sarafajula

Col·loquis de la SCHCT (2020-2021)
coorganitzat amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona

Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

“La meteorología peninsular en los años de entre guerras mundiales”

Ponent: Aitor Anduaga (UPV/EHU)

Dimarts 18 de maig de 2021, 20h
Sessió online

Aquesta sessió s’iniciarà amb un repàs de la meteorologia predictiva a la Península a principis de segle XX, després es mostrarà com es va desplaçar l’interès des de la aerologia militar a la meteorologia aeronàutica i es descriuran els mètodes predictius de l’Escola de Bergen. Veurem com en els anys 30 el poder militar es va apoderar de la meteorologia oficial a Espanya i com hi va haver dues formes de militarització del servei meteorològic durant la Guerra Civil.

A càrrec d’Aitor Anduaga, UPV/EHU.

Totes les conferències d’aquest cicle són online i es fan el dimarts a les 8 del vespre.

Coordinadors: Josep Batlló (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) i Pasqual Bernat.

Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

“La meteorología peninsular en los años de entre guerras mundiales”

Ponent: Aitor Anduaga (UPV/EHU)

Dimarts 18 de maig de 2021, 20h

Sessió online

Aquesta sessió s’iniciarà amb un repàs de la meteorologia predictiva a la Península a principis de segle XX, després es mostrarà com es va desplaçar l’interès des de la aerologia militar a la meteorologia aeronàutica i es descriuran els mètodes predictius de l’Escola de Bergen. Veurem com en els anys 30 el poder militar es va apoderar de la meteorologia oficial a Espanya i com hi va haver dues formes de militarització del servei meteorològic durant la Guerra Civil.

A càrrec d’Aitor Anduaga, UPV/EHU.

Totes les conferències d’aquest cicle són online i es fan el dimarts a les 8 del vespre.

Coordinadors: Josep Batlló (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) i Pasqual Bernat.

Cicle “LA CIÈNCIA TAMBÉ TÉ HISTÒRIA”

Per Miquel Carandell
Institut d’Història de la Ciència
Museu de Ciències Naturals de Granollers

En el marc de la sala d’actes de la Biblioteca (i també Centre Cívic) de la Sagrada Família, un equipament amb una llarga tradició d’interès ciutadà per la ciència i la seva història, es va celebrar la tercera sessió del cicle “La Ciència té Història” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica dins el programa de “Visions de Ciència”, organitzat per la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona. Aquesta tercera sessió, amb el títol “Ossos i Pedres, una història de la paleoantropologia” estava dedicada a la història d’aquesta ciència que s’endinsa en l’estudi dels orígens dels humans, de l’evolució humana, mitjançant l’estudi de les seves restes fòssils, així com altres restes com pedres tractades o ossos manipulats. Malgrat la pluja, gairebé una trentena de persones van assistir a aquesta conferència a càrrec de Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència que treballa a l’Institut d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona i al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Foto 1. Miquel Carandell durant la seva xerrada.

Foto 1. Miquel Carandell durant la seva xerrada.

La xerrada va consistir en un recorregut per la història de les grans troballes en aquest camp, des del Pithecanthropus erectus trobat per Eugene Dubois a Java, a l’Australopithecus de Raymond Dart trobat a Sud Àfrica, passant per la troballa i posterior revelació inesperada del tristament famós Home de Piltdown. Mitjançant històries com aquestes, o les de la família Leakey a Kenya, la troballa de “Lucy” a Etiòpia, va quedar clar com la investigació científica en aquest camp no es pot entendre sense considerar les vessants polítiques, socials o culturals d’aquestes i altres troballes. El colonialisme, l’atenció mediàtica, les creences religioses o les qüestions d’autoritat i credibilitat científica són fonamentals per entendre la història d’aquesta ciència controvertida però que suscita molt d’interès per part del públic general.

La xerrada va acabar amb un petit tast de dos casos de troballes d’homínids fòssils ocorreguts a la Península Ibèrica. Per una banda, l’espectacular jaciment d’Atapuerca, i, per l’altre, l’Home d’Orce. En la seva presentació, Carandell va mostrar com d’important és el jaciment d’Atapuerca per les seves troballes dins la comunitat científica, però com, a la vegada, l’equip d’Atapuerca ha estat capaç de crear una gran indústria mediàtica al seu voltant per continuar el finançament de les investigacions. Pel que fa a l’Home d’Orce, Carandell acaba de publicar un llibre anomenat The Orce Man. Controversy, Media and Politics in Human Origins Research, que tracta aquesta controvèrsia científica. L’Home d’Orce és un fragment de crani trobat a la localitat granadina d’Orce, que va despertar un intens debat en els mitjans de comunicació dels anys vuitanta.

Foto 1. Miquel Carandell al final de la seva xerrada.

Foto 1. Miquel Carandell al final de la seva xerrada.

En definitiva, la presentació que va fer Carandell a la Biblioteca de la Sagrada Família dins el cicle “La Ciència té Història” va mostrar com, efectivament, la paleoantropologia també té història, una història plena de descobriments espectaculars, però també de discussions i baralles per veure quina d’aquestes troballes té més importància en l’arbre evolutiu de l’Home, així com per la credibilitat i el prestigi dins la comunitat científica.

“La Ciència també té història”, crònica de les dues primeres xerrades

Us agradaria que us expliquessin la història de la ciència com mai us l’han explicada?. Aquest any la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica ha organitzat un cicle de xerrades amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona anomenat: “La ciència també té Història”, on s’explora com la història ens pot ajudar a entendre la ciència, no com una activitat infal·lible i sense incerteses, sinó com una activitat feta per éssers humans i, per tant, subjecta a implicacions i interessos polítics i socials.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadores i historiadors de la ciència de la nostra comunitat. L’objectiu és mostrar la ciència en tota la seva complexitat per així disposar d’eines per enfrontar-nos críticament tant a les teories conspiranoiques i anticientífiques com a les utopies d’un futur científic i tecnològic de flors i violes.

Figura 1. Alfons Zarzoso presentant el cicle.

Figura 1. Alfons Zarzoso presentant el cicle.

A la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, el 12 i 19 d’abril van tenir lloc les dues primeres sessions. Pep Simon, historiador de la ciència, va ser l’encarregat d’inaugurar, amb gran èxit, el cicle, fent un recorregut panoràmic per la història viva de la física contemporània. A començament del segle XIX, la física era una àrea de curiositat comunament denominada “filosofia natural”, en què esotèrics fluids regien els fenòmens de la naturalesa dominada per individus fornits de títols nobiliaris. Ja a principis del segle XX, la física havia esdevingut una república amb una constitució ben definida i articulada per revistes especialitzades, institucions, societats professionals, espais de comunicació pública, economies domèstiques i internacionals i títols universitaris. Així doncs, durant la xerrada, Simon va guiar-nos entre aquests dos segles per debatre en quina mesura l’espectacle de la física va esdevenir república.

Figura 2. Josep Simon durant la seva xerrada.

Figura 2. Josep Simon durant la seva xerrada.

El segon a consolidar l’èxit del cicle va ser Joaquim Berenguer, doctor en Història de les Matemàtiques i professor de Matemàtiques, que ens va explicar de manera clara i dinàmica la història de les matemàtiques utilitzant com a fil argumental l’eternitat de les seves veritats. Ens va recordar que les matemàtiques sovint es veuen com anacròniques, i en canvi, és evident que els conceptes matemàtics són un producte històric d’una societat concreta. Així doncs, va començar la seva xerrada preguntant al públic què entenia per matemàtiques: una història de progrés continu? Una història de grans matemàtics? Una història sense dones? Una història només occidental?. La resposta a aquestes preguntes és no, ens va aclarir Berenguer. Per explicar-ho, va anar saltant entre diferents èpoques històriques, mostrant-ne alguns dels seus referents, fins arribar a l’època contemporània. Va ser evident que el context social, com els factors socials i econòmics, va ser determinant per les matemàtiques, donades per una comunitat científica concreta i filla de la seva època. Ens quedem doncs amb una frase de Berenguer al final la xerrada: “L’historiador/a et dona claus per entendre el context”, reflexionant sobre la importància de la feina de l’historiador/a tant en el passat, present i futur.

Figura 3. Joaquim Berenguer durant la seva xerrada.

Figura 3. Joaquim Berenguer durant la seva xerrada.

Tant en una sessió com a l’altra, la sala era plena (respectant les mesures de seguretat) i les dues van acabar en un breu però intens debat sobre les matemàtiques i la física.

Figura 4. Final de la xerrada de Joaquim Berenguer.

Figura 4. Final de la xerrada de Joaquim Berenguer.

Així doncs, us interessa la paleoantropologia, la ciència d’esperits, la psicoanàlisis o les ments criminals? De tot això i més, parlaran els nostres ponents en les pròximes sessions. No us les perdeu! Podeu veure el programa complet aquí.

 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica està organitzant un cicle de xerrades en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona amb el títol “La Ciència també té Història”.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadors i historiadores de la ciència de la nostra comunitat.

Aquestes sessions són presencials i obertes a tothom. Les activitats s’han adaptat a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19. Per accedir als recintes és obligatori l’ús de mascareta.

La propera sessió, la cinquena, es realitzarà el proper dilluns 10 de maig a les 18:30h a la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert:

Freud a Espanya: una història de la psicoanàlisi

a càrrec de

Silvia Lévy Lazcano

investigadora postdoctoral-Juan de la Cierva a l’Institut d´Història de la Ciència de la UAB

Avui dia no cal haver passat per la consulta d’un psicoanalista per tenir alguna noció sobre psicoanàlisi. No és estrany, per exemple, que expressions com “complex d’Èdip” o termes com el d’“inconscient” s’utilitzin amb certa normalitat en les nostres converses. En aquesta xerrada farem un recorregut per alguns dels viatges que van fer les idees de Freud a Espanya. A partir de l’anàlisi de casos concrets, mostrarem com la psicoanàlisi va transitar del domini científic i expert a l’ampli espectre de la cultura popular.

Podeu veure el programa complet aquí

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica