sarafajula

“La documentació dels herbaris històrics a Catalunya”, primera xerrada del Cicle de Col·loquis a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Cap a l’any 1917, el botànic Pius Font i Quer, creador i director del aleshores Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va escriure al també botànic Antoni de Bolòs que les garanties que aquesta entitat oferia per a la conservació de les col·leccions botàniques eren úniques ja que disposava d’un departament altament especialitzat en “ordenar, catalogar, i conservar un herbari”.

Després de més de cent anys, aquesta afirmació continua vigent, tal com Neus Ibáñez i Laura Gavioli, especialistes en herbaris històrics i treballadores de l’Institut Botànic de Barcelona, ens van mostrar el darrer dijous 29 de novembre en la seva xerrada a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, organitzada en col·laboració amb aquest Museu.

La xerrada va començar amb Neus Ibáñez, doctora en botànica, que ens va portar per un recorregut dedicat a l’Institut Botànic de Barcelona i la seva història, des de la creació d’un departament dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins al seu trasllat a l’actual edifici modern del Jardí Botànic, passant per la creació de l’Institut en el que avui anomenem Jardí Botànic Històric. Durant tot aquest procés es va establir dins l’Institut un herbari general que, amb milers de plecs, encara és un herbari viu al que s’incorporen nous exemplars i s’utilitza per la investigació en botànica i d’altres branques de les ciències naturals.

Després, Laura Gavioli, màster en història de la ciència, ens va parlar dels diferents herbaris històrics amb que consta la col·lecció de l’Institut Botànic. Potser l’herbari més destacat de tota la col·lecció és l’herbari Salvador, una família d’apotecaris de Barcelona, que disposa de gairebé cinc mil plecs que van dels segle XVI al XVIII. Però n’hi ha d’altres, com l’herbari de Francesc Bolòs, iniciador de la nissaga dels de Bolòs, amb gairebé quatre mil plecs i també del segle XVIII, el Vayreda, del segle XIX i amb més de trenta mil plecs, encara per digitalitzar, o l’herbari del reconegut botànic Joan Cadevall, sobretot del segle XIX.

Tal com molt bé van explicar Ibáñez i Gavioli, són els arxius documentals de l’Institut Botànic els que permeten una recerca històrica sobre com es van recollir, preparar i classificar les plantes d’aquests herbaris històrics, cosa que ens dona informació tant per l’historiador com pel investigador científic actual que vol conèixer, per exemple, distribucions de determinades plantes en el passat. Com dèiem, Pius Font i Quer, abans de patir la depuració del règim franquista, va ser clau en identificar i reunir els millors herbaris històrics de Catalunya, i la seva documentació, així com en la creació d’una institució amb un grup professional que s’encarregava de gestionar-los, cosa que donà confiança a d’altres botànics o els seus hereus per donar les seves col·leccions.

Al final de la xerrada es va presentar al públic l’herbari que en els anys previs i en els immediatament posteriors a la Guerra Civil va realitzar Antoni Jonch i Cuspinera, fill de Granollers, que va ser el fundador i primer director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Jonch va estudiar Farmàcia, com Font i Quer i molts dels grans botànics fins ben entrat el segle XX, a Madrid. Allà va recollir la majoria dels exemplars del seu herbari, i va tenir com a professor a Josep Cuatrecasas, un destacat botànic i defensor de la República que va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil i va desenvolupar bona part la seva carrera entre Colòmbia i els Estats Units, on va esdevenir un expert en flora tropical. Part de la documentació personal de Cuatrecasas es troba, de fet, a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona. L’herbari Jonch no té documentació associada però té l’interès de ser l’herbari d’un estudiant de Cuatrecasas durant la República i d’incloure moltes notes etnobotàniques sobre remeis, usos i etimologia de les plantes classificades.

Després de la xerrada es va establir un viu debat sobre aquests herbaris, la seva història, la seva utilitat i situació actual, així com sobre la conveniència de centralitzar els herbaris històrics que encara queden per Catalunya a l’Institut Botànic, on es disposa de les instal·lacions i el personal especialitzat en, com deia Font i Quer, “ordenar, catalogar i conservar herbaris”.

La segona xerrada del Cicle organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers es realitzarà el proper dijous 14 de febrer de 2019. Xavier Ferrer Parareda, professor de la Universitat de Barcelona, ens parlarà de la figura de Frederic Travé, que en els anys cinquanta va ser un dels impulsors i fundadors de la secció catalana de la Sociedad Española de Ornitologia, que segueix sent una de les entitats de referència pel que fa a l’estudi dels ocells. Bona part del llegat bibliogràfic i de col·leccions de ciències naturals de Travé es troben en el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918) / In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath

 “From disaster to cooperation: the paradoxical role of World War I in international public health”

Iris Borowy, Center for the History of Global Development, Universitat de Xangai; modera Josep Lluís Barona (Universitat de València).

Dia: Dimecres 19 de desembre de 2018, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaza Cisneros, 4, Valencia.

 

Resum del cicle: La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats. Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres. En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional. El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques.

 

Organitza: Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga  (CSIC, Barcelona).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918) / In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath

 “Modern medicine and old-fashioned drink and drugs: coping with wounds, disease and trauma on the Western Front”

Fiona Reid, Universitat Neuman, Birmingham, Regne Unit; modera Josep Lluís Barona, Universitat de València

Dia: Dimecres 12 de desembre de 2018, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaza Cisneros, 4, València.

 

Resum del cicle: La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats. Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres. En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional. El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques.

 

Organitza: Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga  (CSIC, Barcelona).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

Col·loquis de la SCHCT

Cicle a Granollers: Natura a la Biblioteca

“La documentació dels herbaris històrics a Catalunya”

Neus Ibáñez i Laura Gavioli de l’Institut Botànic de Barcelona 

Dijous, 29 de novembre de 2018, 19h. 

Museu de Ciències Naturals de Granollers

En aquesta xerrada descobrirem com els arxius documentals ajuden a entendre millor els herbaris històrics que encara es conserven a institucions com l’Institut Botànic de Barcelona. Llibretes de camp, correspondència, anotacions, etiquetes… tots aquests documents, i molts d’altres, han permès les investigadores Neus Ibáñez i Laura Gavioli reconèixer les lletres dels científics i recol·lectors, contrastar les dates i localitats de les troballes, establir quins botànics van classificar les plantes… i molts altres detalls que ens porten a descobrir les complexitats de la recerca botànica i el treball realitzat pels investigadors al llarg de la història.

Durant la sessió, també es mostrarà al públic l’herbari del què va ser director del Zoològic de Barcelona i fundador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Antoni Jonch i Cuspinera. L’herbari, que es conserva a la biblioteca d’aquest museu, va ser elaborat per Jonch quan era estudiant de Farmàcia a Madrid en els anys previs a la Guerra Civil Espanyola. Jonch va pertànyer a una de les últimes promocions que van tenir com a professor al reconegut botànic català Josep Cuatrecasas i Arumí, ser director del Jardín Botánico de Madrid, conseller del ministeri de Sanitat de Frederica Montseny durant la Guerra, i que es va haver d’exiliar als Estats Units.

 

Ponents: Neus Ibáñez i Laura Gavioli, totes dues de l’Institut Botànic de Barcelona. 

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Com arribar: Tren Rodalies R2 – Granollers Centre, aquí teniu els HORARIS.

Podeu agafar el tren a Sants, Passeig de Gràcia, Clot o Sant Andreu Comtal.

Un cop a Granollers Centre, el Museu és a 6 minuts caminant, com podeu veure en aquest MAPA.

Dia i lloc de la activitat: Dijous, 29 de novembre de 2018, 19h.

Més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019) 

Cicle

En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918) / In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath

Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges

Ponent: Leo van Bergen, The Netherlands Institute for Military History/Dutch Veterans Institute (Hague)

 Dia: Dimecres 21 de novembre de 2018, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaza Cisneros, 4, Valencia.

Resum del cicle: La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats. Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres. En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional. El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques

Organitza: Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga (CSIC, Barcelona).

Retransmissió en streaming a: http://reunion.uv.es/hcc2

Més informació: http://www.leovanbergen.nl/

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019