sarafajula

“La Ciència també té història”, crònica de les dues primeres xerrades

Us agradaria que us expliquessin la història de la ciència com mai us l’han explicada?. Aquest any la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica ha organitzat un cicle de xerrades amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona anomenat: “La ciència també té Història”, on s’explora com la història ens pot ajudar a entendre la ciència, no com una activitat infal·lible i sense incerteses, sinó com una activitat feta per éssers humans i, per tant, subjecta a implicacions i interessos polítics i socials.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadores i historiadors de la ciència de la nostra comunitat. L’objectiu és mostrar la ciència en tota la seva complexitat per així disposar d’eines per enfrontar-nos críticament tant a les teories conspiranoiques i anticientífiques com a les utopies d’un futur científic i tecnològic de flors i violes.

Figura 1. Alfons Zarzoso presentant el cicle.

Figura 1. Alfons Zarzoso presentant el cicle.

A la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, el 12 i 19 d’abril van tenir lloc les dues primeres sessions. Pep Simon, historiador de la ciència, va ser l’encarregat d’inaugurar, amb gran èxit, el cicle, fent un recorregut panoràmic per la història viva de la física contemporània. A començament del segle XIX, la física era una àrea de curiositat comunament denominada “filosofia natural”, en què esotèrics fluids regien els fenòmens de la naturalesa dominada per individus fornits de títols nobiliaris. Ja a principis del segle XX, la física havia esdevingut una república amb una constitució ben definida i articulada per revistes especialitzades, institucions, societats professionals, espais de comunicació pública, economies domèstiques i internacionals i títols universitaris. Així doncs, durant la xerrada, Simon va guiar-nos entre aquests dos segles per debatre en quina mesura l’espectacle de la física va esdevenir república.

Figura 2. Josep Simon durant la seva xerrada.

Figura 2. Josep Simon durant la seva xerrada.

El segon a consolidar l’èxit del cicle va ser Joaquim Berenguer, doctor en Història de les Matemàtiques i professor de Matemàtiques, que ens va explicar de manera clara i dinàmica la història de les matemàtiques utilitzant com a fil argumental l’eternitat de les seves veritats. Ens va recordar que les matemàtiques sovint es veuen com anacròniques, i en canvi, és evident que els conceptes matemàtics són un producte històric d’una societat concreta. Així doncs, va començar la seva xerrada preguntant al públic què entenia per matemàtiques: una història de progrés continu? Una història de grans matemàtics? Una història sense dones? Una història només occidental?. La resposta a aquestes preguntes és no, ens va aclarir Berenguer. Per explicar-ho, va anar saltant entre diferents èpoques històriques, mostrant-ne alguns dels seus referents, fins arribar a l’època contemporània. Va ser evident que el context social, com els factors socials i econòmics, va ser determinant per les matemàtiques, donades per una comunitat científica concreta i filla de la seva època. Ens quedem doncs amb una frase de Berenguer al final la xerrada: “L’historiador/a et dona claus per entendre el context”, reflexionant sobre la importància de la feina de l’historiador/a tant en el passat, present i futur.

Figura 3. Joaquim Berenguer durant la seva xerrada.

Figura 3. Joaquim Berenguer durant la seva xerrada.

Tant en una sessió com a l’altra, la sala era plena (respectant les mesures de seguretat) i les dues van acabar en un breu però intens debat sobre les matemàtiques i la física.

Figura 4. Final de la xerrada de Joaquim Berenguer.

Figura 4. Final de la xerrada de Joaquim Berenguer.

Així doncs, us interessa la paleoantropologia, la ciència d’esperits, la psicoanàlisis o les ments criminals? De tot això i més, parlaran els nostres ponents en les pròximes sessions. No us les perdeu! Podeu veure el programa complet aquí.

 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica està organitzant un cicle de xerrades en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona amb el títol “La Ciència també té Història”.

El cicle consta de vuit xerrades, que es realitzaran a diferents biblioteques de la ciutat, dedicades a diverses disciplines científiques conduïdes per historiadors i historiadores de la ciència de la nostra comunitat.

Aquestes sessions són presencials i obertes a tothom. Les activitats s’han adaptat a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19. Per accedir als recintes és obligatori l’ús de mascareta.

La propera sessió, la cinquena, es realitzarà el proper dilluns 10 de maig a les 18:30h a la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert:

Freud a Espanya: una història de la psicoanàlisi

a càrrec de

Silvia Lévy Lazcano

investigadora postdoctoral-Juan de la Cierva a l’Institut d´Història de la Ciència de la UAB

Avui dia no cal haver passat per la consulta d’un psicoanalista per tenir alguna noció sobre psicoanàlisi. No és estrany, per exemple, que expressions com “complex d’Èdip” o termes com el d’“inconscient” s’utilitzin amb certa normalitat en les nostres converses. En aquesta xerrada farem un recorregut per alguns dels viatges que van fer les idees de Freud a Espanya. A partir de l’anàlisi de casos concrets, mostrarem com la psicoanàlisi va transitar del domini científic i expert a l’ampli espectre de la cultura popular.

