sarafajula

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: TAULA RODONA

DINS DEL CICLE INTERMITENT

‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES’

(https://blogs.iec.cat/schct/ciencia-a-les-places/)

Dia: Dimarts 11 de juny, a les 17:30h

Lloc: a l’Anfiteatro 8.2.30 (Edifici C8) de la Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa, (Cidade Universitária, Campo Grande, Lisboa)

 

Aquesta taula rodona, coorganitzada entre la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i el Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (http://ciuhct.org/), vol creuar els sabers dels ex-miners de l’urani portuguesos que han lluitat pel reconeixement i reparació de les conseqüències de salut i ambientals de la radioactivitat, amb el d’historiadores que s’han apropat d’una manera crítica a la història ambiental, social i política de la mineria i de la radioactivitat a la Península Ibèrica. Intervindran d’entrada António Minhoto i altres membres de l’Associação dos ex-Trabalhadores das Minas de Urânio (ATMU), Paulo Guimarães (historiador, Universidade de Évora) i Clara Florensa (historiadora de la ciència, Escoles Universitàries Gimbernat), passant després a un debat entre el públic assistent. Durant la taula rodona tindrà lloc la presentació del llibre Para além do fim das minas de urânio em Portugal per part de la seva autora, la periodista Liliana Garcia.

Les places i carrers d’arreu han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’autoregula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015) i sobre el moviment antinuclear (IEC, 2018). En aquesta nova taula rodona es pretén continuar el debat sobre les tecnologies nuclears, però posant el focus en un aspecte del cicle de l’urani menys visible a les àgores públiques que les centrals nuclears: la mineria de l’urani. Si bé recentment grans historiadores de la tecnologia com Gabrielle Hecht han estudiat els riscos quotidians i “banals” de l’extracció de minerals radioactius a països africans com Namíbia (en contraposició als riscos “excepcionals” associats a l’armament i els accidents nuclears), aquesta qüestió ja havia estat àmpliament debatuda amb arguments mèdics i científics dins de les lluites anti-nuclears dels anys 1970 i 1980 a la Península Ibèrica. Tal fou així que, per exemple, els projectes previstos de mineria a Catalunya (específicament, a la Segarra, la Garrotxa, la Selva i Osona) no van arribar a desenvolupar-se (vegeu “Informe Camon-I”, 1979). Tot i així, a altres llocs de la Península, en particular a Urgeiriça (Viseu, Portugal), les mines d’urani van seguir sent explotades fins a finals de segle XX tal com ho havien estat des d’inicis de segle, amb condicions laborals precàries i espais residencials afectats per la radioactivitat. Tan sols ha estat recentment, després de les mobilitzacions i reclamacions legals dels ex-miners i les seves famílies, sostingudes per informes mèdics i articles científics, que la llei 10/2016, publicada al Diário da República, va establir “o direito a uma compensação por morte emergente de doença profissional dos trabalhadores da Empresa Nacional de Urânio”. Quin paper va jugar la ciència en la lluita dels miners i en la configuració de la legislació? Quin paper van tenir les mobilitzacions socials en l’atenció científica a les conseqüències quotidianes de la radioactivitat?

Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).

Retransmissió: La sessió no podrà ser emesa en streaming, si bé serà enregistrada i publicada al canal de youtube de la SCHCT/IEC.

Itinerari Científic a Lleida

Dilluns, 10 de juny de 2019, 18:00 h

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica us proposa un itinerari per Lleida que us portarà a conèixer la capital del Segrià des del punt de vista de la ciència. Durant la ruta podreu visitar un dipòsit d’aigua construït al segle XVIII i que abastia sis fonts monumentals, l’antic Hospital de Santa Maria, única mostra del gòtic civil català a la ciutat i la seva farmàcia més antiga, entre altres indrets del Nucli Antic de Lleida, en una passejada que ens descobrirà aquest barri cèntric i conegut amb una mirada diferent. Després de diverses experiències amb itineraris i visites a Barcelona, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica et porta de forma gratuïta a recórrer Lleida per conèixer també la seva història de la ciència.

L’itinerari serà guiat per Judit Gil Farrero, llicenciada en Ciències Ambientals i doctora en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Gil Farrero ha treballat com a educadora ambiental i comunicadora científica, i col·labora amb Històries de Ciència (www.historiesdeciencia.cat), que ofereix rutes científiques i culturals dirigides a tota mena de públics a Barcelona.

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

Un cop feta la inscripció, es comunicarà el punt de trobada.

 

Taula periòdica ca. 1885. Imatge © University of St. Andrews

PROGRAMA DEFINITIU

1a Circular XVII Jornada d’Història de la Ciència i l’Ensenyament 2019 PDF

PROGRAMA PROVISIONAL

A continuació de la sessió inaugural es presentaran les comunicacions amb els seus corresponents debats. Durant el desenvolupament de la Jornada es durà a terme el lliurament del “XVII Premi Antoni Quintana Marí” per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament obligatori i post obligatori.

Antoni Quintana Marí (1907-1998) fou un dels pioners de la Història de la Ciència a Catalunya pels treballs sobre Antoni Martí i Franquès que publicà a partir de 1932. Mestre, més de químic, col·laborà amb el Seminari de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona en l’època republicana, on plantejà el valor pedagògic de la història de la ciència. Sobre aquesta qüestió publicà un treball a la revista Archeion, de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences. Amb una trajectòria destacada en l’àmbit de la química cerealista, mantingué la vocació investigadora per la història de la ciència, convençut que era una eina útil per a l’ensenyament.

El premi als treballs de recerca que atorga anualment la SCHCT i aquesta jornada són un homenatge a la seva contribució.

A la Jornada d’enguany, la conferència inaugural anirà a càrrec de:

Josep Simon Castel

investigador Ramón y Cajal. Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València

amb el títol:

«La Màquina Universal: Mètode infal·lible per resoldre qualsevol problema pedagògic mitjançant la intuïció històrico-científica»

El programa de la Jornada, la distribució de les comunicacions i altres detalls sobre l’organització de la Jornada es faran conèixer a través de la web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct a partir del 2 de novembre de 2019.

El comitè organitzador d’aquesta jornada vol aprofitar aquesta nova convocatòria per ampliar els objectius i les àrees temàtiques amb noves idees i nous col·laboradors. Amb aquest esperit es convoca la “XVII Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament” com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament. En convocar aquesta nova jornada la SCHCT pretén:

  • Debatre temàtiques entorn a les relacions entre història de la ciència i ensenyament
  • Afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència
  • Fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament
  • Relacionar mitjançant la història de la ciència alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament

Assistència i comunicacions

En aquest sentit, el comitè organitzador anima a tots aquells professors/es i historiadors/es de la ciència interessats en aquesta temàtica a participar en aquesta Jornada i a presentar, també, comunicacions. Cada persona inscrita a la jornada podrà defensar fins a un màxim de dues comunicacions, sempre que una d’elles sigui compartida. L’experiència en jornades anteriors ens ha dut a proposar les següents àrees temàtiques:

  • La immersió de la història de la ciència a l’aula
  • L’acoblament de la història de la ciència en el currículum educatiu
  • La cultura material de la ciència en l’ensenyament
  • Les TIC en la incorporació de la història de la ciència a l’ensenyament
  • La història de la ciència en la formació del professorat
  • Sessió temàtica “150 anys de la taula periòdica dels elements”, coordinada per Pere Grapí

Terminis

30 de setembre de 2019: termini recepció de resums per propostes de comunicació (adreça schct@iec.cat)

30 de setembre a 14 d’octubre 2019: sol·licitud de beques. La Societat ofereix beques a estudiants i llicenciats en atur. Els interessats han d’enviar una sol·licitud amb els motius, adjuntant la documentació acreditativa a schct@iec.cat

14 d’octubre de 2019: confirmació de les comunicacions acceptades als sol·licitants

15 d’octubre a 13 de novembre: inscripció (al formulari en línia que estarà disponible al web de la SCHCT (http://blogs.iec.cat/schct)

Inscripció

La inscripció es farà per mitjà d’un formulari en línia operatiu durant el període d’inscripció, del 15 d’octubre al 13 de novembre, (pagament amb targeta de crèdit o transferència bancària, d’acord amb les indicacions del formulari). La inscripció inclou el llibre de resums de comunicacions, l’assistència i les actes corresponents (edició en línia). La quota general serà de 22 € i la reduïda d’11 € (per als socis SCHCT i altres filials de l’IEC).

Si voleu fer-vos soci de la SCHCT https://blogs.iec.cat/schct/about/inscripcions/

Lloc de celebració de la jornada

15 de novembre. Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

16 de novembre. Residència d’Investigadors (CSIC) Carrer de l’Hospital, 64. 08001 Barcelona

Organitza

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat

i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

Entitat col·laboradora

Institut d’Estudis Catalans

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat  i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

 

Cicle: Ciència democràtica

Més enllà de Rachel Carson: Pesticides, experts i controvèrsies públiques”

16 de maig de 2019, 18:30-20:30

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer

Organitza: SCHCT/CEHIC

Amb el suport del projecte: “Toxic Spain”, HAR2015-66364-C2 (MINECO/FEDER)

 

The Vicious
              cycle of pesticides  -  pesticides
              action network - pan asia pacific

 Han passat 57 primaveres des de que la biòloga nord-americana Rachel Carson va publicar la seva Primavera silenciosa (Silent Spring, 1962) per denunciar l’efecte perniciós dels pesticides i en particular del DDT en els éssers vius, i es convertí així en un símbol del moviment ambientalista. Malgrat el paper simbòlic i efectiu del llibre de Carson, els pesticides tenen una llarga història al segle XX i arriben fins al nostre present com un problema controvertit, sovint amagat i sempre qüestionat  a l’esfera pública- el debat recent sobre el fong “candida auris” en seria un bon exemple-.

En aquesta sessió, científics experts en pesticides i historiadors de la ciència debatran sobre el problema dels pesticides al passat i al present, junt amb el públic assistent.

Introducció:

“Rachel Carson i el DDT: una visió retrospectiva”, Agustí Nieto-Galan (UAB)

“Tot seguint els verins a la societat”, Ximo Guillem-Llobat (UV)

“Com escriure la història dels plaguicides” José Ramón Bertomeu-Sánchez (UV)

La veu dels experts:

“Els pesticides avui”, Joan O. Grimalt, (CSIC),

Estudis de cas:

“La (in)visibilització del risc dels pesticides: un exemple de principis del segle XX”, Ximo Guillem-Lobat (UV),

“La violència lenta del feixisme: Els pesticides arsenicals dels primers anys de la dictadura franquista (1939-1945)”, José Ramón Bertomeu-Sánchez (UV)

Debat amb el públic

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

 Cicle: “Col·loquis a Osona”

  “El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica”

 Dia: Dimarts 7 de maig de 2019, 20h.

Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic

 Ponent: Sara Fajula Colom (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).

 Resum: La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme. Les dones des dels moviments feminista i veïnal van lluitar pel dret a la Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera, les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat.

 Organitza: Pasqual Bernat (dins del cicle “Col·loquis a Osona”).