sarafajula
Antonio Turiel, investigador del CSIC: “No se está transmitiendo una información veraz y de calidad sobre lo que implica la transición energética”
¿Es posible avanzar hacia una transición energética sostenible? Esta y otras cuestiones abordó el investigador del Instituto de Ciencias del Mar del CSIC, Dr. Antonio Turiel, en su paso por el Instituto Interuniversitario López Piñero, IILP, el pasado jueves 2 de febrero.
En el encuentro, parte del ciclo de seminarios “Energy: Past & Present”, el científico presentó la conferencia “Europa sin energía: el ocaso del modelo fósil”, una revisión exhaustiva sobre el escenario actual -y de las ultimas décadas- que evidencia la crisis global asociada al inminente declive de los combustibles fósiles (petróleo, carbón y gas) como fuente energética y que, a su vez, pone en cuestión la denominada transición energética en la que nos encontramos, en base a energías renovables. ¿Es posible conseguir esta transición tan fácilmente? Bajo la perspectiva de Turiel no, al menos no si se mantiene el modelo actual de desarrollo.
“Vamos a una situación de decrecimiento metabólico del consumo de la sociedad global de la energía y materiales que consumimos, esto es un hecho físico, es inevitable”, apuntó el Dr. Turiel y autor del blog The Oil Crash. Por otro lado y respecto al futuro: “A largo plazo nos tendremos que basar solamente en las energías renovables, la energía será 100% renovable” indicó Turiel, especificando que sin embargo esta energía y que este 100% no será la misma cantidad de ahora.
Por otro lado, en su presentación fue claro al indicar que “estas energías renovables tienen muchas limitaciones”, entre ellos, el potencial máximo, dependencia de materiales escasos, instalación usando energías fósiles y dificultad de electrificación.
“Hay una cosa que está clara que muchos minusvaloran y son los costos ambientales que tienen estas externalidades como dicen los economistas -negativas- que, además, típicamente se registran en otros países. El sufrir las consecuencias, primero, de toda la ocupación del territorio para extraer los materiales y luego los contaminantes. Son muchos los procesos asociados al refinado, tratamientos y los residuos que se dejan” acotó el científico del CSIC y Doctor en Física Teórica.
¿Otra transición posible?
Basando su presentación en datos y análisis en torno a alternativas energéticas como la hidráulica, eólica, fotovoltaica, solar de concentración y otras como geotérmica, el Dr. Turiel planteó que todas tienen sus limitaciones y capacidades, no compatibles con el modelo actual energético. Lo mismo con el caso de otras alternativas de energías renovables que suenan con fuerza, como el hidrógeno verde que, de acuerdo con el Informe del Grupo III del IPPC y mencionado por Turiel: “el hidrogeno verde no está maduro para su implementación masiva, ni lo estará en décadas”.
Así, para el investigador del Instituto de Ciencias del Mar, sí existe un modelo de transición energético posible, más eficiente, con un foco puesto en lo local y diferente tecnología. “El modelo de transición energética renovable que se propone como única alternativa adolece de muchos problemas: potencial, materiales, dependencia fósil, electrificación, fuerte dependencia tecnológica, coste de oportunidad y, principalmente, llega tarde”, recalcó el Dr. Turiel.
Finalmente, el investigador valoró su participación en este encuentro: “Creo que es algo importante. Yo siempre he apostado por hacer pedagogía, estamos hablando de un problema que es grave que tiene unas consecuencias pues fundamentales para el futuro de nuestra sociedad y yo creo que, en general, no se está transmitiendo una información veraz y de calidad sobre lo que implica la transición energética. En ese sentido tener la ocasión de estar aquí y hablar de estas cosas es lo más conveniente para mí”, finalizó. Con las conferencias del Dr. Turiel se concluyó el ciclo de seminarios “Energy: Past & Present” (disponibles online), dedicado a pensar históricamente la crisis actual de la energía.
Victoria Martínez Antipa
Estudiante en prácticas del Máster Universitario en Historia de la Ciencia y Comunicación Científica en el IILP-UV
Crònica en català
Entrevista a Laia Abril
Captura de la Laia Abril durant l’entrevista.
La fotògrafa, periodista i artista, Laia Abril, va donar una conferència emmarcada dins dels col·loquis de la SCHCT del curs 2020/2021: “A History of Misogyny”: recerca, fotografia i exhibició pública” dins del cicle de conferències “Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. La Laia utilitza la càmera per explicar històries íntimes que desvetllen realitats amagades sobre sexualitat, trastorns alimentaris i desigualtats de gènere. En aquesta entrevista, s’aprofundeix sobre els seus inicis, la seva carrera i quina és la seva experiència a l’hora de treballar amb temes tan controvertits com la sexualitat, la violació i l’avortament.
Per llegir l’entrevista sencera clica aquí.
Entrevista a Laura Valls i Oliver Hochadel
Per Lluís Pascual
Fotografia de Júlia Massó
A la sessió “MIRADES ZOOLÒGIQUES. Visualització d’animals exòtics en contextos urbans” de la XVII Trobada d’Història de la Ciència i la Tècnica ens vam poder apropar als dibuixos que adornen els mobles d’una botica castellana del segle XVIII, les auques que contaven històries d’animals i les mostres de pells a les exposicions universals del segle XIX o les imatges d’animals exhibits als zoos del segle XX. Comptat i debatut, diferents estudis de cas sobre les representacions animals en escenaris urbans que ens parlen de com, a la ciutat moderna, es construeix una imatge particular de la natura. Un cop acabada la sessió, vam tindre el gust de conversar amb els investigadors Oliver Hochadel –historiador de la ciència a l’IMF-CSIC, Barcelona i l’organitzador de la taula– i Laura Valls –investigadora postdoctoral al Centre Alexandre Koyré de París– de tot allò exposat i les reflexions que se’n deriven tot buscant d’aprofundir en allò que se’ns comunica més enllà de les imatges.
Coordinat per Pasqual Bernat
“Publicacions de Pratdesaba a les societats astronòmiques de la seva época”
Ricard Martínez
(Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona)
Dimarts 28 de febrer de 2023, 20 h.
Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line (link)
La bibliografia més completa que tenim de Josep Pratdesaba és sens dubte la que va publicar el 1992 el seu més destacat i conegut deixeble, Mossen Serinanell, al llibre “L’Observatori Pratdesaba de Vic”. Aquesta bibliografia consta de 180 entrades. Abans de referenciar-les, Serinanell, en una breu introducció, ens diu el següent: Tinc la seguretat que no he aconseguit d’aplegar tot allò que va sortir de la seva prolífica ploma, però sí material suficient per poder afirmar que el mestre Pratdesaba, amb els seus escrits, va ser per als vigatans allò que Camille Flammarion va ser per als parisencs o, si és prefereix, allò que Josep Comas Solà fou per als barcelonins. A continuació Serinanell llista els articles divulgatius que ha reunit del seu mestre amb esment de la revista on van ser publicats. Crida l’atenció que dels primers anys només hi fa constar revistes d’àmbit local (La Gazeta de Vich, la Gazeta Montanyesa, la Gazeta Vigatana, etc). Hem d’esperar fins pràcticament els anys 40 (amb Pratdesaba de més de 70 anys) per trobar referències a publicacions científiques d’àmbit més ampli (Urania, Ibèrica). Als anys 50 i 60, al final de la seva trajectòria, també va ser la revista “Ausa” la que es va fer ressò dels seus treballs. Serinanell ens avisa que la bibliografia pot ser que no sigui completa i és cert, doncs, encara que ens sembli estrany, no relaciona en la seva extensa llista els treballs que Pratdesaba va publicar a les dues societats astronòmiques que existien a l’època; totes dues amb seu a Barcelona i d´àmbit espanyol. En aquesta intervenció repassarem la bibliografia de Pratdesaba, posant èmfasi en els treballs observacionals d’astronomia més que en els divulgatius o d’altres temes. S’esmentaran i explicaran els seus treballs astronòmics publicats a principis del segle XX a les dues societats astronòmiques del seu temps. La figura de Pratdesaba no es va circumscriure a una població ni a una comarca; els seus treballs, tant d’observació com divulgatius, van tenir importància i van ser valorats positivament a l’astronomia i la meteorologia de l’època.
Publicació en format d’accés obert del vol. 15 (2022) de la revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Benvolgudes i benvolguts,
La revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica [Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans] acaba de publicar en format d’accés obert el vol. 15 (2022).
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista
El número també està disponible al repositori de RACO
