Activitats
Col·loquis de la SCHCT (2019–2020)
Cicle: Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics
“Exhibiting Anatomy in Montpellier: a work still in progress”
Dia: Dijous 30 de gener de 2020, 19h.
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer (Institut d’Estudis Catalans).
Carrer del Carme, 47, Barcelona.
Ponent: Caroline Ducourau, Direction de la culture scientifique et du patrimoine historique, Université de Montpellier.
Resum: This conference will explain shortly the story of anatomical collections in the Faculty of Medicine of Montpellier, focus on the museographic developments of the last five years, and at least expose the prospects in the context of global reorganization of the historical building of the Faculty, which allows new opportunities of museographic display.
Coordinador: Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i José Pardo-Tomás, Institució “Milà i Fontanals” – CSIC .
Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
Col·loquis de la SCHCT (2019–2020) en col·laboració
amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona
Cicle: Col·loquis a Vic
“La sordesa del gest a la paraula. La història d’una prohibició”
Dia: Dimarts 21 de gener de 2020, 20h.
Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona.
Carrer Pare Xifré, 3, 3r, Vic.
Ponent: Begonya Torres Gallardo, Universitat de Barcelona.
Resum: Fins al S. XVI no es va començar a educar als nens sords perquè, segons la doctrina d’Aristòtil, els sords, als que s’anomenava “muts”, no podien discórrer. La doctrina aristotèlica es va incorporar al pensament cristià a través de Sant Agustí, qui considerava que els sords, com no podien sentir-hi, mai podrien entendre ni rebre la fe. Fou en monjo Pedro Ponce de León el primer en idear un mètode per ensenyar a parlar els nens sords. La desmutització era necessària perquè se’ls pogués considerar persones jurídicament (als muts no se’ls considerava com a tals) i poguessin heretar els títols i fortunes de les seves famílies. A partir de Ponce de León s’idearen diferents mètodes per educar els sords. Hi havia dues escoles de pensament enfrontades: a) la francesa, encapçalada per l’abat Charles-Michel l’Épée (1712-1789), que considerava la llengua de signes com la llengua materna de les persones sordes i la utilitzava per a la instrucció; i l’alemanya, encapçalada per Samuel Heinicke (1729-1790), que creia que l’ús dels signes era fraudulent i que l’educació s’havia de basar únicament en l’ús de la paraula. En el Segon Congrés Internacional sobre la Instrucció dels Sordmuts que es va celebrar del 6 a l’11 de setembre de 1880 a Milà, van guanyar les tesis d’aquesta segona escola. Es va arribar a la conclusió que la llengua oral era l’únic mètode útil per educar les persones sordes i es va prohibir l’ús de la llengua de signes o altres mètodes gestuals com a mètodes educatius. Aquesta prohibició va estendre’s per tota Europa i Llatinoamèrica, i va afectar tant l’àmbit educatiu com el mèdic, ja que aleshores l’única forma d’intervenció de la sordesa era la pedagògica. En la nostra xerrada veurem els principals actors d’aquesta pugna, alguns tan inesperats com Alexander Graham Bell (1847-1922), i analitzarem les possibles causes que van dur a una prohibició que ha durat fins fa ben poc. No fou fins els anys 90 del segle passat que es començà a acceptar l’ús de la llengua de signes en l’educació dels sords, i no fou fins a l’any 2010 en que el Parlament reconegué que la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya és la llengua de signes catalana (LSC).
Coordinador: Pasqual Bernat, conjuntament amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona.
Col·loquis de la SCHCT (2019–2020)
Cicle: Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental
“Miasmes i topografies mèdiques a Olot”
Dia: Dijous 16 de gener de 2020, 19h.
Lloc: Sala d’actes de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Avinguda dels Països Catalans, 86, Olot
Ponents: Joel Piqué Buisan, Observatori d’Humanitats FHOCG i UVIC, i Laura Puigbert, Observatori del Paisatge de Catalunya.
Resum del cicle: Des de la història de la salut ambiental, aquest cicle pretén comprendre des d’una perspectiva històrica la construcció de la salut ambiental tal com l’entenem, la seva aparició com a disciplina i la relació amb els paradigmes científics existents a partir del diàleg entre el passat, protagonitzat pels naturalistes prèvia descoberta de la bacteriologia, i el present, caracteritzat per l’evolució paral·lela entre la preocupació per l’entorn/medi ambient i els conceptes o paradigmes científics/mèdics del segle XX i del segle XXI. Aquestes sessions pretenen ser un diàleg entre la història natural (s. XVIII i XIX) i la medicina (s. XX i XXI) sobre la relació entre l’entorn i la salut des de diferents panoràmiques per descompondre l’actual concepte de salut ambiental i analitzar els diferents angles d’aquesta disciplina. A partir d’un marc teòric que inclou conceptes provinents de la filosofia i la història de la ciència s’aborda la transició entre les topografies mèdiques del segle XIX i els actuals estudis de salut mediambiental proposant reflexions epistemològiques del canvi de paradigma científic que aquesta transició porta implícita.
Coordinador: Joel Piqué i Buisan, Observatori d’Humanitats FHOCG i UVIC.
Col·loquis de la SCHCT (2019–2020)
Cicle: Escala i Corda: Ciència, Lloc i Història
“Historicizing the Universal: Writing the History of International Science after Sarton”
Dia: Dimecres 15 de gener de 2020, 16h.
Lloc: Sala de conferències Palau de Cerveró (Institut Interuniversitari López Piñero).
Plaza Cisneros, 4, València.
Ponent: Geert Somsen, Maastricht University.
Resum del cicle: És la ciència local, és global, o és universal? Són contradictòries eixes qualitats o es poden conjugar? Com són diferents una història local, una història nacional, una història global i una història universal? Tenen objectes, aproximacions, fonts o tècniques diferents? Són les històries de la ciència distintes a la resta d’històries locals o globals? Aquest cicle de col·loquis presenta una reflexió situada sobre el problema de les escales en la història de la ciència que posa l’èmfasi sobre la seva definició teòrica i pràctica, així com els seus reptes metodològics, professionals i cívics.
Geert Somsen és professor d’història de la ciència a la universitat de Maastricht i editor del Journal for the History of Knowledge. Ha desenvolupat projectes de recerca a la Uppsala universitat, Columbia University i el Max Planck Institut i és un dels coordinadors del projecte europeu “The Scientific Conference: A Social, Cultural, and Political History”. Ha dedicat la major part de la seva recerca a estudiar l’internacionalisme científic, sent autor entre molts altres, d’un article de revisió exemplar sobre el tema: “A History of Universalism: Conceptions of the Internationality of Science from the Enlightenment to the Cold War” (Minerva, 2008).
Més informació: https://www.maastrichtuniversity.nl/g.somsen
Coordinador: Josep Simon, Institut Interuniversitari López Piñero-Universitat de València.
Retransmissió: Es farà retransmissió per streaming
Per Júlia Massó
Com és tradició des de l’any 2005 i amb periodicitat bianual, el passat 26 d’octubre es va celebrar la VIII Jornada d’Història d’Astronomia i de la Meteorologia. Un any més, la ciutat de Vic es va convertir en un espai de treball i debat historiogràfic d’aquestes dues disciplines.
Fotografia 1. Temple Romà de Vic.
Amb una assistència d’unes 30 persones, la Jornada va iniciar-se amb dos blocs de xerrades amb el seu debat corresponent, presentades per diferents ponents. En el primer bloc, es va parlar sobre el llibre Astronomie Populaire de Francesc Aragó, del públic de l’Observatori Fabra a l’època de Comas i Solà, del Servei d’Astronomia de la Generalitat de Catalunya (1937-1939) i sobre la importància de l’Astronomia en la ficció literària i teatral catalana de tombant del segle XIX.
El segon bloc de comunicacions es va focalitzar més en els instruments que s’utilitzaven en l’astronomia com l’Instrument medieval per predir la visibilitat del creixent (l’ālat ru ́yat al-ahil·la), el quadrant mòbil de l’Observatori Fabra, l’octant de Lorenzo Presas a l’Observatori Fabra i per últim, també es va parlar de Hegel i Benzenberg i el planeta n com a fil conductor per narrar la història de com es va trencar la concepció del cosmos fins aleshores (es va passar d’una imatge clàssica d’obra divina al catastrofisme planetari).
A continuació, Xavier Campi, director de recerca honorari del CNRS (França), va oferir la conferència titulada La Terra no gira en rodó, on el fil conductor va ser la recerca sobre la precessió dels equinoccis, que comença amb la descoberta per Hiparc en el segle II aC., que té com a contribuïdors remarcables Copèrnic, Newton, els grans matemàtics de l’Època de les Llums i acaba amb els estudis numèrics actuals de l’estabilitat del sistema solar, que han posat en evidència el paper que juga la forma de la Terra sobre la estabilitat de l’orientació de l’eix de rotació de la Terra.
Després d’una pausa per dinar i xerrar sobre aquestes idees i coneixement en un ambient més informal, els assistents van poder gaudir de la conferència a càrrec d’Agustí Jansà, doctor en ciències i meteoròleg col·laborador de la Universitat de les Illes Balears: “Vents i ciclons mediterranis: objecte continuat d’investigació entre els segles XIX i XXI”, amb debat posterior. Cap a mitjans del segle XX la comunitat científica dona per establert que els ciclons i les ventades de la Mediterrània tenen una especificitat i una rellevància destacades. En aquesta xerrada doncs es va revisar, succintament, quines idees s’havien anat forjant en èpoques anteriors, en relació a aquests ciclons i vendavals i, també, com han evolucionat posteriorment aquestes idees i les que han pogut sorgir.
Fotografia 2. Agustí Jansà a punt de fer la conferència.
Per últim, en el tercer bloc de xerrades es va parlar sobre la interacció entre astronomia i meteorologia tot destacant diferents temes com el calendari litúrgic i el calendari astronòmic com a part de l’esquelet vertebrador de les creences religioses d’un poble, altres com l’astroquímica i els orígens dels elements químics i les molècules, sobre l’astronomia i la meteorologia a la premsa de la Cerdanya de principis del segle XX, també sobre la meteorologia i satèl·lits comercials i per últim, sobre el 1919 i la represa de l’organització meteorològica internacional.
Fotografia 3. Fotografies de l’acte.
