sarafajula

Entrevista a Katya Mitsuko Zuquim Braghini

El proceso de escolarización es una tecnología social muy poderosa y ampliamente aceptada e incluso naturalizada.”

En aquesta entrevista parlarem amb Katya Braghini sobre la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i social a l’educació i la seva història, la mercantilització creixent de l’ensenyament i l’impacte que tenen les joguines científiques en l’educació de les nenes i nens.

Nota de premsa

Entrevista a Dolors Aleu (1857-1913): “Aquesta obsessió per fer-nos belles ens acaba fent mal… i no només físicament”

Per Núria Pujol, amb la col·laboració de Sara Fajula i Consuelo Flecha

Dolors Aleu és nascuda i criada a Barcelona, de pare prioratí i mare barcelonina. Seguint els passos d’Elena Maseras, fou la segona donar en cursar medicina a la Universitat de Barcelona (1874-1879), quan la facultat estava ubicada a Ciutat Vella, juntament a l’antic Hospital de la Santa Creu. De la mateixa manera que les seves companyes Elena Maseras i Martina Castells, en superar l’etapa universitària barcelonina hagué d’esperar tres llargs anys a què les institucions li concedissin els permisos per a llicenciar-se a Madrid el 1882, on mesos més tard es convertí en la primera dona en doctorar-se en medicina a Espanya. La seva tesi reivindicava el dret de les dones a estudiar amb la finalitat de poder exercir la professió que desitgessin, així com la necessitat de deslliurar-se de la cotilla. Va exercir durant gairebé un quart de segle com a metgessa ginecòloga, obstetra i pediatra a la seva pròpia consulta a la ciutat de Barcelona.

Dolors Aleu al seu despatx [Família Cuyàs Robinson]. Font: [Galeria de metges catalans]

Dolors Aleu al seu despatx [Família Cuyàs Robinson]. Font:
[Galeria de metges catalans]

En un viatge espacio-temporal ens plantem l’any 1909 al despatx de la doctora Aleu a la Rambla de les Flors. Embrancada en la lectura d’algun dels seus manuals de medicina, en veure’ns arribar tanca el llibre, alça la vista i somriu disposada a donar una resposta afable a les nostres preguntes. Gràcies, Dolors.

Col·loqui de la SCHCT a Vic

“Metges, enginyers, mecànics i inventors a la literatura

des de la Renaixença fins a la guerra civil”

Dimarts 5 d’abril, a les 20:00,

a l’Agrupació Astronòmica d’Osona, carrer del Pare Xifré, 1, Vic

a càrrec d’Antoni Munné-Jordà

Presencial i online

Repassarem una trentena d’obres (sarsueles, obres teatrals, contes, novel·les) protagonitzades pels nous herois que substitueixen les velles icones de la societat agrària (fades primaverals, faunes estivals, bruixes tardorals i mags hivernals) i sedueixen les masses de la nova societat sorgida de la revolució industrial. D’autors que van des del vigatà Martí Genís Aguilar fins a Francesc Trabal, de Narcís Oller a Pere Calders, de Rossend Arús a Joan Santamaria, de Folch i Torres a Elvira Augusta Lewi, i molts més. Una festiva tradició que la guerra va escapçar i el franquisme va voler fer oblidar.

Resum:

Dins l’imaginari col·lectiu, abans de la revolució industrial les icones populars partien de l’àmbit rural: el vell bondadós de barba blanca que simbolitzava l’hivern que amb la neu protegia i humitejava les sements, la noia esponerosa que representava la primavera florida i augurava fecunditat… Però amb la nova societat industrialitzada els faunes estivals i les bruixes tardorals de les rondalles seran substituïts per enginyers i inventors, metges i mecànics que dominen els poders d’una tècnica de possibilitats il·limitades. Així, repassarem una quarantena de peces de la literatura catalana, narracions, novel·les, obres teatrals i sarsueles que entre 1874 i 1938 reflexionen entorn dels nous bruixots que sedueixen les masses.

L’adscripció, pots posar com d’habitud Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.

Manuel, de la quarantena d’obres, pràcticament totes són de metges, mecànics i tècnics diversos. Només surten un parell de referències a astrònoms, i encara de passada: «L’home que agafà una estrella», en què només al final surt Comas i Solà, que només esmentaria com a mostra del predicament que tenien els científics, i De la Terra al Sol, en què al començament surten astrònoms (de fet, diu astròlegs), però la història és més de constructors de coets. Aquesta és la descripció del gabinet d’astronomia:

“Cuadro primer. L’Observatori. L’escena representa lo terrat d’una casa en lo carrer d’en Paradís. Al foro una barana detràs de la qual se veuen les torres del campanar de la Catedral. Vàrios tamborets de mà i una taula al centro amb una esfera i altres aparatos òptics. Un enorme telescopi de peu al mig del terrat, dirigit als astres. La porta d’entrada és a la dreta amb la seva torratxa i a l’esquerra hi ha una porxada on figura que hi guarden los aparatos. Són les onze de la nit. Escena primera. Sr. Telescopi, president. Sr. Rectàngul, Sr. Compàs, Sr. Circumferència (sord) i vàrios Astròlegs. Al tirar-se lo teló estan tots amb una ullera mirant al cel i d’esquena al públic.”

<http://astroosona.net/blog/>

Entrevista al teatre anatòmic (1760): Des que el món es món el part havia estat assistit per dones, i ara venen ells a ensenyar-les a elles com ho han de fer?

Per Núria Pujol

Nascut el 1760 i criat a Ciutat Vella de Barcelona, a l’oest de les Rambles, al carrer del Carme, pot dir que s’ha mantingut ferm al neoclassicisme de les seves arrels durant més de dos segles i mig. Es veí “porta per porta” del corralet, antic dipòsit de cadàvers i cementiri de l’Hospital de la Santa Creu, espai que actualment és el Jardí del Doctor Fleming.

El caracteritza la seva llarga i canviant trajectòria professional: Va començar com a col·legi de cirurgians, passant per facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, i jubilat com a teatre des de 1929 sempre troba una mica de temps en les seves estones lliures per a dedicar-se a acollir la colla de la Reial Acadèmia de Medicina…Veure, escoltar i callar durant més de dos segles i mig? Ha arribat l’hora de que aquesta joia barcelonesa ens digui la seva…T’escoltem teatre!

Entrevista a Silvia Cora Lévy Lazcano

El proceso de psicologización de la sociedad está unido al capitalismo de consumo. […] Y ha llegado a colonizar el inconsciente.”

En aquesta entrevista parlarem amb Silvia Cora Lévy Lazcano sobre la història de la psicoanàlisis i els sabers psi en la cultura popular i sobre la psicologització de la societat actual, especialment de les dones i en el propi feminisme.

Nota de premsa

XVII TROBADA SCHCT 2022

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica