Activitats

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

en col·laboració amb el Grup d’Història de la Ciència de la IMF-CSIC

Cicle: “Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

“Con la stessa spietata indifferenza di un anatomico.

Italian Literature and Anatomy (XIXth-XXIth Centuries)”

Ponent: Alberto Carli (Università degli Studi del Molise)

Dijous 21 de gener de 2021, 19h.

Sessió online:

cliqueu l’enllaç aquí 

Resum:

Medicine and its progressive developments provided decadent and modern inspirations to Italian literature shortly after the Risorgimento and the national unification until our days. In the second half of the XIXth Century, a young generation of writers and poets raised to set the stage of a new popular literary production rich of clinical and hospital hallucinations. Arrigo Boito’s poems (Lezione d’anatomia) Igino Ugo Tarchetti’s novels (Fosca) were excellent examples. Anatomical museums and famous anatomists were also protagonists of some literary works in the South of Italy. Francesco Mastriani recalled the name of Giuseppe in the pages of the Fanfulla della Domenica wrote about Efisio Marini and his “petrifications”. Nowadays, il medico e naturalista Efisio Marini, morto nel 1900, has been resurrected by Giorgio Todde, who made of him the protagonist of five crime novels, showing how romantic inspiration in love and death is still alive in Italian contemporary literature.

Coordinadors: Alfons Zarzoso (MHMC) i Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“Narrativas del síndrome de cautiverio”

Ponent: Fernando Vidal (ICREA-Universitat Rovira i Virgili)

Dimecres 13 de gener de 2021, 16h.

Sessió online

El síndrome de cautiverio (locked-in syndrome, LIS) es un fenómeno de muy baja prevalencia cuya causa principal es un accidente cerebrovascular en el tronco encefálico o una enfermedad neurodegenerativa como la esclerosis lateral amiotrófica. Los afectados quedan tetrapléjicos y no pueden hablar, pero mantienen las sensaciones corporales, la percepción, la conciencia y las funciones cognitivas. El proyecto “Antropología y fenomenología del síndrome de cautiverio” (Universitat Rovira i Virgili) se propone conocer las vivencias y experiencias de personas con LIS para profundizar en la comprensión del ser-persona, de la vida como valor y de las condiciones individuales y contextuales de continuidad o discontinuidad de la identidad personal. Uno de sus métodos consiste en el análisis de las narrativas autobiográficas (publicadas como libros, artículos, blogs, o comunicadas en entrevistas). Apoyándose en ejemplos, esta presentación abordará los desafíos, limitaciones y posibilidades de las “narrativas de la enfermedad”.

Fernando Vidal es va formar en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard, Ginebra i París, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Guanyador d’una beca Guggenheim és, des del 2012, Professor d’Investigació d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), a la qual es va incorporar després de més d’una dècada com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. És especialista en la història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat, i s’interessa particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà.

Coordinador: Enric Novella (IILP-UV) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera).

Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”.

Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Narratives de la malaltia

“La escritura y el contenido etnográfico como un todo: un ejemplo de construcción de un texto etnográfico sobre la locura”

Ponent: Itxaso Martín (Euskadi Irratia).

Dimecres 16 de desembre de 2020, 16h.

Sessió online

 

La construcción del texto etnográfico es una parte sustancial de la propia investigación; es a través del texto (en su sentido más amplio) como se comunica el trabajo realizado. En esta propuesta se considera el contenido de la investigación y la construcción textual de la misma como un todo, pretendiendo producir un efecto comunicativo que acerca a los lectores a los protagonistas de la etnografía. Tras trabajar con más de 500 historiales médicos y cartas de personas internadas desde 1937 hasta 1950 en un psiquiátrico del País Vasco, se realiza una construcción textual de la etnografía que está fuera del lenguaje científico-lógico-racionalista. Tomando como referencia la forma de las cartas incluidas en los historiales (escritas hasta el último centímetro de papel), el texto etnográfico tendrá en ocasiones la misma presentación: páginas escritas más en los márgenes que en el parte central. De esta manera, se consigue enfatizar que se está hablando de personas situadas en los márgenes de la sociedad. Por otra parte, utilizando frases cortas y elipsis se crea un lenguaje que nos transmite el silencio, el hueco, que son estas personas para la sociedad. Aplicando el concepto de Richard Wagner (1813-1883) de “obra de arte total”, se habla de “obra etnográfica total”, una investigación antropológica que da importancia y cohesiona todas las partes de la misma, también la parte estética y la construcción textual.

Itxaso Martín, doctora en Antropologia (2015) amb la tesi Escrivint la bogeria, la submemoria i els silencis: dones buit com a mirall de la societat i la moral. Màster en Estudis Feministes i de Gènere (UPV, 2011), llicenciada en Antropologia Cultural i Social (UPV-EHU, 2010) i llicenciada en Comunicació Audiovisual (UPV-EHU, 2003). Ha publicat la novel·la Ni, Vera (Elkar, 2012) basada en la història de la seua besàvia, ingressada en un psiquiàtric de Guipúscoa de 1935 a 1986. Actualment treballa com a periodista a Euskadi Irratia (Ràdio Pública Basca).

Coordinadors: Enric Novella (Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València) i Inmaculada Hurtado (Universidad CEU-Cardenal Herrera)

Resum del cicle: En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”. Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Global History of Science Seminar

“The global history of science: what it is and what it isn’t”
Ponent: Lissa Roberts (University of Twente)
Dijous 17 de desembre de 2020, 18.30h

Sessió online via Teams

Professor Lissa L. Roberts (Editor-in-Chief, History of Science)

Abstract: This presentation will discuss some of the fundamental issues that inform the currently popular marriage between global history and the history of science. Are global history and the history of globalisation synonymous? What are the virtues and vices of comparative history? What do we miss when we focus on ‘ways of knowing’? Should non-humans be considered as historical actors? What might a ‘labor history of science’ look like? The purpose of this presentation is not to make dictatorial claims regarding how to define this burgeoning field, but to stimulate a conversation that participants will find provocative and productive.

Lissa L. Roberts is editor-in-chief of History of Science and emeritus professor of Long-Term Development of Science and Technology at the University of Twente. A firm believer in collaborative research, she has (co-) edited numerous volumes and special issues, including “Historicizing Research Integrity and Fraud” (special issue of History of Science, 2020); Compound Histories: Materials, Governance and Production, 1760–1840 (2017); “Chemistry and Global History” (special issue of History of Science, 2016); “Oeconomies of the Eighteenth Century” (special issue of History and Technology, 2014); The Brokered World: Go-betweens and Global Intelligence, 1770–1820 (2009) and The Mindful Hand: Inquiry and Invention from the late Renaissance to Early Industrialisation (2007).

Coordinadors del cicle: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galan (UAB).

El GHOSS consistirà en seminaris impartits (de manera virtual o presencial) per destacats experts en història global, per investigadors rellevants que han treballat en història global de la ciència, i es complementa amb un “reading group” d’abast més local.

46è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Paula Ronderos (22.12.2020)

Me parece muy importante que la salud pública pueda convertirse en un discurso colectivo y cotidiano

 


45è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Paula Ronderos (21.12.2020)

El cambio en la enseñanza de la historia de la medicina está sobre todo en que la historia ya no es un elemento accesorio de erudición coctelera


44è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista María Soledad Zárate (7.12.2020)

Por un lado las mujeres están siendo más visibles porque están siendo protagonistas en la contención de la pandemia, pero también están sobredemandadas y eso las ha llevado a tener el ya histórico conflicto entre el trabajo del cuidado sanitario con el del cuidado familiar”

 


43è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Karina Ramacciotti (4.11.2020)

Me parece que es muy importante que quienes diseñen las políticas sanitarias tengan noción de que muchas de estas medidas históricas sanitarias no son nuevas y que tienen una historia de éxitos y de fracasos”

 


42è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Karina Ramacciotti (28.10.2020)

Parece ser que aquellas profesiones más ligadas al cuidado, al contacto físico, a la atención, al control cotidiano y constante, tienen menos reconocimiento dentro de la jerarquía medica o del sistema de salud

 


41è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Jorge Lossio  (14.10.2020)

Históricamente, las campañas de salud que han funcionado mejor son las que han logrado el apoyo de la sociedad civil

 


40è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Nicolás Cuvi  (8.10.2020)

Lo nacional evita una visión homogénea y hegemónica. El problema es que eso lleve a vacunas no suficientemente probadas, al espionaje o a que países del mundo queden en la cola del tratamiento

 


39è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Serena Brigidi (6.10.2020)

Sin duda alguna, la pandemia ha agravado aún más una situación que ya era desigual y muy dura para las mujeres


38è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Marta C. Lourenço (02.10.2020)

If museums go digital is as if they’re denying the reason of their very own existence; museums are about firsthand encounters with objects

 


37è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Serena Brigidi (22.09.2020)

La formación en general en ciencias de la salud es muy corporativista; a pesar de hablar del trabajo en equipo, no se piensa, en términos más globales, en todas las personas que están trabajando en un hospital

 


36è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Gilberto Hochman (18.09.2020)

El sistema públic està responent i respondrà, i en una societat profundament desigual, no serà el mercat el que donarà cap resposta, serà l’estat forjat en la democracia

 


35è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Peter Baldwin (16.09.2020)

The dirty little secret of this epidemic so far is that when given the choice between being safe and being free, most people think that being safe is the important thing

 


34è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Óscar Gallo (30.07.2020)

La historia social de la salud y la enfermedad de los trabajadores debe alertarnos sobre la falsa idea de que todos somos igualmente vulnerables

 


33è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Antonio García-Belmar (29.07.2020)

Una manera de acallar esas voces críticas fue convertir la fumigación en un acto patriótico

Parlem amb Antonio García-Belmar sobre l’estreta relació entre la química i la salut pública des de principis del segle XIX, a la llum de la pandèmia.


32è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista María Rosa Gudiño (28.07.2020)

En este contexto regresa el Estado a apropiarse y a llevar la batuta de la información

Parlem amb María Rosa Gudiño sobre alguns dels seus temes de recerca en el context de l’actual pandèmia, entre els quals es troben el cine, els mitjans de comunicació, l’educació i la divulgació al voltant de la salut, així com la formació dels treballadors de la salut pública i el passat i actualitat de l’epidemiologia mexicana i llatinoamericana.


31è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Óscar Gallo (27.07.2020)

El proceso de objetivación y reconocimiento de las enfermedades laborales está atravesado estrictamente por la racionalidad económica

Parlem amb Óscar Gallo sobre alguns dels seus temes de recerca en el context de l’actual pandèmia, entre els quals es troben la medicina del treball i la seguretat social, la història local, regional i internacional, i la perspectiva comparada a Amèrica Llatina.


30è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista María Rosa Gudiño  (23.07.2020)

En la actualidad y con todas las posibilidades tecnológicas, no alcanzo a vislumbrar cómo podría ser un producto fílmico en este contexto

Parlem amb María Rosa Gudiño sobre alguns dels seus temes de recerca en el context de l’actual pandèmia, entre els quals es troben el cine, els mitjans de comunicació, l’educació i la divulgació al voltant de la salut, així com la formació dels treballadors de la salut pública i el passat i actualitat de l’epidemiologia mexicana i llatinoamericana.


29è lliurament “En temps de COVID-19” escrita

Entrevista a Albert García Espuche (21.07.2020)

Eliminar drets amb el pretext de fer més segura la situació és un engany majúscul

L’Albert García Espuche és historiador i arquitecte, un excel·lent coneixedor de Barcelona i del sistema d’interdependència amb les ciutats i entorns naturals que l’envolten a l’Edat Moderna així com les actes notarials com a font històrica. En aquesta entrevista parlarem amb ell sobre les epidèmies de pesta que assolaren aquella societat.


28è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Josep Maria Comelles  (20.07.2020)

El que ha parat la pandèmia són els factors socials i culturals, i els que podem interpretar aquests factors, som els sociòlegs, els antropòlegs, els historiadors…

Segona part de l’entrevista amb Josep Maria Comelles. Parlem amb ell sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura sanitària.


27è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Joan Muela (17.07.2020)

Aquest element de participació comunitària és una de les grans fortaleses d’Àfrica pel que fa la lluita contra les malalties. Crec que hem d’aprendre molt d’ell

Parlem amb Joan Muela sobre l’impacte de la pandèmia a l’Àfrica.    


26è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Marta Alluè (16.07.2020)

La consciència ciutadana del dramatisme viscut crec que ha estat en general nul·la

Parlem amb Marta Alluè sobre la interacció entre professionals de la salut i pacients en l’espai hospitalari, sobre el dret a morir dignament i la mort en aquells espais i en les residències geriàtriques en temps de COVID-19.


25è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Cristina Moreno (14.07.2020)

Obviamente los números, gráficas y todos estos conceptos científicos son políticos y hay mucho espacio para democratizarlos

Parlem amb Cristina Moreno de la seva participació en diverses iniciatives on reflexiona sobre els aspectes socials i antropològics de la pandèmia.


24è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Josep Maria Comelles (12.07.2020)

A les UCIs qui té el pes més important són equips assistencials, no necessàriament els metges

Parlem amb Josep Maria Comelles sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura sanitària del país.


23è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Martín Correa-Urquiza (8.07.2020)

Las nuevas distancias que nos están proponiendo son generadoras de sufrimiento y malestar porque somos sujetos del roce y del encuentro

Parlem amb Martín Correa-Urquiza a partir de la seva recerca i experiència professional en l’àmbit de la salut mental, sobre l’ajuda mútua i els espais participatius i sobre els malestars emocionals associats a la crisi sociosanitària en temps de COVID-19.


22è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Blanca Deusdad (7.07.2020)

Igual que hi ha una llei per infància i adolescència, es fa necessària una llei per les persones grans, que protegeixi els seus drets com a persones

Parlem amb Blanca Deusdad sobre la seva recerca en els àmbits de l’envelliment, les cures a llarg termini i les noves tecnologies aplicades als serveis socials en temps de COVID-19.


21è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Ángel Martínez (4.07.2020)

Perquè les societats siguin responsables, se’ls hi ha de donar una oportunitat perquè ho siguin

Parlem amb Ángel Martínez sobre l’impacte que ha tingut la COVID-19 en la cultura sanitària.


20è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Sandra Caponi (1.07.2020)

Frente a la abstracción de las estadísticas y las normativas, está la intimidad, cómo cada uno lidia con esta historia de la pandemia y con el aislamiento social

Parlem amb Sandra Caponi sobre les dramàtiques i oposades realitats provocades per la COVID-19 a Brasil i Argentina i sobre la medicalització de la societat, l’aïllament dels malalts i la necessitat d’una assistència econòmica.


19è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Celia Miralles (26.06.2020)

El desafío de la llamada defensa sanitaria siempre ha sido conciliar la salud y el comercio

Parlem amb Celia Miralles sobre la gestió de les epidèmies en època contemporània.


18è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Bernadette Bensaude-Vincent (22.06.2020)

Des de fa diverses dècades la normalitat és estar en crisi

Hablamos con Bernadette Bensaude-Vincent sobre la situación actual desde una perspectiva de historia y filosofía de la ciencia, centrada en el caso particular de Francia.


17è lliurament “En temps de COVID-19

Entrevista Quim Bonastra (11.06.2020)

La nova normalitat: jo no diria que és tan nova

Parlem amb Quim Bonastra sobre el control de la població a través dels espais en època contemporània.

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.