Podeu veure el programa complet aquí

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Talk Show. “Pangolins, meta-anàlisis i Einstein: comunicar ciència en 280 caracters”
Dimecres 12 de maig, 18:30

Presencial i online: Centre Cívic Drassanes (Barcelona), cal reservar al CC drassanes -934412280- fins a exhaurir localitats existents

Sessió online

“La proposta que llancem és una conferència en forma de diàleg entre dos experts en divulgació científica al voltant de com comunicar i divulgar ciència en un entorn digital a partir d’aplicacions que ens apropen a un públic molt heterogeni, difícil de classificar. “Comunicar ciència en 280 caracters” vol incidir en alguns aspectes de la divulgació: la potencialitat d’eines com twitter per transmetre ciència, la capacitat de seduir públics, les estratègies comunicatives a l’hora de presentar un (fil) o tweet, la forma de plantejar polèmiques, i al mateix temps vol incidir en d’altres qüestions com la (equi)distància o no que ha de tenir un divulgador i les conseqüències de ser-ho (o no), la ideologia, els valors o la professionalitat en el món virtual, els riscs de divulgar ciència en espais fragmentats així com el pes de la comunitat científica o la percepció del món de la ciència respecte als divulgadors… Es possible comunicar ciència a partir d’eines com Twitter? O bé el mitjà determina a priori el contingut què estem disposats a admetre com a “científic” o “rigorós”?. Aquesta i d’altres preguntes s’intentaran resoldre de la mà d’Àlex Richter i Bruno Martín.

Coordinador i moderador: Oscar Montero-Pich

Ponents:

Bruno Martin

Llicenciat en biologia (Durham Univ), màster en comunicació científica (Imperial College de London) i periodista freelance en ciència i medi ambient. Ha publicat en el País, i escriu i presenta “Darwin, te necesito” una sèrie divulgativa sobre mites científics i d‘altres qüestions. Aviat el tindrem comunicant a Scienseed.

Alex Richter-Boix

Biòleg, doctor en Ecologia evolutiva i divulgació científica. És també autor del blog andaresdelaciencia.com. Actualment, comunica ciència a través del seu compte personal a twitter (28k).

Dilluns 26 d’abril a les 18.30 h. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte.

Miquel Carandell, historiador de la ciència del Museu de Ciències Naturals de Granollers i professor associat a la UAB

L’home Erectus de Java, l’home de Piltdown, l’australopitec de Taung, l’home de Pequín, l’Homo habilis, la “Lucy”, les restes d’Orce i Atapuerca… la història de la paleoantropologia, la ciència que estudia els orígens de l’ésser humà i la seva evolució, està esquitxada d’històries apassionants, troballes inversemblants, desaparicions inexplicables, revelacions inesperades… però, sobretot, de debat i controvèrsia.

Podeu veure el programa complet aquí

Per Júlia Massó i Núria Pujol

Has sentit mai a parlar de l’imperi dels Habsburg? Quina relació hi té amb la història global? El passat 18 de març l’historiador de l’acadèmia austríaca de la ciència Franz Fillafer va respondre, entre d’altres, a aquestes qüestions en el marc del segon col·loqui del cicle Global History of Science Seminar (GHOSS), la primera ponent del qual fou la historiadora Lissa Roberts. Fillafer – a l’igual que la seva col·lega Roberts, inicià el seu col·loqui contextualitzant els oients en la idea de knowledge in transit, o coneixement en moviment, que va esdevenir especialment fascinant en el món de la història de la ciència després de la presentació d’aquesta per part de James Secord al 2004.

Però quina relació té la circulació de coneixement amb la història de l’imperi de Habsburg? També conegut com La Monarquia del Danubi pels historiadors destaca per les seves peculiaritats com a organització territorial sense cap llei orgànica ni cap institució compartides entre els regnes que constituïen la Monarquia. Només el blasó d’una mateixa casa reial constituïa un punt comú que unia tots els territoris. L’imperi va rebre el nom del castell de Habsburg, ubicat a Suïssa, on s’originà la nissaga, però s’estengué per bona part d’Europa central i occidental, essent Viena la seva capital.

Figura 1: Blassó de l’imperi Habsburg a la Catedral de Viena. Font:  Gwendolyn Stansbury

Figura 1: Blassó de l’imperi Habsburg a la Catedral de Viena. Font: Gwendolyn Stansbury

 

D’altra banda, comptava amb diverses branques, entre les que s’hi troba l’espanyola. La vida de l’imperi, entre 1526 i 1918 estigué marcada no només per la seva àmplia diversitat geogràfica, sinó també per una sèrie de diversitats lingüístiques, religioses i legals dins les quals s’emmarcaven intercanvis de coneixement, en línia amb la idea de “circulació en moviment”.

Sense desmerèixer el concepte de Secord, Fillafer intentà aportar-hi una nova visió. El fil conductor de la xerrada va estar al voltant de la problematització de la idea de circulació, un tema fins ara poc explorat. Fillafer inicià la ponència destacant la gran estructura jeràrquica de poder que envolta la circulació. Per a il·lustrar-ho, va recórrer a una idea del seu col·lega Kapil Raj -expert en història global- qui explica en el seu llibre The brokered world que la circulació consisteix en actes de reapropiació entre contemporanis.

Per acabar, Fillafer va concloure que malgrat les seves successives fragmentacions i ramificacions que es van materialitzar amb la caiguda de l’imperi al 1918, això no suposà l’esvaniment d’unes dinàmiques d’ordre mundial que es van construir al seu voltant, durant els seus gairebé 400 anys de vida. Finalment, una ronda de preguntes va acabar d’amenitzar la vetllada.

Si en voleu saber més, podeu recuperar la xerrada al nostre canal de Youtube.

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica