laia Abril, A History of Misogyny, es una investigación visual realizada a través de comparaciones históricas y contemporáneas. En su primer capítulo, On Abortion, Abril documenta y conceptualiza los peligros y daños causados a las mujeres por su falta de acceso al aborto de forma legal, segura y gratuita (www.laiaabril.com).

Coordinadors: Alfons Zarzoso (MHMC) i Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Cicle: Situating space technology between lab and field sciences

“Eyes looking up, eyes looking down: blurring the field/lab boundary in meteorology”

Ponent: Kristine C. Harper

Dimecres 3 de febrer 2021, 16h.

Sessió online, amb inscripció prèvia*

(abans de les 14h del 03/02/21):

*(atenció, per motius de ciberseguretat cal inscriure’s abans de les 14h del 04/02/21. Aquesta inscripció és gratuïta i les persones inscrites rebran, poc després, al seu correu electrònic l’enllaç Zoom per a poder atendre el seminari. Per favor, reviseu també la bústia de correus no desitjats si no ha arribat l’enllaç abans del col·loqui).

Kristine Harper is Professor of History and Philosophy of Earth Sciences at Copenhagen University. A meteorologist and oceanographer for twenty years before completing her Ph.D. in History of Science at Oregon State University, her research focuses on the atmosphere and hydrosphere. Harper’s most recent book, Make it Rain: State Control of the Atmosphere in Twentieth Century America (Chicago, 2017), won the Louis Battan Author’s Award from the American Meteorological Society. She is also the author of Weather by the Numbers: The Genesis of Modern Meteorology (MIT Press, 2008) and a co-editor of Exploring Greenland: Cold War Science and Technology on Ice (Palgrave Macmillan, 2016). Her current research is focused on desalination efforts in the mid-20th century.

Coordinadora: Gemma Cirac-Claveras (UPF)

Resum del cicle: Historians of 20th Century science have portrayed a time when science was organized along the lines of a modern division between field and laboratory sciences. It has been described that many scientific and technical institutions, professions and funding organisations rejected the field as an outmoded and second-class arena in contrast with the promise of modern laboratory physics. Earth-orbiting satellites (and space technologies more broadly), usually portrayed as hallmarks of modernity and paradigmatic examples of Big Science, belong to this imagined laboratory science. The three lectures proposed in this cycle, instead, make a plea for reading satellite history also as part of field sciences practices tradition.

This cycle of conversations aims to discuss one of the key questions to the history of 20th century science: the demarcation between lab and field sciences. How these boundaries are negotiated? Why and by whom exactly? How are they contested, modified, or perpetuated? What stories do they tell us?

Program:

  • 3 February 2021, 16h: Kristine C. Harper, “Eyes looking up, eyes looking down: blurring the field/lab boundary in meteorology”
  • 10 February 2021, 16h: Sebastian V. Grevsmühl, “Exploring the borders of lab and field sciences in Antarctica: Which lessons for remote sensing through satellites?”
  • 17 February 2021, 16h: Chunglin Kwa, “The smallest unit of landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites”

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“Illness Narratives: Some Reflections from the History of Psychiatry”
Ponent: Alexandra Bacopoulos-Viau (Weill Cornell Medical College/New York University)
Dimecres 27 de gener 2021, 16h.

Sessió online

In this presentation I will offer some reflections on the encounter between the historian and the archive, which are based on my work in the cultural history of psychiatry and the human sciences. I will do so in three sections. The first one focuses on the ever-problematic methodological and epistemological questions surrounding the uses of the patient’s voice. It presents some critical theoretical and conceptual issues that my colleague Aude Fauvel and I explored in a 2016 special issue of Medical History entitled “Tales from the Asylum. Patient Narratives and the (De)construction of Psychiatry”. The second section offers a vignette from my upcoming first monograph, Scripting the Mind, that centres on the aporia: What to do when the subject’s voice is literally erased? By turning to the (nonexistent) patient records of Dr. Pierre Janet (1859-1947), a leading turn-of-the-20th-century French mind scientist, this part interrogates the issue of the destruction of archives and the historical reconstruction that ensues. The third and closing section highlights some broader historiographical and practical implications raised by the above questions.

Alexandra Bacopoulos-Viau es investigadora visitante del Instituto de Historia de la Psiquiatría de la Escuela de Medicina Weill Cornell de Nueva York. Su tesis doctoral, que realizó en Cambridge, fue galardonada con el premio a la mejor disertación 2014 del Foro de Historia de las Ciencias Humanas de la History of Science Society. Actualmente está convirtiendo esta obra en un libro titulado Scripting the Mind: Technologies of Writing and Selfhood in Modern France. Alexandra ha impartido clases en Cambridge, Harvard, McGill y ÑU, y ha publicado varios artículos sobre la historia de las disciplinas “psy”

Coordinador: Enric Novella (IILP-UV) i Inma Hurtado García (Universidad CEU-Cardenal Herrera).
Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”.
Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

en col·laboració amb el Grup d’Història de la Ciència de la IMF-CSIC

Cicle: “Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

“Con la stessa spietata indifferenza di un anatomico.

Italian Literature and Anatomy (XIXth-XXIth Centuries)”

Ponent: Alberto Carli (Università degli Studi del Molise)

Dijous 21 de gener de 2021, 19h.

Sessió online:

cliqueu l’enllaç aquí 

Resum:

Medicine and its progressive developments provided decadent and modern inspirations to Italian literature shortly after the Risorgimento and the national unification until our days. In the second half of the XIXth Century, a young generation of writers and poets raised to set the stage of a new popular literary production rich of clinical and hospital hallucinations. Arrigo Boito’s poems (Lezione d’anatomia) Igino Ugo Tarchetti’s novels (Fosca) were excellent examples. Anatomical museums and famous anatomists were also protagonists of some literary works in the South of Italy. Francesco Mastriani recalled the name of Giuseppe in the pages of the Fanfulla della Domenica wrote about Efisio Marini and his “petrifications”. Nowadays, il medico e naturalista Efisio Marini, morto nel 1900, has been resurrected by Giorgio Todde, who made of him the protagonist of five crime novels, showing how romantic inspiration in love and death is still alive in Italian contemporary literature.

Coordinadors: Alfons Zarzoso (MHMC) i Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“Narrativas del síndrome de cautiverio”

Ponent: Fernando Vidal (ICREA-Universitat Rovira i Virgili)

Dimecres 13 de gener de 2021, 16h.

Sessió online

El síndrome de cautiverio (locked-in syndrome, LIS) es un fenómeno de muy baja prevalencia cuya causa principal es un accidente cerebrovascular en el tronco encefálico o una enfermedad neurodegenerativa como la esclerosis lateral amiotrófica. Los afectados quedan tetrapléjicos y no pueden hablar, pero mantienen las sensaciones corporales, la percepción, la conciencia y las funciones cognitivas. El proyecto “Antropología y fenomenología del síndrome de cautiverio” (Universitat Rovira i Virgili) se propone conocer las vivencias y experiencias de personas con LIS para profundizar en la comprensión del ser-persona, de la vida como valor y de las condiciones individuales y contextuales de continuidad o discontinuidad de la identidad personal. Uno de sus métodos consiste en el análisis de las narrativas autobiográficas (publicadas como libros, artículos, blogs, o comunicadas en entrevistas). Apoyándose en ejemplos, esta presentación abordará los desafíos, limitaciones y posibilidades de las “narrativas de la enfermedad”.

Fernando Vidal es va formar en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard, Ginebra i París, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Guanyador d’una beca Guggenheim és, des del 2012, Professor d’Investigació d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), a la qual es va incorporar després de més d’una dècada com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. És especialista en la història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat, i s’interessa particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà.

Coordinador: Enric Novella (IILP-UV) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera).

Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”.

Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.