sarafajula

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“La escritura y el contenido etnográfico como un todo: un ejemplo de construcción de un texto etnográfico sobre la locura”

Ponent: Itxaso Martín (Euskadi Irratia).

Dimecres 16 de desembre de 2020, 16h.

Sessió online

 

La construcción del texto etnográfico es una parte sustancial de la propia investigación; es a través del texto (en su sentido más amplio) como se comunica el trabajo realizado. En esta propuesta se considera el contenido de la investigación y la construcción textual de la misma como un todo, pretendiendo producir un efecto comunicativo que acerca a los lectores a los protagonistas de la etnografía. Tras trabajar con más de 500 historiales médicos y cartas de personas internadas desde 1937 hasta 1950 en un psiquiátrico del País Vasco, se realiza una construcción textual de la etnografía que está fuera del lenguaje científico-lógico-racionalista. Tomando como referencia la forma de las cartas incluidas en los historiales (escritas hasta el último centímetro de papel), el texto etnográfico tendrá en ocasiones la misma presentación: páginas escritas más en los márgenes que en el parte central. De esta manera, se consigue enfatizar que se está hablando de personas situadas en los márgenes de la sociedad. Por otra parte, utilizando frases cortas y elipsis se crea un lenguaje que nos transmite el silencio, el hueco, que son estas personas para la sociedad. Aplicando el concepto de Richard Wagner (1813-1883) de “obra de arte total”, se habla de “obra etnográfica total”, una investigación antropológica que da importancia y cohesiona todas las partes de la misma, también la parte estética y la construcción textual.

Itxaso Martín, doctora en Antropologia (2015) amb la tesi Escrivint la bogeria, la submemoria i els silencis: dones buit com a mirall de la societat i la moral. Màster en Estudis Feministes i de Gènere (UPV, 2011), llicenciada en Antropologia Cultural i Social (UPV-EHU, 2010) i llicenciada en Comunicació Audiovisual (UPV-EHU, 2003). Ha publicat la novel·la Ni, Vera (Elkar, 2012) basada en la història de la seua besàvia, ingressada en un psiquiàtric de Guipúscoa de 1935 a 1986. Actualment treballa com a periodista a Euskadi Irratia (Ràdio Pública Basca).

Coordinadors: Enric Novella (Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera)

Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”. Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Global History of Science Seminar

“The global history of science: what it is and what it isn’t”
Ponent: Lissa Roberts (University of Twente)
Dijous 17 de desembre de 2020, 18.30h

Sessió online via Teams

Professor Lissa L. Roberts (Editor-in-Chief, History of Science)

Abstract: This presentation will discuss some of the fundamental issues that inform the currently popular marriage between global history and the history of science. Are global history and the history of globalisation synonymous? What are the virtues and vices of comparative history? What do we miss when we focus on ‘ways of knowing’? Should non-humans be considered as historical actors? What might a ‘labor history of science’ look like? The purpose of this presentation is not to make dictatorial claims regarding how to define this burgeoning field, but to stimulate a conversation that participants will find provocative and productive.

Lissa L. Roberts is editor-in-chief of History of Science and emeritus professor of Long-Term Development of Science and Technology at the University of Twente. A firm believer in collaborative research, she has (co-) edited numerous volumes and special issues, including “Historicizing Research Integrity and Fraud” (special issue of History of Science, 2020); Compound Histories: Materials, Governance and Production, 1760–1840 (2017); “Chemistry and Global History” (special issue of History of Science, 2016); “Oeconomies of the Eighteenth Century” (special issue of History and Technology, 2014); The Brokered World: Go-betweens and Global Intelligence, 1770–1820 (2009) and The Mindful Hand: Inquiry and Invention from the late Renaissance to Early Industrialisation (2007).

Coordinadors del cicle: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galan (UAB).

El GHOSS consistirà en seminaris impartits (de manera virtual o presencial) per destacats experts en història global, per investigadors rellevants que han treballat en història global de la ciència, i es complementa amb un “reading group” d’abast més local.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Documentals i ciència a l’Europa del segle XX

“Taula rodona: Documentals i ciència a l’Europa del segle XX”
Dimecres 25 de novembre de 2020, 18.00h.
Sessió online

Ponents: Jean Baptiste Gouyon (University College London), Christian Bonah (Université de Strasbourg) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB).
Jean-Baptiste Gouyon és autor de BBC Wildlife Documentaries in the Age of Attenborough, publicat el 2019 (Palgrave). Amb aquest llibre s’endinsa en la història dels documentals sobre natura a la televisió britànica. De manera més general, ha treballat en la representació de la ciència als mitjans audiovisuals i els museus.
Christian Bonah és un historiador de la medicina que ha fet importants contribucions en molts àmbits i que darrerament ha estat molt actiu en l’estudi de la història del documental mèdic. És un dels coordinadors de la plataforma pedagògica Medfilm i ha estat co-editor del llibre publicat el 2020 Body, Capital, and Screens. Visual Media and the Healthy Self in the 20th Century (Amsterdam University Press).
Carlos Tabernero Holgado és professor d’història de la ciència al Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seua recerca i docència s’han centrat en els mitjans de comunicació (sobretot cinema i televisió) i en els processos de popularització i comunicació de la ciència al segle XX. El 2016 es publicava el seu llibre Terapias de cine (UOC).

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IILP-UV) i José Ramon Bertomeu-Sánchez (IILP-UV).
Resum del cicle: En aquest cicle comptarem amb tres especialistes en el documental mèdic i de natura que han analitzat tres contextos geogràfics ben diversos com són el britànic, francès i espanyol i han posat l’èmfasi en les seues investigacions en diferents períodes del segle XX. Amb els seus estudis de cas i la seua llarga experiència en aquest àmbit ens plantejarem qüestions com ara: Qui va produir en cada context els documentals? Amb quin objectiu ho van fer? Quins han estat els públics d’aquests documentals i com reaccionaren al visionat? Quina relació hi ha hagut entre el documental científic i la recerca? Com ha influït el documental en la projecció i autoritat de la ciència en l’àmbit social?
Analitzarem els documentals com a font i resultat de la recerca científica tant en l’àmbit de les ciències natural com de la medicina del segle XX i ens podrem endinsar en debats de llarga durada com ara aquell sobre el concepte de veritat i artifici en el documental científic. Amb la diversitat d’aproximacions adés esmentada volem copsar la significació del documental de ciència i la seua evolució en l’Europa del segle XX. Volem així revisar aquella transició que sovint ha fet palesa la bibliografia centrada en la història del documental científic; una transició que s’hauria donat des d’una concepció del documental com una tècnica de visualització controlada per científics i subordinada a la ciència a una apropiació del documental per altres agents socials, externs a la ciència, que passaren a convertir-se en iguals en la producció de coneixement.
Les conferències dels ponents quedaran enregistrades i el cicle acabarà amb una taula rodona en la qual volem fer més activa la participació dels públics que podran elaborar els seus comentaris i preguntes a partir del visionat de les conferències individuals prèviament subministrades.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

 Cicle: Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental

“Salut ambiental i gènere”

 Ponent: Carme Valls-Llobet

Dijous 19 de novembre de 2020, 19h.

CANCEL·LAT

Metgessa i ciutadana pel canvi. Diputada al Parlament de Catalunya per el Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi de 1999 al 2006. Pionera en la investigació de les diferències entre la salut de dones i homes i la influència del medi ambient en la salut des d’aquesta perspectiva. El 2018 va publicar el llibre “Medio Ambiente y Salud”.

 Coordinador: Joel Piqué i Buisan (Fundació Hospital d’Olot).

Resum del cicle: Des de la història de la salut ambiental, aquest cicle pretén comprendre des d’una perspectiva històrica la construcció de la salut ambiental tal com l’entenem, la seva aparició com a disciplina i la relació amb els paradigmes científics existents a partir del diàleg entre el passat, protagonitzat pels naturalistes prèvia descoberta de la bacteriologia, i el present, caracteritzat per l’evolució paral·lela entre la preocupació per l’entorn/medi ambient i els conceptes o paradigmes científics/mèdics del segle XX i del segle XXI. Aquestes sessions pretenen ser un diàleg entre la història natural (s. XVIII i XIX) i la medicina (s. XX i XXI)  sobre la relació entre l’entorn i la salut des de diferents panoràmiques per descompondre l’actual concepte de salut ambiental i analitzar els diferents angles d’aquesta disciplina. A partir d’un marc teòric que inclou conceptes provinents de la filosofia i la història de la ciència s’aborda la transició entre les topografies mèdiques del segle XIX i els actuals estudis de salut mediambiental proposant reflexions epistemològiques del canvi de paradigma científic que aquesta transició porta implícita.

 

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: El cine como herramienta de divulgación científica: perspectivas a debate

Dijous 22 d’octubre de 2020, 18.30h.

“El cine como herramienta: educación y ciencia”

Ponent: Sabela Rey Cao

“El cine como plataforma: mujeres científicas y minorías”

Ponent: Paula Talero Álvarez

Programa Col·loquis, vegeu

Sabela Rey Cao, (Comunicación – Delegación del CSIC en Cataluña) graduada en Comunicación Audiovisual por la Universidad de Santiago de Compostela y Máster en Estudios de Cine por la Universidad Pompeu Fabra. Actualmente, trabaja en la delegación del CSIC en Cataluña, ayudando en la gestión de prensa, comunicación institucional, redes sociales y divulgación.

Paula Tolero Álvarez, (Cultura Científica – Delegación del CSIC en Cataluña) licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y máster internacional en Cine y Lenguaje. Doctora en Medios de Comunicación, Arte y Textos (MATX) por la Virginia Commonwealth University, en Richmond, VA. Ha ejercido como periodista y como profesora de cine y estudios de género. Desde diciembre de 2018, trabaja en la delegación del CSIC en Cataluña ayudando a organizar, gestionar y promover iniciativas de divulgación científica.

Coordinadores: Sabela Rey Cao (CSIC) i Paula Talero Álvarez (CSIC).

Resum del cicle: Los medios de comunicación de masas, si bien ostentan un carácter eminentemente comercial, también pueden ser formas eficientes de comunicación y divulgación de la ciencia. El cine, por ejemplo, gracias a su atractivo y a su gran impacto visual, es un medio que llega a grandes públicos y funciona como un elemento de transmisión de conocimiento y producción de significado. Más allá de la vertiente del entretenimiento, es usado como herramienta educativa en aulas escolares y también como vehículo para la divulgación de la ciencia. Películas tan variadas como Figuras ocultas (2017, dir. Theodore Melfi), El código enigma (2015, dir. Morten Tyldum), Agora (2009, dir. Alejandro Amenábar) o Gravity (2013, dir. Alfonso Cuarón) han despertado la curiosidad científica en público de todas las edades, al tiempo que han desatado debate en la comunidad por su rigor científico. Qué películas programar y qué elementos priorizar sigue siendo una fuente de debate entre divulgadores y comunicadores. Ante el reto de divulgar la ciencia, ¿qué perspectiva prima más? ¿Cuáles son las oportunidades que se abren? ¿Funcionan mejor los títulos más comerciales o las narrativas más independientes? ¿Importa más el contenido o la forma?

En el ciclo buscamos debatir sobre estas y otras muchas cuestiones referentes a la cultura científica en los medios audiovisuales. La primera ponencia, a cargo de Sabela Rey, introducirá el ciclo y abordará el cine como una herramienta educativa a partir de La Hipótesis del Cine, Alain Bergala (Laertes). Desde la perspectiva de la divulgación, se tratará el lenguaje audiovisual como un mecanismo para la transmisión del conocimiento científico. El cine también puede servir para destacar la investigación de mujeres científicas y pertenecientes a minorías, que raras veces tienen la ocasión de ver su trabajo visibilizado. Paula Talero ahondará en los títulos a tal efecto, con ejemplos como Marie Curie (2016, dir. Marie Noëlle) y Temple Grandin (2010, dir. Mick Jackson). Para ilustrar estas problemáticas, las ponencias abordarán la experiencia de divulgación ‘Química y Celuloide’, un ciclo de cine de divulgación científica que tuvo lugar en la Residencia de Investigadores de Barcelona durante los meses de octubre y noviembre de 2019.

 

 

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.