sarafajula

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

en col·laboració amb el Grup d’Història de la Ciència de la IMF-CSIC

Cicle: “Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

“Con la stessa spietata indifferenza di un anatomico.

Italian Literature and Anatomy (XIXth-XXIth Centuries)”

Ponent: Alberto Carli (Università degli Studi del Molise)

Dijous 21 de gener de 2021, 19h.

Sessió online:

cliqueu l’enllaç aquí 

Resum:

Medicine and its progressive developments provided decadent and modern inspirations to Italian literature shortly after the Risorgimento and the national unification until our days. In the second half of the XIXth Century, a young generation of writers and poets raised to set the stage of a new popular literary production rich of clinical and hospital hallucinations. Arrigo Boito’s poems (Lezione d’anatomia) Igino Ugo Tarchetti’s novels (Fosca) were excellent examples. Anatomical museums and famous anatomists were also protagonists of some literary works in the South of Italy. Francesco Mastriani recalled the name of Giuseppe in the pages of the Fanfulla della Domenica wrote about Efisio Marini and his “petrifications”. Nowadays, il medico e naturalista Efisio Marini, morto nel 1900, has been resurrected by Giorgio Todde, who made of him the protagonist of five crime novels, showing how romantic inspiration in love and death is still alive in Italian contemporary literature.

Coordinadors: Alfons Zarzoso (MHMC) i Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“Narrativas del síndrome de cautiverio”

Ponent: Fernando Vidal (ICREA-Universitat Rovira i Virgili)

Dimecres 13 de gener de 2021, 16h.

Sessió online

El síndrome de cautiverio (locked-in syndrome, LIS) es un fenómeno de muy baja prevalencia cuya causa principal es un accidente cerebrovascular en el tronco encefálico o una enfermedad neurodegenerativa como la esclerosis lateral amiotrófica. Los afectados quedan tetrapléjicos y no pueden hablar, pero mantienen las sensaciones corporales, la percepción, la conciencia y las funciones cognitivas. El proyecto “Antropología y fenomenología del síndrome de cautiverio” (Universitat Rovira i Virgili) se propone conocer las vivencias y experiencias de personas con LIS para profundizar en la comprensión del ser-persona, de la vida como valor y de las condiciones individuales y contextuales de continuidad o discontinuidad de la identidad personal. Uno de sus métodos consiste en el análisis de las narrativas autobiográficas (publicadas como libros, artículos, blogs, o comunicadas en entrevistas). Apoyándose en ejemplos, esta presentación abordará los desafíos, limitaciones y posibilidades de las “narrativas de la enfermedad”.

Fernando Vidal es va formar en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard, Ginebra i París, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Guanyador d’una beca Guggenheim és, des del 2012, Professor d’Investigació d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), a la qual es va incorporar després de més d’una dècada com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. És especialista en la història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat, i s’interessa particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà.

Coordinador: Enric Novella (IILP-UV) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera).

Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”.

Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“La escritura y el contenido etnográfico como un todo: un ejemplo de construcción de un texto etnográfico sobre la locura”

Ponent: Itxaso Martín (Euskadi Irratia).

Dimecres 16 de desembre de 2020, 16h.

Sessió online

 

La construcción del texto etnográfico es una parte sustancial de la propia investigación; es a través del texto (en su sentido más amplio) como se comunica el trabajo realizado. En esta propuesta se considera el contenido de la investigación y la construcción textual de la misma como un todo, pretendiendo producir un efecto comunicativo que acerca a los lectores a los protagonistas de la etnografía. Tras trabajar con más de 500 historiales médicos y cartas de personas internadas desde 1937 hasta 1950 en un psiquiátrico del País Vasco, se realiza una construcción textual de la etnografía que está fuera del lenguaje científico-lógico-racionalista. Tomando como referencia la forma de las cartas incluidas en los historiales (escritas hasta el último centímetro de papel), el texto etnográfico tendrá en ocasiones la misma presentación: páginas escritas más en los márgenes que en el parte central. De esta manera, se consigue enfatizar que se está hablando de personas situadas en los márgenes de la sociedad. Por otra parte, utilizando frases cortas y elipsis se crea un lenguaje que nos transmite el silencio, el hueco, que son estas personas para la sociedad. Aplicando el concepto de Richard Wagner (1813-1883) de “obra de arte total”, se habla de “obra etnográfica total”, una investigación antropológica que da importancia y cohesiona todas las partes de la misma, también la parte estética y la construcción textual.

Itxaso Martín, doctora en Antropologia (2015) amb la tesi Escrivint la bogeria, la submemoria i els silencis: dones buit com a mirall de la societat i la moral. Màster en Estudis Feministes i de Gènere (UPV, 2011), llicenciada en Antropologia Cultural i Social (UPV-EHU, 2010) i llicenciada en Comunicació Audiovisual (UPV-EHU, 2003). Ha publicat la novel·la Ni, Vera (Elkar, 2012) basada en la història de la seua besàvia, ingressada en un psiquiàtric de Guipúscoa de 1935 a 1986. Actualment treballa com a periodista a Euskadi Irratia (Ràdio Pública Basca).

Coordinadors: Enric Novella (Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera)

Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”. Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Global History of Science Seminar

“The global history of science: what it is and what it isn’t”
Ponent: Lissa Roberts (University of Twente)
Dijous 17 de desembre de 2020, 18.30h

Sessió online via Teams

Professor Lissa L. Roberts (Editor-in-Chief, History of Science)

Abstract: This presentation will discuss some of the fundamental issues that inform the currently popular marriage between global history and the history of science. Are global history and the history of globalisation synonymous? What are the virtues and vices of comparative history? What do we miss when we focus on ‘ways of knowing’? Should non-humans be considered as historical actors? What might a ‘labor history of science’ look like? The purpose of this presentation is not to make dictatorial claims regarding how to define this burgeoning field, but to stimulate a conversation that participants will find provocative and productive.

Lissa L. Roberts is editor-in-chief of History of Science and emeritus professor of Long-Term Development of Science and Technology at the University of Twente. A firm believer in collaborative research, she has (co-) edited numerous volumes and special issues, including “Historicizing Research Integrity and Fraud” (special issue of History of Science, 2020); Compound Histories: Materials, Governance and Production, 1760–1840 (2017); “Chemistry and Global History” (special issue of History of Science, 2016); “Oeconomies of the Eighteenth Century” (special issue of History and Technology, 2014); The Brokered World: Go-betweens and Global Intelligence, 1770–1820 (2009) and The Mindful Hand: Inquiry and Invention from the late Renaissance to Early Industrialisation (2007).

Coordinadors del cicle: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galan (UAB).

El GHOSS consistirà en seminaris impartits (de manera virtual o presencial) per destacats experts en història global, per investigadors rellevants que han treballat en història global de la ciència, i es complementa amb un “reading group” d’abast més local.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Documentals i ciència a l’Europa del segle XX

“Taula rodona: Documentals i ciència a l’Europa del segle XX”
Dimecres 25 de novembre de 2020, 18.00h.
Sessió online

Ponents: Jean Baptiste Gouyon (University College London), Christian Bonah (Université de Strasbourg) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB).
Jean-Baptiste Gouyon és autor de BBC Wildlife Documentaries in the Age of Attenborough, publicat el 2019 (Palgrave). Amb aquest llibre s’endinsa en la història dels documentals sobre natura a la televisió britànica. De manera més general, ha treballat en la representació de la ciència als mitjans audiovisuals i els museus.
Christian Bonah és un historiador de la medicina que ha fet importants contribucions en molts àmbits i que darrerament ha estat molt actiu en l’estudi de la història del documental mèdic. És un dels coordinadors de la plataforma pedagògica Medfilm i ha estat co-editor del llibre publicat el 2020 Body, Capital, and Screens. Visual Media and the Healthy Self in the 20th Century (Amsterdam University Press).
Carlos Tabernero Holgado és professor d’història de la ciència al Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seua recerca i docència s’han centrat en els mitjans de comunicació (sobretot cinema i televisió) i en els processos de popularització i comunicació de la ciència al segle XX. El 2016 es publicava el seu llibre Terapias de cine (UOC).

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IILP-UV) i José Ramon Bertomeu-Sánchez (IILP-UV).
Resum del cicle: En aquest cicle comptarem amb tres especialistes en el documental mèdic i de natura que han analitzat tres contextos geogràfics ben diversos com són el britànic, francès i espanyol i han posat l’èmfasi en les seues investigacions en diferents períodes del segle XX. Amb els seus estudis de cas i la seua llarga experiència en aquest àmbit ens plantejarem qüestions com ara: Qui va produir en cada context els documentals? Amb quin objectiu ho van fer? Quins han estat els públics d’aquests documentals i com reaccionaren al visionat? Quina relació hi ha hagut entre el documental científic i la recerca? Com ha influït el documental en la projecció i autoritat de la ciència en l’àmbit social?
Analitzarem els documentals com a font i resultat de la recerca científica tant en l’àmbit de les ciències natural com de la medicina del segle XX i ens podrem endinsar en debats de llarga durada com ara aquell sobre el concepte de veritat i artifici en el documental científic. Amb la diversitat d’aproximacions adés esmentada volem copsar la significació del documental de ciència i la seua evolució en l’Europa del segle XX. Volem així revisar aquella transició que sovint ha fet palesa la bibliografia centrada en la història del documental científic; una transició que s’hauria donat des d’una concepció del documental com una tècnica de visualització controlada per científics i subordinada a la ciència a una apropiació del documental per altres agents socials, externs a la ciència, que passaren a convertir-se en iguals en la producció de coneixement.
Les conferències dels ponents quedaran enregistrades i el cicle acabarà amb una taula rodona en la qual volem fer més activa la participació dels públics que podran elaborar els seus comentaris i preguntes a partir del visionat de les conferències individuals prèviament subministrades.